API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Detall - 95063

Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural

Id: 95063
Títol: Ermita de Sant Adjutori
Url: https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-adjutori
Bibliografia: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020. AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. BALLBÈ BOADA, Miquel (1988). Les nostres ermites. Edita l’autor, p.111-117. BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). Història de Sant Cugat. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p.73. FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.64-65. MÓRA PRESAS, Francesc (1987). El romànic de Collserola. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p.47-52. RUMBAU, Montserrat (1994). “Sant Adjutori”. Gausac núm. 4, p.101-102. SUAU LLEAL, Laura; LÓPEZ MULLOR, Albert (2008). “L’excavació a l’església i al forn de Sant Adjutori, a Sant Cugat del Vallès”. Quaderns científics i restauració monumental. Assaig i recerca. Monogràfics: Avinyonet del Penedès, Barcelona, Cardona, Muntanyola, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç Savall, Súria. Diputació de Barcelona, p. 241-164.
Centuria: XI-XVIII
Notes de conservació
Descripció: Església d'estil romànic que té la particularitat de ser de planta circular. La coberta és amb una cúpula semiesfèrica. En la construcció actual s'hi poden distingir tres fases: una de preromànica i dues de romàniques. Les restes més antigues es troben a la part inferior, que conserven vestigis d'opus spicatum, corresponents a la fase preromànica. L'entrada, situada a la part oest, ha estat refeta després de quedar parcialment derruïda. Segons sembla, el portal era amb arc de mig punt, del qual se'n conserven només les arrencades. El portal que avui es pot veure també és d'arc de mig punt, però fet amb dovelles i carreus de factura moderna. En el mur es conserven finestres d'una esqueixada i, a la part contrària a la porta, un òcul emmarcat amb pedra. Les excavacions arqueològiques han posat al descobert restes d'edificis annexos a l'església, del segle XVIII i que han quedat actualment visibles.
Codi d'element: 08205-166
Ubicació: Camí de Sant Medir
Història: En aquest indret el Grup Excursionista de Gràcia hi va localitzar restes d'època romana, com tegulae, sigil·lata i àmfores. Així mateix, Llibert Piera va trobar prop de l'ermita opus testaceum i ceràmica romana i ibèrica, possiblement arrossegada fins a aquest punt per l'aigua de la pluja. Això indicaria que aquesta església té un antecedent en algun tipus de construcció d'època romana. L'església apareix documentada l'any 1120 en una escriptura de confirmació de béns i privilegis expedits pel papa Calixt II a favor del monestir de Sant Cugat. Va ser parròquia dins del terme de Sant Cugat del Vallès des d'època medieval, car l'any 1201 es documenta com a tal i depenent del monestir. En aquell moment la dedicació del temple era a la Mare de Déu del Bosc i a santa Maria de Gausac. Durant el segle XVII s'hi van fer obres, que van consistir en afegir una nau i enderrocar la porta d'entrada. Va ser en aquest moment quan la capella va canviar les seves dedicacions inicials per la de sant Adjutori, una advocació fundada el 1678. A partir del segle XVIII hi residien ermitans, que eren nomenats per contracte per l'abat del monestir de Sant Cugat. Fins a l'any 1800 no apareix documentat l'edifici de rectoria, si bé és molt possible que ja existís des dels primers temps de l'ermita. L'església de Sant Adjutori es va desamortitzar el 1835. Entre 1850 i 1860 l'edifici religiós va quedar en ruïna, tal com mostren fotografies antigues del temple. Durant la dècada del 2000 va ser restaurada.
Coordenades: 41.4555313,2.1142620
UTM X: 426023
UTM Y: 4589706
Any
Municipi: 08205
Nom del municipi: Sant Cugat del Vallès
Tipus d'accés: Fàcil
Estat de conservació: Bo
Imatges: https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95063-016601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95063-016602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95063-016603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95063-016604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95063-016605.jpg
Estil: Pre-romànic|Romànic|Modern|Medieval
Protecció: Legal
Àmbit: Patrimoni immoble
Tipologia: Edifici
Titularitat: Privada
Ús actual: Religiós/Cultural
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut: BCIL
Data de modificació: 2025-03-12 00:00:00
Autor de la fitxa: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Autor de l'element
Observacions: La imatge de la Mare de Déu del Bosc, que havia estat en aquesta capella, es troba actualment a l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià.
Codi de l'estil: 91|92|94|85
Codi de la tipologia: 45
Codi de tipologia a sitmun: 1.1
Protecció id: 1761
Comarca: 40