API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	actesdiba_ca
Etiqueta	Agenda electes
Descripció	Agenda electes
Tipus de contingut	acte
Clau Primària	acte_id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
acte_id	ID	Identificador de l'acte.	text
titol	Títol	Títol de l'acte.	text
data_inici	Data d'inici	Data d'inici de l'acte.	date
data_fi	Data de finalització	Data de finalització de l'acte.	date
descripcio	Descripció	Descripció de l'acte.	ltext
imatge	Imatge	Ruta URL de la imatge associada a l'acte.	url
acte_organitzadors	Organitzadors	Organitzadors de l'acte.	text
acte_url	Enllaç web	Ruta URL de l'acte.	url
telefon_contacte	Telèfon	Telèfon de contacte amb l'organització de l'acte.	text
email	Correu de contacte	Correu de contacte amb l'organització de l'acte.	email
adreca_nom	Nom del lloc	Nom del lloc on es situa l'acte.	text
adreca	Adreça	Carrer i/o número, porta i pis on es situa l'acte.	text
codi_postal	Codi postal	Codi postal de la zona on es situa l'acte.	text
municipi_nom	Nom del municipi	Nom oficial del municipi on es situa l'acte.	text
localitzacio	Localització	Localització en coordenades de l'acte.	geo
url_general	Web	Ruta URL general (per exemple: la web de l'ajuntament, la web de l'espai escènic, etc.) de l'acte.	url
colaboradors	Col·laboradors	Col·laboradors de l'acte.	text
rel_municipis	Municipi	-	relation
rel_temes	Temes	-	relation
tags	Etiquetes	Etiquetes i paraules clau relacionades amb l'acte.	text
categoria	Categoria	Categoria de l'acte.	text
rel_punt	Relació amb el punt	Camp de relació amb un punt d'interès.	text
preu	Preu	Preu d'accés a l'acte.	text
peu_imatge	Peu Imatge	Informació ubicada sota la imatge de l'acte.	text
durada	Durada	Durada de l'acte.	text
observacions_horari	Observacions d'horari	Observacions sobre l'horari de l'acte.	text
dies	Dies	Dies de la setmana en els que es duu a terme l'acte.	text
tipus	Tipus	Tipus d'activitat que és l'acte.	text
public	Públic	Públic al que va adreçat l'acte.	text
observacions	Observacions	Observacions, requeriments, etc. de l'acte.	text
rel_comarca	Comarca	-	relation
documentacio	Documentació	Documentació relacionada amb l'acte.	url
assistents	Assistents	Assistents a l'acte.	ltext
aforament	Aforament	Aforament de l'acte.	text
inscripcio	Inscripció	Web o mail d' inscripció	text
cos	Cos	Cos de la informació relacionada amb l'acte.	ltext
cercador_codi	Cercador/Codi	Cercador i codi de retorn resultants de la geolocalització interna de la API.	text
url_inscripcions	Url Inscripcions		ltext
id_secundari	Identificador secundari		text

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

ID	Títol	Data d'inici	Data de finalització	Descripció	Enllaç web	Telèfon	Correu de contacte	Nom del lloc	Adreça	Localització	Temes	Observacions d'horari	Cos	Cercador/Codi	Conjunt de dades	Últim canvi
agendadiba421142678	El foment de la creació des del món local. Visions en xarxa	2025-10-14 10:00:00	2025-10-21 14:00:00	> La sortida a l'Estruch - Fàbrica de creació de les arts en viu de Sabadell serà el 14 d'octubre, i el desplaçament el farà directament cada persona inscrita.	https://www.diba.cat/web/agenda/-/el-foment-de-la-creacio-des-del-mon-local	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Ca l'Estruch (Sabadell) i CERC (Pati Manning)	Ca l'Estruch (Sabadell) i CERC (Pati Manning)		1		Aquest curs vol incidir en el suport a la creació en sentit ampli, tot analitzant les necessitats vinculades a la creació cultural i com des dels ajuntaments es pot treballar per impulsar-lo i donar-li suport. L’objectiu és detectar com han de ser les polítiques de suport en aquest àmbit, analitzar quins recursos necessita el sector i quins recursos es poden aconseguir des de les diverses institucions. Fomentar la creació també vol dir establir aliances amb els creadors, potenciar la seva tasca, difondre les obres i connectar creadors del mateix territori. Treballar en xarxa és una necessitat imperiosa en temps de connectivitat i d’eficàcia, no només amb els diferents agents que operen als municipis sinó també entre els diferents equipaments culturals de cada municipi. El treball en xarxa és un dels pilars bàsics del treball entre municipis, centres culturals i agents. Compartir recursos, experiències, resultats i pràctiques és essencial per impulsar la creació i articular el territori, tot establint aliances entre espais, centres culturals i administracions locals. El treball conjunt ha d’abastar els creadors, els agents culturals, els tècnics i regidors de cultura i també les entitats professionals. És així com es pot articular la creació al voltant del territori i al mateix temps anar més enllà del propi espai per establir lligams estrets amb centres d’altres indrets, però que tenen una filosofia semblant. En tot aquest entramat, no s’ha d’oblidar el paper de les xarxes de creació en les zones rurals, així com les bones pràctiques existents, que poden servir de far a noves experiències. Objectius Incidir en la importància del treball en xarxa entre municipis i equipaments Explicar quin ha de ser el funcionament de les xarxes en el territori Aprofundir en els beneficis que comporta el treball en xarxa i analitzar també els problemes derivats Debatre l’estat actual de la cooperació i les xarxes en el terreny cultural Mostrar exemples de bones pràctiques arreu de Catalunya Continguts El treball en xarxa: què és i què comporta Avantatges i dificultats de treballar en xarxa El suport als creadors i la seva imbricació en el territori Treballant la cultura des dels diversos territoris L’especificitat del món rural La posada en comú de resultats, projectes i problemes Bones pràctiques de cooperació cultural en xarxa > PROGRAMA DOCENTS Mireia Llunell Argemí Llicenciada en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona amb el premi extraordinari d'interpretació. Postgraduada en Community dance i Postgrau de Gestió Cultural. Ha treballat com a actriu a diferents muntatges teatrals, sèries de TV i pel·lícules (TNC, Teatre Romea, Teatre Lliure, TV3, els Films de la Rambla, entre altres). També ha treballat de productora amb la gira mundial Techari de Ojos de Brujo; a Ràdio Sabadell; a laSala i al festival elPetit. A laSala - Centre de Creació d'Arts per a les Famílies (Sabadell), com a responsable de públics i producció, a més a més de les tasques d'atenció al públic i al col·lectiu docent i la producció de totes les residències i espectacles que es fan a l'equipament, realitza diverses tasques relacionades amb la gestió cultural com per exemple: coordinadora del programa 'Mestres que es mouen', programació i producció de la festa familiar del festival GREC, programació i co-coordinació del parc de Nadal a Sabadell 'Teixint el Nadal', productora de les activitats dels Projectes Europeus en els quals participa laSala, responsable del programa 'laSala entre tots' i 'To Go or not to Go', entre altres. El juny del 2021 guanya la plaça de directora de l'Estruch, fàbrica de creació de les arts en viu. Des d’aleshores fins l’actualitat n’és la directora. Laia Casanova Manonelles Gestora cultural. Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses (ADE) per la Universitat de Barcelona, Màster en Gestió de polítiques i projectes culturals per la Universitat de Zaragoza i Postgrau oficial en Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona. Des de l’any 2010 fins al 2022 va coordinar el programa d’arts visuals i de la imatge a Roca Umbert Fàbrica de les Arts SL. Ha estat codirectora del Festival Panoràmic desdel 2017 fins al 2024. Actualment exerceix de Gerent a l'entitat professional Xarxaprod, xarxa d'espais de creació i producció de Catalunya. Alhora, ha creat A Nivell produccions culturals, una empresa dedicada a donar serveis vinculats a la producció d'arts visuals amb una visió de proximitat Clara Saperas És gestora cultural, fundadora i actual directora de Tramoia - Produccions Culturals. En el marc de Tramoia, ha impulsat diversos projectes per fomentar la lectura, la mediació i la divulgació del patrimoni literari contemporani. Acompanya diverses institucions per definir les seves propostes culturals, les iniciatives de suport a la creació i les programacions artístiques. També és mentora i avaluadora de projectes i subvencions per a diferents institucions culturals públiques i privades. En el marc de Tramoia, és la ideòloga i promotora del projecte Lectures en ruta, una proposta d'immersió lectora per a joves, nascuda l’any 2018 i que ha rebut el Premi Lletra (2020) i el Premi Flic (2022) per la divulgació de la literatura entre la població juvenil. Guillem Miralles Puig Llicenciat en Ciències Econòmiques (UPF) i amb postgraus en Sistemes d’informació (IDEC-UPF) i Periodisme digital (UOC). Forma part de l’equip del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) i realitza projectes en el marc del programa d’Estudis i recerca, amb el desenvolupament d’eines i recursos per a la gestió cultural i la mesura de l’acció cultural, i també del programa d’Assessoraments, on participa donant suport a actuacions de caràcter estratègic als municipis. Ha treballat en diferents projectes de la Diputació de Barcelona, impulsant i coordinant el suport als ens locals en l’àmbit de la planificació estratègica i operativa, i el seguiment i avaluació de les actuacions amb indicadors. És coeditor del portal literari digital Paper de vidre des d’on organitza diferents actes en ateneus i llibreries. (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-10-13 23:42
agendadiba421142317	La mediació de conflictes en la gestió cultural	2025-04-08 10:00:00	2025-04-08 14:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/la-mediacio-de-conflictes-en-la-gestio-cultural	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona)	Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona)	41.3843602,2.1662459	1		Aquest curs té com a objectiu remarcar la importància de la mediació en tota mena de conflictes de tipus cultural, tot detallant i analitzant els tipus de situacions que requereixen mediació (conflictes entre comunitats, entre agents culturals, entre entitats, entre col·lectius determinats i l’ajuntament, etc). La mediació s’ha erigit com una estratègia de primer ordre per tal d’arribar a consensos i poder bastit un treball comú basat en la cooperació i la resolució de problemes. Per assolir aquesta fita és necessària, no cal dir-ho, una tasca incessant de diàleg, amb les consegüents tècniques de mediació. El curs vol incidir de manera especial en tot aquest seguit de tècniques, per tal de fornir als professionals de la cultura de recursos per afrontar les situacions difícils en què es troben en la seva tasca diària. Per aquest motiu s’experimentarà de manera pràctica amb diversos formats de mediació i es fomentarà l’empatia i la comprensió com a primer pas per a la resolució de problemes, tot potenciant el paper dels departaments de cultura com a mitjancers. El curs alternarà les explicacions teòriques amb les bones pràctiques i amb els exemples basats en experiències reals, buscant la implicació dels participants, els quals seran bàsics a l’hora d’exposar les seves experiències concretes en aquest camp. Objectius Remarcar la importància de la mediació en tota mena de conflictes de tipus cultural Detallar els tipus de conflictes culturals que requereixen mediació: conflictes entre comunitats, entre agents culturals, entre entitats, entre col·lectius determinats i l’ajuntament, entre creadors i ajuntament, etc. Destacar la necessitat del diàleg com a resolució dels conflictes Fornir tècniques de mediació per a la solució dels problemes Experimentar de manera pràctica amb diversos formats de mediació Fomentar l’empatia i la comprensió com a primer pas per a la resolució dels problemes Potenciar el paper dels departaments de cultura com a mitjancers Continguts Què entenem per conflicte de tipus cultural La importància del diàleg entre comunitats, agents, veïns i creadors El paper dels departaments i regidories de cultura en la resolució de conflictes Tècniques de mediació La resolució de conflictes a través del diàleg. Experiències de bones pràctiques El treball en comú entre la ciutadania i els departaments de cultura com a pas imprescindible davant del conflicte El respecte pels rols i necessitats de cadascú Detecció i prevenció de problemes futurs DOCENTS Javier Wilhelm Wainsztein Psicòleg, mediador i doctor en dret i ciència política. Director del Màster en Mediació Professional de la UPF-BSM; president de la Secció ARC del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. Director del Centre de Mediació i Convivència de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes. (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba421142265	Les programacions culturals per a infants en els municipis (2a edició)	2025-03-18 10:00:00	2025-03-20 12:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/les-programacions-culturals-per-a-infants-en-els-municipis-2a-edicio-	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Videoformació (ZOOM)	Videoformació (ZOOM)		1		Ben sovint les activitats infantils no entren en la centralitat de les programacions culturals, tot i la importància que té aquest sector per a la creació i consolidació de públics actius i consistents. D’altra banda, cal una definició precisa de què entenem per “infantil”, ja que de vegades les programacions estan compostes d’activitats per a adults adaptades als nens. Al costat d’això, existeixen molts professionals que centren la seva tasca artística en els infants, en disciplines com la música o el teatre, sense oblidar les activitats de museus i centres culturals adreçades de manera exclusiva als nens. Aquest curs vol incidir en la importància de les programacions infantils, tot mantenint-ne la rellevància i la singularitat i sense deixar que siguin fagocitades per les visions adultes, en un moment en què el trànsit entre la infantesa, l’adolescència i el món adult és més prim que mai. D’aquesta manera es farà un recorregut per les activitats musicals, el món del teatre i també les activitats per a infants i familiars en museus, centres cívics i centres culturals. PROGRAMA 18 de març 10:00 - 11:20 h: La importància de la programació d’activitats culturals per a infants en els municipis (marc teòric). A càrrec de Cristina Alonso, co-directora del teatre L’Artesà del Prat de Llobregat 11:20 - 11:40 h: El foment de l’art contemporani. A càrrec de Gisel Noè, directora del M\|A\|C Mataró Art Contemporani 11:40 - 12:00 h: El foment de la lectura. A càrrec de Magalí Homs, directora del Festival de literatura i arts infantil i juvenil (FLIC - Vic) 20 de març 10:00 - 10:40 h: Programacions per a escolars des dels municipis: 10:00 a 10:20 h: Íngrid Baraut, responsable dels recursos educatius i pràctiques artístiques al Teatre de Girona 10:20 a 10:40h: Violeta Amargant, de l'Associació Cultural de Granollers 10:40 - 12:00 h: Les programacions per a infants. Nous formats i noves realitats: 10:40 a 11:00 h: Laia Colell, de l'Associació A Bao A Qu 11:00 a 11.40 h: Martí Marfà, director artístic de la FIM Vila-seca (Fira de música emergent i familiar) 11:40 a 12:00 h: Carles Cañellas, director del Festival de Titelles del Moianès DOCENTS Cristina Alonso Actualment, és co-directora artística del Teatre L’Artesà del Prat del Llobregat, i co-directora de l'Espai de recerca i residència Austràlia a Ciutat de Buenos Aires. Va dirigir el Centre de creació GRANER i el Festival SÁLMON del Consorci del Mercat de les Flors de Barcelona. I es va exercir com a gestora independent liderant AREAtangent, un espai autogestionat referent a la ciutat de Barcelona. Col·labora en programes de formació de formadors des de fa uns quants anys amb la Xarxa de teatres i auditoris de titularitat pública d'Espanya, Assitej, la Xarxa Transversals de Catalunya, el Centre Cultural Gabriela Mistral de Xile, i Centre Nacional de les Arts de Colòmbia en mediació artística. Des del 2019 conjuntament amb Silvina Martinez investiguen, creen i posen en pràctica programes i artefactes per apropar l'art i l'educació, creant el col·lectiu les martin-ez. El 2023 armen la plataforma Mêdia Ameroibèrica en mediació artística. Està participant en la construcció del pla de drets culturals d'Espanya, i el II Fòrum de les arts a l'escola del Consell nacional de la cultura i de les Arts de Catalunya. Gisel Noè Cap d’Acció Cultural del Servei de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, i des del 2013 és la directora del M\|A\|C Mataró Art Contemporani. Ha estat la directora del programa d’arts visuals de l’Ajuntament de Mataró (1999-2012) i membre del Consell de de Direcció de Can Xalant Centre de creació i pensament contemporani de Mataró (2006-2012). També ha dirigit el projecte “Topar-se amb l’art” de projectes amb incidència a l’espai públic i ha ideat projectes educatius i culturals amb incidència a cicles d'infantil, primària, instituts i batxillerats artístics [Zona intrusa (des del curs 2006-2007), El relat de... (des de 2017), Ping-Pong (des de 2018), etc.]. Ha estat membre de jurats de premis de certàmens artístics locals, ponent de les Jornades per a tècnics municipals d’arts visuals de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona i és membre de la Comissió d’Arts Visuals de la DGCC del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Comissió d’Arts Visuals del Consorci Xarxa Transversal. Ha estat guardonada amb el premi ACCA 2017 en la modalitat Educació pel projecte 'El relat d'una exposició', i el premi ACCA 2019 en la modalitat d'Espais i iniciatives per la programació del M\|A\|C Mataró Art Contemporani. Magalí Homs Dissenya i executa projectes culturals literaris a Tantàgora des de fa més de vint anys; programacions per públic escolar, familiar i professional, instal·lacions efímeres i exposicions de la mà d'un equip amb mirada interdisciplinària. Es va formar en diversos àmbits culturals; disseny, arquitectura efímera, audiovisual, maquillatge i escenografia. Al curs ens parlarà del festival de literatura i arts infantils i juvenils (FLIC - Vic) Íngrid Baraut Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona amb un Màster en Arts Digitals per la Universitat Pompeu Fabra. És doctora dins el programa de Doctorat Industrial per la Universitat de Girona i l’empresa cultural Bitò Produccions, on investiga la relació entre els mitjans digitals i els públics del Festival Temporada Alta. Els últims anys ha treballat al Teatre Auditori de Granollers i a l’Oficina de Foment de les Arts de l’Ajuntament de Girona en tasques de comunicació i públics. En l’actualitat és gestora cultural al Teatre Municipal de Girona, on és la responsable de comunicació i públics i del projecte educatiu de l’equipament. Violeta Amargant Violeta Amargant Marzo és llicenciada en Humanitats per la Pompeu Fabra i té un MA in Arts Administration and Cultural Policy a la Goldsmiths University de Londres. Ha treballat al departament educatiu del Barbican Centre de Londres i a L’Auditori de Barcelona on, després de fer de productora artística de diversos cicles, va passar a ser responsable del Servei Educatiu, dissenyant la programació per a escoles i famílies, coordinant l’edició de materials didàctics i liderant projectes participatius d’abast nacional com la Cantània o el CantaGran. Actualment, és directora de la Fundació AC Granollers des d’on gestiona diversos projectes relacionats amb les arts, la cultura i l’educació i des de 2023, assessora de la programació familiar de la FiM Vila Seca. Laia Colell Laia Colell Aparicio és fundadora d’A Bao A Qu, associació cultural fundada el 2004 específicament dedicada a projectes que vinculen creació i educació implicant infants i joves, creadors/es (cineastes, fotògrafs/es, artistes...) i docents. Entre els programes de l’entitat, destaquen Cinema en curs, Fotografia en curs, Artistes en residència als instituts de Barcelona (programa de l’Institut de Cultura i el Consorci d’Educació de Barcelona) i els projectes europeus Moving Cinema i CinEd. A Bao A Qu també col·labora de manera regular amb equipaments i institucions com la Filmoteca de Catalunya, el CCCB, la Filmoteca de Galícia i el Museo del Prado, així com amb festivals de cinema com l’Alternativa, el D’A Film Festival, Seminci o Punto de Vista. Juntament amb Núria Aidelman, Laia Colell és autora de nombrosos articles i conferències sobre pedagogia de les arts i, més específicament, sobre pedagogia del cinema. També col·labora com a docent convidada en diversos postgraus i màsters. Martí Marfà Antropòleg de formació i gestor per trajectòria. Ha combinat la direcció artística de programacions i projectes musicals, amb la gerència i gestió d’entitats i projectes culturals. Anteriorment s’ha dedicat a la recerca sobre fenòmens