Detall - 97960
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 97960
- Títol
- Era de can Cassola
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-cassola
- Bibliografia
- <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>FLORES, Montserrat; POBLET, Laura (2003). 'Ara ve el segar i el batre', dins <em><span>Revista de música i cultura popular Caramella, 4. </span></em>Associació Caramella: Prats de Lluçanès.</span></span></span></span></span></span></span></p>
- Centuria
- XVIII-XX
- Notes de conservació
- Cobert per la vegetació però en bon estat de conservació.
- Descripció
- <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Espai, destinat a apilar gavelles o a batre les espigues per separar el gra de la palla de can Cassola. És de planta circular, de 20 m. de diàmetre, envoltat per un mur perimetral de pedra i argamassa que s’adapta a l'orografia del terreny. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La part superior està resseguida per una filera de maó pla. El terra està recobert per cairons, alguns d’ells amb ditades transversals. El creixement de vegetació herbàcia i arbustiva està malmetent l'espai.</span></span></span></span></span></p>
- Codi d'element
- 08163-247
- Ubicació
- Can Cassola, s/n.
- Història
- <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest espai present antigament a gairebé totes les masies i masos de Pineda de Mar, està relacionat amb el cultiu de secà. Tot i que poden ser de terra batuda, la de can Cassola està recoberta per cairons. El sistema constructiu és sempre o gairebé sempre el mateix, a banda de l’espai escollit, aquest s’envolta per un muret amb parament de pedra, arrebossat per morter de calç i part superior protegida per una filera de maons col·locats a pla, que a més de protegir l’estructura general del mur, permet utilitzar-lo com a pedrís per a seure-hi. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’era s’hi posaven els cereals o llegums per batre’ls, amb l’objectiu d’aixafar les garbes i separar la palla del gra. Tot i que l’acció de batre es pot fer a mà, i llavors les eres són més petites, les cases amb força terra de cultiu empraven una bèstia de sang, en el sentit circular i són aquestes les que disposen d’eres de grans dimensions que permeten fer voltar la mula.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La feina de batre es feia a l’estiu, al mes de juliol, ja que els dies són els més llargs i assolellats. En anys de bona collita, podia allargar-se cap al mes d’agost. Un cop acabada la campanya del batre, en el cas de les eres de terra batuda, els pagesos acostumaven a cobrir o empallotar l’era amb la palla més dolenta per tal de protegir-la de les inclemències del temps. Arribat el bons temps, es rebatrien passant-hi el corró per tal de tornar-lo a deixar en condicions i en apropar-se el temps del batre, es raurava, retirant el pallot amb unes pales i deixant el sòl a punt. Aquest pallot era aprofitat com a fem.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les garbes transportades normalment amb un carro, en arribar a l’era s’estenien de bon matí i ja es podia començar a batre. En acabat, es ventava i s’extreia la palla més llarga, cap a l’exterior, fora de la batuda. I així successivament fins a deixar el gra barrejat amb el boll. A partir d’aquí, els homes empraven les forques de lledoner de diferents pollegons els rasclets, els garbells, la dolça tirada per un animal i amb escombres de bruc fins a deixar l’era neta. Un cop net, el gra s’emmagatzemava a les sitges, als graners, o en sacs per a portar-los a vendre. La palla, com a base de l’alimentació per al bestiar i la matèria primera per a l’elaboració dels fems, es conservava en pallisses, o en algun cobert. Però la majoria de pagesos en feien pallers, de base rodona, acabats en punxa que anaven omplint fins a deixar-la curulla.</span></span></span></span></span></span></p>
- Coordenades
- 41.6307367,2.6740310
- UTM X
- 472848
- UTM Y
- 4608830
- Any
- Municipi
- 08163
- Nom del municipi
- Pineda de Mar
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97960-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97960-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97960-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97960-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97960-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97960-06.jpg
- Estil
- Contemporani|Modern
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Element arquitectònic
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Sense ús
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Inexistent
- Data de modificació
- 2024-10-11 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Jordi Montlló Bolart
- Autor de l'element
- Desconeguda
- Observacions
- Algunes dites relacionades amb el batre són: “qui no bat al juliol, no bat quan vol” o “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”; “el blat curt o llarg, pel juny ha de ser segat”; “Pel juliol, la forca al coll”; “El juliol, les garbes a l’era i les mules al sol”; “pel juliol, sega qui vol”; “Pel juliol, balla que balla l’eugassada sobre la palla”; “Per Sant Joan, el blat al camp, i si va bé, per Sant Jaume al graner”; “blat de moto esguerrat, blat de moro encertat”.
- Codi de l'estil
- 98|94
- Codi de la tipologia
- 47
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.3
- Protecció id
- 2484
- Comarca
- 21

