API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Detall - 93652

Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural

Id: 93652
Títol: Forn de calç d'en Xic Bonic
Url: https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-den-xic-bonic
Bibliografia: - CABANA ET ALII (2004). Ciments Molins, 75 anys d’història. Barcelona, pp. 15-17. - MASSEGUR, Albert (2007). Pallejà. Edicions Cossetània. Valls, p. 68. - Pal·laliana núm. 18 (2017), segona època. Pallejà, desembre de 2017.
Centuria: XVII-XIX
Notes de conservació: Només en resta el perímetre en un alçat desconegut, ja que es troba reblert per terres, pedra i branques.
Descripció: Construcció molt simple que està feta a una marge de la muntanya i consta d'una cambra de combustió de planta circular de prop de 2,5 m de diàmetre. Se’n desconeix la profunditat. El mur cilíndric és de pedra refractària practicat en un entrant del marge, avui mig omplert de terra, pedra i branques gairebé fins dalt. Resta visible prop d’un metre de paret. La paret de contenció exterior que queda orientada a llevant, a la part contraria al talús, és un marge de pedra seca de 4 m en mal estat a sota del qual es poden veure altres murs on sembla ser podien descarregar la calç un cop cuita. Actualment està envaït pels arbusts. Uns 15 m més avall trobem un segon forn més modern de carbó, tipològicament molt similar. La zona té força pendent i hi ha molts marges de pedra seca, alguns fets amb el rebuig del forn, anomenats 'calcinots' segons consta. Aquests calcinots eren el rebuig de les fornades, quan es provaven de cremar dues vegades, i si no valien per fer calç, es retiraven i eren aprofitats i preuats per fer soleres de quadres o calçades pels voltants. El mateix camí del Forn per on s'hi accedeix n'està ple; quan hi ha pluges fortes queden al descobert. (Extret d'Emili Santiago, codi 398 de la wikipedra)
Codi d'element: 08157-51
Ubicació: Camí del Forn
Història: Existeix documentació que ja des del s. XVII ens parla de l'existència de forns de guix i calç al municipi. De fet, encara avui se'n conserven, disseminats pel municipi, una vintena, possiblement dats del segle XIX. Llavors, aquesta indústria va prendre una forta embranzida. D'acord amb la documentació de Carles Millàs, el primer forn que es va construir a Pallejà va ser al torrent dels Ases. El van seguir els forns de cal Xic Bonic (1868-73), el de Francisco Bonastre, en funcionament entre 1870 i 1889), el del 'Media' (1877-1894), el de cal Duro (1878-1881?) i el de la propietat Ricart, construit per Joan Molins Parera, el 1894. Segons es diu, les pedres de calç viva (òxid de calci), eren portades directament amb carros des dels forns a Molins de Rei, ja construït el ferrocarril, per transportar-les a Barcelona. Hi treballaven en aquella època una quarantena de carros. L’any 1821 Josep Juncosa posseïa les pedreres del sector de Montmany de Sobreroca. L’any 1868 Joaquim Molins i Josep Monner tenien arrendades dues peces de terra i roques, una d’elles de la Torroja. L’any 1873 J. Monner, àlies el Xic Bonic, i Jaume Baqué hi van construir un nou forn, el que avui coneixem con el forn de cal Xic Bonic. La producció de calç es va generalitzar fins al punt que l’any 1883 hi havia diverses companyies d’explotació on treballaven entre 30 i 40 carros diàriament. La més important va ser la de Montmany i Cia. Aquests forns sumaven una producció de 7.900 tones anuals. La majoria d’aquest material era transportat a Barcelona. La indústria era creixent, fins al punt que, l’any 1912, sembla que es comptava amb un transport anual de 13.200 tones de calç viva. Entre els anys 1960 i 1965 aquests forns van anar quedant obsolets. A Pallejà, els darrers que van quedar actius, fins l'any 1966, van ser els de Joan Molins Parera. D’aquest sector industrial n’acabaria sorgint l’empresa Ciments Molins. Informació, segons notes de l'estudiós local Carles Millàs (1945-2018), en estudi per part dels Amics del Museu de Pallejà.
Coordenades: 41.4192621,1.9898913
UTM X: 415588
UTM Y: 4585793
Any
Municipi: 08157
Nom del municipi: Pallejà
Tipus d'accés: Fàcil
Estat de conservació: Regular
Imatges: https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn07.jpg
Estil: Contemporani|Popular|Modern
Protecció: Inexistent
Àmbit: Patrimoni immoble
Tipologia: Edifici
Titularitat: Privada
Ús actual: Sense ús
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut: Inexistent
Data de modificació: 2023-10-02 00:00:00
Autor de la fitxa: Ainhoa Pancorbo Picó
Autor de l'element
Observacions: Inicialment, els forns de calç es construïen amb la mateixa pedra que es desitjava coure i per això s’aixecava una volta que aguantava el material sota la qual s’amuntegava la llenya. En funció de la capacitat del forn, la llenya podia estar cremant uns vuit dies, durant els quals s’introduïa el material per la boca del forn. Quan es consumia el material, es tancava el tir, s’apagava el foc i, des de la part inferior, es feia caure el material i s’anava buidant. Depenent de la seva producció, els forns podien ser discontinus o efímers, construïts per a obres puntuals, o bé continus o industrials, per a produccions a més gran escala.
Codi de l'estil: 98|119|94
Codi de la tipologia: 45
Codi de tipologia a sitmun: 1.1
Protecció id: 2484
Comarca: 11