culturals i a la direcció de projectes sociocomunitaris. Ha treballat per a diverses entitats i institucions culturals, entre les quals destaquen La Casa Musicale de Perpinyà, la Fira Mediterrània, el Taller de Músics, L’Auditori de Barcelona i l’Ajuntament de Mataró. També és avaluador de projectes per a l’Institut de Cultura de Barcelona i l’Institut Català de les Empreses Culturals. Actualment treballa a Tramoia, des d’on fa la direcció artística de la FiM Vila-Seca (Fira de Música Emergent i Familiar) i el comissariat artístic del programa Sons de Ciutat de Barcelona, entre d’altres projectes. També forma part de la comissió assessora de música del Programa.cat i de la comissió assessora de música de l'Anem al Teatre de la Diputació de Barcelona Carles Cañellas Carles Cañellas Viñolas (1954), marionetista professional des de 1976, va formar part del Grupo-Taller de Marionetas (1976-78), del Col·lectiu d'Animació de Barcelona (1978-80) i del Circ-Cric (1980-81). El 1982 crea “Els Rocamora” (ara Rocamora Teatre). Ha rebut premis i distincions nacionals i internacionals. Ha participat en centenars de festivals de teatre, en desenes de països de mig món. Professor de l'Institut del Teatre Curs 2005-06. L'any 2015 crea el centre d’iniciatives titellaires “Espai Animacions” a Calders -el Moianès-, des d’on impulsa activitats vinculades al Teatre de Titelles en la seva concepció més àmplia. Organitzador i director del Festival de Titelles del Moianès i de l’Aplec Titellaire de Calders. Ha estat representant del Teatre de Titelles en moltes de les taules de negociació i debat que s’han conformat les darreres quatre dècades a Catalunya. Membre de la Junta de CIATRE i per segona vegada president de la Unió Internacional de la Marioneta UNIMA Catalunya. Conseller internacional per UNIMA Federació Espanya i comissionat a la UNIMA Internacional. (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba421142299	La intel·ligència artificial i el seu impacte en la cultura (3a edició)	2025-03-25 10:00:00	2025-03-27 12:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/la-intel-ligencia-artificial-i-el-seu-impacte-en-la-cultura-1	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Videoformació (plataforma ZOOM)	Videoformació (plataforma ZOOM)		1		Pocs temes han entrat amb tanta força en les nostres vides com la intel·ligència artificial. La seva influència serà crucial en els propers anys i les properes dècades, capgirant de manera profunda molts àmbits de la nostra vida. Allò que ara ens sembla una cosa relativament remota afectarà de ple la nostra manera de treballar, de relacionar-nos, d’obtenir informació i de comprendre el món. Tant és així que només hem de pensar en l’impacte que ha suposat Internet o la telefonia mòbil per fer-nos una idea del repte formidable que ara tenim a tocar. Tanmateix, quan pensen en les possibles aplicacions de la intel·ligència artificial en la cultura els dubtes i les preguntes afloren de manera immediata. En què afectarà la IA la cultura? Quines tasques assumirà? Com canviarà la nostra manera d’accedir, de gaudir i entendre la cultura? El curs que us presentem vol respondre aquestes preguntes bàsiques, tot fornint elements de comprensió. Cal analitzar els beneficis de la intel·ligència artificial en la cultura, però també els possibles perills que pot comportar. Pensem només en la creació i en l’exposició de les obres i en la possible desaparició de tota traça humana en la generació artística. Aquest és un dels molts dilemes ètics que la IA ens posa al davant. La qüestió, sens dubte, és candent i apassionant. PROGRAMA 25 de març 10:00 h - 11:00 h: La intel·ligència artificial: concepte i desenvolupament històric 11:00 h - 12:00 h: El repte de treballar amb una intel·ligència no humana. Què comportarà aquest fet en la tasca cultural? 27 de març 10:00 h - 10:30 h: Límits i fronteres entre l’humà i l’artificial 10:30 h - 11:15 h: La IA en el món de l’art i la creació cultural 11:15 h - 12:00 h: Aplicacions de la IA en la cultura municipal DOCENTS Lluís Nacenta Comissari, escriptor, músic i investigador en l’espai de confluència de l’art, la tecnologia i la ciència. És llicenciat en matemàtiques, titulat superior en piano, màster en estudis comparatius de literatura, art i pensament i doctor en humanitats, amb una tesi sobre la repetició musical. Ha estat cap de Màsters i Postgraus d’Eina, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, de 2015 a 2017 i director d’Hangar, Centre de Producció i Recerca d’Arts Visuals de 2018 a 2021. Ha comissariat nombroses exposicions, entre les quals destaquen el programa SónarMies de Sónar+D al Pavelló Mies van der Rohe (des de 2012), Interval. Accions sonores a la Fundació Antoni Tàpies (2015), Soundforms / Lightforms de Brian Eno a Arts Santa Mònica (2017), el co-comissariat de la Biennal Ciutat i Ciència 2023 i l’exposició IA: Intel·ligència artificial al CCCB (2023-24). (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba401179969	Jornada: La cultura popular i tradicional en el segle XXI: en quin punt som?	2024-11-19 09:00:00	2024-11-19 14:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/jornada-la-cultura-popular-i-tradicional-en-el-segle-xxi-en-quin-punt-som-	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona)	Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona)	41.3843602,2.1662459	1		No és cap secret que la cultura popular i tradicional s’està reinventant de manera contínua, tot combinant l’herència del passat amb les visions que han de permetre situar-la enmig del segle XXI, dialogant amb la contemporaneïtat més estricta. Ara bé, la cultura popular ens aboca a molts interrogants que han de ser analitzats amb cura. Un d’ells, per exemple, és la redefinició del que entenem per cultura popular. És evident que expressions culturals com els castellers o els bastoners entren en aquesta definició, però també caldria plantejar-se si determinades expressions de les cultures urbanes tenen cabuda dins allò que entenem per cultura popular. Igualment, ens trobem al davant el problema del relleu generacional, així com la importància que el moviment associatiu té en el manteniment i la difusió de la cultura popular i tradicional. Al mateix temps, des dels ajuntaments és necessari donar suport en aquestes expressions i alhora crear nous públics i noves expressions que permetin arribar al màxim nombre de persones possible. Un altre element important és la cultura popular com a vehicle de cohesió i integració social, sobretot pel que fa als nouvinguts. I per últim, també cal incidir en els aspectes organitzatius de la cultura popular, en el seu finançament i en el complex i intricat món de les subvencions. Per tots aquests motius aquest curs és idoni per adquirir coneixement i per debatre horitzons de futur. PROGRAMA 19 de novembre 9:30 - 10:30 h: El concepte de cultura popular i tradicional en el segle XXI. A càrrec de David Nàcher, autor del treball de recerca 'Relleu Generacional en l'associacionisme cultural' 10:30 - 11:00 h: Pausa 11:00 - 12:00 h: Taula rodona: La cultura popular avui. Problemes, reptes i perspectives de futur. Moderació a càrrec de David Nàcher, i amb la participació de: Queralt Pedemonte, presidenta de l'Agrupació Sardanista de Calella Carles Viñas, responsable del programa de coneixements de la Torre Jussana (Barcelona) Jordi Mullor, Vicepresident d'Agrupació del Bestiari Cristina Sánchez, de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya 12:00 - 13:00 h: Cultura o cultures? La multiculturalitat en el marc de la cultura popular. Amb la participació de: Berta Rierola, tècnica de ciutadania de l'Ajuntament de Vic Nicolàs Barbieri, professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Nadjimu Ilukpedju, president de l'entitat Africatalans Berguedans 13:00 - 14:00 h: Abordant la cultura popular des del món municipal. Festa, cultura popular, patrimoni i llengua. Estratègies i perspectives. Amb la participació de: Blai Marginedas, coordinador del carnaval de Terra Endins de Torelló Jordi Ortega, tècnic de Participació Ciutadana i Festes de l'Ajuntament de Berga Miquel Alcaraz, tècnic de cultura de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú PONENTS David Nàcher David Nàcher Pueyo (Barcelona, Barcelonès, 1989). Politòleg de professió, actualment treballa a l’Agència Catalana de Joventut com a tècnic d’Economia Social i Solidària, Mobilitat Internacional i Garantia Juvenil. Apassiona’t de la joventut, el debat i la participació, ha estat monitor a l’Esplai la Gralla, secretari del Consell de Joventut de Barcelona i a la junta de l’Associació Catalana de Professionals de Joventut. Ha publicat articles a Finestra d’Oportunitat, El Matí Digital i a Canemàs, a part de co-moderar el programa radiofònic Això No Toca de Sants 3 Ràdio, entre altres. També participa en formacions sobre relleu generacional gràcies a l'estudi Relleu Generacional a les Entitats de Cultura Popular, que es va presentar l'any 2023 i està publicada per l'ENS de l'associacionisme cultural. Queralt Pedemonte Soc graduada en Ciències Polítiques i de l'Administració per la UPF i especialitzada en filosofia política. Tinc un màster en Gestió Cultural per la UOC que complementa la meva experiència al sector ja que soc presidenta de l’Agrupació Sardanista de Calella des del 2018 i directora del magazín cultural transmèdia sobre música de cobla i sardana Coblejant des del 2017, una producció coproduïda per La Xarxa de Televisions Locals i Ràdio Calella Televisió que s’emet a 75 emissores de tots els Països Catalans i que ha obtingut una menció de qualitat als Premis de Ràdio Associació de Catalunya. Condueixo i produeixo habitualment concerts de música per a cobla i actualment treballo a l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Calella. Soc també dansaire de colla des de fa 10 anys, actualment estic a la colla Mans Amigues, de Cassà de la Selva. Carles Viñas Politòleg especialitzat en tercer sector, participació i dinamització comunitària, joventut, recerca social aplicada i avaluació de polítiques públiques. He treballat en diferents administracions públiques, entitats no lucratives i també com a freelance realitzant tota mena de projectes i recerques socials. Des de fa 15 anys treballo a Torre Jussana (Centre de Serveis a les Associacions de l’Ajuntament de Barcelona gestionat pel Consell d’Associacions de Barcelona), ara com a Coordinador de l’Àrea de Coneixement i Comunicació. També he estat membre de diverses entitats de la ciutat com ara esbarts, entitats juvenils, cooperatives de consum, associacions de professionals i recentment en AFAs. M'agrada seguir aprenent per a comprendre el món, i també explicar-lo als altres. La meva participació a la jornada es basarà especialment en la feina que desenvolupo actualment a Torre Jussana (@tjussana) i al Consell d’Associacions de Barcelona (@associacionsbcn). Jordi Mullor Jordi Mullor Tenas, nascut el 10 d’agost del 1968. Associat a diferents entitats excursionistes des del 1979 vaig tenir la primera experiència en el associacionisme cultural l’any 1986, en que em vaig apuntar als castellers de Barcelona, on vaig començar a fer de baix de castells de vuit. Mesos després vaig entrar als gegants del barri de Navas de Barcelona i vaig estar a cavall de les dues entitats fins que una lesió en un quatre de vuit massa treballat em va apartar dels castellers. Fent de geganter vaig retrobar antics amics que formaven part de diables i gegants del Clot i em van oferir d’entrar a diables del Clot. Vaig conviure en les dues colles fins que, finalment, vaig optar per passar a formar part per complet de la Secció de Cultura de l’Orfeó Martinenc, és a dir, gegants, drac i diables del Clot. El 2015 vaig entrar com a representant de territorial del Barcelonès d’Agrupació de Bestiari i represento la mateixa al Consell de l’Associacionisme i a l’Ens de l’Associacionisme. El 2017 em van proposar el càrrec de vicepresident executiu d’Agrupació de Bestiari. Cristina Sánchez Llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra. S’ha mogut sempre en l’àmbit de l’associacionisme i la gestió cultural, tot implicant-se en projectes i iniciatives de tota mena, passant per departaments didàctics d’equipaments culturals, la producció d’arts escèniques o la consultoria. Actualment dirigeix la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, la federació que acull les més de 100 colles del país, i col·labora al podcast de temàtica castellera 'La Figuereta'. Berta Rierola Berta Rierola Carrera és llicenciada en Sociologia i Investigació en Tècniques de Mercat social. Màster en treball i polítiques socials, fa més de 15 anys que treballa a l'administració pública local en l'àmbit de l'acció comunitària. Actualment és cap del Servei de Ciutadania de l'Ajuntament de Vic, servei que treballa entorn l'associacionisme, el voluntariat, els barris, la participació ciutadana, la cohesió i la inclusió social des d'una òptica comunitària i interseccional. A nivell de voluntariat ha estat secretària durant més de 10 anys de la delegació d'Òmnium Cultural a la comarca d'Osona i membre de la colla castellera Sagals d'Osona, a més de sòcia i membre activa d'altres entitats culturals del territori. Nicolás Barbieri Nicolas Barbieri és professor agregat a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en els estudis d’Arts i Humanitats. Imparteix docència en el màster de gestió cultural d’aquesta universitat. La seva recerca es concentra en l'anàlisi de les polítiques culturals, els drets culturals i les desigualtats socials en el seu exercici. És investigador principal del projecte DEPART. Ha format part de l'equip impulsor de l’Enquesta de drets culturals de Barcelona. És autor del blog http://ubicarse.net. Nadjimu Ilukpedju Filòleg de formació, vaig treballar com a professor d’anglès a l’institut “Ruche des Élites” a Lomé-Togo: del 21 de setembre del 2015 al 30 de juny del 2018. A Turquia, vaig treballar com a gerent del servei d’atencio al client parlant francès, anglès i castellà a l’empresa de turisme BIG BUS ISTANBUL CITY TOURS; d’abril del 2019 al desembre del 2020 (20 mesos). Activista cultural i apassionat per les llengues, després de la meva arribada a Berga (Catalunya) al gener de l’any 2022, vaig fer esforços per integrar-me amb el català. Ara soc el president de l’associació “Africatalans” del Bergueda que va néixer a l’octubre del 2023. Escriptor i amant de la poesia, acabo de publicar el meu primer llibre de poesia “La revelació” a l’abril del 2024. Blai Marginedas Blai Marginedas Sayós, actualment exerceix com a tècnic de Cultura a l’Ajuntament de Torelló i és l’encarregat d’establir relació amb les entitats culturals del municipi, coordinar el Carnaval de Terra Endins, la Festa Major, el Festus - Festival d’Arts al Carrer de Torelló, i el cicle d’estiu Les Fresques. ENTREVISTA DAVID NÀCHER	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba421142221	Reglament d’espectacles públics i d’activitats recreatives	2025-02-25 10:00:00	2025-02-25 14:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/reglament-d-espectacles-publics-i-d-activitats-recreatives	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Presencial (Pati Manning - c. Montalegre, 7 / Barcelona)	Presencial (Pati Manning - c. Montalegre, 7 / Barcelona)	41.3843602,2.1662459	1		Els espectacles públics i les activitats recreatives constitueixen una part molt important de l’acció cultural dels nostres municipis, ja que concreten aspectes tan variats com el lleure, l’entreteniment, les exhibicions teatrals, les projeccions, els concerts i les activitats musicals. Aquest curs vol mostrar l’àmbit i el règim d’aplicació pel que fa a les activitats de caràcter lúdic en els municipis, entenent que aquesta tipologia d’actes té, en la majoria dels casos, un clar component cultural. Els municipis, i molt especialment les àrees de cultura, tenen una necessitat creixent de conèixer quin ha de ser el paper pel que fa a les activitats, tant en allò que fa referència als permisos, com a la contractació, les mesures de seguretat i la responsabilitat civil. Tots aquests elements són imprescindibles per a l’èxit de les accions culturals i també per preservar les garanties jurídiques, la seguretat dels ciutadans i la bona organització de les activitats. Aquest àmbit està regulat pel Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives. El Decret té per objecte el desplegament reglamentari i l’aplicació de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives. El curs vol donar èmfasi a les qüestions pràctiques, derivades de la tasca diària dels municipis. Per tant no només vol donar a conèixer la part més textual de la llei, sinó sobretot la seva aplicació directa i concreta en el cas de les activitats culturals i recreatives promogudes pels municipis. Per aquest motiu vol ser un curs en què les preguntes i l’intercanvi d’informació entre els assistents hi tingui un paper molt rellevant. Objectius Mostrar els àmbits d’actuació municipal pel que fa a l’organització d’activitats recreatives i espectacles públics Definir les tipologies d’actuació principals Analitzar els punts més rellevants del Decret 112/2010, de 31 d’agost, relatiu a activitats recreatives i espectacles públics Determinar els punts principals, l’abast i la implicació dels ajuntaments en els temes vinculats a permisos, seguretat, contractació i responsabilitat civil. Detallar les responsabilitats particulars i institucionals dels actes culturals i recreatius Continguts Anàlisi del marc legal relatiu a l’organització d’espectacles i actes recreatius El Decret 112/2010 i les seves implicacions La gestió cultural davant les exigències del Decret La responsabilitat civil dels ajuntaments: què cal tenir en compte Aspectes de seguretat Els permisos. Tramitació, exigències i necessitats La tramitació. Què s’ha de tramitar i qui ha de dur-ho a terme La responsabilitat municipal i la dels equips, entitats o àmbits organitzatius DOCENTS Alba Tuca Enginyera agrònoma superior d’indústries alimentàries, tècnic mig en prevenció de riscos laborals i acreditada per a la redacció de plans d’autoprotecció. Forma part del departament tècnic d’ACTICLIC ENGINYERIA, especialitzada en tràmits i intervenció administrativa municipal de les activitats econòmiques, realitza tasques d’assessoria externa en nombrosos ajuntaments des de fa més de 20 anys i ha desenvolupat un programa informàtic pels webs municipals i finestres empresarials de consulta rápida dels tràmits i documentació en matèria de llicències d’activitats i urbanístiques. Ha col·laborat en treballs relacionats amb les activitats amb la Diputació de Barcelona i amb la Direcció General de Qualitat Ambiental, entre altres. > RESUM DEL CURS (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-10-13 23:42
