Detall - 63355
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 63355
- Títol
- Jardins de la Pèrgola
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-pergola
- Bibliografia
- FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament d
- Centuria
- XX
- Notes de conservació
- Descripció
- Zona enjardinada situada al davant de l'església parroquial de Valls de Torroella. Ocupa una esplanada d'uns 30 per 50 metres entre l'imponent edifici parroquial i el canal de la fàbrica. L'espai està dotat amb un petit estanc i unes escales que salven la petita elevació on hi ha assentat l'edifici de l'església, i compta amb arbres d'una bona diversitat d'espècies. A l'angle nord-oest hi ha un espai amb una pèrgola que dóna nom al jardí. En aquest sector es conserva una caseta on hi ha un pou que capta les aigües freàtiques i les condueix cap a un dipòsit situat a una cota més alta, des d'on es distribueixen per les diferents cases. Antigament l'entorn de l'església era ocupat per horts fins que, entre els anys 1967 i 1969, el propietari de la colònia decidí que calia embellir la zona i s'hi habilitaren els jardins. D'aquesta manera la colònia industrial quedava dotada amb un espai de lleure que esdevenia, al mateix temps, una mena de passeig des del pas del pont fins a l'entrada principal de l'església. Fins no fa gaires anys es conservaven també en aquest sector uns grans safareigs públics (construïts entre 1915 i 1916) que recentment foren enderrocats, i també hi havia una font.
- Codi d'element
- 08229-502
- Ubicació
- Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella
- Història
- Inicialment l'església de la colònia Valls de Torroella s'emplaçava al bloc de pisos de la Carretera de Cardona, però allà eren freqüents les inundacions causades per les riuades, que afectaven també a l'església. Per això, entre d'altres motius, es decidí buscar una nova ubicació i s'emprengué la construcció d'un edifici força ambiciós per acollir l'església, les escoles i el convent de les monges Dominiques. L'església, posada sota el patronatge del Sagrat Cor, fou beneïda el 7 de novembre de 1926 pel bisbe de Solsona, Valentí Comellas. A la banda de migdia s'hi alçà la rectoria i l'escola per a nens i, a l'ala nord, el convent de les Germanes Dominiques i el col·legi per a nenes; tot aquest conjunt es va fer segons plànols d'Higini Negre, espòs de Maria Valls Taberner. Els treballs de picapedrer van anar a càrrec d'Isidre Abarca Garcia. Com a nota curiosa, el primer batejat a la nova església fou Estanislau Basora, el que havia de ser famós futbolista, fill del director de la fàbrica. Entre 1967 i 1969 l'entorn de l'església, que fins llavors era ocupat per horts, es va enjardinar i s'hi adequaren unes escales, un estany i una pèrgola. Al mateix temps s'afegí el campanar de torre a l'església. E Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria.
- Coordenades
- 41.8477900,1.7198200
- UTM X
- 393725
- UTM Y
- 4633669
- Any
- 1969
- Municipi
- 08229
- Nom del municipi
- Sant Mateu de Bages
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63355-foto-08229-502-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63355-foto-08229-502-3.jpg
- Estil
- Contemporani
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni natural
- Tipologia
- Zona d'interès
- Titularitat
- Pública
- Ús actual
- Lúdic
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2023-08-02 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Jordi Piñero Subirana
- Autor de l'element
- Observacions
- Codi de l'estil
- 98
- Codi de la tipologia
- 2153
- Codi de tipologia a sitmun
- 5.1
- Protecció id
- Comarca
- 7