Detall - 95368
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 95368
- Títol
- Xalet de Llorenç Miquel (Casa Xocolata)
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-llorenc-miquel-casa-xocolata
- Bibliografia
- <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p>
- Centuria
- XX
- Notes de conservació
- Descripció
- <p>Xalet d'estil eclèctic projectat l'any 1928 per l'arquitecte Domènec Sugrañes Gras, col·laborador d'Antoni Gaudí. El seu estil una mica fantasiós i el color grana fosc de la pedra li han valgut el qualificatiu de Casa Xocolata. És de planta rectangular, amb diversos volums sobresortints. Consta de semisoterrani, planta baixa i pis, amb teulada a diversos vessants, de teula àrab.</p> <p>A la façana principal en destaca un porxo a la planta baixa i l'obertura molt elaborada del primer pis. El porxo, que aixopluga l'entrada, és de planta rectangular, amb arc de punt rodó i cobert amb teula àrab. Sobre el porxo hi ha un balcó amb una barana de pedra que té unes obertures inferiors ideades per col·locar-hi jardineres. La gran obertura que hi dona accés és rematada amb un arc en forma de frontó. A l'interior les llindes i els brancals de les diverses obertures són de pedra blanca. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc, sobre els quals destaquen els elements decoratius fets amb pedra de color grana. En trobem als sòcols, als angles, emmarcant les obertures i als ampits. </p> <p>A la façana esquerra, a la part posterior hi ha un volum de planta trapezoidal, de planta baixa i amb teulada a tres vessants. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un ràfec fet amb mènsules que subjecten la teulada a diversos vessants i que, a la façana principal, es desdobla a la part inferior, tot insinuant un frontó partit.</p> <p>La tanca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç, procedent de la mina Berta.</p>
- Codi d'element
- 08205-409
- Ubicació
- Avinguda Joan Borràs, número 26
- Història
- <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, </span></span></span>el dia de febrer de 1928 Llorenç Miquel va demanar llicència d'obres per construir-lo, segons projecte de l'arquitecte Domènec Sugrañes. El permís va ser concedit el 9 de maig del mateix any per la comissió municipal permanent.</p> <p>L'arquitecte Sugrañes va ser auxiliar d'Antoni Gaudí en els edificis de la Pedrera, Bellesguard i la Sagrada Família. Va projectar l'edifici del carrer Tuset amb l'avinguda Diagonal, de Barcelona, el xalet Bonet, de Salou, i amb l'arquitecte Ignasi Mas Morell fou autor de la plaça de toros Monumental de Barcelona.</p> <p>Referent a aquest xalet, s'ha dit que el color dels detalls arquitectònics, la composició i el volum evoquen una casa encantada, per la barreja i la sobreposició d'elements, idees i ordres. La pedra de color grana que es va utilitzar com a ornamentació és procedent de les pedreres prop de Can Jardí, entre Valldoreix i Castellbisbal; concretament, es tracta de gres del període del Triàsic Superior (Buntdanstein). D'aquest emplaçament se n'extreia pedra amb funció ornamental que feia la competència a les pedreres del Figaró. No era fàcil de treballar, ja que és un tipus de pedra molt fràgil. Només permet un tall llis segons les betes de sedimentació i un devastat en els plans perpendiculars. Així mateix, d'aquesta pedra, un cop triturada, també se'n feia terra batuda per a les pistes de tenis.</p> <p> </p>
- Coordenades
- 41.4617723,2.0509558
- UTM X
- 420743
- UTM Y
- 4590455
- Any
- 1928
- Municipi
- 08205
- Nom del municipi
- Sant Cugat del Vallès
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95368-040901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95368-040902.jpg
- Estil
- Eclecticisme|Contemporani
- Protecció
- Legal
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Edifici
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Residencial
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- BCIL
- Data de modificació
- 2025-03-12 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
- Autor de l'element
- Domènec Sugrañes Gras
- Observacions
- Codi de l'estil
- 102|98
- Codi de la tipologia
- 45
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.1
- Protecció id
- 1761
- Comarca
- 40