API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Detall - 96499

Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural

Id: 96499
Títol: Torre Montserrat
Url: https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-montserrat-2
Bibliografia: BROUGHTON, M. (2009). 'Mariano Romaní, arquitecte', dins Campsentelles, 12. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes. PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, p. 147.
Centuria: XX
Notes de conservació
Descripció: Casa unifamiliar exempta i envoltada de jardí, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. Està formada per un cos principal i una torre - mirador de secció rectangular, adossada a la façana septentrional. El cos principal és amb coberta a quatre vessants, amb les rajoles dels tremujals vidrades de color blau. La coberta de la torre-mirador també és a quatre vessants amb els tremujals vidrats del mateix color. La coberta acaba amb un ràfec sostingut amb bigues de fusta. El cos principal té una part de coberta plana a la façana de llevant, on hi ha una terrassa que s'hi accedeix des del primer pis. Les façanes s'estructuren a partir d'eixos de verticalitat definits per les obertures. A la façana principal, amb accés des de l'Avinguda d'Emili Monturiol, hi trobem la porta d'entrada i una finestra amb persiana, a la planta baixa; damunt la porta hi trobem un balcó, amb barana de ferro i una finestra amb persiana de llibret. Al dessota hi ha un mosaic policrom amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, signat per E. Querol. A excepció de la finestra de la planta baixa que és de llinda recta, la resta d'obertures són d'arc escarser. Entre les obertures de la planta pis i el ràfec hi trobem els respiralls de la cambra de ventilació. El parament és llis, arrebossat i pintat de color terrós ocre. En destaquen, però, els brancals i les llindes de les obertures, a excepció de la finestra de la planta baixa, que són dentats i fets amb recreixement buixardat i pintats de blanc. A les cantoneres de les façanes es reprodueix el mateix motiu. La torre-mirador consta de planta baixa i dos pisos. Només té obertures a la façana de ponent: una finestra de llinda recta a la planta baixa i una amb arc escarser a la planta pis. Aquesta segona del mateix estil que la resta, d'arc escarser i brancals i llinda dentades i buixardades. El segon pis és el mirador, amb obertures als quatre costats sostingudes per dues columnes de fust de marbre llis i capitells jònics, al costat de ponent i llevant, i dos grups de dues columnes als costats meridional i septentrional. Una escala externa de dos trams, amb barana de balustrada dona accés al primer pis per la façana septentrional.
Codi d'element: 08209-118
Ubicació: Avinguda d'Emili Monturiol, num.1
Història: Marià Romaní i Rius (1900-1966) era un arquitecte barceloní que estudià a l’Institut General Tècnic de Barcelona i a l’Escola Superior d’Arquitectura. Va ser arquitecte municipal de Sant Fost de Campsentelles des de l'any 1926. Coincidint amb aquesta etapa comença la urbanització de l'entorn de la carretera de la Roca, llavors una pineda coneguda amb el nom de Prat d'en Jeroni, l'actual avinguda d'Emili Monturiol i el carrer de Sant Jeroni. Es tracta d’una promoció homogènia i executada amb pocs anys de nombrosos xalets d'estiueig, la major part projectats pel mateix Romaní (gairebé una quarantena), tots ells ben amarats de l'esperit noucentista, que recollia la tradició pairal catalana amb elements extrets del repertori neoclàssic. En elles els elements bàsics tradicionals són fàcilment identificables: teulades romanes amb ràfecs sortints, sense canalons, i sovint amb terracota o urnes de ceràmica vidrada o coronaments; cantonades exteriors de pedra o ciment, arcs de mig punt, sovint en agrupacions a les portes i a les obertures de les finestres; sòcols de pedra o ciment; de manera freqüent tenen una torreta quadrada o mirador amb teulada piramidal; la balconada ocasional, loggia o pèrgola. Dels projectes de Romaní, 13 eren a Can Calet, 20 a altres parts de Sant Fost de Campsentelles i 9 a La Llagosta. Les cases més grans eren totes a la carretera de La Roca-Sant Adrià o molt a prop. A la carretera de la Roca els clients eren Salvador Mas (1928), José Pibet (octubre de 1929), Juan Serrallach (octubre de 1929) i al carrer Sant Jeroni eren Ramon Mor (1927), José Llop (gener de 1928), José Pibet (octubre de 1930), José Pibet (octubre de 1933) i Pere Estivill (maig de 1933).
Coordenades: 41.5265490,2.2266400
UTM X: 435479
UTM Y: 4597500
Any: 1929
Municipi: 08209
Nom del municipi: Sant Fost de Campsentelles
Tipus d'accés: Fàcil
Estat de conservació: Bo
Imatges: https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96499-11801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96499-11802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96499-11803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96499-11804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96499-11805.jpg
Estil: Noucentisme|Contemporani
Protecció: Legal
Àmbit: Patrimoni immoble
Tipologia: Edifici
Titularitat: Privada
Ús actual: Residencial
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut: BPU
Data de modificació: 2024-05-30 00:00:00
Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart
Autor de l'element: Marià Romaní Rius (arquitecte)
Observacions: L'Avinguda Emili Monturiol deu el seu nom al doctor homònim que estiuejava en una de les torres d'aquest carrer. El Ple municipal de setembre de 1926 acordà donar-li aquest nom i col·locà una placa que encara es conserva.
Codi de l'estil: 106|98
Codi de la tipologia: 45
Codi de tipologia a sitmun: 1.1
Protecció id: 1762
Comarca: 41