agendadiba421142208	Les subvencions en l'àmbit de la cultura local	2025-02-11 10:00:00	2025-02-13 12:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/les-subvencions-en-l-ambit-de-la-cultura-local	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Videoformació (plataforma ZOOM)	Videoformació (plataforma ZOOM)		1		En l’activitat diària dels tècnics i tècniques de cultura és imprescindible conèixer el marc legal de les subvencions, els procediments de concessió i els requisits a l’hora d’atorgar-les. Tard o d’hora les persones que treballen en cultura acaben tenint contacte amb aspectes legals i de procediment relacionats amb les subvencions, amb la qual cosa apareixen, de manera inevitable, molts dubtes sobre com atorgar-les i també sobre els passos que cal fer en aquest sentit. El curs vol donar a conèixer el funcionament de l’activitat subvencional, els límits pressupostaris, el control financer i les conseqüències de l’incompliment de les obligacions per part del receptor de la subvenció. Es tracta d’un curs en què s’exposaran nombrosos casos pràctics i en què els participants podran exposar els seus casos reals. Aspectes com l’activitat subvencional, el concepte de subvenció, el procediment per atorgar subvencions, el control financer i pressupostari i, sobretot, la justificació de les subvencions seran analitzats de manera detallada. Objectius Determinar el marc legal al qual estan subjectes les subvencions Detallar les principals tipologies de subvencions Clarificar què entenem per activitat subvencional i què implica el concepte de subvenció Establir quins han de ser els passos pel que fa a la justificació Els casos d’incompliment: conseqüències legals i jurídiques Mostrar casos pràctics en aquest àmbit, tot fomentant la participació dels assistents Continguts El concepte de subvenció. La legislació reguladora de les subvencions Les subvencions en l’àmbit de la cultura municipal: abast i regulació L’activitat subvencionable: què és i com funciona El control financer i pressupostari La justificació de les subvencions La possibilitat de revocar les subvencions DOCENTS Rebeca Cordeiro Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona. Funcionària de carrera en la categoria de Tècnica superior en gestió de l’Ajuntament de Barcelona. Experiència en l’Administració pública local des del 1998 i com a advocada per compte propi. Funcions de tècnica especialista jurídica a l’Institut municipal de l’habitatge de Barcelona (2009 a 2019), a l’Àrea de Drets socials, justícia global, feminismes i LGTBI on també he exercit com a Secretària delegada (2020 a 2023). Actualment Lletrada consistorial als Serveis Jurídics centrals de l’Ajuntament de Barcelona. (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba421142078	Els joves com a agents culturals (3a edició)	2025-01-28 10:00:00	2025-01-28 14:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/els-joves-com-a-agents-culturals-2a-edicio-	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Pati Manning - CERC (Montalegre, 7 - Barcelona)	Pati Manning - CERC (Montalegre, 7 - Barcelona)	41.3843602,2.1662459	1		Els joves tenen un paper determinant en la cultura, com a impulsors i agents de primer ordre. La innovació, la creativitat i les noves idees són inherents als joves que busquen obrir-se un camí en l’intricat món de la cultura, ja sigui com a gestors culturals, com a agents i dinamitzadors que actuen de manera independent o bé com a creadors. Sovint, però, troben molts obstacles per poder exercir la seva tasca, ja sigui per poder mostrar la seva creativitat o bé treballar amb el teixit cultural i les institucions. Des del món cultural cal estar atent als moviments dels joves, atendre les seves necessitats i donar-los suport més enllà de les qüestions merament crematístiques. Treballar amb els joves significa creure en la idea dels agents culturals que proporcionen vitalitat, dinamisme i creativitat a la vida cultural dels nostres municipis. Aquest curs vol obrir vies i proporcionar recursos per tal que els municipis treballin amb els joves, així com mostrar bones pràctiques i establir un diàleg amb els assistents per intercanviar punts de vista i abordar, d’aquesta manera, les estratègies més eficients i obertes per tal de col·laborar de manera estreta amb els joves. Això vol dir que els tècnics, gestors i responsables culturals han de saber parar l’orella, sortir al carrer i estar a l’aguait del que succeeix en els carrers dels seus municipis. El següent pas ha de ser contactar amb els joves agents i establir-hi ponts de diàleg i de cooperació. Mostrar la creativitat existent és una tasca important, però encara ho és més impulsar la creativitat jove des de la mateixa base. PROGRAMA 10:00 - 11:00 h: Els agents culturals joves 11:00 - 12:00 h: Reptes i potencialitats 12:00 - 12:30 h: Pausa 12:30 - 13:30 h: Accions de diàleg i cooperació 13:30 - 14:00 h: Conclusions i tancament DOCENTS Mireia Gubianas Gestora cultural, actriu i docent d’arts escèniques. Llicenciada en Filologia Catalana, Postgrau en Polítiques Culturals de Base Comunitària, màster en Pedagogia Educativa i titulada en Art Dramàtic. En els darrers anys ha focalitzat la seva tasca professional en el treball artístic i pedagògic amb adolescents i joves, facilitant eines creatives i de vinculació amb la cultura. És coordinadora de projectes artístics i educatius per a joves i adolescents com el programa de creació cinematogràfica Salto del Eje de la Diputació de Barcelona i impulsat per l’Alt Comissionat Contra la Pobresa infantil i el Ministeri de Cultura; el Projecte Virals, programa d’acompanyament cultural a la gestió emocional a partir d’eines de pensament, creatives i teatrals, desenvolupat en col·laboració amb l'Ajuntament de Terrassa, o el projecte europeu d'escolta a joves per a la innovació cultural ForesTEEN, impulsat per Creative EU, la xarxa internacional ASSITEJ (Associació Internacional de Teatre per a la Infància i la Joventut) i laSala de Sabadell. (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba421149467	Espai claustre amb Àngela Lorena Fuster. Les dones i la cultura: història, conflicte, i canvi	2025-12-02 10:00:00	2025-12-02 14:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/espai-claustre-amb-joana-maso-les-dones-i-la-cultura-historia-conflicte-i-canvi	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Pati Manning - CERC (Montalegre, 7 - Barcelona)	Pati Manning - CERC (Montalegre, 7 - Barcelona)	41.3843602,2.1662459	1		La relació de les dones amb la cultura ha partit de la desigualtat. Una desigualtat patida pel que fa a l’accés i la possibilitat de desenvolupar una tasca creativa, però també per incorporar-se a la gestió cultural. Això ha afectat els discursos de la mateixa cultura, que estan profundament amarats de tics i estructures patriarcals. Aquest Espai Claustre parlarà, de la mà de la ponent A. Lorena Fuster, de les imposicions i obstacles que han hagut de sofrir i sofreixen encara les dones, però també dels conflictes que se’n deriven i dels canvis que cada vegada més s’imposen en el nostre àmbit. D’altra banda també existeixen els discursos subliminals, els oblits, els condicionants i les estructures d’un món cultural que s’ha bastit des dels homes i per als homes. Revertir aquesta situació és una tasca de reapropiació cultural. Objectius Exposar un repàs històric dels silencis, coercions i dificultats pel que fa a l’accés de les dones a la cultura Incidir en els diferents discursos patriarcals que han impedit que la dona s’incorporés plenament al món cultural i de la creació Determinar quins condicionaments afecten el desenvolupament professional de les dones en la cultura Aprofundir en les dificultats d’accés en les programacions Abordar les desigualtats entre homes i dones a l’hora d’exercir les carreres professionals en l’àmbit de la cultura i la investigació Exposar mesures per revertir aquesta situació des dels municipis Continguts La història de la cultura i les dones. Desigualtats i processos de silenciament Discursos femenins i discursos patriarcals en el desenvolupament històric de la cultura Desigualtats d’accés i de desenvolupament de la tasca cultural, professional i creativa La lluita per la igualtat. Què és pot fer des de l’àmbit municipal Revertir discursos, conquerir espais. El paper de les dones en la cultura Les programacions culturals i la igualtat. Què cal tenir en compte? DOCENT Àngela Lorena Fuster Doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona (UB). À. Lorena Fuster és investigadora del Seminari Filosofia i Gènere / ADHUC - Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat i del GAPP Grup Arendtià de Pensament i Política. Ha publicat nombrosos articles i assaigs sobre el tema de la imaginació i els imaginaris en el pensament contemporani, en particular sobre el pensament d’autores com Hannah Arendt, Simone Weil, Iris Murdoch, Ágnes Heller, Luce Irigaray o Judith Butler en publicacions nacionals i internacionals (Daimon, Anthropos, Isegoría, Edinburgh University Press, Social Imaginaries, Segni e Comprensione, Palgrave, entre d’altres). Ha coeditat amb Elena Laurenzi Contra la aridez. La propuesta filosófica de Iris Murdoch (Daimon, 2013), amb Fina Birulés la recopilació d’escrits d’Arendt Más allá de la filosofía. Escritos sobre cultura, arte y literatura (Trotta, 2014), amb Matías Sirczuk, Hannah Arendt en la col·lecció El arte de leer (Katz, 2017) i editat Palabras clave. Reflexiones para Fina Birulés (Icaria, 2020). Ha co-traduït al castellà La ética de la diferencia sexual d’Irigaray (Ellago, 2010) i al català Sobre la violència d’Arendt (Institut Català Internacional per la Pau-Angle, 2011; 2022). Forma part del consell editorial d’Aurora. Papeles del Seminario María Zambrano i de Lectora. Revista de Dones i Textualitat. En l’actualitat és IP de dos projectes sobre les relacions entre activisme i filosofia de les dones entre el s. XIX i XX (MUVAN i El llegat oblidat de Clotilde Cerdà/Esmeralda Cervantes). Ha estat investigadora en projectes nacionals (VULFIL, TRAFILÒ, Filòsofes del s. XX, SGR Creació i Pensament de les Dones entre d’altres) i europeus (TRAMOD, HERA).	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-10-13 23:42
agendadiba421149298	Projectes culturals sobre art i natura	2025-11-11 10:00:00	2025-11-11 14:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/projectes-culturals-sobre-art-i-natura	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Pati Manning - CERC (Montalegre, 7 - Barcelona)	Pati Manning - CERC (Montalegre, 7 - Barcelona)	41.3843602,2.1662459	1		La relació entre art i natura és indestriable des dels orígens de la humanitat, però en les últimes dècades ha agafat una nova embranzida, derivada de la influència de tendències com el Land Art i la influència d’artistes com Richard Long o James Turrell. A Catalunya, l’empremta de creadors com Perejaume o Enric Pladevall ha revitalitzat una manera de fer que ha estat molt present en la nostra cultura des dels seus orígens. Els municipis no poden ser aliens en aquesta revifalla de la relació entre art i natura, acrescuda a més a partir de la crisi climàtica. És important, en aquest sentit, que des dels municipis es creïn, s’impulsin i es doni suport a projectes culturals que aprofundeixin aquesta relació i deixin petjada en el propi territori. Això té implicacions ben diverses, com ara l’establiment, temporal o permanent, d’artistes, la creació d’equipaments, la generació d’activitats en els centres ja existents, l’atracció de nous visitants i la potenciació dels valors naturals i culturals de cada indret. La vinculació amb la natura sovint és més propera a l’àmbit rural, és important facilitar el diàleg i la col·laboració intraterritorial en clau cultural i social al món rural. Els projectes culturals han de tenir com a objectiu la imbricació de la població local amb els artistes, la creació de lligams entre la població, el coneixement del propi paisatge i la seva cultura i la posada en valor del medi natural, a més de la dinamització cultural dels municipis, amb l’arribada de visitants interessats en aquests àmbits. El curs mostrarà com es poden fer projectes culturals sobre art i natura, determinarà què cal tenir en compte en aquest sentit i mostrarà projectes existents i bones pràctiques en aquest camp. També s’abordarà la possibilitat d’impulsar projectes interdisciplinaris on l’art, la ciència i la natura treballin col·laborativament per afrontar problemàtiques del territori i les seves comunitats per tal d’aportar solucions a l’actual context d’emergències: social, econòmica i ecològica. Objectius Explicar la relació històrica entre l’art i la natura Determinar què poden fer els municipis a l’hora de vincular les arts amb el paisatge i el medi natural Especificar què ha de contemplar un projecte cultural que vinculi art i natura Detallar els beneficis socials i culturals d’un projecte en aquest àmbit Incidir en els vincles socials i territorials derivats d’aquests projectes Mostrar-ne exemples de bones pràctiques Continguts El lligam entre l’art i la natura al llarg del temps El paper dels municipis en la relació entre art i natura La importància de la cultura en el context de crisi climàtica L’impuls dels valors culturals, paisatgístics i naturals dels municipis Aprofitar l’energia local: la relació dels ajuntaments amb els artistes i creadors La necessitat dels projectes culturals que aborden la relació entre art i natura La vinculació social: enfortint els lligams Bones pràctiques i experiències locals sobre art i natura DOCENTS Clara Saperas Llobet És gestora cultural, fundadora i actual directora de Tramoia - Produccions Culturals. En el marc de Tramoia, ha impulsat diversos projectes per fomentar la lectura, la mediació i la divulgació del patrimoni literari contemporani. Acompanya diverses institucions per definir les seves propostes culturals, les iniciatives de suport a la creació i les programacions artístiques. També és mentora i avaluadora de projectes i subvencions per a diferents institucions culturals públiques i privades. En el marc de Tramoia, és la ideòloga i promotora del projecte Lectures en ruta, una proposta d'immersió lectora per a joves, nascuda l’any 2018 i que ha rebut el Premi Lletra (2020) i el Premi Flic (2022) per la divulgació de la literatura entre la població juvenil. > PREINSCRIPCIONS	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-10-13 23:42
agendadiba421149429	La propietat intel·lectual en la gestió cultural	2025-11-25 10:00:00	2025-11-25 14:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/la-propietat-intel-lectual-en-la-gestio-cultural	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Videoformació (plataforma ZOOM)	Videoformació (plataforma ZOOM)		1		La propietat intel·lectual constitueix una d’aquelles qüestions espinoses en l’àmbit de la gestió cultural. Una qüestió de què cal tenir coneixements per evitar problemes de tipus legal i reclamacions per part de ciutadans i artistes implicats. El curs vol ser un repàs a la legislació en matèria de propietat intel·lectual, remarcant aquells àmbits i situacions en què aquesta qüestió pot afectar els tècnics culturals (música, arts visuals, teatre, cinema, reproduccions, difusió, política comunicativa, etc.). Les sessions abordaran també els tipus de contracte que cal establir amb creadors i artistes, així com tots aquells aspectes de difusió en què poden donar-se conflictes derivats de la gestió i aplicació de la propietat intel·lectual. PROGRAMA 25 de novembre 10:00 - 11:00 h: Introducció general a la propietat intel·lectual. Legislació principal que afecta l’àmbit de la cultura. 11:00 - 12:00 h: Com afecta la propietat intel·lectual en la tasca diària de la gestió cultural? 12:00 - 13:30 h: La propietat intel·lectual i la gestió cultural. La seva importància en l’àmbit de les arts escèniques, visuals, de la comunicació i del patrimoni. 13:30 - 14:00 h: Conclusions del curs. Torn final de preguntes DOCENTS Cristina Calvet Gómez Advocada amb més de vint anys d’experiència en tots els àmbits del sector artístic (música, teatre, doblatge, audiovisual i publicitat). Ha estat responsable de l’àrea legal de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), fins l’any 2021. Va treballar en el Festival del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, com a advocada responsable de les contractacions artístiques. Fou també gerent i advocada de l’Associació professional de representants promotors i mànagers de Catalunya. També és professora del Màster en Drets de la Propietat Intel·lectual i Industrial del Col·legi d’advocats de Barcelona, concretament en el mòdul de drets d’autor, així com professora en diversos màsters de la Universitat Abat Oliva, Internacional de Catalunya, Universitat de Barcelona i Universitat de Vic.	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba421149277	Equipaments culturals de proximitat. Visions en xarxa	2026-01-05 10:00:00	2026-01-07 14:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/equipaments-culturals-de-proximitat-visions-en-xarxa	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Pati Manning - CERC (c. Montalegre, 7 - Barcelona)	Pati Manning - CERC (c. Montalegre, 7 - Barcelona)	41.3843602,2.1662459	1	REPROGRAMAT PER L'ANY 2026	Els equipaments culturals actuen, de vegades, sense una política i una programació coordinada amb la resta de centres, amb la qual cosa es produeixen duplicacions, es malbaraten recursos i s’impedeix una visió integral de la cultura municipal i nacional. La coordinació entre equipaments culturals de proximitat requereix una visió municipal, però també necessita anar més enllà i buscar aquells equipaments territorials que comparteixen objectius, visions, estratègies i maneres de treballar. Per aquest motiu s’imposa, ara més que mai, un treball que faciliti la suma d’esforços i la implicació dels diferents centres per tal d’arribar millor a la població. Això vol dir compartir estratègies i maneres de fer, així com centrar-se de manera més efectiva en els objectius comuns dels diferents equipaments. També cal definir quin model d’equipaments culturals volem i quins objectius volem assolir. Aquest curs vol enfocar-se en aquesta necessitat i també en l’exposició de bones pràctiques que existeixen arreu del territori i que són exemplars clars d’una manera de fer i de funcionar que s’estendrà com més va més. Objectius Incidir en la necessitat del treball en xarxa en els equipaments culturals Determinar en què consisteix treballar en xarxa i quines implicacions té Subratllar la importància d’agrupar esforços entre els equipaments municipals Remarcar el paper de la coordinació i el fet de compartir informació i recursos Detallar les implicacions pel que fa a la programació i la gestió Mostrar bones pràctiques en el camp de les xarxes culturals Continguts La importància del treball en xarxa. Antecedents en el camp de la gestió cultural Què comporten les xarxes? Avantatges i problemes La necessitat de la coordinació i la transparència Estratègies per ser més forts. La integració territorial Exemples de gestió en xarxa. Com podem fer-ho? Bones pràctiques en el terreny de les xarxes culturals Els espais de participació La facilitació de l’ús i la gestió d’espais i locals El mecenatge i les fundacions Les plataformes ciutadanes i els grups socials	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-10-13 23:42
agendadiba414348294	Curs: La cultura inclusiva i les seves implicacions en la programació	2024-10-10 10:00:00	2024-10-22 14:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/la-cultura-inclusiva-i-les-seves-implicacions-en-la-programacio	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat			41.4508350,2.2459242	1		El terme ‘cultura inclusiva’ ha començat a sonar amb força en el nostre àmbit. Però a què es refereix en concret? En un primer moment aquesta noció ens duu al terreny de la diversitat funcional i al fet que totes les persones, sense exclusió, tenen el dret a gaudir i experimentar la cultura. No hem d’oblidar que el dret a la participació cultural, que ja apareix a la Declaració Universal dels Drets Humans (1948), i que després es reforça amb els Drets culturals, recull la cultura inclusiva. En tot cas aquest enfocament implica adaptar l’oferta cultural a persones amb mobilitat reduïda, amb alta sensibilitat al so, amb trastorn de l’espectre autista, amb malalties neurològiques, amb discapacitat intel·lectual, discapacitat visual, auditiva o física, amb dificultat lectora, etc. A banda també cal considerar les persones grans i les persones amb alteracions del comportament. Això vol dir tot un seguit d’adaptacions i de noves maneres de plantejar les accions culturals, amb la incorporació de sistemes augmentatius i alternatius de comunicació, ús de l’alfabet Braille i el llenguatge de signes, pictogrames, regulació dels sons, etc. La cultura inclusiva ha de permetre que tots els ciutadans, sigui quina sigui la seva condició, puguin accedir a les activitats culturals. Aquest curs vol abordar tots aquests aspectes, sense oblidar que la cultura inclusiva ha d’adreçar-se al conjunt dels ciutadans, en tota la seva complexitat sociocultural, de gènere i de procedències, sense excloure ningú. PROGRAMA 10 d'octubre 1a sessió. Les diferents realitats i tipologies de la inclusió 10:00 - 11:30 h: Marc legal: oportunitats de la nova normativa -Codi d'accessibilitat de Catalunya (2023)- 11:30 - 12:00 h: Pausa 12:00 - 13:30 h: Comunicació inclusiva: eines i estratègies per a les activitats culturals 13:00 - 14:00 h: Recapitulació, torn de preguntes i conclusions A càrrec d'Andrea Granell, professora associada del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona. Llicenciada en Psicologia i Màster en Producció i Comunicació Cultural per la Universitat Ramon Llull. 17 d'octubre 2a sessió. Bones pràctiques i experiències. Què podem fer en el camp de la inclusió? 10:00 - 11:30 h: Exemples de bones pràctiques en el camp de la inclusió social 11:30 - 12:00 h: Pausa 12:00 - 14:00 h: El treball de la inclusió. Ronda de casos exposats pels mateixos assistents. Experiències, bones pràctiques i aportació de solucions concretes A càrrec de Mariona Prunera, tècnica especialista en gestió cultural i referent d’accessibilitat dels teatres de Tarragona 22 d'octubre 3a sessió. La cultura inclusiva i les seves implicacions 10:00 - 11:30 h: Què entenem per cultura inclusiva? Col·lectius i diversitats. 