Detall - 97009
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 97009
- Títol
- Xiprer del cementiri
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-del-cementiri
- Bibliografia
- <p><span><span><span><span lang='CA'>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></p>
- Centuria
- Notes de conservació
- Descripció
- <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d'un xiprer de Monterrei o de Lambert (<em>Cupressus macrocarpa</em>) que s'ubica en el recinte del cementiri municipal, en un dels parterres de l’avinguda principal del cementiri, a mà dreta, abans d’arribar a la capella. És un espècimen d’un centenar d’anys, que mesura 22 m. d’alçada, per un perímetre de volta de canó de 4,70 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre perennifoli, que en bones condicions presenta un port piramidal mentre és jove i en forma de cúpula, quan envelleix de manera natural. El seu tronc és gruixut, amb una amplada de soca important i amb una escorça grisenca i profundament esquerdada que es desprèn en tires verticals. És endèmica de la costa central de Califòrnia emprada com a ornamental a Catalunya i resisteix molt bé al salnitre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les branques són gruixudes, amb fulles escamoses d’entre 1 i 2 mm de longitud i de color verd. Les pinyes són globoses de 8 a 14 mm de diàmetre i amb les escates mucronades.</span></span></span></span></span></p>
- Codi d'element
- 08163-167
- Ubicació
- Carrer del Consolat de Mar, núm. 39
- Història
- <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 1930, segons queda recollit al dietari de la vila, es van traslladar les restes al nou cementiri, i l’antic cementiri es va convertir en plaça pública, tot i que és propietat de la parròquia de Santa Maria; l’actual plaça de l’Església i la plaça de Pius XII. El cementiri de Pineda acull també els difunts de Santa Susanna. L’arbre, s’hauria plantat en aquell moment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya preserva a la cartoteca digital el projecte de cementiri públic per a la vila de Pineda, que està datat a Barcelona, el 23 de desembre de 1915 per l’arquitecte Isidre Puig i Boada. </span></span></span></span></span></p>
- Coordenades
- 41.6260675,2.6998715
- UTM X
- 474999
- UTM Y
- 4608304
- Any
- Municipi
- 08163
- Nom del municipi
- Pineda de Mar
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Regular
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97009-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97009-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97009-04foto-cabre-junqueras.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97009-05.jpg
- Estil
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni natural
- Tipologia
- Espècimen botànic
- Titularitat
- Pública
- Ús actual
- Simbòlic
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Inexistent
- Data de modificació
- 2024-09-12 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Jordi Montlló Bolart
- Autor de l'element
- Observacions
- Els xiprers que es troben plantats als cementiris tenen un significat espiritual i cultural profund. Aquests arbres de forma esvelta i perenne simbolitzen l'eternitat i la immortalitat i el seu ús no només és propi de la cultura cristiana sinó que és comú en altres tradicions d'arreu del món.En moltes tradicions, el xiprer representa la connexió entre el cel i la terra, i és un símbol d'elevació espiritual. La presència de xiprers als cementiris s'interpreta en el cristianisme com un pont perquè les ànimes trobin la vida eterna i la resurrecció, en una analogia amb aquests arbres frondosos i de manera ascendent. A més, la longevitat del xiprer i la resistència a la descomposició es veuen com un reflex de la vida eterna. A l'antiga Grècia, la raó per la qual es plantaven xiprers als cementiris s'explica en el mite de Ciparís, un jove que va assassinar per accident el seu cérvol domesticat. Com que se sentia culpable, va demanar al déu Apol·lo que el convertís en un xiprer per a poder plorar-lo. Des de llavors, els grecs van adquirir el costum de plantar xiprers als cementiris. També ho van fer els romans, que van consagrar el xiprer al déu infernal Plutó amb l'adjectiu “fúnebre”, significat que encara té aquest arbre avui dia. Col·locar una branca de xiprer a la porta d'una casa era símbol de mort.Més tard, ja a l'Europa medieval, el xiprer es va convertir en un símbol comú de dol. Es plantava en cementiris cristians com un recordatori de la vida després de la mort i la resurrecció, esdevenint un símbol universal de dol i esperança eterna.
- Codi de l'estil
- Codi de la tipologia
- 2151
- Codi de tipologia a sitmun
- 5.2
- Protecció id
- 2484
- Comarca
- 21