Detall - 62519
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 62519
- Títol
- Sant Pere de l'Erm
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-lerm
- Bibliografia
- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona.
- Centuria
- Notes de conservació
- Descripció
- Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'any 1976. L' àrea de dispersió ocupa una superfície aproximada d'uns 500 m2 a la part plana, sense comptar amb el pendent. Els materials aparegueren escampats en un replà a recer dels vents de l'oest i del nord-oest i al vessant d'un pendent, sense un ordre especial a causa de la forta erosió de les margues i argiles oligocèniques, a la pluja i a les feines agrícoles posteriors. Tampoc es pogué apreciar cap mena de construcció, però, tant pels materials com per altres elements se suposa que devia haver-hi alguna cabana construïda amb matèries molt fràgils. L'aigua hi és a prop. Superficialment, aparegué abundant indústria lítica i una certa quantitat de fragments de ceràmica a mà, a més d'altres materials. Domina una indústria a base de sílex, però amb algun element de granit, algun esclat calcari, uns trossos de destral de basalt i quars impur. El sílex, com a primera matèria, abunda a la zona, per bé que no existís en el mateix lloc del jaciment. Cal destacar l'abundància de nòduls, nuclis, percutors, rebuig de talla, esquerdills, ascles, junt amb uns pocs instruments acabats i usats, clar indici d'haver-se tallat sílex en aquest indret. D'un total de 360 peces de sílex, 40 són ascles aprimades i allargades i 320 són ascles gruixudes i curtes. Algunes peces presenten concrecions calcàries i la pàtina es pot apreciar en llur majoria, així com també algunes restes de còrtex. El retoc de les vores és, en general, unifacial i la seva incidència respecte al pla horitzontal de la peça és oblic. És, principalment, discontinu i de tamany petit, a l'anvers, i en algun cas excepcional apareix la combinació d'anvers i revers. Es pot apreciar l'osca isolada en alguns rascadors. Es tracta d'una indústria lítica molt poc típica, amb tècnica mixta d'ascles i fulles. Sembla que hi hagi instruments de diferents moments culturals. Són varis els nòduls, nuclis i percutors recollits. Nuclis alguns d'ells ja exhaurits, de formes tabular i polièdrica; els percutors, en general, són esfèrics i també en forma de disc. Pel seu estudi es divideixen en fulles, puntes,rascadors i burins.Fulles, algunes de les quals són veritables ganivets de secció trapezoïdal.Puntes, de base còncava, de llengüeta còncava i també amb peduncles. Els rascadors, es presenten a l'extrem de fulla o sobre ascla i posen ésser distolaterals, unilaterals, bilaterals i ovalats. Burins, tots sobre ascla. La ceràmica presenta, com a característica general, el fet d'ésser força rodada, tota ella fabricada a mà, i per la seva tipologia correspon a un Bronze Mig i, especialment, a un Bronze Final. També es van recollir fragments de ceràmica gris de tipus medieval. Les tècniques decoratives són: incisa, impresa, aplicada i acanalada. Les vores presenten una certa varietat: llavi arrodonit, llavi aplanat a l'exterior, llavi aplanat horitzontal i llavi aprimat. També llavis bisellats i vores exvasades. Fons plans, nanses de prensió en forma de mugrons cònics o llengüetes horitzontals. També es trobà un fragment de vas carenat. Finalment, entre el material recollit, destaca un penjoll de pecten amb perforació circular i també un disc de terra cuita amb una cupuleta central en ambdues cares, sense arribar a travessar. La ceràmica es pot emmarcar cronològicament i cultural en un Bronze Mig i, especialment, en un Bronze Final-Ferro, amb restes àdhuc d'ocupació medieval, tot i que es detecta algun element que podria ésser més antic. Sembla que el jaciment fou emprat com a lloc d'habitació i com a taller de sílex.
- Codi d'element
- 08226-149
- Ubicació
- Bosc i vinya de Sant Pere de l'Erm. A l'oest del nucli urbà.
- Història
- Coordenades
- 41.5630200,1.4975900
- UTM X
- 374725
- UTM Y
- 4602351
- Any
- Municipi
- 08226
- Nom del municipi
- Sant Martí de Tous
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62519-foto-08226-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62519-foto-08226-149-2.jpg
- Estil
- Medieval|Edats dels Metalls
- Protecció
- Legal
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Jaciment arqueològic
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Sense ús
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2023-08-02 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Núria Cabañas
- Autor de l'element
- Observacions
- El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: P-36, M-392 i M-499.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.130-131 ) i IPAC
- Codi de l'estil
- 85|79
- Codi de la tipologia
- 1754
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.4
- Protecció id
- Comarca
- 6