Detall - 62043
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
62043
Títol
Casa forta de la Cucala
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-forta-de-la-cucala
Bibliografia
- CARRERAS CANDI, F. (1890). 'Catalunya antiga. Capella heremítica de nostra senyora del Camí, á Vilatorta'. La Veu del Montserrat, vol. XIII. Vic, p.279-280. - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL i FONT, A. (2001). 'La domus de Cucala. Una antiga casa forta del terme de Sant Julià, retrobada'. Vilatorta, 29. Sant Julià de Vilatorta: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta, p. 22-25. - PUIGFERRAT OLIVA, C. (2004). Sant Julià de Vilatorta després de la pesta negra de 1348: Mortaldats, fams i altres tribulacions d'una parròquia osonenca. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p.113-116.
Centuria
XII-XV
Notes de conservació
Edificació enrunada.
Descripció
Es tracta de les restes d'una edificació enrunada i coberta per la vegetació, situada sobre un turó, a llevant de la carretera de Vilalleons, a una petita roureda. Es conserven vestigis de la fonamentació i dos murs. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra lligada amb morter de calç, de procedència local, de tamany mitjà. Es desconeixen les dimensions i forma de la planta, i no conserva cap mur divisori interior. L'alçada conservada dels murs oscil·la entre els 0,5 i els 1,5 m. No s'observen restes de la coberta. Segons Antoni Pladevall i Font (vegeu bibliografia), es tracta de l'antiga casa forta de la Cucala, documentada l'any 1914 per l'arquitecte Josep Maria Pericas. L'aparell dels murs és semblant al del casal de Bellpuig. Tot i la importància d'aquesta antiga casa forta, el jaciment no ha estat mai objecte d'una excavació arqueològica.
Codi d'element
08220-205
Ubicació
Proximitats Polígon industrial de la Quintana
Història
La casa forta de la Cucala es citada per primer cop a un document de l'any 1178, quan Bernat de Coquala va cedir al seu fill 'totum nostrum estay la coquala'. L'any 1246 els Coquala es van unir amb els Montpalau de la Garrotxa. Segons un document de l'any 1306, el senyor de la Cucala, Ferrer de Montpalau, cobrava delmes a la parròquia de Sant Sadurní d'Osormort. Posteriorment, la casa forta va passar a mans del senyors del castell de Meda fins a l'any 1462, en que la documentació ja l'esmenta com a olium (inexistent). Al segle XIX, part dels carreus dels murs i de la roca del basament de la zona van ser utilitzats per bastir el pont del ferrocarril sobre el Mèder, a Vic. L'any 1890 Francesc Carreras Candi va identificar erròniament aquestes restes amb la capella de Santa Maria del Camí. L'any 1914 l'arquitecte Josep Maria Pericas, estudiós dels castells d'Osona, va descriure aquestes restes, tot i que en aquells moments desconeixia de quina fortalesa es tractava. Anys més tard va afegir a la fitxa descriptiva el títol de 'Cocala'. L'any 2001, Antoni Pladevall va redescobrir les restes gràcies a la documentació de Josep Maria Pericas (custodiada al seu arxiu particular) i a les indicacions dels pagesos del mas Carrera.
Coordenades
41.9168900,2.3168900
UTM X
443353
UTM Y
4640774
Any
Municipi
08220
Nom del municipi
Sant Julià de Vilatorta
Tipus d'accés
Fàcil
Estat de conservació
Dolent
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62043-foto-08220-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62043-foto-08220-205-3.jpg
Estil
Medieval
Protecció
Legal
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Jaciment arqueològic
Titularitat
Privada
Ús actual
Sense ús
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2023-08-02 00:00:00
Autor de la fitxa
Virgínia Cepero González
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
85
Codi de la tipologia
1754
Codi de tipologia a sitmun
1.4
Protecció id
Comarca
24