Detall - 62098
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
62098
Títol
Ofici de terrissaire
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-terrissaire
Bibliografia
ROMEU i BISBE, J. (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: Eumo Editorial, p. 63-64.
Centuria
XVI-XX
Notes de conservació
L'antiga tradició terrissaire va desaparèixer després de la mort de l'últim terrisser, en Joan Capdevila (1936-2008).
Descripció
Durant molt de temps, el poble de Sant Julià de Vilatorta fou conegut popularment com a Sant Julià de les Olles, pel seu important nombre d'obradors d'indústria artesanal de terrissa; denominació utilitzada ja al segle XVI. Els orígens de la tradició terrissaire provenen de l'existència d'argiles adients per a la fabricació de terrissa, a les proximitats del poble. Aquesta antiga tradició, molt destacada durant els segles XVII, XVIII i XIX, va desaparèixer després de la mort de l'últim terrisser, en Joan Capdevila (1936-2008), conegut com en 'Joan de ca la Llebre'. L'ofici de terrisser, com la majoria dels relacionats amb l'artesania tradicional, es transmetia de pares a fills. A Sant Julià, els obradors eren familiars i els terrissers compaginaven aquesta feina amb d'altres tasques. Les principals característiques de les peces elaborades a Sant Julià de Vilatorta són la seva senzillesa formal i la seva funció utilitària. Bàsicament són peces per anar al foc, per a contenir aigua, vi, i oli, atuells per a cuinar, utensilis per al servei de taula, recipients per a les granges i elements per a la conducció d'aigua. El fet que les peces es venguessin directament al mercat de Vic, explica el seu reduït àmbit de distribució, que arriba com a molt lluny al Ripollès i a la Cerdanya. No va ser fins ben entrat el segle XX que la terrissa de Sant Julià va comercialitzar-se arreu del territori.
Codi d'element
08220-260
Ubicació
Sant Julià de Vilatorta
Història
Durant la Guerra de Successió (1701-1714), l'arxiduc Carles va concedir als terrissaires de Sant Julià el permís de formar una confraria, fet que demostra la importància d'aquesta activitat al poble. El 9 de setembre de l'any 1715, amb la victòria de Felip V, es van suprimir tots els títols concedits per l'arxiduc, entre els que hi havia aquesta confraria. Al segle XVIII, al poble hi havia 32 terrissaires i 27 forns, i l'any 1845 el nombre de terrissers s'havia reduït a 13. Després de la Guerra Civil restaven oberts tan sols 5 obradors: cal Bufó, ca la Llebre, cal Xec, can Papu Negre i can Tomàs de la Plaça. Al voltant de la dècada dels anys quaranta del segle XX, els grans canvis culturals, econòmics i socials, juntament amb l'aparició de nous materials, van provocar una forta caiguda en la producció de terrissa. En aquests moments, els objectes de terrissa van perdre majoritàriament la funcionalitat per la que havien estat creats, i es van transformar en objectes purament decoratius. L'any 1948 només quedaven tres terrissers i, en l'actualitat, no queda cap terrisser en actiu després de la mort d'en Joan Capdevila 'en Joan de ca la Llebre' l'any 2008.
Coordenades
41.9225700,2.3254700
UTM X
444069
UTM Y
4641399
Any
Municipi
08220
Nom del municipi
Sant Julià de Vilatorta
Tipus d'accés
Sense accés
Estat de conservació
Dolent
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62098-foto-08220-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62098-foto-08220-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62098-foto-08220-260-3.jpg
Estil
Contemporani|Popular|Modern
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immaterial
Tipologia
Tècnica artesanal
Titularitat
Pública
Ús actual
Sense ús
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2023-08-02 00:00:00
Autor de la fitxa
Virgínia Cepero González
Autor de l'element
Observacions
Fotografies de Joan Capdevila facilitades per l'ajuntament de Sant Julià de Vilatorta.
Codi de l'estil
98|119|94
Codi de la tipologia
60
Codi de tipologia a sitmun
4.2
Protecció id
Comarca
24