Detall - 77671
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 77671
- Títol
- Figuera de La Soleia
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-la-soleia
- Bibliografia
- PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.
- Centuria
- Notes de conservació
- Descripció
- Figuera del gènere Ficus i espècie F. Carica situada al bell mig d'una vinya encarada a migdia, al sud del nucli urbà de Sant Llorenç, al costat mateix de la BV-2249, coneguda com La Soleia. Creix ufanosa, com exemplar aïllat, entre ceps de xarel·lo centenaris. Es tracta d'un arbre de fulla caduca, amb la capçada ampla i arrodonida. L'alçada i l'amplada de capçada oscil·la entre els 10 i els 12 metres. Les fulles són grosses i lobulades. El pecíol és llarg i gruixut. L'època de floració és entre el maig i el juny. Les flors són molt petites, es troben tancades a l'interior d'un receptacle carnós. D'aquesta inflorescència neix el fruit anomenat figa. La forma, color i textura dependrà de la varietat. El tronc, tot i que és recte, creix torçut i protuberant. L'escorça és grisa i ha perdut la suavitat dels espècimens joves. La volta de canó és de 2,76 metres. De la creu parteixen cinc branques molt potents que es van bifurcant. Les branques acostumen a tenir un creixement longitudinal que els dona una morfologia molt característica. Les arrels són molt robustes i tenen un gran poder de penetració i és per això que al seu voltant no s'hi ha construït cap pica ni cisterna ja que les arrels es poden ficar per les més petites escletxes a la recerca d'humitat.
- Codi d'element
- 08222-204
- Ubicació
- Vinya de La Soleia, al sud del nucli urbà
- Història
- Aquest arbre olorós constitueix, juntament amb la vinya i l'olivera, un dels cultius més importants de les civilitzacions mediterrànies. Plantats aïllats han estat estretament lligat als antics cultius de vinya o de secà per l'ombra que proporcionaven al pagès o vinyataire. L'aparició dels tractors per facilitar les tasques a l'hora de llaurar van facilitar la desaparició de molts d'aquests exemplars ja que la majoria de les arrels es situen a una profunditat d'entre 20 i 45 cm. La fusta de la figuera no és gaire resistent, i per això es diu que és un arbre de brancada traïdora, ja que en qualsevol moment una branca pot partir-se amb el pes d'una persona. En alguns indrets, tradicionalment es feia la part central del banc de fuster però és una fusta que es podreix fàcilment. És un mal combustible.
- Coordenades
- 41.4633600,1.8282400
- UTM X
- 402146
- UTM Y
- 4590859
- Any
- Municipi
- 08222
- Nom del municipi
- Sant Llorenç d'Hortons
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77671-foto-08222-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77671-foto-08222-204-3.jpg
- Estil
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni natural
- Tipologia
- Espècimen botànic
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Ornamental
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2023-08-02 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Jordi Montlló Bolart
- Autor de l'element
- Observacions
- La figuera de la vinya de la Soleia va ser plantada per l'avi del Sr. Jaume Ponnou i es troba enmig d'una vinya amb ceps centenaris
- Codi de l'estil
- Codi de la tipologia
- 2151
- Codi de tipologia a sitmun
- 5.2
- Protecció id
- Comarca
- 3