11:30 - 12:00 h: Pausa 12:00 - 13:00 h: Els diferents col·lectius i les seves especificitats. Alguns exemples: persones amb discapacitat visual, auditiva, física o intel·lectual, alta sensibilitat al so, trastorn de l’espectre autista, malalties neurològiques, dificultat lectora, persones amb altres necessitats o situacions especials, etc. Breu resum de la Guia per a l’atenció a les persones amb discapacitat als serveis públics de la Generalitat de Catalunya 13:00 - 14:00 h: Diversitat funcional i programacions culturals. Mínims que cal tenir en compte i cobrir en qualsevol activitat cultural, pel que fa a la diversitat. La necessitat de sectorialitzar segons les característiques específiques dels col·lectius A càrrec d'Eva Garcia, experta en drets, inclusió i creació artística comunitària. PONENTS Eva Garcia Realitza la concepció, execució i direcció de projectes implementant models amb lògiques col·laboratives i comunitàries, en sintonia amb la missió i objectius de les organitzacions. Curadora d'organitzacions culturals per a la conceptualització i desenvolupament de projectes artístics vinculats al territori, la ciutadania i els seus contextos, recolzats en els marcs dels drets culturals. Experta en creació artística comunitària i inclusiva: creació i producció escènica vinculada amb persones sense dedicació artística professional, persones amb diversitat funcional i/o intel·lectual, exclusió social, etc. Actualment: Mediadora comunitària, @comuart_bcn, #OperaPrima @Liceu; Programació artística i continguts XVI Jornadas de inclusión taaee #INAEM @culturagob; coordinadora #gransteatrerus @Grupfocus; doula #serveidecultura @ajdelprat; @operasinfronteras Andrea Granell Querol Professora a la Universitat de Barcelona, on imparteix docència en l’àmbit de l’accessibilitat i la cultura, membre del grup de recerca Didàctica i Patrimoni i de la Xarxa d’Innovació en Accessibilitat de Catalunya. Treballa com a consultora de projectes culturals per administracions públiques i equipaments patrimonials, assessorant, millorant i adaptant els recursos a nivell educatiu, comunicatiu i social. Ha donat suport en l’elaboració del 'Pla d’accessibilitat de museus i centres i espais d’arts visuals de Catalunya 2020-2024' del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Actualment, desenvolupa plans d’accessibilitat per contribuir a fer possible que els equipaments culturals siguin inclusius per a tota la ciutadania. Mariona Prunera Badia Actualment és tècnica especialista en gestió cultural de l’Ajuntament de Tarragona, i referent d’accessibilitat dels teatres de Tarragona. Després d’acabar la carrera d’empresarials,va estar treballant durant més de vint anys al Teatre Bartrina de Reus. També ha fet un MOOC en accessibilitat a les arts escèniques de la UAB i un curs d’especialització de la UAB de gestió i promoció de l’accessibilitat. A banda, des dels espais on ha treballat sempre ha intentat promoure l’accessibilitat i treballar estretament amb diverses companyies per oferir espectacles accessibles. Article: 'La cultura inclusiva, garantia del drets humans'	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba421143113	La contractació en la cultura municipal. Què hem de tenir en compte i com gestionar-la	2025-10-09 10:00:00	2025-10-09 14:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/la-contractacio-en-la-cultura-municipal-que-hem-de-tenir-en-compte-i-com-hem-de-gestionar-la	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Pati Manning - CERC (Montalegre, 7 - Barcelona)	Pati Manning - CERC (Montalegre, 7 - Barcelona)	41.3843602,2.1662459	1		Amb aquest curs volem analitzar la normativa de contractes del sector públic des de la vessant de la gestió cultural, tot abordant el grau d'aplicació de la llei de contractes del sector públic a les entitats culturals del sector públic, els contractes de referència per la gestió cultural, la problemàtica dels contractes menors, la distinció entre convenis i contractes, el contracte de gestió de serveis públics aplicat a la gestió cultural i el models de gestió dels equipaments culturals, amb referència a la gestió econòmica. Les sessions estan programades amb un format pràctic, i tots els continguts teòrics aniran acompanyats d'exemples concrets per tal de facilitar la participació dels assistents. Durant les sessions es tractaran els principis bàsics de la llei 9/2017, que afecta de ple la contractació dels departaments municipals de cultura, la tipologia dels contractes i els diferents procediments d’adjudicació, així com la publicitat de les licitacions i els supòsits d’incompliment parcial o compliment defectuós. Objectius Exposar els elements bàsics de la contractació i la seva implicació en la cultura municipal Detallar els aspectes més importants de la llei de contractació i com afecta els municipis en l’àmbit cultural Abordar els diferents tipus de contractes, així com el contracte de gestió de serveis públics Donar pautes pel que fa referència als contractes menors i com administrar-los i gestionar-los de manera eficient. Indicar com afecta la llei de contractes a les relacions amb les entitats Establir les principals diferències entre convenis i contractes Incidir en les diferents tipologies de contracte i en els procediments d’adjudicació Continguts La llei de contractació. Què diu i a què ens obliga pel que fa a la cultura Anàlisi dels apartats de la llei Què es pot fer i què no en la contractació municipal Els diferents tipus de contractes i l’adjudicació Els contractes menors i la seva especificitat La contractació i el món de les entitats Els convenis i els contractes DOCENT Mònica Flores Pérez Llicenciada en Dret i amb un Màster en Contractació Pública, actualment exercex com a cap de l'Assesoria Jurídica i secretària delegada a l'Àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona. > (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-10-13 23:42
agendadiba401180938	Les programacions culturals per a infants en els municipis	2024-11-12 10:00:00	2024-11-14 12:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/les-programacions-culturals-infantils-en-els-municipis	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Videoformació (plataforma ZOOM)	Videoformació (plataforma ZOOM)		1		Ben sovint les activitats infantils no entren en la centralitat de les programacions culturals, tot i la importància que té aquest sector per a la creació i consolidació de públics actius i consistents. D’altra banda, cal una definició precisa de què entenem per “infantil”, ja que de vegades les programacions estan compostes d’activitats per a adults adaptades als nens. Al costat d’això, existeixen molts professionals que centren la seva tasca artística en els infants, en disciplines com la música o el teatre, sense oblidar les activitats de museus i centres culturals adreçades de manera exclusiva als nens. Aquest curs vol incidir en la importància de les programacions infantils, tot mantenint-ne la rellevància i la singularitat i sense deixar que siguin fagocitades per les visions adultes, en un moment en què el trànsit entre la infantesa, l’adolescència i el món adult és més prim que mai. D’aquesta manera es farà un recorregut per les activitats musicals, el món del teatre i també les activitats per a infants i familiars en museus, centres cívics i centres culturals. PROGRAMA 12 de novembre 10:00 - 11:00 h: La importància de la programació d’activitats culturals per a infants en els municipis (marc teòric). A càrrec de Cristina Alonso, co-directora del teatre L’Artesà del Prat de Llobregat 11:00 - 11:20 h: La programació d'espectacles. A càrrec d'Albert Puig, del Festival Petits Camaleons 11:20 - 11:40 h: El foment de l’art contemporani. A càrrec de Gisel Noè, directora del M\|A\|C Mataró Art Contemporani 11:40 - 12:00 h: El foment de la lectura. A càrrec de Magalí Homs, directora del Festival de literatura i arts infantil i juvenil (FLIC - Vic) 14 de novembre 10:00 - 10:40 h: Programacions per a escolars des dels municipis: 10:00 a 10:20 h: Esther Forment, responsable de projectes educatius i nous públics d’Olot Cultura (Ajuntament d’Olot) 10:20 a 10:40h: Violeta Amargant, de l'Associació Cultural de Granollers 10:40 - 12:00 h: Les programacions per a infants. Nous formats i noves realitats: 10:40 a 11:00 h: Laia Colell, de l'Associació A Bao A Qu 11:10 a 11.40 h: Martí Marfà, director artístic de la FIM Vila-seca (Fira de música emergent i familiar) 11:40 a 12:00 h: Carles Cañellas, director del Festival de Titelles del Moianès: experiències a municipis com l’Estany, Calders, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja, Castellcir, etc. PONENTS Cristina Alonso Actualment, és co-directora artística del Teatre L’Artesà del Prat del Llobregat, i co-directora de l'Espai de recerca i residència Austràlia a Ciutat de Buenos Aires. Va dirigir el Centre de creació GRANER i el Festival SÁLMON del Consorci del Mercat de les Flors de Barcelona. I es va exercir com a gestora independent liderant AREAtangent, un espai autogestionat referent a la ciutat de Barcelona. Col·labora en programes de formació de formadors des de fa uns quants anys amb la Xarxa de teatres i auditoris de titularitat pública d'Espanya, Assitej, la Xarxa Transversals de Catalunya, el Centre Cultural Gabriela Mistral de Xile, i Centre Nacional de les Arts de Colòmbia en mediació artística. Des del 2019 conjuntament amb Silvina Martinez investiguen, creen i posen en pràctica programes i artefactes per apropar l'art i l'educació, creant el col·lectiu les martin-ez. El 2023 armen la plataforma Mêdia Ameroibèrica en mediació artística. Està participant en la construcció del pla de drets culturals d'Espanya, i el II Fòrum de les arts a l'escola del Consell nacional de la cultura i de les Arts de Catalunya. Gisel Noè Cap d’Acció Cultural del Servei de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, i des del 2013 és la directora del M\|A\|C Mataró Art Contemporani. Ha estat la directora del programa d’arts visuals de l’Ajuntament de Mataró (1999-2012) i membre del Consell de de Direcció de Can Xalant Centre de creació i pensament contemporani de Mataró (2006-2012). Ha dirigit el projecte “Topar-se amb l’art” de projectes amb incidència a l’espai públic i ha ideat projectes educatius i culturals amb incidència a cicles d'infantil, primària, instituts i batxillerats artístics [Zona intrusa (des del curs 2006-2007), El relat de... (des de 2017), Ping-Pong (des de 2018), etc.]. Ha estat membre de jurats de premis de certàmens artístics locals, ponent de les Jornades per a tècnics municipals d’arts visuals de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona i és membre de la Comissió d’Arts Visuals de la DGCC del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Comissió d’Arts Visuals del Consorci Xarxa Transversal. Ha estat guardonada amb el premi ACCA 2017 en la modalitat Educació pel projecte 'El relat d'una exposició', i el premi ACCA 2019 en la modalitat d'Espais i iniciatives per la programació del M\|A\|C Mataró Art Contemporani. Albert Puig Periodista musical i fundador de No Sonores. Ha estat director del Festival Altaveu, i també va ser encarregat de diferents projectes, com per exemple el concert especial 15 anys de l’Auditori amb Amaral, Maria del Mar Bonet, Martirio, Sisa, Lluís Gavaldà, Sílvia Perez Cruz, Refree i l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra. Conjuntament amb el Teatre-Auditori de Sant Cugat, l'Albert Puig dugué a terme l’anomenat Cicle dels Camaleons, al qual van participar Manolo Garcia, Love of Lesbian, Els Amics de les Arts, Núria Feliu, Marina Rossell o David Carabén, entre d’altres. Al mateix temps s’encarrega també del Festival Petits Camaleons per a nens i nenes, del qual ens parlarà en aquest curs. Magalí Homs Dissenya i executa projectes culturals literaris a Tantàgora des de fa més de vint anys; programacions per públic escolar, familiar i professional, instal·lacions efímeres i exposicions de la mà d'un equip amb mirada interdisciplinària. Es va formar en diversos àmbits culturals; disseny, arquitectura efímera, audiovisual, maquillatge i escenografia. Al curs ens parlarà del festival de literatura i arts infantils i juvenils (FLIC - Vic) Esther Forment Diplomada en Educació Social a la Universitat de Girona i Postgrau en gestió i polítiques culturals de la Universitat de Barcelona. Des del 1997, és responsable dels recursos educatius escènics i de les pràctiques artístiques i comunitàries de l’Àrea de Cultura i Educació de l’Ajuntament d’Olot, així com del festival Sismògraf. Violeta Amargant Violeta Amargant Marzo és llicenciada en Humanitats per la Pompeu Fabra i té un MA in Arts Administration and Cultural Policy a la Goldsmiths University de Londres. Ha treballat al departament educatiu del Barbican Centre de Londres i a L’Auditori de Barcelona on, després de fer de productora artística de diversos cicles, va passar a ser responsable del Servei Educatiu, dissenyant la programació per a escoles i famílies, coordinant l’edició de materials didàctics i liderant projectes participatius d’abast nacional com la Cantània o el CantaGran. Actualment, és directora de la Fundació AC Granollers des d’on gestiona diversos projectes relacionats amb les arts, la cultura i l’educació i des de 2023, assessora de la programació familiar de la FiM Vila Seca. Laia Colell Laia Colell Aparicio és fundadora d’A Bao A Qu, associació cultural fundada el 2004 específicament dedicada a projectes que vinculen creació i educació implicant infants i joves, creadors/es (cineastes, fotògrafs/es, artistes...) i docents. Entre els programes de l’entitat, destaquen Cinema en curs, Fotografia en curs, Artistes en residència als instituts de Barcelona (programa de l’Institut de Cultura i el Consorci d’Educació de Barcelona) i els projectes europeus Moving Cinema i CinEd. A Bao A Qu també col·labora de manera regular amb equipaments i institucions com la Filmoteca de Catalunya, el CCCB, la Filmoteca de Galícia i el Museo del Prado, així com amb festivals de cinema com l’Alternativa, el D’A Film Festival, Seminci o Punto de Vista. Juntament amb Núria Aidelman, Laia Colell és autora de nombrosos articles i conferències sobre pedagogia de les arts i, més específicament, sobre pedagogia del cinema. També col·labora com a docent convidada en diversos postgraus i màsters. Martí Marfà Antropòleg de formació i gestor per trajectòria. Ha combinat la direcció artística de programacions i projectes musicals, amb la gerència i gestió d’entitats i projectes culturals. Anteriorment s’ha dedicat a la recerca sobre fenòmens culturals i a la direcció de projectes sociocomunitaris. Ha treballat per a diverses entitats i institucions culturals, entre les quals destaquen La Casa Musicale de Perpinyà, la Fira Mediterrània, el Taller de Músics, L’Auditori de Barcelona i l’Ajuntament de Mataró. També és avaluador de projectes per a l’Institut de Cultura de Barcelona i l’Institut Català de les Empreses Culturals. Actualment treballa a Tramoia, des d’on fa la direcció artística de la FiM Vila-Seca. Fira de Música Emergent i Familiar i el comissariat artístic del programa Sons de Ciutat de Barcelona, entre d’altres projectes. També forma part de la comissió assessora de música del Programa.cat i de la comissió assessora de música de l'Anem al Teatre de la Diputació de Barcelona Carles Cañellas Carles Cañellas Viñolas (1954), marionetista professional des de 1976, va formar part del Grupo-Taller de Marionetas (1976-78), del Col·lectiu d'Animació de Barcelona (1978-80) i del Circ-Cric (1980-81). El 1982 crea “Els Rocamora” (ara Rocamora Teatre). Ha rebut premis i distincions nacionals i internacionals. Ha participat en centenars de festivals de teatre, en desenes de països de mig món. Professor de l'Institut del Teatre Curs 2005-06. L'any 2015 crea el centre d’iniciatives titellaires “Espai Animacions” a Calders -el Moianès-, des d’on impulsa activitats vinculades al Teatre de Titelles en la seva concepció més àmplia. Organitzador i director del Festival de Titelles del Moianès i de l’Aplec Titellaire de Calders. Ha estat representant del Teatre de Titelles en moltes de les taules de negociació i debat que s’han conformat les darreres quatre dècades a Catalunya. Membre de la Junta de CIATRE i per segona vegada president de la Unió Internacional de la Marioneta UNIMA Catalunya. Conseller internacional per UNIMA Federació Espanya i comissionat a la UNIMA Internacional. ENTREVISTA A ALBERT PUIG, GISEL NOÈ, I CRISTINA ALONSO	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba421143050	La nova llei de foment de l'associacionisme en el sector cultural	2025-07-03 10:00:00	2025-07-03 14:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/el-foment-de-l-associacionisme-en-el-sector-cultural	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona)	Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona)	41.3843602,2.1662459	1		El 2023 es va aprovar la Llei 11 de 27 de desembre relativa al foment de l’associacionisme, un sector de gran importància en l’àmbit de la cultura municipal. Aquesta llei vol reivindicar i potenciar l’associacionisme amb la finalitat d’enfortir-lo, facilitar-ne el creixement i incentivar la conscienciació de la població en relació als seus valors i principis, tot assumint que cal desenvolupar polítiques públiques que fomentin la realitat d’arrel comunitària, tot afavorint la participació ciutadana. D’altra banda la llei considera que el foment de l’associacionisme és una política pública clau i prioritària per als territoris, especialment pel que fa a enfortir la societat civil organitzada. La llei aborda qüestions com el foment de les associacions, les mesures d’impuls a la participació, els espais de participació i les mesures de suport (assessorament, suport econòmic i treball en xarxa, entre d’altres). També regula un factor clau en els municipis, com és la facilitació de l’ús i la gestió d’espais i locals, tot establint que “les administracions públiques han de promoure accions per a garantir a les associacions que tenen finalitats d’enfortiment comunitari la disponibilitat i el dret d’ús dels espais públics i del medi natural necessaris per a dur a terme llur activitat associativa”. Igualment, la llei dedica capítols a les fundacions, el mecenatge i les plataformes ciutadanes i grups socials. Objectius Determinar l’abast i les implicacions de la nova llei d’associacionisme, 11/2023, de 27 de desembre Detallar quines implicacions té aquesta llei en la cultura municipal Especificar i analitzar-ne els diferents apartats, punt per punt Explicar les implicacions de la llei en la relació entre ajuntaments i municipis Concretar què comporta la nova llei pel que fa a la participació ciutadana, el foment de les associacions, els espais de participació i les mesures de suport Analitzar l’articulat pel que fa a la facilitació de l’ús i la gestió d’espais i locals PROGRAMA 10:00 h - 10:45 h: Que han de fer les administracions amb les associacions: Plans d'acció per fomentar l'associacionisme Potenciar les associacions Donar suport tècnic i econòmic: Assessorar i acompanyar Establir sistemes de finançament estable Facilitar les gestions 10:45 h - 11:00 h: Simplificar tràmits Reduir la burocràcia Promoció de la transformació digital 11:00 h: Pausa cafè 11:30 h - 12:00 h: Promoure la formació i el reconeixement de l’associacionisme 12:00 h - 13:00 h: Crear espais i canals de participació: Escoltar les entitats Fomentar el treball en xarxa Cedir espais públics 13:00 h - 13:30 h: Difusió i sensibilització: Campanyes informatives i educatives del valor de l’associacionisme Promoure l’accés als mitjans de comunicació 13:30 h - 14:00h: Eines on trobar recursos per assessorar: Pàgines web Associacions DOCENT Patrícia Julià Especialista en Protecció de Dades i noves Tecnologies, amb un Màster en Noves Tecnologies i la Societat de la Informació per l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, i certificada com a Data Protection Officer (DPO). Des del 2003 que soc advocada, i des del primer dia que el meu àmbit ha estat el mercantil, no he deixat de formar-me en tot el que envolta les empreses intentant treballar per millorar-ne la seva legalitat, estructura i funcionament. També des de l'any 2010 que soc l'advocada de la Federació d'Ateneus de Catalunya, treballant conjuntament amb persones que dediquen de manera totalment voluntària el seu temps a organitzar i fer coses per al seu entorn i la resta. (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-10-13 23:42
