Detall - 58110
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 58110
- Títol
- Benedicció de l'Arç
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/benediccio-de-larc
- Bibliografia
- AMADES, J., Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, 1982.
- Centuria
- Notes de conservació
- Encara unes 20 famílies participen a la diada.
- Descripció
- La benedicció de l'Arç es celebra el dia de Sant Pere màrtir, el 29 d'abril de cada any. La gent del camp i els pagesos, en aquesta diada, demanen al sant màrtir la protecció contra les pedregades i la protecció dels camps. La tradició, a Prats de Lluçanès, mana portar branques d'arç florit per beneir-lo a l'església parroquial de Sant Vicenç, però en l'actualitat es porta bàsicament tortellatge. Avui en dia una vintena de famílies encara participen d'aquest costum en aquesta diada, que s'inicia amb la benedicció i es continua amb una missa a 2/4 de 8h del matí.
- Codi d'element
- 08171-86
- Ubicació
- Església parroquial de Sant Vicenç. Plaça de l'església. Nucli urbà. Prats de Lluçanès
- Història
- A Catalunya, l'oració litúrgica de Sant Pere Màrtir al·ludeix a la benedicció de rams d'olivera i demana la intercessió del sant perquè allunyi l'esperit del mal i no molesti els habitants de les cases que tenen brots penjats i beneïts, i perquè aquests rams alliberin del mal temps i dels llamps, a fi que no malmetin els fruits del camp. La virtut benefactora atribuïda als vegetals que es beneïen aquest dia durava un any, i per tal de mantenir la salvaguarda dels camps calia tornar a fer-ne beneir i plantar-ne de nou. Els rams beneïts eren posats darrera de les portes de totes les cases i als finestrons de balcons i finestres, per tal que guardessin la casa de bruixes, de llamps i de mals esperits. També eren lligats amb una canya en forma de creu, i els plantaven pels camps i per les terres de conreu perquè els alliberessin de les pedregades i dels efectes de la tempesta en general. Les herbes beneïdes arreu del principat en aquesta diada són variades: llor, olivera, romaní, farigola, espígol, fonoll i altres herbes aromàtiques. Segons queda recollit per Joan Amades, la mainada de Prats de Lluçanès jugava amb ballestes fetes amb arcs de fusta i amb cerbatanes de canya; engegava fletxes compostes de tronquets que duien una ploma a l'extrem, així com pinyols d'oliva i altres projectils semblants, creguda que d'aquesta manera trencava i tallava els núvols i evitava les pedregades (AMADES:1982).
- Coordenades
- 42.0091800,2.0295300
- UTM X
- 419639
- UTM Y
- 4651251
- Any
- Municipi
- 08171
- Nom del municipi
- Prats de Lluçanès
- Tipus d'accés
- Obert
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- Estil
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni immaterial
- Tipologia
- Manifestació festiva
- Titularitat
- Pública
- Ús actual
- Religiós
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2021-02-02 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Jordi Compte i Marta Homs
- Autor de l'element
- Observacions
- La imatge ha estat cedida per Roser Reixach.
- Codi de l'estil
- Codi de la tipologia
- 2116
- Codi de tipologia a sitmun
- 4.1
- Protecció id
- Comarca
- 43