Detall - 96010
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 96010
- Títol
- Bèsties de Foc: Lloba Llepa-sang i Boc de Can Vernet
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/besties-de-foc-lloba-llepa-sang-i-boc-de-can-vernet
- Bibliografia
- <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PEDRÓ FONTANET, Rogeli (2005). <em>Llegendes de Sant Cugat del Vallès. Mites, faules i narracions populars</em>. Cossetània edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><em>Protocol dels Seguicis Festius de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat, 2016.</p>
- Centuria
- XXI
- Notes de conservació
- Descripció
- <p>A Sant Cugat del Vallès existeixen dos elements de bestiari festiu de foc: la Lloba Llepa-Sang i el Boc de Can Vernet. Es tracta de dues peces portades per la Colla de Diables de Sant Cugat, que surten a la festa de l'Encabronada, que té lloc el darrer cap de setmana del mes d'abril. Aquesta festa compta amb la participació d'altres colles de diables i finalitza al parc Ramon Barnils amb un bany de foc. La festa té com a context la llegenda del Boc de Can Vernet, que s'exposa a l'apartat d'història d'aquesta fitxa.</p> <p><strong>Lloba Llepa-sang</strong></p> <p>Representa una lloba de la serra de Collserola que, juntament amb altres llops i llobes, tenia el costum de baixar fins a la vila de Sant Cugat en cerca de menjar durant el segle XIX. Un dia, els santcugatencs van organitzar una batuda per matar-los. Una lloba, des de l’infern, va demanar ajuda a Azazel, que, a canvi de retornar a Sant Cugat, i li lliurava la seva ànima. La darrera batuda de llops a la serra de Collserola es va realitzar el 1856.</p> <p>La Lloba Llepa-sang es va idear el 2020 per commemorar el 30è aniversari de la colla, amb l'objectiu d'incorporar aquest element a les sortides. L'historiador Domènec Miquel va assessorar el ball de diables sobre quines bèsties tenien vincles amb Sant Cugat, i es va escollir la lloba.</p> <p>El disseny és de Miquel Resines i la construcció d'Elías Álvarez. Va ser realitzada l’any 2021, pesa catorze quilos i és una bèstia de foc. Les dimensions són: 210 cm de llargada, 140 cm d'amplada i 120 cm d'alçada.</p> <p><strong>Boc de Can Vernet</strong></p> <p>Representa un boc que un monjo del monestir de Sant Cugat va fer passar pel viaducte de Can Vernet per enganyar el diable, segons una llegenda escrita per Rogeli Padrós. El disseny és de Miquel Resines i la construcció d'Elías Álvarez. Va ser realitzada l'any 2015, pesa trenta-vuit quilos i és una bèstia de foc. Va ser construïda per commemorar el 25è aniversari de la colla de diables.</p>
- Codi d'element
- 08205-819
- Ubicació
- Pont de Can Vernet.
- Història
- <p>Segons explica la llegenda del Boc de Can Vernet, antigament a Sant Cugat escassejava l'aigua, i els únics que en tenien eren els monjos, perquè tenien una mina subterrània. Per la majoria de la població era molt feixuc portar aigua de les fonts del voltant. Maria de ca l'Aiguabarreig va demanar als monjos accés al monestir per obtenir aigua, però els monjos li van denegar perquè cap dona podia entrar al recinte. Enfadada, es trobà un personatge estrany, que va resultar ser el dimoni, que li prometré la canalització de l'aigua cap a Sant Cugat, construint un pont, però que la primera persona que l'havia de creuar cauria per sempre als seus braços. A més, li va dir que si ella en deia alguna cosa es desfaria l'encanteri i ella en sortiria malparada. L'endemà van aparèixer noves fonts i es va començar la construcció de pous, tots els veïns estaven molt contents menys la Maria, que sabia d'on venia l'aigua. Va decidir explicar part de la veritat als monjos, perquè no es desfés l'encanteri, i ells van enviar un dels seus a vigilar que ningú travessés el pont. Després de cinc dies, el monjo ja cansat, va fer creuar un boc i en veure'l, el dimoni queda sorprès i frustrat. Va intentar enderrocar el pont, però no va poder perquè ell mateix l'havia construït amb pedres del coll de Campanyà. El dimoni es va conformar amb el boc, i a partir d'aleshores l'aigua de la Mare de la Font es va canalitzar pel pont de Can Vernet. Diu la llegenda que la canalització tenia uns tres quilòmetres i que després de travessar el pont seguia pel carrer de la Mina i Sant Martí, fins a arribar al primer sortidor d'aigua del monestir, i després a la plaça d'Octavià. Es diu que l'aigua tenia propietats curatives.</p>
- Coordenades
- 41.4781485,2.0767112
- UTM X
- 422913
- UTM Y
- 4592250
- Any
- 2015 i 2021
- Municipi
- 08205
- Nom del municipi
- Sant Cugat del Vallès
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96010-081902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96010-081903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96010-081904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96010-081905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96010-081906.jpg
- Estil
- Contemporani
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni moble
- Tipologia
- Col·lecció
- Titularitat
- Pública
- Ús actual
- Lúdic/Cultural
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Inexistent
- Data de modificació
- 2025-03-12 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
- Autor de l'element
- Elías Álvarez
- Observacions
- Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
- Codi de l'estil
- 98
- Codi de la tipologia
- 53
- Codi de tipologia a sitmun
- 2.3
- Protecció id
- 2484
- Comarca
- 40