agendadiba414107665	Les llibreries. Un factor clau de la dinamització cultural dels municipis (2a edició)	2024-11-05 10:00:00	2024-11-07 12:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/les-llibreries-un-factor-clau-de-la-dinamitzacio-cultural-dels-municipis-2a-edicio-	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Videoformació (plataforma ZOOM)	Videoformació (plataforma ZOOM)		1		Les llibreries són un element molt important en la vida cultural dels municipis, tant pel que fa a l’accessibilitat a la lectura com pel caràcter dinamitzador que tenen en relació al moviment culturals de les nostres ciutats i pobles. En els últims temps han proliferat les llibreries petites, amb un fons ben seleccionat destinat a fomentar la literatura de qualitat, més enllà dels ressons més mediàtics. Però el factor més rellevant pel que fa als municipis és el seu caràcter d’aglutinadores i potenciadores de la cultura local, no només dels creadors i escriptors locals, sinó també dels creadors d’altres municipis. Ben sovint aquestes llibreries estableixen xarxes amb d’altres de semblants i el seu paper va molt més enllà de la lectura, tot interconnectant-se amb aspectes com la dinamització del territori, els valors locals, la sostenibilitat i la conservació de la natura, el suport a la creació i la potenciació del sentit crític de la població. A través de tot un conjunt variat d’actes les llibreries locals actuen com a veritables motors de la cultura i també com a petits centres culturals on hi pot passar-hi de tot. Des d’aquest punt de vista és important pensar la relació d’aquests equipaments amb els agents culturals i també amb els departaments de cultura de les poblacions on s’ubiquen. Aquestes llibreries no són un establiment comercial qualsevol, sinó que són un equipament més de la xarxa local, i per tant les persones que les dirigeixen han de ser considerades com a agents de primer ordre en la configuració de la cultura dels municipis. PROGRAMA 5 de novembre 10:00 - 11:00 h: Les llibreries com a elements imprescindibles de la cultura local. A càrrec de Fe Fernández (L’Espolsada) 11:00 - 12:00 h: Les llibreries i les biblioteques. Teixint aliances. A càrrec de Judit Terma (Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona) 7 de novembre 10:00 - 11:15 h: Dinamitzant pobles, barris i comarques a través de les llibreries. A càrrec de Meritxell Alvarez (Natura Llibres, Alins), Berta Arimany (La Distreta Llibres, Torelló), Carlota Freixenet (La Carbonera), Enric Bono (Vila de Llibre) 11:15 - 12:00 h: L’experiència de ‘Calonge, poble de llibres’. A càrrec de Mònica Boira PONENTS Fé Fernández Nascuda a Granollers el 1975, traductora de formació i llibretera per vocació. Llicenciada en traducció i interpretació d’anglès i francès. Després d’uns quants anys treballant com a traductora científica en uns laboratoris de medicina animal, atura la feina per dedicar-se a allò que sempre l’ha agradat, la literatura. Lectora empedreïda, obra la llibreria L’Espolsada el febrer de 2007 fins a l’actualitat. Ha estat membre del consell de redacció de Faristol, revista del llibre infantil i juvenil, i jurat del Premi Llibreter en la categoria de narrativa i d’àlbum il·lustrat. Ha conduit clubs de lectura, assessat escoles i biblioteques i ha format part de les meses de treball del Pla Nacional del Llibre i la Lectura de Catalunya. Premi Ferran Lara i Memorial Pere Rodeja. Judit Terma Grassa De formació bibliotecària, diplomada en Biblioteconomia i documentació el 1986, i llicenciada en Documentació al 2016 per la UB. Amb més de 35 anys d'experiència professional, la seva carrera s'ha desenvolupat principalment en l'àmbit de les biblioteques públiques, amb una breu experiència de dos anys en biblioteques especialitzades. Des de la primera línia: de finals dels 80 a principis del 90 a la direcció de la Biblioteca d’Olot i de la Biblioteca Can Sumarro a L’Hospitalet de Llobregat. Des de serveis de suport: a la Generalitat de Catalunya (1993-2002), en un context de canvi del marc normatiu (Llei del Sistema bibliotecari de Catalunya); el Consorci de Biblioteques de Barcelona (2022-2017) a la direcció tècnica, en el període de desplegament i consolidació de la xarxa de biblioteques de la ciutat; i la Diputació de Barcelona, com a cap de l’Oficina de Serveis a la Xarxa de Biblioteques, i a la Gerència de Serveis de Biblioteques del 2017 fins al dia d’avui, treballant pel suport tècnic als equipaments bibliotecaris de la demarcació i la seva adaptació als nous reptes tecnològics i socials. Meritxell Alvarez Meritxell-Anfitrite Alvarez Mongay és la fundadora de NaturaLlibres, una llibreria especialitzada en natura, muntanya, món rural i medi ambient que va obrir les portes el desembre del 2020 en un poblet del Pallars Sobirà, Alins. Periodista cultural de formació, llegeix i camina, i —parafrasejant un poema de Jordi Benavente— si ha de triar entre llegir o sortir a caminar, tria sortir a caminar. Berta Arimany Mestra d'educació infantil i primària i llibretera des de fa gairebé dos anys. Després d'uns anys d'escoles a Girona ha tornat a Torelló, el poble de tota la vida, amb el projecte d’una llibreria a sota el braç. Sempre ha tingut el cuquet de la literatura ben viu. A la Distreta llibres fa equilibris per portar la gestió de la llibreria, oferir activitats culturals i literàries i posar en pràctica el que ha après en seminaris, cursos de mediació lectora, d'escriptura creativa i en el màster de Recerca en didàctica de la llengua i la literatura. Carlota Freixenet Carlota Freixenet (Barcelona, 1990), és una de les sòcies fundadores i la llibretera de La Carbonera. A més de llibretera va estudiar Estudis Literaris a la UB, i un màster en Edició a la UPF i fa anys que fa de rata de biblioteca. Algú li va donar un micròfon i ara fa una temporada que fa podcasts, l'últim és Punkis decimonòniques, on parla de senyores victorianes. Enric Bono i Sandiumenge Amb més de 25 anys d'experiència com a consultor estratègic en projectes de transformació a la multinacional Deutsche Telekom, l'any 2015 va impulsar la creació d’una organització professional que vol ser referent en un model d’economia cultural, fomentant la sostenibilitat i l’accessibilitat cultural als pobles: VilaDelLlibre.CAT, de la qual n’és director. Actualment, impulsa el desplegament del model creat a Catalunya a altres comunitats de l'estat espanyol. Mònica Boira Camacho Graduada en comunicació i postgrau en gestió cultural. Estudis de protocol institucional, organització d’esdeveniments i contractació pública. Funcionària de carrera de l’Administració Local, ha desenvolupat la seva trajectòria professional a l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, en l’àmbit dels Serveis a les Persones. Actualment és la Cap de la Unitat de Dinamització Comunitària. Aquesta Unitat inclou: Cultura, Festes, Ensenyament, Joventut, Igualtat, Acció Comunitària i Participació Ciutadana. Entre les seves atribucions hi ha la supervisió i coordinació de tots els serveis i equipaments adscrits a la Unitat de Dinamització Comunitària: Biblioteques, Llars d’Infants, Escola d’Adults, Espai Jove, Casa de Cultura, Hotel d’Entitats, sales culturals polivalents, etc. Gestiona un grup humà de més de 30 persones i supervisa més de 50 projectes anuals. Participa en el disseny de nous projectes per als diferents àmbits de la Unitat que dirigeix. Té assignada també la direcció tècnica del projecte de Calonge, Poble de Llibres. ENTREVISTA FE FERNÁNDEZ I JUDIT COSTA	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba401179681	Les llibreries. Un factor clau de la dinamització cultural dels municipis	2024-10-29 10:00:00	2024-10-30 12:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/les-llibreries-un-factor-clau-de-la-dinamitzacio-cultural-dels-municipis	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Videoformació (plataforma ZOOM)	Videoformació (plataforma ZOOM)		1		Les llibreries són un element molt important en la vida cultural dels municipis, tant pel que fa a l’accessibilitat a la lectura com pel caràcter dinamitzador que tenen en relació al moviment culturals de les nostres ciutats i pobles. En els últims temps han proliferat les llibreries petites, amb un fons ben seleccionat destinat a fomentar la literatura de qualitat, més enllà dels ressons més mediàtics. Però el factor més rellevant pel que fa als municipis és el seu caràcter d’aglutinadores i potenciadores de la cultura local, no només dels creadors i escriptors locals, sinó també dels creadors d’altres municipis. Ben sovint aquestes llibreries estableixen xarxes amb d’altres de semblants i el seu paper va molt més enllà de la lectura, tot interconnectant-se amb aspectes com la dinamització del territori, els valors locals, la sostenibilitat i la conservació de la natura, el suport a la creació i la potenciació del sentit crític de la població. A través de tot un conjunt variat d’actes les llibreries locals actuen com a veritables motors de la cultura i també com a petits centres culturals on hi pot passar-hi de tot. Des d’aquest punt de vista és important pensar la relació d’aquests equipaments amb els agents culturals i també amb els departaments de cultura de les poblacions on s’ubiquen. Aquestes llibreries no són un establiment comercial qualsevol, sinó que són un equipament més de la xarxa local, i per tant les persones que les dirigeixen han de ser considerades com a agents de primer ordre en la configuració de la cultura dels municipis. PROGRAMA 29 d’octubre 10:00 - 11:00 h: Les llibreries com a elements imprescindibles de la cultura local. A càrrec de Fe Fernández (L’Espolsada) 11:00 - 12:00 h: Les llibreries i les biblioteques. Teixint aliances. A càrrec de Judit Terma (Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona) 30 d’octubre 10:00 - 11:15 h: Dinamitzant pobles, barris i comarques a través de les llibreries. A càrrec de Meritxell Alvarez (Natura Llibres, Alins), Berta Arimany (La Distreta Llibres, Torelló), Carlota Freixenet (La Carbonera), Enric Bono (Vila de Llibre) 11:15 - 12:00 h: L’experiència de ‘Calonge, poble de llibres’. A càrrec de Mònica Boira PONENTS Fé Fernández Nascuda a Granollers el 1975, traductora de formació i llibretera per vocació. Llicenciada en traducció i interpretació d’anglès i francès. Després d’uns quants anys treballant com a traductora científica en uns laboratoris de medicina animal, atura la feina per dedicar-se a allò que sempre l’ha agradat, la literatura. Lectora empedreïda, obra la llibreria L’Espolsada el febrer de 2007 fins a l’actualitat. Ha estat membre del consell de redacció de Faristol, revista del llibre infantil i juvenil, i jurat del Premi Llibreter en la categoria de narrativa i d’àlbum il·lustrat. Ha conduit clubs de lectura, assessat escoles i biblioteques i ha format part de les meses de treball del Pla Nacional del Llibre i la Lectura de Catalunya. Premi Ferran Lara i Memorial Pere Rodeja. Judit Terma Grassa De formació bibliotecària, diplomada en Biblioteconomia i documentació el 1986, i llicenciada en Documentació al 2016 per la UB. Amb més de 35 anys d'experiència professional, la seva carrera s'ha desenvolupat principalment en l'àmbit de les biblioteques públiques, amb una breu experiència de dos anys en biblioteques especialitzades. Des de la primera línia: de finals dels 80 a principis del 90 a la direcció de la Biblioteca d’Olot i de la Biblioteca Can Sumarro a L’Hospitalet de Llobregat. Des de serveis de suport: a la Generalitatde Catalunya (1993-2002), en un context de canvi del marc normatiu (Llei del Sistema bibliotecari de Catalunya); el Consorci de Biblioteques de Barcelona (2022-2017) a la direcció tècnica, en el període de desplegament i consolidació de la xarxa de biblioteques de la ciutat; i la Diputació de Barcelona, com a cap de l’Oficina de Serveis a la Xarxa de Biblioteques, i a la Gerència de Serveis de Biblioteques del 2017 fins al dia d’avui, treballant pel suport tècnic als equipaments bibliotecaris de la demarcació i la seva adaptació als nous reptes tecnològics i socials. Meritxell Alvarez Meritxell-Anfitrite Alvarez Mongay és la fundadora de NaturaLlibres, una llibreria especialitzada en natura, muntanya, món rural i medi ambient que va obrir les portes el desembre del 2020 en un poblet del Pallars Sobirà, Alins. Periodista cultural de formació, llegeix i camina, i —parafrasejant un poema de Jordi Benavente— si ha de triar entre llegir o sortir a caminar, tria sortir a caminar. Berta Arimany Mestra d'educació infantil i primària i llibretera des de fa gairebé dos anys. Després d'uns anys d'escoles a Girona ha tornat a Torelló, el poble de tota la vida, amb el projecte d’una llibreria a sota el braç. Sempre ha tingut el cuquet de la literatura ben viu. A la Distreta llibres fa equilibris per portar la gestió de la llibreria, oferir activitats culturals i literàries i posar en pràctica el que ha après en seminaris, cursos de mediació lectora, d'escriptura creativa i en el màster de Recerca en didàctica de la llengua i la literatura. Carlota Freixenet Carlota Freixenet (Barcelona, 1990), és una de les sòcies fundadores i la llibretera de La Carbonera. A més de llibretera va estudiar Estudis Literaris a la UB, i un màster en Edició a la UPF i fa anys que fa de rata de biblioteca. Algú li va donar un micròfon i ara fa una temporada que fa podcasts, l'últim és Punkis decimonòniques, on parla de senyores victorianes. Enric Bono i Sandiumenge Amb més de 25 anys d'experiència com a consultor estratègic en projectes de transformació a la multinacional Deutsche Telekom, l'any 2015 va impulsar la creació d’una organització professional que vol ser referent en un model d’economia cultural, fomentant la sostenibilitat i l’accessibilitat cultural als pobles: VilaDelLlibre.CAT, de la qual n’és director. Actualment, impulsa el desplegament del model creat a Catalunya a altres comunitats de l'estat espanyol. Mònica Boira Camacho Graduada en comunicació i postgrau en gestió cultural. Estudis de protocol institucional, organització d’esdeveniments i contractació pública. Funcionària de carrera de l’Administració Local, ha desenvolupat la seva trajectòria professional a l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, en l’àmbit dels Serveis a les Persones. Actualment és la Cap de la Unitat de Dinamització Comunitària. Aquesta Unitat inclou: Cultura, Festes, Ensenyament, Joventut, Igualtat, Acció Comunitària i Participació Ciutadana. Entre les seves atribucions hi ha la supervisió i coordinació de tots els serveis i equipaments adscrits a la Unitat de Dinamització Comunitària: Biblioteques, Llars d’Infants, Escola d’Adults, Espai Jove, Casa de Cultura, Hotel d’Entitats, sales culturals polivalents, etc. Gestiona un grup humà de més de 30 persones i supervisa més de 50 projectes anuals. Participa en el disseny de nous projectes per als diferents àmbits de la Unitat que dirigeix. Té assignada també la direcció tècnica del projecte de Calonge, Poble de Llibres. ENTREVISTA FE FERNÁNDEZ I JUDIT COSTA	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba401181132	Els plans estratègics de cultura: creació, desenvolupament i avaluació (2a edició)	2024-12-03 10:00:00	2024-12-03 14:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/els-plans-estrategics-de-cultura-creacio-desenvolupament-i-avaluacio-2a-edicio-	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona)	Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona)	41.3843602,2.1662459	1		Planificar és una necessitat per a qualsevol municipi i les polítiques culturals ja tenen una certa tradició, conceptual i empírica, en aquest camp. Però què vol dir elaborar un pla estratègic? Què comporta? Quins vincles, deures i drets atorga a la ciutadania? Quin és el paper de l’ajuntament en tot aquest procés? El curs vol donar resposta a aquests interrogants i incidir també en el paper dels agents culturals en la definició i elaboració dels plans estratègics. Igualment, cal tenir en compte els equipaments culturals, la seva definició i també la seva adequació als objectius culturals dels municipis. Un Pla Estratègic també comporta dialogar amb persones representatives d’àmbits no estrictament culturals, però que tenen punts de contacte amb el nostre àmbit. I un pla, per últim, també requereix d’una sèrie de punts que el desenvolupin, així com d’una correcta avaluació. Tots aquests elements no poden ser passats per alt en el moment de redactar un Pla Estratègic. El curs, a més, vol donar eines als municipis sobre com elaborar el seu propi pla, i quins passos cal seguir en aquest procés complex. PROGRAMA 3 de desembre 10 h - 10:10 h: Marc del curs en la trajectòria del programa d’Assessoraments del CERC. Presentació dels objectius. Helena Minuesa, tècnica del CERC 10:10 h - 10:30 h: Presentació dels assistents 10:30 h - 11:30 h: Conceptualització de la planificació estratègica (I). Juan Carlos Calvo, tècnic del CERC 11:30 h - 12 h: Pausa 12 h - 12:30 h: Conceptualització de la planificació estratègica (II). Juan Carlos Calvo, tècnic del CERC 12:30 h - 13:30 h: Taula rodona amb tècnics de cultura dels ajuntaments de Sant Quirze del Vallès i de Vilassar de Dalt (Sergi de Dios i Pilar Cano), modera Helena Minuesa, tècnica del CERC 13:30 h - 14 h: Recull dels punts clau de la planificació estratègica i tancament. Helena Minuesa, tècnica del CERC PONENTS Juan Carlos Calvo i Helena Minuesa (Equip tècnic del programa d'Assessoraments (CERC) També comptarà amb la participació de Sergi de Dios i Pilar Cano, tècnics de cultura dels ajuntaments de Sant Quirze del Vallès i Vilassar de Dalt respectivament Helena Minuesa Llicenciada en Humanitats i màster en Gestió del patrimoni cultural, treballa actualment com a tècnica de cultura al Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Ha liderat durant més de 14 anys el servei pedagògic dels Museus de Sant Cugat, especialitzant-se en el disseny de propostes que parteixen de l’equitat i la inclusió com a condició sine qua non de la pràctica cultural. D’entre elles, destaquen projectes artístics per vèncer l’estigma de la discapacitat, combatre la soledat de persones que han patit violència o capgirar l’estat establert dels relats més conservadors de la cultura. Ha impartit formació a mida sobre mediació patrimonial i acció cultural en diverses institucions, entre les quals destaquen l'Escola EFA (Associació d'empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura) o el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres. Aposta clarament per una mirada de la cultura el més àmplia possible, entenent-la com a activadora, generadora i còmplice de la pau social. Juan Carlos Calvo Juan Carlos Calvo (Barcelona, 1973) és llicenciat en Filologia Anglesa i en Documentació, màster en Gestió d’Institucions i Empreses Culturals, i té postgraus en Informàtica i Didàctica de Llengües, i en Cultura Postcolonial. Ha treballat en el camp de les biblioteques públiques. Actualment és tècnic de cultura de l’Oficina d’Estudis i Recursos Culturals (Àrea de Cultura, Diputació de Barcelona). Pili Cano Rojas Doctora en Història de l’Art. Ha treballat com a docent i investigadora en matèria d’Història de l’Art i Disseny a l’Institut Europeu di Design i a la Universitat de Barcelona. Actualment treballa com a cap de la Unitat de Cultura i directora de La Massa Teatre a l’Ajuntament de Vilassar de Dalt i també fa recerca -com a investigadora independent- en l’àmbit de l’art prehistòric a la península ibèrica. Sergi De Dios Llicenciat en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra (2004). Va treballar a RAC 1 participant i coordinant diversos programes fins al març de 2007, principalment produint l’espai cultural “No som perfectes”, amb Jordi Beltran i Albert Vinyoli. Al 2007 s’incorpora a l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès per iniciar les emissions de l’emissora municipal. Al gener del 2012, l’Ajuntament li encomana dirigir la regidoria de Cultura. En aquests 12 anys la regidoria ha renovat el teatre auditori del municipi, ha creat la programació cultural estable, ha vinculat els agents culturals en un projecte comunitari i de municipi i està impulsant el Pla d’Acció Cultural 2023-2030. > (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba412946367	La intel·ligència artificial i el seu impacte en la cultura (2a edició)	2024-06-25 10:00:00	2024-06-26 12:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/la-intel-ligencia-artificial-i-el-seu-impacte-en-la-cultura-duplica-1	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Videoformació (plataforma ZOOM)	Videoformació (plataforma ZOOM)		1		Pocs temes han entrat amb tanta força en les nostres vides com la intel·ligència artificial. La seva influència serà crucial en els propers anys i les properes dècades, capgirant de manera profunda molts àmbits de la nostra vida. Allò que ara ens sembla una cosa relativament remota afectarà de ple la nostra manera de treballar, de relacionar-nos, d’obtenir informació i de comprendre el món. Tant és així que només hem de pensar en l’impacte que ha suposat Internet o la telefonia mòbil per fer-nos una idea del repte formidable que ara tenim a tocar. Tanmateix, quan pensen en les possibles aplicacions de la intel·ligència artificial en la cultura els dubtes i les preguntes afloren de manera immediata. En què afectarà la IA la cultura? Quines tasques assumirà? Com canviarà la nostra manera d’accedir, de gaudir i entendre la cultura? El curs que us presentem vol respondre aquestes preguntes bàsiques, tot fornint elements de comprensió. Cal analitzar els beneficis de la intel·ligència artificial en la cultura, però també els possibles perills que pot comportar. Pensem només en la creació i en l’exposició de les obres i en la possible desaparició de tota traça humana en la generació artística. Aquest és un dels molts dilemes ètics que la IA ens posa al davant. La qüestió, sens dubte, és candent i apassionant. PROGRAMA 25 de juny 10:00 h - 11:00 h: La intel·ligència artificial: concepte i desenvolupament històric 11:00 h - 12:00 h: El repte de treballar amb una intel·ligència no humana. Què comportarà aquest fet en la tasca cultural? 