Detall - 77717
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
77717
Títol
Pica de Can Font de l'Alzinar
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-can-font-de-lalzinar
Bibliografia
AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm
Centuria
XIX
Notes de conservació
En desús, i una de les piques està fragmentada.
Descripció
Estructura formada per dues piques, de les que només se'n conserva una, i un dipòsit o cisterna d'aigua destinada a la fabricació del 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. La pica està feta de maons sense arrebossar a l'exterior, però si a l'interior, per tal d'impermeabilitzar-la. És de planta rectangular (76 x 90 cm). La seva profunditat és de 90 cm. A la part interior s'observa les restes de color verdós característic de la barreja. El dipòsit, que està al seu costat, servia per recollir l'aigua de la pluja. És cilíndric i fet de rajols de ceràmica. El diàmetre és d'1'75 metres i 60 cm a la boca. La profunditat s'apropa al 2 metres. A la part superior hi havia un petit forat per on entrava l'aigua amb un petit fragment ceràmic que servia per impedir al màxim el pas de sorra i restes vegetals.
Codi d'element
08222-191
Ubicació
Can Font de l'Alzinar
Història
La masia de Can Font de l'Alzinar, l'any 1513 era d'Agnès, muller d'Antoni Miquel. Està documentada l'any 1587 ja amb el nom de casa d'en Font . Neix de la unió dels masos Maimó d'en Sarrovira, Badiguer, Pastor i Gibert. Abans de 1825 passa a mans d'Antoni Ravella Bosquets. Fou propietat del Comte d'Olzinelles, el qual la vengué a finals del segle passant al Marquès de Camps, de Girona, actuals propietaris.
Coordenades
41.4564800,1.8285600
UTM X
402162
UTM Y
4590095
Any
Municipi
08222
Nom del municipi
Sant Llorenç d'Hortons
Tipus d'accés
Fàcil
Estat de conservació
Dolent
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77717-foto-08222-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77717-foto-08222-191-3.jpg
Estil
Contemporani
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Element arquitectònic
Titularitat
Privada
Ús actual
Sense ús
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2023-08-02 00:00:00
Autor de la fitxa
Jordi Montlló Bolart
Autor de l'element
Observacions
Quan es sulfatava una vinya es feia a peu i amb la sulfatadora, amb una capacitat màxima de 20 litres, penjada a l'esquena. Per aquest motiu era usual que en una mateixa vinya existissin diverses piques com aquesta, per tal de no fer més feixuga la tasca del pagès.
Codi de l'estil
98
Codi de la tipologia
47
Codi de tipologia a sitmun
1.3
Protecció id
Comarca
3