Detall - 98737
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 98737
- Títol
- Gegants i capgrossos
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-capgrossos-2
- Bibliografia
- <p><span><span><span><span><span><span>COSTA, Roger (2008). 'Quin és l'origen de la tradició gegantera a Catalunya?'. <em>Sàpiens, </em>núm. 70, p. 5. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p>
- Centuria
- XX
- Notes de conservació
- Descripció
- <p><span><span><span lang='CA'>Els primers gegants de la població, que s’estrenaven el 5 de juny de 1954 durant les celebracions del Corpus, són els coneguts com a Gegants Vells, la parella de reis formada per na Justa i en Pastor. Coronats i engalanats amb elegants vestits, estan realitzats amb estructura de fusta i caps i mans de cartó pedra pintat. En Pastor fa una alçada de 3,60 metres i un pes de 38 quilos; i na Justa, una alçada de 3,55 metres i un pes de 37 quilos. L’any 1955, a la parella s’hi sumava la princesa Montserrat, també estrenada per les festes del Corpus d’aquell any, una geganteta coronada i amb un ram de flors a una mà, de 2,10 metres d’alçada i un pes d'11 quilos. Els tres gegants van ser construïts per l’artesà Domènec Umbert Vilaseró l’any 1948 al taller i botiga barcelonina El Ingenio.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>L’any 1987 arribaven a la ciutat una nova parella de gegants, amb motiu de la celebració del Mil·lenari de Sant Just Desvern, els anomenats Gegants Nous</span></span></span><span lang='CA'><span><span> que van ser estrenats a la trobada de l’any 1988. </span></span></span><span><span><span lang='CA'>Són un guerrer i una fada batejats com en Gentil i na Flordeneu, dues imatges festives que representen a dos personatges de l’obra literària </span><em><span lang='CA'>Canigó</span></em><span lang='CA'> de Jacint Verdaguer. Construïts per Manel Casserres Boix al seu taller de Solsona, estan realitzats amb estructura de fusta i cap i mans de cartó pedra pintat. En Gentil, cavaller medieval amb casc i espasa, té una alçada de 3,90 metres i un pes de 60 quilos. Na Flordeneu amb el seu elegant vestit blanc, té una alçada de 3,70 m. i un pes de 31 quilos.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>L’octubre de 2018 dins dels actes de les Festes de Tardor es va presentar l’Arrel, un nou gegantó/gegantona per la ciutat que sorgí de la participació de tots els infants de les escoles del municipi. El resultat és una figura infantil andrògena amb cinta al cap, escut i bastó, que amb la seva armilla de pèl i la seva camisola, ens remet als habitants del poblat iber de la Penya del Moro, un dels elements patrimonials més destacats de la ciutat. </span> </span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>A més dels gegants, gegantes i gegantetes, el seguici festiu també compta amb 10 capgrossos, fabricats en paper maixé pintat, que representen a diferents personatges: el Cuiner, la Gitana, el Català, el Berrugues, la Nena, en Trepa, la Mariona, el Sol-Solet, l’Atenea i el Negre.</span></span></span></p>
- Codi d'element
- 08221-175
- Ubicació
- Pl. de Jacint Verdaguer, 2.
- Història
- <p>L’origen dels gegants a Catalunya es remunta al segle XV, quan aquests elements d’imatgeria estaven vinculats a les celebracions religioses del Corpus Christi, desfilant pels carrers en les processons d’aquesta festivitat. Amb el pas del temps, les figures van adquirir un caràcter més lúdic i festiu arreu del territori.</p> <p>Sant Just Desvern és un bon exemple d’aquest procés, encara que la primera parella de gegants correspon a mitjan segle XX, els Gegants Vells van iniciar la seva presència als carrers dins de les celebracions de la festivitat religiosa del Corpus Christi. </p> <p>No va ser fins a l’any 1980, quan amb motiu de la celebració de les Festes de Tardor al municipi, l’Ateneu de Sant Just va treure a ballar els gegants al carrer dins d’uns actes aliens a cap celebració religiosa. Es va crear llavors la Colla Gegantera de Sant Just Desvern, constituint-se en entitat l’any 1984 i co-fundant amb altres colles l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya. L’any 1990 els Gegants Vells i els Gegants Nous van estrenar un ball propi, amb la coreografia de Joan Grau Martí, la música de Joan Flix Sorolla i la lletra de Jaume Gelabert Torné. </p> <p>El seguici popular de Sant Just Desvern és un element d’identitat festiva de la població, formant part d’un moviment associatiu motor de la dinamització social i cultural del municipi. </p>
- Coordenades
- 41.3860964,2.0755711
- UTM X
- 422709
- UTM Y
- 4582032
- Any
- 1948 (fabricació d'en Pastor i na Justa), 1950 (fabricació de la Montserrat), 1987 (fabricació d'en Gentil i na Flordeneu), 2018 (fabricació de l'Arrel)
- Municipi
- 08221
- Nom del municipi
- Sant Just Desvern
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98737-17503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98737-17502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98737-17501.jpg
- Estil
- Popular|Contemporani
- Protecció
- Física
- Àmbit
- Patrimoni moble
- Tipologia
- Col·lecció
- Titularitat
- Pública
- Ús actual
- Lúdic/Cultural
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Inexistent
- Data de modificació
- 2025-06-06 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Juana María Huélamo Gabaldón i David Torres Rodríguez- Kuanum
- Autor de l'element
- Domènec Umbert Vilaseró (Gegants Vells), El Ingenio (taller dels Gegants Vells), Manel Casserres Boix (Gegants Nous)
- Observacions
- Codi de l'estil
- 119|98
- Codi de la tipologia
- 53
- Codi de tipologia a sitmun
- 2.3
- Protecció id
- 2484
- Comarca
- 11