Detall - 96580
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 96580
- Títol
- Colònia Bosc
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-bosc
- Bibliografia
- <p><span><span><span><span lang='CA'>JOSEPH i MAYOL, Miquel (2008). <em>El bibliobús de la llibertat. La caiguda de Catalunya i l’èxode dels intel·lectuals catalans</em>. Barcelona: Símbol editors; pp. 54 i 55.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2014). 'La Conreria', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 10. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p>
- Centuria
- XX
- Notes de conservació
- Descripció
- <p>La Colònia Bosc és un conjunt de casetes d'estiueig situades al peu del Turó d'en Reig, al vessant septentrional de la serralada de Marina que delimita el Vallès Oriental del Maresme i el Barcelonès. S'hi accedeix per la carretera B-500 de Badalona a Mollet del Vallès. La idea que sorgia pels volts de 1915, consistia a construir el projecte d’una colònia d’estiueig a La Conreria. L'anomenarien la Colònia Bosc i va ser considerada com 'la primera urbanització d’estiueig d’Espanya', segons relata el nét de l'arquitecte a la revista anuari del Museu de Badalona (Rifà, 2014).</p> <p>Un encàrrec que per a Amigó consistia en la concreció del projecte de la nova urbanització que tenia com a finalitat ser poc agressiu amb el paisatge, mantenint, dins el possible, el traçat dels camins existents i establint unes normes d’edificació: '<em>Cada torre havia de situar-se a una distància fixada dels límits de la parcel·la</em>', el qual també va prohibir el tancament amb murs 'a fi de no trencar la unitat del paisatge'. Així i tot, no tot el que s’havia projectat es va desenvolupar. Truncat en part, per l'arribada de la Guerra Civil espanyola.</p> <p>Com a retribució per la seva feina, Artigues va pagar a Joan Amigó en espècies. L'arquitecte podia escollir la parcel·la que volgués amb la condició de construir-hi. L’any 1918 es va començar a edificar el nou mas Po-Canyadó, una rèplica del Mas Po-Canyadó de Badalona on Amigó residia amb la seva família. En aquesta segona residència va incorporar a la façana el nou estil de torre modernista amb l'escut de Catalunya amb l’àguila rampant dissenyada per Domènec i Muntaner com a ensenya de la Renaixença.</p> <p>La popularitat de la Colònia es va estendre ben aviat entre les classes benestants. El primer a instal·lar-s'hi va ser l'artista badaloní, Llorenç Brunet. Brunet va construir una torre museu que va anomenar el Cau Brunet –que dóna nom al restaurant actual– feta a semblança del Cau Ferrat que, el també artista, Santiago Russinyol tenia a Sitges. Un museu que va servir de crida per a la promoció de la urbanització. I és que els primers anys de construcció de la colònia el diari <em>La Vanguardia</em> ja se'n feia ressò amb anuncis com l'aparegut el 5 de juliol de 1918 que deia així: <em>La Conrería de Montalegre y su Colonia-Bosque. Excursión pintoresca-veraneo ideal, cerca de Barcelona, con frescas temperaturas y aires sanos. Chalets a plazos desde 1.000 pesetas anuales</em>.</p>
- Codi d'element
- 08209-159
- Ubicació
- La Conreria
- Història
- <p>L'Associació de Veïns de la Colònia-Bosc celebrà un acte de commemoració del centenari del Mas Po-Canyadó. Durant l'acte, al qual van assistir una seixantena de persones, es va reproduir la filmació, cedida per la Filmoteca de Catalunya, d'una excursió des de Montgat fins a La Conreria de principis de segle. La celebració va acabar amb un concert de guitarra de diferents compositors catalans de l'època. </p> <p>En una torre d'aquesta colònia fan nit un grup de diputats catalans i intel·lectuals que fuig cap a França durant la retirada de la Guerra Civil, el 24 de gener de 1939. Ens ho explica Miquel Joseph (2008). Entre el grup hi ha Rovira i Virgili, amb la dona i els fills, Simó i Bofarull, amb la dona, Pau Romeva, amb la dona i els fills, Soler i Pla i la seva família, Anglada i Camarassa i família, Ramon Sanahuja i la seva dona, Serra Hunter, Rafael Closas, Martí Rouret i fins a una cinquantena de persones. Joseph Mayol diu: 'L'ambient a la Conreria es talla amb ganivet. Temen restar abandonats, enmig d'un fred glacial'. L'endemà apareix Rouret amb sis o set cotxes buits i sortiran destí Girona.</p>
- Coordenades
- 41.4935154,2.2547698
- UTM X
- 437795
- UTM Y
- 4593813
- Any
- Municipi
- 08209
- Nom del municipi
- Sant Fost de Campsentelles
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96580-15902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96580-15903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96580-15904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96580-15905.jpg
- Estil
- Contemporani
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Conjunt arquitectònic
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Residencial
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Inexistent
- Data de modificació
- 2024-05-27 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Jordi Montlló Bolart
- Autor de l'element
- Joan Amigó
- Observacions
- Codi de l'estil
- 98
- Codi de la tipologia
- 46
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.2
- Protecció id
- 2484
- Comarca
- 41