26 de juny 10:00 h - 10:30 h: Límits i fronteres entre l’humà i l’artificial 10:30 h - 11:15 h: La IA en el món de l’art i la creació cultural 11:15 h - 12:00 h: Aplicacions de la IA en la cultura municipal DOCENTS Lluís Nacenta Comissari, escriptor, músic i investigador en l’espai de confluència de l’art, la tecnologia i la ciència. És llicenciat en matemàtiques, titulat superior en piano, màster en estudis comparatius de literatura, art i pensament i doctor en humanitats, amb una tesi sobre la repetició musical. Ha estat cap de Màsters i Postgraus d’Eina, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, de 2015 a 2017 i director d’Hangar, Centre de Producció i Recerca d’Arts Visuals de 2018 a 2021. Ha comissariat nombroses exposicions, entre les quals destaquen el programa SónarMies de Sónar+D al Pavelló Mies van der Rohe (des de 2012), Interval. Accions sonores a la Fundació Antoni Tàpies (2015), Soundforms / Lightforms de Brian Eno a Arts Santa Mònica (2017), el co-comissariat de la Biennal Ciutat i Ciència 2023 i l’exposició IA: Intel·ligència artificial al CCCB (2023-24). Entrevista a Lluis Nacenta	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba401179335	La intel·ligència artificial i el seu impacte en la cultura	2024-06-18 10:00:00	2024-06-20 12:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/la-intel-ligencia-artificial-i-el-seu-impacte-en-la-cultura	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Videoformació (plataforma ZOOM)	Videoformació (plataforma ZOOM)		1		Pocs temes han entrat amb tanta força en les nostres vides com la intel·ligència artificial. La seva influència serà crucial en els propers anys i les properes dècades, capgirant de manera profunda molts àmbits de la nostra vida. Allò que ara ens sembla una cosa relativament remota afectarà de ple la nostra manera de treballar, de relacionar-nos, d’obtenir informació i de comprendre el món. Tant és així que només hem de pensar en l’impacte que ha suposat Internet o la telefonia mòbil per fer-nos una idea del repte formidable que ara tenim a tocar. Tanmateix, quan pensen en les possibles aplicacions de la intel·ligència artificial en la cultura els dubtes i les preguntes afloren de manera immediata. En què afectarà la IA la cultura? Quines tasques assumirà? Com canviarà la nostra manera d’accedir, de gaudir i entendre la cultura? El curs que us presentem vol respondre aquestes preguntes bàsiques, tot fornint elements de comprensió. Cal analitzar els beneficis de la intel·ligència artificial en la cultura, però també els possibles perills que pot comportar. Pensem només en la creació i en l’exposició de les obres i en la possible desaparició de tota traça humana en la generació artística. Aquest és un dels molts dilemes ètics que la IA ens posa al davant. La qüestió, sens dubte, és candent i apassionant. PROGRAMA 18 de juny 10:00 h - 11:00 h: La intel·ligència artificial: concepte i desenvolupament històric 11:00 h - 12:00 h: El repte de treballar amb una intel·ligència no humana. Què comportarà aquest fet en la tasca cultural? 20 de juny 10:00 h - 10:30 h: Límits i fronteres entre l’humà i l’artificial 10:30 h - 11:15 h: La IA en el món de l’art i la creació cultural 11:15 h - 12:00 h: Aplicacions de la IA en la cultura municipal DOCENTS Lluís Nacenta Comissari, escriptor, músic i investigador en l’espai de confluència de l’art, la tecnologia i la ciència. És llicenciat en matemàtiques, titulat superior en piano, màster en estudis comparatius de literatura, art i pensament i doctor en humanitats, amb una tesi sobre la repetició musical. Ha estat cap de Màsters i Postgraus d’Eina, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, de 2015 a 2017 i director d’Hangar, Centre de Producció i Recerca d’Arts Visuals de 2018 a 2021. Ha comissariat nombroses exposicions, entre les quals destaquen el programa SónarMies de Sónar+D al Pavelló Mies van der Rohe (des de 2012), Interval. Accions sonores a la Fundació Antoni Tàpies (2015), Soundforms / Lightforms de Brian Eno a Arts Santa Mònica (2017), el co-comissariat de la Biennal Ciutat i Ciència 2023 i l’exposició IA: Intel·ligència artificial al CCCB (2023-24). Entrevista a Lluís Nacenta	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba401179490	Espai claustre amb Josep Maria Esquirol: La fraternitat en el context de la cultura i de les seves polítiques	2024-10-08 10:00:00	2024-10-08 14:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/espai-claustre-amb-josep-maria-esquirol-la-fraternitat-en-el-context-de-la-cultura-i-de-les-seves-politiques	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona)	Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona)	41.3843602,2.1662459	1		La fraternitat no és un concepte qualsevol, sinó que fou un dels tres pilars que donaren ales a la Revolució Francesa. La fraternitat implica comunió amb els altres, empatia per damunt del narcisisme i l’interès personal, així com centrar-se en la idea de l’alteritat i del bé compartit. La fraternitat esdevé, llavors, el fonament de qualsevol política, i no cal dir-ho, de qualsevol política cultural. Avui dia parlem molt del concepte de cura, però per assolir-lo cal partir del respecte cap a l’alteritat. D’aquesta manera les polítiques culturals s’adrecen sempre a una idea col·lectiva, de progrés, de democràcia i d’afermament dels valors col·lectius i ètics. Les polítiques culturals no poden traduir-se només en xifres gèlides, sinó que han d’adreçar-se a un algú que les faci ressonar i els atorgui sentit. Per aquest motiu la fraternitat s’adreça de manera prioritària a l’alteritat. Aquestes constatacions també ens han de fer recelar de determinades concepcions transhumanistes, per tal de situar-nos en unes polítiques culturals i en una filosofia de vida que situen l’ésser humà en el seu centre més radical. PROGRAMA 10:00 - 11:15 h: La situació humana fonamental 11:15 - 11:45 h: Pausa 11:45 - 12:45 h: El concepte d’horitzontalitat 12:45 - 14:00 h: La revolució del mig pam. El cultiu de la fraternitat DOCENT Josep Maria Esquirol Catedràtic de filosofia a la Universitat de Barcelona, on imparteix classes de filosofia contemporània i dirigeix el grup de recerca Aporia (dedicat a la relació entre filosofia i psiquiatria). Ha publicat una dotzena de llibres, entre els quals: La resistència íntima (2015), que fou Premi Ciutat de Barcelona i Premio Nacional de Ensayo; La penúltima bondat (2018); Humà, més humà (2021); i L’escola de l’ànima (2024), totes elles traduïdes a l’italià, el portuguès, l’anglès i l’alemany. Entrevista a Josep Maria Esquirol	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba414352607	L’organització d’activitats literàries des dels municipis (2a edició)	2024-09-30 10:00:00	2024-09-30 14:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/l-organitzacio-d-activitats-literaries-des-dels-municipis-2a-edicio-	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	c. Montalegre, 7 - Barcelona (Pati Manning)	c. Montalegre, 7 - Barcelona (Pati Manning)	41.3842358,2.1638979	1		Els ajuntaments estan realitzant un gran desplegament d’activitats relacionades amb la literatura, tot promovent presentacions, recitals i rutes, així com la reivindicació d’autors traspassats i la potenciació de la literatura més jove. Però crear activitats literàries implica aturar-se en una sèrie de qüestions que s’han de tenir en compte de manera ineludible, com ara dialogar amb els agents culturals del municipi, amb les llibreries, amb les biblioteques i amb els lectors i lectores del municipis, que poden estar associats o bé formar part de clubs de lectura. I també comporta parlar amb persones que poden actuar de prescriptors. A banda d’aquests elements també és necessària una informació constant i gairebé diària sobre el que s’està coent en el món literari. Més enllà del soroll de les xarxes cal un treball conjunt amb tots els agents esmentats anteriorment per cenyir-se a criteris de qualitat i de potenciació de la literatura i dels seus creadors. Dins de les activitats literàries els recitals poètics ocupen un lloc destacat i han proliferat per tot el territori, de vegades en forma de festivals que incloent també altres arts, principalment la música. Tot això ens ho explicaran Míriam Cano i Clara Saperes. PROGRAMA 30 de setembre 10:00 - 10:30 h: Tipologia d’activitats entorn de la literatura 10:30 - 11:00 h: Els recitals de poesia: què s’ha de fer i què no 11:00 - 11:30 h: L’activitat literària com a element socialitzador, generador de coneixement i impulsor del pensament crític 11:30 - 11:45 h: Casos d’èxit: què en podem aprendre? A càrrec de: Míriam Cano 11:45 - 12:15 h: Pausa 12:15 - 12:45 h: Les activitats culturals i la gestió cultural. El treball amb els agents culturals del municipi 12:45 - 13:30 h: El suport a la creació literària des dels municipis. La singularització dels festivals literaris. Què podem fer per augmentar l’interès per la lectura? 13:30 - 14:00 h: Exemples i bones pràctiques en el camp de les activitats literàries A càrrec de: Clara Saperas DOCENTS Clara Saperas Fundadora i directora de Tramoia Produccions Culturals, una entitat de serveis culturals que treballa sobretot en l'àmbit de la literatura, el foment de la lectura i la divulgació del patrimoni literari contemporani. L'entitat compta amb una àmplia visió i experiència consolidada participant en esdeveniments i programes relacionats amb el fet literari arreu del territori català. A mode d'exemple, coordina i programa el cicle Poesia als Parcs, de la Diputació de Barcelona, des de 2015, però també ha treballat en esdeveniments de referència com el Festival Mot, la Mostra d'espectacles literaris, Litterarum o múltiples programacions vàries en el marc de biblioteques i altres equipaments. Tramoia estableix aliances i complicitats amb altres agents, investiga formats innovadors i vincula disciplines artístiques, llenguatges creatius i àrees de pensament, per tal d’arribar a públics diversos, millorar l’experiència i fidelitzar els habituals. Míriam Cano Periodista i escriptora. Ha publicat tres poemaris: Buntsandstein (Viena, 2013), guanyador del premi Martí Dot 2012, Ancoratge (Terrícola, 2016) i Vermell de Rússia (Labreu, 2020) i el conte 'La Comuna de París' dins el volum conjunt Cremen Cels (LaBreu edicions, 2017) amb Martí Sales i Antònia Vicens. Ha traduït una selecció de poemes d'Emily Dickinson (Edicions Poncianes, 2017), Cartes a un Amic Alemany, d'Albert Camus ( Lleonard Muntaner Ed., 2019), Bluets, de Maggie Nelson (L'Altra 2021) i Una Onada, de John Ashbery (Lleonard Muntaner, 2022). Ha col·laborat en diversos mitjans culturals catalans com a articulista i periodista literària i és co-directora de l'Escola Bloom. (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba401123659	L’organització d’activitats literàries des dels municipis	2024-02-12 10:00:00	2024-02-12 14:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/l-organitzacio-d-activitats-literaries-des-dels-municipis	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona)	Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona)	41.3842358,2.1638979	1	Presencial (CERC)	Els ajuntaments estan realitzant un gran desplegament d’activitats relacionades amb la literatura, tot promovent presentacions, recitals i rutes, així com la reivindicació d’autors traspassats i la potenciació de la literatura més jove. Però crear activitats literàries implica aturar-se en una sèrie de qüestions que s’han de tenir en compte de manera ineludible, com ara dialogar amb els agents culturals del municipi, amb les llibreries, amb les biblioteques i amb els lectors i lectores del municipis, que poden estar associats o bé formar part de clubs de lectura. I també comporta parlar amb persones que poden actuar de prescriptors. A banda d’aquests elements també és necessària una informació constant i gairebé diària sobre el que s’està coent en el món literari. Més enllà del soroll de les xarxes cal un treball conjunt amb tots els agents esmentats anteriorment per cenyir-se a criteris de qualitat i de potenciació de la literatura i dels seus creadors. Dins de les activitats literàries els recitals poètics ocupen un lloc destacat i han proliferat per tot el territori, de vegades en forma de festivals que incloent també altres arts, principalment la música. Tot això ens ho explicaran Míriam Cano i Clara Saperes. Objectius Incidir en la importància de la lectura en la nostra societat Determinar el paper de primer ordre dels agents culturals per tal de dinamitzar la lectura i la creació d’activitats literàries en els municipis Detallar els passos que cal tenir en compte a l’hora de crear activitats literàries i recitals Concretar aspectes organitzatius de les activitats literàries, des del pressupost a les col·laboracions i detalls tècnics Aportar recursos per tal de fomentar la lectura entre la població, especialment entre els joves Continguts Les activitats literàries i els recitals Què cal fer per programar activitats literàries? La col·laboració amb els agents del municipi Els festivals de literatura: com singularitzar-los El suport a la creació literària des dels municipis Fent que augmenti l’interès per la literatura: propostes i estratègies PROGRAMA DOCENTS Clara Saperas és fundadora i directora de Tramoia Produccions Culturals, una entitat de serveis culturals que treballa sobretot en l'àmbit de la literatura, el foment de la lectura i la divulgació del patrimoni literari contemporani. L'entitat compta amb una àmplia visió i experiència consolidada participant en esdeveniments i programes relacionats amb el fet literari arreu del territori català. A mode d'exemple, coordina i programa el cicle Poesia als Parcs, de la Diputació de Barcelona, des de 2015, però també ha treballat en esdeveniments de referència com el Festival Mot, la Mostra d'espectacles literaris, Litterarum o múltiples programacions vàries en el marc de biblioteques i altres equipaments. Tramoia estableix aliances i complicitats amb altres agents, investiga formats innovadors i vincula disciplines artístiques, llenguatges creatius i àrees de pensament, per tal d’arribar a públics diversos, millorar l’experiència i fidelitzar els habituals. Míriam Cano (Molins de Rei, 1982) és periodista i escriptora. Ha publicat tres poemaris: Buntsandstein (Viena, 2013), guanyador del premi Martí Dot 2012, Ancoratge (Terrícola, 2016) i Vermell de Rússia (Labreu, 2020) i el conte 'La Comuna de París' dins el volum conjunt Cremen Cels (LaBreu edicions, 2017) amb Martí Sales i Antònia Vicens. Ha traduït una selecció de poemes d'Emily Dickinson (Edicions Poncianes, 2017), Cartes a un Amic Alemany, d'Albert Camus ( Lleonard Muntaner Ed., 2019), Bluets, de Maggie Nelson (L'Altra 2021) i Una Onada, de John Ashbery (Lleonard Muntaner, 2022). Ha col·laborat en diversos mitjans culturals catalans com a articulista i periodista literària i és co-directora de l'Escola Bloom. ENTREVISTA A MÍRAM CANO	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba408640840	Propietat intel·lectual en la gestió cultural (5a edició)	2024-07-11 10:00:00	2024-07-11 14:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/propietat-intel-lectual-en-la-gestio-cultural-5a-edicio-	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Videoformació (plataforma ZOOM)	Videoformació (plataforma ZOOM)		1		La propietat intel·lectual constitueix una d’aquelles qüestions espinoses en l’àmbit de la gestió cultural. Una qüestió de què cal tenir coneixements per evitar problemes de tipus legal i reclamacions per part de ciutadans i artistes implicats. El curs vol ser un repàs a la legislació en matèria de propietat intel·lectual, remarcant aquells àmbits i situacions en què aquesta qüestió pot afectar els tècnics culturals (música, arts visuals, teatre, cinema, reproduccions, difusió, política comunicativa, etc.). Les sessions abordaran també els tipus de contracte que cal establir amb creadors i artistes, així com tots aquells aspectes de difusió en què poden donar-se conflictes derivats de la gestió i aplicació de la propietat intel·lectual. Programa 11 de juliol 10:00 h a 11:00 h: Introducció general a la propietat intel·lectual. Legislació principal que afecta l'àmbit de la cultura 11:00 h a 12:00 h: Com afecta la propietat intel·lectual en la tasca diària de la gestió cultural? 12:00 h a 13:00 h: La propietat intel·lectual i la gestió cultural. La seva importància en l'àmbit de les arts escèniques, visuals, de la comunicació i del patrimoni 13:00 h a 14:00 h: Conclusions del curs. Torn final de preguntes Docent Cristina Calvet Advocada especialitzada àmpliament en el sector cultural/artístic. Va ser responsable del Departament jurídic de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, AADPC. Ha treballat al Fòrum Universal de les Cultures BARCELONA 2004, SA com advocada responsable de les contractacions artístiques produïdes dins i fora del Recinte del Fòrum. El seu primer contacte com a professional amb el sector artístic va ser amb l'Associació professional de representants, promotors i mànagers de Catalunya (ARC) en l'àmbit de la música, promoció de concerts, i representació artística. Membre del Comitè científic i professora en el Màster en Dret de la Propietat Intel·lectual i industrial de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona; també professora en el Màster en Dret de la Societat de la Informació del mateix l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona. Docent també en: la Universitat Abat Oliva de Barcelona (Màster en Postproducció Audiovisual i en el Grau en Publicitat); Universitat Internacional de Catalunya (Responsable del Mòdul jurídic Màster en Gestió Cultural); Taller de Músics de Barcelona (curs de gestió musical); Universitat de Blanquerna (Màster universitari en ficció en cine i televisió. Producció, guió i realització), Escola de Cinema Bande a Part; Centre de Formació IL3 adscrit a la Universitat de Barcelona (Postgrau en Gestió Espectacles), Escola guionistes SHOWRUNNERS BCN, Màster en Producció i Distribució Cinematogràfica adscrit a la Universitat de Vic, entre d'altres. (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba408639890	Propietat intel·lectual en la gestió cultural (4a edició)	2024-07-09 10:00:00	2024-07-09 14:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/propietat-intel-lectual-en-la-gestio-cultural-4a-edicio-	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Videoformació (plataforma ZOOM)	Videoformació (plataforma ZOOM)		1		La propietat intel·lectual constitueix una d’aquelles qüestions espinoses en l’àmbit de la gestió cultural. Una qüestió de què cal tenir coneixements per evitar problemes de tipus legal i reclamacions per part de ciutadans i artistes implicats. El curs vol ser un repàs a la legislació en matèria de propietat intel·lectual, remarcant aquells àmbits i situacions en què aquesta qüestió pot afectar els tècnics culturals (música, arts visuals, teatre, cinema, reproduccions, difusió, política comunicativa, etc.). Les sessions abordaran també els tipus de contracte que cal establir amb creadors i artistes, així com tots aquells aspectes de difusió en què poden donar-se conflictes derivats de la gestió i aplicació de la propietat intel·lectual. Programa 9 de juliol 10:00 h a 11:00 h: Introducció general a la propietat intel·lectual. Legislació principal que afecta l'àmbit de la cultura 11:00 h a 12:00 h: Com afecta la propietat intel·lectual en la tasca diària de la gestió cultural? 