Detall - 77701
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
77701
Títol
Pica del Mas Salom
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-del-mas-salom
Bibliografia
Centuria
XIX
Notes de conservació
En desús i mig colgada
Descripció
Estructura formada per una pica i un dipòsit o cisterna d'aigua destinada a la fabricació del 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. La pica està feta de maons posats en pla i sense arrebossar a l'exterior, però si a l'interior, per tal d'impermeabilitzar-la. És de planta quadrada, amb 70 centímetres de costat. La seva profunditat també és de 70 cm. A la part interior s'observa les restes de color verdós característic de la barreja. El dipòsit, que està al seu costat, servia per recollir l'aigua de la pluja. És troncocònic i fet de rajols de ceràmica. El diàmetre de la boca és de 53 cm. A la part superior hi ha un petit forat per on entrava l'aigua amb un petit fragment ceràmic que servia per impedir al màxim el pas de sorra i restes vegetals. Actualment està mig colgat de terra a l'interior.
Codi d'element
08222-175
Ubicació
Vinya del Mas Salom
Història
Aquesta vinya pertany a la família Esteve de Cal Fèlix des de l'any 2000, quan la van comprar als propietaris de Can Font de l'Alzina. La família Esteve havien estat parcers d'aquesta vinya tota la vida. Conserven un contracte de parceria del segle XIX. Els límits de la vinya són el Torrent de Can Farreguet i el Torrent de Cal Santjust Vell. Antigament s'aixecava el Mas Salom, actualment desaparegut. Només els més vells en recorden alguna paret solitària enmig del seu abandonament. L'era de rajols s'amaga sota els camins que menen a la barraca. Actualment caçadors i els propietaris intenten recuperar la memòria d'aquesta masia a través de la restauració del topònim. Els ceps actuals es van començar a emparrar l'any 1992, començant per la part més alta, fins arribar a la cota més baixa, propera al Torrent de Cal Santjust vell. Són de la varietat moscatell d'Alexandria. També hi han plantat arbres fruiters: presseguers, pruneres i pomeres. Les pomeres són de tres varietats autòctones; la manyaga, la delciri i la cumosa. Al costat del pou hi ha un cep de la varietat de Sant Jaume, que diu la memòria oral que ja hi era abans de la fil·loxera i que es caracteritza per poder-se collir el seu raïm per Sant Jaume.
Coordenades
41.4614800,1.8188800
UTM X
401361
UTM Y
4590661
Any
Municipi
08222
Nom del municipi
Sant Llorenç d'Hortons
Tipus d'accés
Fàcil
Estat de conservació
Regular
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77701-foto-08222-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77701-foto-08222-175-3.jpg
Estil
Contemporani
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Element arquitectònic
Titularitat
Privada
Ús actual
Sense ús
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2023-08-02 00:00:00
Autor de la fitxa
Jordi Montlló Bolart
Autor de l'element
Observacions
Quan es sulfatava una vinya es feia a peu i amb la sulfatadora, amb una capacitat màxima de 20 litres, penjada a l'esquena. Per aquest motiu era usual que en una mateixa vinya existissin diverses piques com aquesta, per tal de no fer més feixuga la tasca del pagès.
Codi de l'estil
98
Codi de la tipologia
47
Codi de tipologia a sitmun
1.3
Protecció id
Comarca
3