Detall - 82242
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 82242
- Títol
- Goigs de Sant Galderic
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-galderic-0
- Bibliografia
- -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCrUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 319.
- Centuria
- XX
- Notes de conservació
- Descripció
- Es tracta d'un únic full de goigs, conservat a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté el text titulat: 'Glòria al benaurat St. Galdric: patró històric dels pagesos catalans', amb lletra de Fra I Luro (Jesús M. Prujà), música de M. Eugènia Sala i publicat a la Pobla de Claramunt l'any 1994. Està imprès sobre paper groc a tinta negre i per una sola cara. L'estructura compositiva s'emmarca dins d'una orla, on apareix la lletra dels goigs distribuïda en dues columnes separades per un corondell al·legoric (el sant).
- Codi d'element
- 08165-121
- Ubicació
- Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada)
- Història
- Aquests goigs de sant Galderic es van realitzar l'any 1994 amb motiu de la inauguració de la plaça de Sant Galdric, a la Pobla de Claramunt. Històricament, el sant d'origen carolingi Galderic no ha tingut una veneració especial a la Pobla, encara que el seu patronatge dins el món de la pagesia ha estat important a Catalunya pel seu paper de defensor enfront els abusos senyorials Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé.
- Coordenades
- 41.5550400,1.6754300
- UTM X
- 389540
- UTM Y
- 4601222
- Any
- 1994
- Municipi
- 08165
- Nom del municipi
- La Pobla de Claramunt
- Tipus d'accés
- Restringit
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82242-foto-08165-121-1.jpg
- Estil
- Popular
- Protecció
- Física
- Àmbit
- Patrimoni moble
- Tipologia
- Objecte
- Titularitat
- Pública
- Ús actual
- Científic
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2023-08-02 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Jordina Sales Carbonell
- Autor de l'element
- Fra I Luro (Jesús M. Prujà; lletra) i M. Eugènia Sala (música)
- Observacions
- Codi de l'estil
- 119
- Codi de la tipologia
- 52
- Codi de tipologia a sitmun
- 2.2
- Protecció id
- Comarca
- 6