Detall - 99131
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
99131
Títol
Era de can Gelabert
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-gelabert
Bibliografia
<p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern, pp. 492-3.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. <em>Recorregut urbà i de masies de muntanya</em>”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, pp. 68-9.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 57, Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 23, pp. 121-2 i 207.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona, p. 57.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 68,<em> </em>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p>
Centuria
XVII
Notes de conservació
Descripció
<p>Era situada a l'esquena de la masia de can Gelabert, de poc més de 150 m², a tocar d'un dels camps de conreu del mas. Presenta una paret de pedra al costat sud, que actua com a mur de contenció de l'estructura respecte al terreny inferior, que està a una cota més baixa.</p> <p>La superfície plana de l'era està pavimentada amb rajol quadrangular i rectangular de fang cuit, que en alguns punts ja no es conserven. Alguns dels rajols presenten una superfície rugosa que amb marques lineals seriades paral·leles (rajola ditejada de bòvila), disposades en diagonal. Al mig de l'era hi ha encastada una llosa quadrangular de pedra a la qual figura gravada la inscripció '<em>ANY 1680 <span><span><span lang='CA'><span>IAUMA IA LABERT MA FESIT</span></span></span></span>'</em>.</p> <p>A l'est de l'era, adossada a la masia, hi ha una construcció coberta a dues aigües i amb un gran portal d'arc de mig punt que devia ser el paller. Aquest edifici ha patit reformes contemporànies tal com indica una inscripció gravada a sobre del portal amb la data 'MCMLXXXIV'.</p>
Codi d'element
08221-276
Ubicació
C/ Can Gelabert, s/n.
Història
<p>La primera notícia de la família Gelabert, que dona el nom a la masia, és de 1379, però no és fins a l’any 1524 que apareix citada documental la masia. Al segle XVIII era coneguda com a can Gilabert de la Riera, prenent el nom de la riera per diferenciar la masia de les propietats dels Gelabert del Coscoll i dels Gelabert de can Candeler, membres de la mateixa família.</p> <p>La masia de can Gelabert és un conjunt arquitectònic format per una amalgama d’edificacions de diverses èpoques, amb dependències diverses adossades a la casa original del segle XIV. Amb posterioritat al segle XIV, al mas primigeni se li va adossar per la banda nord un gran cos de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues aigües. Per la banda sud també s’adossà un altre cos format principalment per dues galeries en planta baixa i pis i a ponent, es troba una dependència més que dona a l’era.</p>
Coordenades
41.3858237,2.0649992
UTM X
421825
UTM Y
4582010
Any
1680
Municipi
08221
Nom del municipi
Sant Just Desvern
Tipus d'accés
Restringit
Estat de conservació
Bo
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99131-20250106114404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99131-20250106114348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99131-20250106114607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99131-20250106114340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99131-20250106140422.jpg
Estil
Popular|Modern
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Element arquitectònic
Titularitat
Privada
Ús actual
Sense ús
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Inexistent
Data de modificació
2025-09-28 00:00:00
Autor de la fitxa
David Torres Rodríguez - Kuanum
Autor de l'element
Malaret (segons la llosa de pedra encastada al paviment)
Observacions
L'era de can Gelabert és testimoni d'una de les feines tradicionals del món rural actualment perduda, batre. Aquesta consistia a xafar les garbes de cereal per separar el gra de la palla. Per batre s'empraven els animals de treball que trepitjaven les garbes i que posteriorment arrossegaven els trills.Després de batre, a la mateixa era es ventava el cereal per netejar el gra de la palla restant, que un cop net s'ensacava i es guardava. Per aquest motiu les eres se situaven en llocs orientats a migdia, de manera que tinguessin corrent d'aire. La palla també s'aprofitava i era guardada al paller, que en moltes ocasions estava situat a molt poca distància de l'era.
Codi de l'estil
119|94
Codi de la tipologia
47
Codi de tipologia a sitmun
1.3
Protecció id
2484
Comarca
11