Detall - 96906
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 96906
- Títol
- Sardana Records de Sant Fost
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-records-de-sant-fost
- Bibliografia
- <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>AYATS, Jaume; COSTAL, Anna; RABASEDA, Joaquim (2009). Sardanes. <em>Col·lecció Quaderns de la Revista de Girona</em>, 143. Girona. Diputació de Girona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>
- Centuria
- XX
- Notes de conservació
- Descripció
- <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Sant Fost de Campsentelles compta amb una sardana, que porta per títol <em>Records de Sant Fost</em>, composta pel mestre Joan Fusté i Ferrer, i estrenada l’any 1955.</span></span></span></span></span></span></span></p>
- Codi d'element
- 08209-196
- Ubicació
- Sant Fost de Campsentelles
- Història
- <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La sardana és el ball nacional de Catalunya. És una dansa de caire popular, col·lectiva, on homes i dones ballen junts agafats de les mans, formant una rotllana i puntejant amb els peus els compassos de la música, normalment interpretada per una cobla.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’origen és incert, tot i que el primer document conservat on s’esmenta un ball anomenat “sardana” data de 1552. Al segle XIX, en ple romanticisme, varis estudiosos relacionaren l’origen de la sardana amb les danses d’origen grec, de manera que així podien lligar aquesta cultura amb la fundació d’Empúries.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Coincidint amb aquest moment, a Catalunya es posaren de moda les òperes romàntiques procedents d’Itàlia i les sardanes començaren a reproduir aquest tipus de música a les places i glorietes del carrer, cadascuna amb una durada diferent. Sorgí doncs, la necessitat de comptar i repartir i Miquel Pardas, l’any 1850 publica un “Método per aprender á ballar sardanas llargas”, al qual seguiran molts altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Les noves melodies i ritmes que anaven sorgint, imposaven la necessitat d’una formació instrumental més variada i la cobla ho farà, arribant a la composició actual (encara que en aquell moment també empressin instruments com la trompa, el bombo o els plats, actualment no utilitzats).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Les sardanes esdevenen ben aviat el ball de moda a l’Empordà i comarques gironines, tot i que ens els primers temps, eren ballades majoritàriament per homes. Pep Ventura (1817-1875) esdevindrà un dels compositors més apreciats i la seva orquestra la més cotitzada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A inicis del segle XX, la sardana s’escampa per Catalunya impulsada pels centres catalanistes i l’any 1902 a Barcelona, tenia lloc el primer concurs de colles en motiu de la festa major de la Mercè.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La demostració i l’habilitat física de la manera de ballar dels homes empordanesos va anar modificant-se arreu de Catalunya substituint-se per una ball elegant, cap a una verticalitat i un punteig més acusat en un espai més limitat. El ball empordanès s’aniria reconvertint en una dansa nacional, acadèmicament organitzat i amb un tempo musical més alentit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Algunes de les sardanes s’escriurien per ésser cantades, que faria la delícia de corals i orfeons.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1924, el dictador <em>Primo de Rivera</em> prohibeix la “Santa Espina”, fet que causarà un efecte contrari en la població. Amb la República, s’institucionalitza novament la sardana que compartirà protagonisme amb músiques, vingudes d’Amèrica.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Amb la Guerra Civil, el feixisme prohibeix i reprimeix qualsevol símbol catalanista, entre ells clausura gran nombre d’entitats dedicades a fomentar la sardana. La sardana doncs, és convertia en un símbol de resistència. I malgrat la repressió, la sardana va perviure paral·lelament durant els quaranta anys de franquisme, encara que controlada sota <em>“el sano regionalismo”. </em>L’any 1945 es funda l’Obra del Ballet Popular, una entitat capdavantera organitzadora d’esdeveniments com l’ofrena de la “Llàntia del sardanisme” l’any 1947 amb motiu de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, o el “Dia Universal de la sardana”. L’any 1958 es fundaria la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1980 la sardana entrà a l’escola. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El 1990 es funda la Federació Sardanista de Catalunya i el </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2014 la Federació es reconverteix en Confederació.</span></span></span></span></span></span></span></p>
- Coordenades
- 41.5187869,2.2326416
- UTM X
- 435972
- UTM Y
- 4596634
- Any
- 1955
- Municipi
- 08209
- Nom del municipi
- Sant Fost de Campsentelles
- Tipus d'accés
- Obert
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96906-06-sardanes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96906-011sardanes.jpg
- Estil
- Popular|Contemporani
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni immaterial
- Tipologia
- Música i dansa
- Titularitat
- Pública
- Ús actual
- Científic/Lúdic/Cultural
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Inexistent
- Data de modificació
- 2024-05-27 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Jordi Montlló Bolart
- Autor de l'element
- Joan Fusté i Ferrer
- Observacions
- Codi de l'estil
- 119|98
- Codi de la tipologia
- 62
- Codi de tipologia a sitmun
- 4.4
- Protecció id
- 2484
- Comarca
- 41

