Detall - 96228
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 96228
- Títol
- Frontal d'altar de Sant Cebrià de Cabanyes
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-daltar-de-sant-cebria-de-cabanyes
- Bibliografia
- <p>AA.DD (1991). 'Sant Fost de Campsentelles', dins A. Pladevall (coord.). <em>Catalunya romànica</em>, vol. XVIII, (pp. 417-419). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>BAUTISTA MORENILLA, Iris (2015). <em>Del frontal d'altar al retaule primitiu. Anàlisi científica de l'evolució tecnològica dels suports de fusta del gòtic lineal català</em>. Tesi doctoral dirigida per Dra. Anna Nualart Torroja. Universitat de Barcelona ; pp. 406-420.</p> <p>BUTTÀ, L. (2005). <em>El Mestre de Santa Perpètua de Mogoda i altres produccions. L’art gòtic a Catalunya, Pintura I. De l’inici a l’italianisme</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, pp. 68- 72. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>JUNYENT i SUBIRÀ, Eduard (1967). <em>L'antipendi de Sant Cebrià de Cabanyes</em>, XI Diada de la parròquia, 30 de juliol, Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria et alii (1981). <em>Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona</em>, vol. I/1 i I/2. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, pp. 707-712.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MELERO, M .(2005). <em>La pintura sobre tabla del gótico lineal.</em> Barcelona: Memoria Artium, 2005. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>POST, C.R. (1930). <em>A History of Spanish Painting</em>. Vol. 1. London: Humphrey Milford Oxford University Press.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SUREDA, J. (1984). 'Sobre el estudio de la secuencia pictórica protogótica en los condados catalanes I. Estado de la cuestión', dins el <em>Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar</em>, XV.</span></span></span></span></p>
- Centuria
- XIV
- Notes de conservació
- Descripció
- <p>Pintura a tremp sobre fusta (103 x 162 x 6 cm) en la que es representa escenes de la vida de Sant Cebrià. Mostra vuit escenes de la vida del sant, totes emmarcades amb arcs apuntats: predicació, declaració davant el procònsol, retir al desert, retorn a Cartago, judici del sant, camí del martiri, execució i enterrament.</p> <p>Com en altres frontals de la mateixa època, es prescindeix de la imatge central de Crist o de Maria en benefici de les escenes de la vida del màrtir. Diversos autors el daten de finals del segle XIII, d’altres, avancen la datació a la primera meitat del segle XIV (Sureda; 1984:66) (AA.DD, 1991; XXII:173), i per últim, un tercer grup d’historiadors situen el frontal de Sant Cebrià a la segona meitat del segle XIV, justificant la seva datació més recent amb els aspectes formals de la iconografia (Post; 1930 II:28-30) (Melero; 2005:155). </p> <p>Pel que fa a l’autoria, la fitxa d’inventari del MEV i diversos autors (Buttà; 2005) relacionen la taula amb el frontal de Santa Perpètua i l’atribueixen als tallers que podien operar a Barcelona. Però, altres autors veuen punts de contacte amb obres com la taula de Sant Pere i la taula de Sant Cristòfol. Aquesta relació atribuiria el frontal de Sant Cebrià de Cabanyes als tallers que podien operar a la Cerdanya sota la influència del Taller de Soriguerola (Melero, 2005:154-155). Iris Bautissta (2015) situa la zona de producció entre Barcelona i Mallorca i determina que: '<em>l’estructura de la taula de Sant Cebrià, de tipologia clara per la disposició apaïsada i les dimensions reduïdes, presenta les solucions tecnològiques del suport característiques dels frontals d’altar, d’acord amb la seva atribució [tipologia 2], tot i que incorpora algunes solucions característiques dels retaules primitius. Pel que es determina que es va confeccionar com a frontal d’altar però amb la introducció de noves solucions que acabarien desenvolupant els retaules primitius</em>'.</p> <p>La tipologia 2 del marc classificatori d'Iris es caracteritza per tenir, majoritàriament, unes dimensions modestes de 1 m d’alçada i entre un i un i mig metres de llargada. En tots els casos el plafó central està format per entre dues i quatre posts.</p>
- Codi d'element
- 08209-44
- Ubicació
- Plaça del Bisbe Oliba, núm. 3 ( 08500 - Vic)
- Història
- <p>Sant Cebrià de Cabanyes era una antiga parròquia rural que es documenta per primera vegada l'any 1001. En una afrontació de terres, en la qual Egofret i Signares ven la terra i la casa a Vivan i Cuscà. En un document de permutes de terres de l'any 1086 se'n torna a fer referència.</p> <p>L'any 1113, Bernat Guanalgot testa a favor del seu fill Berenguer Bernat del castell de Cabanyes i de totes les seves pertinences, i dona un morabatí i la seva capa a l'església i al prevere de Sant Cebrià. Durant tot el segle XII se'n torna a fer esment. Fou consagrada l'any 1192 pel bisbe de Barcelona Ramon de Castellvell, tot i que es considera que es tracta de l'ampliació d'un temple construït temps abans.</p> <p>El 29 de gener de 1256, Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona, cedeix les parròquies de Sant Cebrià i Martorelles i l'església parroquial de Sant Fost a la priora del monestir de Santa Maria de Montalegre. Però l'any 1362, la comunitat del monestir renuncia als seus drets en traslladar-se a Barcelona.</p> <p>En una visita pastoral de l'any 1328, l'església continua governada pel propi rector. Després d'un cert període de bonança durant els segles XIII i XIV, va entrar en crisi per la reducció dels ingressos, raó per la qual no s'hi va dur a terme cap reforma ni millora.</p> <p>Aquest procés va concloure l'any 1504, quan el bisbe Gonzalo de Heredia va decretar la seva fusió amb la veïna parròquia de Sant Fost i s'hi van anar reduint a poc a poc les celebracions de culte fins que, finalment l'any 1867, s'hi va decretar la supressió de tota activitat pastoral.</p> <p>Anys més tard, el 1877, l'ermità que cuidava la rectoria va desallotjar la casa, cosa que va accelerar el procés de degradació del conjunt.</p> <p>A mitjan segle XX es trobava en molt mal estat i amb l'absis mig enrunat. Per iniciativa del grup 'Amics de Cabanyes', juntament amb la parròquia de Sant Fost, entre els anys 1970 i 1984 s'hi va dur a terme la restauració del temple, que va finalitzar amb la reconciliació el dia 14 d'octubre de 1984, de part del cardenal Jubany. </p>
- Coordenades
- 41.5050800,2.2253300
- UTM X
- 435349
- UTM Y
- 4595118
- Any
- Municipi
- 08209
- Nom del municipi
- Sant Fost de Campsentelles
- Tipus d'accés
- Restringit
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96228-0440005.jpg
- Estil
- Gòtic
- Protecció
- Física
- Àmbit
- Patrimoni moble
- Tipologia
- Objecte
- Titularitat
- Privada accessible
- Ús actual
- Científic/Lúdic/Cultural
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Inexistent
- Data de modificació
- 2025-09-29 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Jordi Montlló Bolart
- Autor de l'element
- Desconeguda
- Observacions
- S'extreu per exhibir-lo a l’Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888. El 1899 va ingressar al Museu Episcopal de Vic on forma part de la col·lecció amb el número de registre MEV-9697 i es pot veure a la sala 5, dedicada al gòtic, de la planta 0 del Museu.
- Codi de l'estil
- 93
- Codi de la tipologia
- 52
- Codi de tipologia a sitmun
- 2.2
- Protecció id
- 2484
- Comarca
- 41