12:00 h a 13:00 h: La propietat intel·lectual i la gestió cultural. La seva importància en l'àmbit de les arts escèniques, visuals, de la comunicació i del patrimoni 13:00 h a 14:00 h: Conclusions del curs. Torn final de preguntes Docent Cristina Calvet Advocada especialitzada àmpliament en el sector cultural/artístic. Va ser responsable del Departament jurídic de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, AADPC. Ha treballat al Fòrum Universal de les Cultures BARCELONA 2004, SA com advocada responsable de les contractacions artístiques produïdes dins i fora del Recinte del Fòrum. El seu primer contacte com a professional amb el sector artístic va ser amb l'Associació professional de representants, promotors i mànagers de Catalunya (ARC) en l'àmbit de la música, promoció de concerts, i representació artística. Membre del Comitè científic i professora en el Màster en Dret de la Propietat Intel·lectual i industrial de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona; també professora en el Màster en Dret de la Societat de la Informació del mateix l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona. Docent també en: la Universitat Abat Oliva de Barcelona (Màster en Postproducció Audiovisual i en el Grau en Publicitat); Universitat Internacional de Catalunya (Responsable del Mòdul jurídic Màster en Gestió Cultural); Taller de Músics de Barcelona (curs de gestió musical); Universitat de Blanquerna (Màster universitari en ficció en cine i televisió. Producció, guió i realització), Escola de Cinema Bande a Part; Centre de Formació IL3 adscrit a la Universitat de Barcelona (Postgrau en Gestió Espectacles), Escola guionistes SHOWRUNNERS BCN, Màster en Producció i Distribució Cinematogràfica adscrit a la Universitat de Vic, entre d'altres.	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba401178855	Els joves com a agents culturals	2024-06-11 10:00:00	2024-06-11 14:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/els-joves-com-a-agents-culturals	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona)	Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona)	41.3843602,2.1662459	1		Els joves tenen un paper determinant en la cultura, com a impulsors i agents de primer ordre. La innovació, la creativitat i les noves idees són inherents als joves que busquen obrir-se un camí en l’intricat món de la cultura, ja sigui com a gestors culturals, com a agents i dinamitzadors que actuen de manera independent o bé com a creadors. Sovint, però, troben molts obstacles per poder exercir la seva tasca, ja sigui per poder mostrar la seva creativitat o bé treballar amb el teixit cultural i les institucions. Des del món cultural cal estar atent als moviments dels joves, atendre les seves necessitats i donar-los suport més enllà de les qüestions merament crematístiques. Treballar amb els joves significa creure en la idea dels agents culturals que proporcionen vitalitat, dinamisme i creativitat a la vida cultural dels nostres municipis. Aquest curs vol obrir vies i proporcionar recursos per tal que els municipis treballin amb els joves, així com mostrar bones pràctiques i establir un diàleg amb els assistents per intercanviar punts de vista i abordar, d’aquesta manera, les estratègies més eficients i obertes per tal de col·laborar de manera estreta amb els joves. Això vol dir que els tècnics, gestors i responsables culturals han de saber parar l’orella, sortir al carrer i estar a l’aguait del que succeeix en els carrers dels seus municipis. El següent pas ha de ser contactar amb els joves agents i establir-hi ponts de diàleg i de cooperació. Mostrar la creativitat existent és una tasca important, però encara ho és més impulsar la creativitat jove des de la mateixa base. PROGRAMA 10:00 - 11:00 h: Els agents culturals joves 11:00 - 12:00 h: Reptes i potencialitats 12:00 - 12:30 h: Pausa 12:30 - 13:30 h: Accions de diàleg i cooperació 13:30 - 14:00 h: Conclusions i tancament PONENTS Mireia Gubianas Gestora cultural, actriu i docent d’arts escèniques. Llicenciada en Filologia Catalana, Postgrau en Polítiques Culturals de Base Comunitària, màster en Pedagogia Educativa i titulada en Art Dramàtic. En els darrers anys ha focalitzat la seva tasca professional en el treball artístic i pedagògic amb adolescents i joves, facilitant eines creatives i de vinculació amb la cultura. És coordinadora de projectes artístics i educatius per a joves i adolescents com el programa de creació cinematogràfica Salto del Eje de la Diputació de Barcelona i impulsat per l’Alt Comissionat Contra la Pobresa infantil i el Ministeri de Cultura; el Projecte Virals, programa d’acompanyament cultural a la gestió emocional a partir d’eines de pensament, creatives i teatrals, desenvolupat en col·laboració amb l'Ajuntament de Terrassa, o el projecte europeu d'escolta a joves per a la innovació cultural ForesTEEN, impulsat per Creative EU, la xarxa internacional ASSITEJ (Associació Internacional de Teatre per a la Infància i la Joventut) i laSala de Sabadell. (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba409422780	Els joves com a agents culturals (2a edició)	2024-06-27 10:00:00	2024-06-27 14:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/ext2024/1075-els-joves-com-a-agents-culturals-2a-edicio-	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	c. Montalegre, 7 (08001 - Barcelona)	c. Montalegre, 7 (08001 - Barcelona)	41.3842358,2.1638979	1		Els joves tenen un paper determinant en la cultura, com a impulsors i agents de primer ordre. La innovació, la creativitat i les noves idees són inherents als joves que busquen obrir-se un camí en l’intricat món de la cultura, ja sigui com a gestors culturals, com a agents i dinamitzadors que actuen de manera independent o bé com a creadors. Sovint, però, troben molts obstacles per poder exercir la seva tasca, ja sigui per poder mostrar la seva creativitat o bé treballar amb el teixit cultural i les institucions. Des del món cultural cal estar atent als moviments dels joves, atendre les seves necessitats i donar-los suport més enllà de les qüestions merament crematístiques. Treballar amb els joves significa creure en la idea dels agents culturals que proporcionen vitalitat, dinamisme i creativitat a la vida cultural dels nostres municipis. Aquest curs vol obrir vies i proporcionar recursos per tal que els municipis treballin amb els joves, així com mostrar bones pràctiques i establir un diàleg amb els assistents per intercanviar punts de vista i abordar, d’aquesta manera, les estratègies més eficients i obertes per tal de col·laborar de manera estreta amb els joves. Això vol dir que els tècnics, gestors i responsables culturals han de saber parar l’orella, sortir al carrer i estar a l’aguait del que succeeix en els carrers dels seus municipis. El següent pas ha de ser contactar amb els joves agents i establir-hi ponts de diàleg i de cooperació. Mostrar la creativitat existent és una tasca important, però encara ho és més impulsar la creativitat jove des de la mateixa base. PROGRAMA 10:00 - 11:00 h: Els agents culturals joves 11:00 - 12:00 h: Reptes i potencialitats 12:00 - 12:30 h: Pausa 12:30 - 13:30 h: Accions de diàleg i cooperació 13:30 - 14:00 h: Conclusions i tancament PONENTS Mireia Gubianas Gestora cultural, actriu i docent d’arts escèniques. Llicenciada en Filologia Catalana, Postgrau en Polítiques Culturals de Base Comunitària, màster en Pedagogia Educativa i titulada en Art Dramàtic. En els darrers anys ha focalitzat la seva tasca professional en el treball artístic i pedagògic amb adolescents i joves, facilitant eines creatives i de vinculació amb la cultura. És coordinadora de projectes artístics i educatius per a joves i adolescents com el programa de creació cinematogràfica Salto del Eje de la Diputació de Barcelona i impulsat per l’Alt Comissionat Contra la Pobresa infantil i el Ministeri de Cultura; el Projecte Virals, programa d’acompanyament cultural a la gestió emocional a partir d’eines de pensament, creatives i teatrals, desenvolupat en col·laboració amb l'Ajuntament de Terrassa, o el projecte europeu d'escolta a joves per a la innovació cultural ForesTEEN, impulsat per Creative EU, la xarxa internacional ASSITEJ (Associació Internacional de Teatre per a la Infància i la Joventut) i laSala de Sabadell. (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba409195201	Disseny de projectes culturals per a la transformació social (3a edició)	2024-06-03 09:00:00	2024-06-03 13:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/disseny-de-projectes-culturals-per-a-la-transformacio-social-3a-edicio-	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	c. Montalegre, 7 - 08001 Barcelona	c. Montalegre, 7 - 08001 Barcelona	41.3842358,2.1638979	1		Tots tenim molt present que s’han de crear projectes culturals consistents i ben elaborats. Però no sempre tenim en compte que aquests projectes han d’estar adreçats a bastir una veritable transformació social, capaç de mobilitzar agents culturals, institucions i ciutadans en una acció que tingui en compte la comunitat i que treballi al seu servei. La cultura ha de jugar un paper de mobilització i de transformació de la societat, accentuant el seu caràcter de revulsiu. En aquest paper és del tot oportú parlar de drets culturals, d’igualtat, d’equitat i d’accessibilitat a la cultura. I d’altra banda hem de pensar també en la relació indestriable i necessària que s’estableix entre la cultura i l’educació. A partir d’aquests preliminars el curs s’endinsarà en el disseny de projectes culturals amb voluntat transformadora, tot mostrant casos d’èxit i bones pràctiques, sense obviar els fracassos que s’han produït també en el camí. Alhora s’abordarà l’avaluació dels processos i l’impacte a les nostres realitats, tot mostrant exemples d’implementació als municipis de referència. PROGRAMA 03 de juny 9:30 - 10:00 h: El sentit de la cultura en el segle XXI 10:00 - 10:15 h: Drets culturals: com garantir-los? 10:15 - 11:00 h: Cultura i educació: un binomi necessari 11:00 - 11:30 h: Pausa 11:30 - 12:30 h: Disseny de projectes culturals amb voluntat transformadora 12:30 - 13:30 h: Impactar a les nostres realitats. Exemples inspiradors amb experiències de cultura comunitària DOCENT Helena Minuesa Llicenciada en Humanitats i màster en Gestió del patrimoni cultural, treballa actualment com a tècnica de cultura al Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Ha liderat durant més de 14 anys el servei pedagògic dels Museus de Sant Cugat, especialitzant-se en el disseny de propostes que parteixen de l’equitat i la inclusió com a condició sine qua non de la pràctica cultural. D’entre elles, destaquen projectes artístics per vèncer l’estigma de la discapacitat, combatre la soledat de persones que han patit violència o capgirar l’estat establert dels relats més conservadors de la cultura. Ha impartit formació a mida sobre mediació patrimonial i acció cultural en diverses institucions, entre les quals destaquen l'Escola EFA (Associació d'empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura) o el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres. Aposta clarament per una mirada de la cultura el més àmplia possible, entenent-la com a activadora, generadora i còmplice de la pau social. (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba401125017	Els drets culturals. Un debat obert	2024-03-18 10:00:00	2024-03-20 12:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/els-drets-culturals-un-debat-obert	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Videoformació (plataforma ZOOM)	Videoformació (plataforma ZOOM)	41.3955350,2.1575980	1		En els últims anys ha sorgit amb molta força el concepte de drets culturals, com a estendards de la facultat d’accés i com a preservació de tot un seguit de possibilitats culturals que les institucions i les administracions han de garantir als ciutadans. Tanmateix, els drets culturals tenen un llarg recorregut, ja que de manera indirecta apareixen a la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948, i són esmentats de manera explícita per la Declaració de Friburg del 2007. Aquest curs està dissenyat per determinar què entenem per drets culturals i quin és el seu abast. Els drets tenen a veure amb l’accés, amb la participació, l’educació i l’equitat a l’hora d’accedir a la cultura, els seus equipaments i les seves institucions. Igualment incideixen en el fet que tots els ciutadans i ciutadans han de poder gaudir de l’educació i la cultura en les mateixes condicions. L’assumpció d’aquests pressupòsits té una clara dimensió política que incideix de ple en el tipus de cultura a què s’opta des dels municipis. Una visió elitista de la cultura tindrà molt menys en compte els drets culturals que no pas una concepció inclusiva, participativa i que garanteixi els interessos de la comunitat. Fer polítiques culturals inclusives i que facilitin l’accés ha de ser una de les prioritats de les polítiques culturals municipals. PROGRAMA 18 de març 10:00 - 11:00 h: Drets culturals: antecedents i evolució del concepte 11:00 - 12:00 h: Governs locals: compromisos i responsabilitats culturals en clau de drets humans 20 de març 10:00 - 11:00 h: Planificació estratègica i gestió cultural des d'un enfocament de drets humans: exemples de bones pràctiques 11:00 - 12:00 h: Agents, programes i projectes de referència a Catalunya des d'una perspectiva de drets culturals DOCENTS Gemma Carbó Ribugent Directora del Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla. Gestora cultural i doctora en Ciències de l'Educació en l'àmbit de les Polítiques Culturals i Educatives. ENTREVISTA GEMMA CARBÓ	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba408861871	Disseny de projectes culturals per a la transformació social (2a edició)	2024-05-27 09:00:00	2024-05-27 13:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/disseny-de-projectes-culturals-per-a-la-transformacio-social-2a-edicio-	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	c. Montalegre, 7 (08001 - Barcelona)	c. Montalegre, 7 (08001 - Barcelona)	41.3842358,2.1638979	1		Tots tenim molt present que s’han de crear projectes culturals consistents i ben elaborats. Però no sempre tenim en compte que aquests projectes han d’estar adreçats a bastir una veritable transformació social, capaç de mobilitzar agents culturals, institucions i ciutadans en una acció que tingui en compte la comunitat i que treballi al seu servei. La cultura ha de jugar un paper de mobilització i de transformació de la societat, accentuant el seu caràcter de revulsiu. En aquest paper és del tot oportú parlar de drets culturals, d’igualtat, d’equitat i d’accessibilitat a la cultura. I d’altra banda hem de pensar també en la relació indestriable i necessària que s’estableix entre la cultura i l’educació. A partir d’aquests preliminars el curs s’endinsarà en el disseny de projectes culturals amb voluntat transformadora, tot mostrant casos d’èxit i bones pràctiques, sense obviar els fracassos que s’han produït també en el camí. Alhora s’abordarà l’avaluació dels processos i l’impacte a les nostres realitats, tot mostrant exemples d’implementació als municipis de referència. PROGRAMA 27 de maig 9:30 - 10:00 h: El sentit de la cultura en el segle XXI 10:00 - 10:15 h: Drets culturals: com garantir-los? 10:15 - 11:00 h: Cultura i educació: un binomi necessari 11:00 - 11:30 h: Pausa 11:30 - 12:30 h: Disseny de projectes culturals amb voluntat transformadora 12:30 - 13:30 h: Impactar a les nostres realitats. Exemples inspiradors amb experiències de cultura comunitària DOCENT Helena Minuesa Llicenciada en Humanitats i màster en Gestió del patrimoni cultural, treballa actualment com a tècnica de cultura al Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Ha liderat durant més de 14 anys el servei pedagògic dels Museus de Sant Cugat, especialitzant-se en el disseny de propostes que parteixen de l’equitat i la inclusió com a condició sine qua non de la pràctica cultural. D’entre elles, destaquen projectes artístics per vèncer l’estigma de la discapacitat, combatre la soledat de persones que han patit violència o capgirar l’estat establert dels relats més conservadors de la cultura. Ha impartit formació a mida sobre mediació patrimonial i acció cultural en diverses institucions, entre les quals destaquen l'Escola EFA (Associació d'empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura) o el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres. Aposta clarament per una mirada de la cultura el més àmplia possible, entenent-la com a activadora, generadora i còmplice de la pau social. (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba401178646	La programació en els petits municipis i micromunicipis	2024-05-21 10:00:00	2024-05-23 12:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/la-programacio-en-els-petits-municipis-i-micromunicipis	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Videoformació (plataforma ZOOM)	Videoformació (plataforma ZOOM)	41.3955350,2.1575980	1		Aquest curs té com a objectiu principal analitzar el món de la cultura des de la perspectiva dels petits municipis i dels micropobles, tot evidenciant que hi existeix una rica programació cultural, ben sovint desconeguda pels habitants de les ciutats catalanes. Tanmateix, en els últims anys hi ha una gran vitalitat en els petits municipis, en forma de programacions estables, festivals de música, teatre, dansa i poesia o bé per mitjà d’intervencions artístiques en equipaments culturals o bé a l’aire lliure. Justament aquesta mena de municipis solen tenir un riquíssim patrimoni natural, arquitectònic, històric i etnogràfic, per la qual cosa aquests factors són la llavor per a formulacions contemporànies que connectin la tradició amb les fórmules més arriscades i avantguardistes d’entendre la cultura. El curs, per tant, no vol tant teoritzar des de la distància sinó donar la veu als veritables protagonistes de la cultura en els petits municipis i els micromunicipis. Persones que treballen cada dia per fer realitat activitats i programacions en aquest àmbit. Creure en la grandesa d’allò petit és confiar en totes les enormes potencialitats que presenten aquests nuclis, sovint massa oblidats. Anar del més local al més universal és un dels objectius que es plantegen aquestes dues sessions. PROGRAMA 21 de maig 10:00 -11:00 h: Els petits municipis i els micromunicipis: un estat de la qüestió (Ignasi Aldomà, geògraf i professor a la Universitat de Lleida) 11:00-12:00 h: Els micromunicipis i la cultura. Joan Solà. President de l’Associació de Micropobles. 23 de maig 10:00 - 11:00 h: Impulsant la cultura des dels petits municipis. Possibilitats, limitacions i perspectives. Maria Faura, tècnica de cultura de Prats de Lluçanès. 11:00 -12:00 h: Experiències culturals en petits municipis: 11:00 - 11:30 h: Festival Itinera. Sara Marata 11:30 - 12:00 h: Festa Verdaguer. Jordina Boix PONENTS Ignasi Aldomà Buixadé Geògraf. Doctor per la UB (1990) i professor de la UdL. En els anys de Transició democràtica s'implicà activament en diversos moviments socials, especialment en aquells que afectaren la pagesia. Analista de les transformacions del món rural en les darreres dècades del segle xx ha estat autor d'obres com La crisi de la Catalunya rural (1999), Amb el permís de Barcelona (2000), llibre finalista del Premi d'assaig Josep Vallverdú, i Atles de la nova ruralitat (2009). Participà en la transformació de la ruralitat i les comarques de Lleida a través del Manifest de Vallbona (proclama i col·lectiu nascuts el 2004 per a la construcció d'un canal Segarra-Garrigues pel segle XXI) i del Compromís per Lleida (constituït el 2007 per impulsar el desenvolupament integral de les comarques de Lleida). Intervingué en la redacció de l'informe per a la constitució de la nova comarca del Pla d'Urgell, en l'elaboració dels Plans Comarcals de Muntanya, el Pla Territorial General de Catalunya i el Pla General de Lleida de 1995. Dels seus darrers treballs, en destaquen La lluita per l'aigua a Catalunya (2007) i El mirall americà, un imperi de càndids i pragmàtics (2008). Al maig de 2022 va participar com a coautor en la reedició de l’Atles del Món Rural, un estudi realitzat conjuntament amb Josep Ramon Mòdol, en col·laboració amb Ramon Morell, del Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida. Joan Solà Bosch Alcalde de Riner a partir del 2011 fins a l'actualitat. President del Consell Comarcal del Solsonès 2011-2015. Responsable de la sectorial de cultura de micropobles (2019-2023). Actualment President de l'Assocació de Micropobles de Catalunya. Jordina Boix Directora de la Fundació Jacint Verdaguer, des d'on dirigeix la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles i l'editorial Verdaguer Edicions (2018). Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques (UAB, 2001) i Postgrau en Planificació Estratègica de Museus (UdG, 2019). Ha treball sempre des d'àrees de comunicació, gestió i projectes en diversos àmbits de la cultural, l'educació i el lleure des d'entitats com Òmnium Cultural, la UOC, el Museu d'Art de Girona o projectes europeus en llengües i educació d'adults. Maria Faura Vilarmau Tècnica de cultura, festes i educació de l’Ajuntament de Prats de Lluçanès i directora artística d’arts escèniques del Festival Cantilafont, al Lluçanès. Durant gairebé 20 anys treballa en els equips de gestió del CCCB, la Fundació Joan Miró i la Central del Circ, i paral·lelament desenvolupa projectes com el festival Invictro (off MMVV) (cocreació), el cicle Solc Música i Tradició al Lluçanès (producció i programació), White Summer Pals (producció artística) i el festival Cantilafont (direcció artística) encara avui dia ben viu. Sempre amb una mirada molt present al territori rural. Vinculada estretament el món de les arts escèniques i especialment el circ, ha participat com a ponent a les jornades de la Plataforma Arts de Carrer (2021), assessora del projecte Pobles de Circ de l’APCC i Generalitat (2020-2021), membre del jurat de l’Espai de Carrer de Viladecans (2020), jurat d’Embrions del festival Escena Poblenou (2021) i jurat de la convocatòria de residències artístiques de Can Grau-Cardant Cultura (2023). Sara Marata Professional de la innovació d'impacte i la comunicació amb més de 7 anys d'experiència internacional. Directora de projectes i programes socials, gestionant equips internacionals, clients corporatius, startups, inversors i altres institucions. A més, és moderadora d'esdeveniments, facilitadora de processos d'innovació i ha estat professora de diverses universitats tal com ESCI-UPF o Blanquerna. Actualment, és directora general del Festival Itinera Parlem. Apassionada de la música, els idiomes i els viatges. (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba406648240	La fase operativa dels plans estratègics de cultura: implementació, seguiment i avaluació	2024-05-07 09:00:00	2024-05-07 13:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/la-fase-operativa-dels-plans-estrategics-de-cultura-implementacio-seguiment-i-avaluacio-1	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	c. Montalegre, 7 (08001 - Barcelona)	c. Montalegre, 7 (08001 - Barcelona)	41.3842358,2.1638979	1		Els plans estratègics, denominats pel CERC com a Pla d’Acció Cultural (PAC), són una eina bàsica per planificar les polítiques culturals a mig i llarg termini, a través d’un procés d’anàlisi, reflexió i debat que aspira a millorar la gestió i la implicació dels agents de l’ecosistema cultural, tot articulant el desplegament les accions culturals de manera consensuada. En els últims 20 anys s’han impulsat molts processos de planificació estratègica cultural als municipis de la província de Barcelona amb el suport del CERC, però un cop elaborats i aprovats, els ens locals sovint es troben amb dificultats per implementar les accions que se’n deriven, vinculades a les línies i objectius estratègics inclosos als plans. Com ho hem de fer per passar a la fase operativa amb garanties que allò que s’ha aprovat al Pla pugui aplicar-se? Quins factors hem de tenir en compte per tal que aquest procés pugui realitzar-se amb la màxima implicació de tots els agents que van participar al Pla Estratègic i amb el lideratge de les institucions? Com podem definir els recursos disponibles i fer un seguiment idoni de l’execució del Pla Estratègic? Quins òrgans seran els encarregats de fer aquest seguiment, quines funcions tindran i per qui estaran formats? Quines eines tenim per poder avaluar la implementació de les accions amb la màxima fidelitat a la realitat? El curs vol donar resposta a aquests interrogants a partir de l’exposició de models d’implementació que ja s’han aplicat en l’àmbit de la planificació estratègica territorial, ja sigui en l’àmbit cultural o en altres sectors. A més, comptarà amb l'exposició de dos casos aplicats en diferents territoris, a partir del qual s'obrirà un espai de debat per poder compartir dubtes i punts de vista entre els alumnes. Recomanem que les persones assistents al curs hagin participat en un procés de planificació estratègica cultural en el seu municipi PROGRAMA 7 de maig 10:00 - 10:25 h: Experiències de desenvolupament i implementació de PAC (Eugènia Argimon) 10:25 - 11’15 h: Principals característiques del procés d’implementació d’un PAC (Guillem Miralles i Xavier Gómez) 11:15 - 11:45 h: Pausa 11:45 - 13:30 h: Casos pràctics: Cabrera de Mar i Consell Comarcal del Moianès (Laura Martínez de l'ajuntament de Cabrera de Mar, Anna Gabriel del Consell comarcal del Moianès; moderació a càrrec de Guillem Miralles) 13:30 - 14:00 h: Punts clau de la sessió i conclusions (Eugènia Argimon i Xavier Gómez) DOCENTS Eugènia Argimon Maza Llicenciada en Història de l’Art (UB) i Postgrau en Polítiques Culturals Europees i Relacions Culturals Internacionals (UPF). Tècnica de cultura del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) vinculada al programa d’assessoraments als municipis amb el suport als ajuntaments de la definició i l’aplicació de polítiques i projectes culturals. En aquest sentit, a banda de fer el seguiment en l’elaboració i redacció de plans i projectes estratègics i documents i informes de caire més operatiu, ha participat, acompanyament i donant suport als ajuntaments, en els processos de desplegament dels plans d’acció cultural. Xavier Gómez Serrano Llicenciat en Sociologia (UAB) i màster en Gestió d’Institucions i Empreses Culturals (IL3-UB). Des de la sociologia s’ha acostat als àmbits de l’educació, de la comunicació i a la gestió cultural, amb experiències en l’àmbit públic, privat i associatiu. Ha estat tècnic a l’Ajuntament de Rubí (2014-2022), amb responsabilitats en diversos projectes de promoció cultural i de projecció de la ciutat, des de la gestió d’equipaments, la coordinació del programa de festes populars i el disseny i producció de cicles d’arts en viu i esdeveniments d’identitat i marca de ciutat. Actualment forma part de l’equip del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, vinculat al programa d’estudis i recerca, al d’assessoraments en matèria de polítiques i projectes culturals, i al projecte de Cercles de Comparació Intermunicipal (CCI) de Serveis Culturals. Guillem Miralles Puig Llicenciat en Ciències Econòmiques (UPF) i amb postgraus en Sistemes d’informació (IDEC-UPF) i Periodisme digital (UOC). Forma part de l’equip del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) i realitza projectes en el marc del programa d’Estudis i recerca, amb el desenvolupament d’eines i recursos per a la gestió cultural i la mesura de l’acció cultural, i també del programa d’Assessoraments, on participa donant suport a actuacions de caràcter estratègic als municipis. Ha treballat en diferents projectes de la Diputació de Barcelona, impulsant i coordinant el suport als ens locals en l’àmbit de la planificació estratègica i operativa, i el seguiment i avaluació de les actuacions amb indicadors. És coeditor del portal literari digital Paper de vidre des d’on organitza diferents actes en ateneus i llibreries. Laura Martínez Rubio Diplomada en turisme a la Universitat de Barcelona i especialitzada en turisme sostenible amb un Màster en medi ambient a l’Université Libre de Bruxel.les – Bèlgica, i un Màster en turisme sostenible a l’Université de Versailles- França; ha treballat a Plan Bleu -França, organisme del programa de medi ambient de Nacions Unides, com a tècnica de turisme sostenible, en la estratègia mediterrània de desenvolupament sostenible. També ha col.laborat amb la Diputació de Barcelona en la redacció de diferents itineraris turístics en els parcs naturals. Apassionada de les arts escèniques i amb una gran sensibilitat per al món cultural, des de l’any 2019 treballa a l’Ajuntament de Cabrera de Mar, com a tècnica de turisme i cultura, on ha coordinat des del consistori i amb el suport dels tècnics del CERC, els treballs per a la realització del Pla d’acció cultural de Cabrera de Mar (2020). L’any 2023, juntament amb l’equip del CERC va impulsar els grups de treball per tal de implementar dues de les accions del Pla d'acció cultural, seguint la metodologia proposada pel CERC. Anna Gabriel Llorach Llicenciada en Belles Arts (UB) i Postgrau en Museus i Educació (UB). Tècnica de cultura, comunicació i estratègia al Consell Comarcal del Moianès. Ha coordinat l’elaboració del Pla d’Actuació Comarcal del Moianès 2023-2026. (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba401124696	Espai claustre amb Esteve Plantada: La cultura com a prioritat: per què hem de situar la cultura al capdavant de tot?	2024-03-05 10:00:00	2024-03-05 14:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/espai-claustre-amb-esteve-plantada-la-cultura-com-a-prioritat-per-que-hem-de-situar-la-cultura-al-capdavant-de-tot-	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona)	Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona)	41.3843602,2.1662459	1	Presencial (CERC)	Que la cultura hauria de situar-se com una de les prioritats de qualsevol govern, juntament amb l’educació, és una asserció que ben pocs tècnics i tècniques culturals contradirien. Però any rere any el món de la cultura veu com els pressupostos són reduïts i en canvi les qüestions a atendre augmenten de manera exponencial. Lluny de la petjada que la Mancomunitat i la República atorgaren a la cultura, avui dia hem relegat el seu abast a xifres sovint irrisòries i incapaces d’actuar com a revulsiu. Aquest Espai Claustre està dissenyat per debatre la importància que ha de tenir la cultura en les nostres vides, de manera que passi a ser considerada com un dret essencial i com un conjunt de serveis de primer ordre per a la ciutadana. Això té a veure en primer lloc amb els pressupostos que s’hi destinen, però també amb les prioritats que cal cobrir i atendre amb aquests diners. Per capgirar la situació és essencial entendre d’on venim, quines polítiques culturals s’han seguit fins al moment i quines n’han estat les prioritats. Però sobretot hem de saber cap a on anem i sobretot quins objectius volem assolir per als nostres municipis i per al conjunt del país. Objectius Posar èmfasi en la necessitat de situar la cultura com a prioritat de les polítiques públiques Detallar el procés històric de les polítiques culturals pel que fa a les prioritats d’inversió Remarcar perquè és important que la cultura sigui considerada un dels eixos bàsics de la societat i no pas un aspecte menor Incidir en la necessitat d’establir pressupostos racionals i equilibrats en el marc de la cultura, per tal d’atendre’n totes les necessitats Debatre el paper dels drets culturals en el context actual Continguts La cultura com a centre de les polítiques públiques. Com es pot revertir la situació actual? Les polítiques culturals i les seves prioritats al llarg dels últims decennis Criteris d’eficàcia i eficiència en els pressupostos públics La necessitat d’introduir la cultura en el centre dels discursos i les polítiques públiques La cultura en els nostres municipis: en quin punt som? Per un nou pacte cultural: objectius i estratègies DOCENT Esteve Plantada (Granollers, 1979) és poeta, periodista cultural, crític de cinema i professor del Màster de Periodisme Literari (UAB), on imparteix l’assignatura d’Assaig i Prosa d’idees, i professor de poesia a l’Escola Bloom. També ha estat docent a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i al Laboratori de Lletres. Com a periodista literari, ha fet d’articulista, cronista, entrevistador i crític, especialitzat en llibres i cinema. Actualment, és crític cinematogràfic del setmanari El Temps, col·laborador a El Món a Rac1 i responsable de l’espai “Literatures” del programa Connecticat (La Xarxa TV). Ha estat cap de Cultura de NacióDigital (2014-2018), director de la revista The Barcelona Review (2007-2008), impulsor de paperllull, la revista digital de l’Institut Ramon Llull, i ha exercit la crítica a: El Punt Avui, Núvol, Barcelona Metròpolis o Caràcters. He estat editor i fundador d’Edicions Terrícola, membre organitzador del cicle Versos Lliures, i teclista d’Els Nens Eutròfics. Ha publicat diversos llibres de poesia, entre els quals: 'A l’ombra dels violins' (1997, Premi Amadeu Oller), 'Fosca Límit' (2015, premi a Millor poemari de l’any segons Llegir.cat), 'Big Bang Llàtzer' (2016, premi Pare Colom de poesia mediterrània) o 'Rastre quimera' (2022, premi Rosa Leveroni). www.esteveplantada.cat ENTREVISTA A ESTEVE PLANTADA	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba390393511	Comissariats d'exposicions d'art contemporani i programacions municipals	2023-11-14 09:00:00	2023-11-14 15:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/les-exposicions-i-els-comissaris-curadors-i-curadores-eines-i-metodologies-de-treball	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	c. Montalegre, 7 (08001 - Barcelona)	c. Montalegre, 7 (08001 - Barcelona)	41.3843602,2.1662459	1		Aquesta jornada, organitzada pel CERC i el Programa d’Arts Visuals de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació, té com a objectiu principal respondre tot un seguit d’interrogants al voltant de la figura dels comissaris i comissàries d’art, tot incidint en el paper del tècnic programador d’arts visuals en relació als comissariats pel que fa als encàrrecs, contractes i seguiments, però també en relació a la coherència entre els comissariats externs i el programa municipal d’arts visuals, sense oblidar la vinculació entre els comissaris i els altres professionals que formen part del procés de creació i organització d’una exposició. Els dubtes que s’obren a partir d’aquí són nombrosos. Per exemple: ¿A l’hora de seleccionar el comissari o comissària d’una exposició quines preguntes s’hauria de fer un tècnic municipal d’arts visuals? Com hauria de concretar l’encàrrec i traduir-lo en un contracte? Com hauria de fer-ne el seguiment i l’avaluació? El tipus d’exposició determina el tipus de comissariat o el comissari determina el tipus d’exposició? Com es pot integrar un projecte comissarial amb el conjunt del projecte d’arts visuals municipal? Com podem vincular el comissari amb la resta de professionals que formen part del procés de creació d’una exposició? En aquesta jornada intentarem respondre aquestes preguntes de la mà de diferents professionals amb una experiència sòlida en l’àmbit del comissariat i de la programació d’exposicions. Parlarem majoritàriament d’exposicions, però els continguts també seran aplicables a d’altres projectes que requereixin un comissariat: cicles de performances, jornades, etc. PROGRAMA 14 de novembre 09:30 - 10:30 h: Comissariats d'exposicions d'art contemporani i programacions municipals. A cura d’Anna Crosas 10:30 - 11’30 h: Centres d’art territorials. Tensió entre municipi i territori. A cura de Cèlia del Diego 11:30 - 12:00 h: Pausa 12:00 - 13:00 h: Espai 13: Lògica interna i context canviant. A cura de Martina Millà 13:00 - 14:00 h: La curadoria en el context social contemporani. Una visió des de Barcelona. A cura de Caterina Almirall 14:00 -15:00 h: Debat, conduït per Anna Crosas, amb Caterina Almirall, Cèlia del Diego, Martina Millà i els participants a la jornada DOCENTS Caterina Almirall (Barcelona, 1986) https://caterinaalmirall.com/ Foto: Albert Llimós, El 9 Nou És curadora independent i professora. Des de la curadoria, centra les seves investigacions al voltant del fet expositiu i la pràctica mediadora, amb especial interès en allò màgic i allò ritual en el propi camp artístic. Més enllà de la pràctica curatorial, col·labora amb artistes i col·lectius en projectes de recerca, creació i escriptura. És doctora en Belles Arts amb una tesi sobre comissariat independent a Barcelona. Va iniciar el treball en comissariat amb l'espai autogestionat El Passadís, a Barcelona, actiu entre 2013 i 2016. Des de llavors, ha desenvolupat projectes de comissariat, a Barcelona, a La Capella (2021), a la galeria etHall (2020), a la galeria Bombon Projects (2019); a Can Felipa (2018) i a la Sala d'Art Jove (2015); també va ser la curadora del cicle anual Terrassa Comissariat 2017/18, i ha desenvolupat projectes al Centre d'Art Maristany de Sant Cugat de Vallès (2017); al MAC de Mataró (2018), a La Panera de Lleida (2018) i a Espacio Trapezio de Madrid (2018), entre d'altres. Des de 2018 és la comissària del programa Ephemeral de la fira SWAB Barcelona. Ha participat en projectes com Quasi Veu, impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat i la Xarxa de Centres d'Art de Catalunya. Ha escrit per a catàlegs de La Casa Encendida i La Casa Velázquez (Madrid), i per a artistes com Sergi Botella, Mariona Moncunill, Núria Gómez Gabriel, Amanda Moreno, Laia Ventayol, Julia Calvo, Aldo Urbano, entre d'altres. Ha rebut beques i premis de BCN Producció, del Goethe Institute, de Can Felipa, Unzip al Prat de Llobregat o de Sala d’Art Jove, entre d'altres. Ha estat resident a TRAMA 34, al CAA Andratx, Mallorca, i al Centre d'Estudis i Documentació del MACBA. Ha estat jurat en convocatòries de creació i investigació al Centre d'Art Maristany, al BaumannLab Terrassa i a La Escocesa. Va ser membre de la Comissió de Programes d'Hangar entre 2020 i 2022. Anna Crosas (Cantonigròs, 1970) Llicenciada en Filosofia i màster en Gestió Cultural amb l’especialitat de Gestió d’Institucions i Polítiques Culturals per la UB. Actualment, directora del Programa d’Arts Visuals de l’Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona. Anteriorment, tècnica de cultura al Programa d’Arts Visuals de l’Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona, consultora júnior a ARTImetria Estratègies per a la Cultura, consultora junior a Ikonos Cultural, i tècnica de cultura ―responsable d’un centre cultural polivalent i d’una sala d’exposicions― a l’Ajuntament de Mollet del Vallès. Puntualment, classes a postgraus i màsters en gestió cultural (UB i UIC) i al Consell Insular de Menorca; i membre de taules, jurats i comissions d’experts de diferents ajuntaments, del CoNCA, d’Hangar, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del Consell Insular de Menorca. Ha presentat ponències i ha participat en taules rodones en diversos llocs com el CCCB, La Virreina o la Universitat de Lleida. Ha participat en la redacció del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya 2010-2020 (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2010) i en el Pla Integral de les Arts Visuals de Catalunya (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2015). Cèlia del Diego (Tarragona, 1974) Responsable de Relacions Institucionals del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Recentment ha estat directora del Centre d’Art la Panera de Lleida i del CA Tarragona Centre d’Art. Ha participat de la Comissió d’adquisicions de la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani de Catalunya. Ha estat directora artística de la Capella de Sant Roc, del Projecte Lumens. Decennals d’art contemporani de Valls en les seves dues darreres edicions, i col·laboradora habitual del Museu de Valls i del Tinglado 2 de Tarragona. Ha coordinat la fira ArtsLibris a Barcelona i a ARCOmadrid, i ha estat adjunta de direcció de la Galeria Toni Tàpies de Barcelona. Crítica d’art i comissària independent, és sotsdirectora d’Artiga. Revista de pensament i art contemporani. Ha presidit l’Associació Catalana de Crítica d’Art (ACCA), i és membre en actiu de la International Association of Art Critics (AICA) i la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo en España (ADACE). Interessada en la recerca i en la planificació institucional, ha coordinat diversos comitès impulsors per a la creació de nous centres de creació i ha participat de nombrosos plans culturals per a la millora de l’escena artística. Ha comissariat projectes a La Casa Encendida (Madrid), Palazzo della Frumentaria (Sàsser), CaixaForum (Tarragona, Lleida i Palma), Mataró Art Contemporani, Arts Santa Mònica (Barcelona), Fundació Suñol (Barcelona), Centre d’Art Martistany (Sant Cugat del Vallès), Lo Pati Centre d’Art Terres de l’Ebre (Amposta), Bòlit Centre d’Art Contemporani (Girona), entre d’altres. Martina Millà (Barcelona, 1965) Foto: Patrick Ronse Cap d’exposicions de la Fundació Joan Miró de Barcelona des de 2019. Anteriorment, des de 2007, fou responsable de Programació i projectes al mateix centre. Hi comissaria exposicions temporals d’art modern i contemporani, incloses les exposicions vinculades amb el Premi Joan Miró i el programa l’Espai 13, el projecte de producció i exhibició d’art emergent més antic de l’Estat espanyol. Millà també comissaria exposicions de fotografia a partir del Fons Joaquim Gomis, l’arxiu fotogràfic del primer president del Patronat de la Fundació Miró, conservat a l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat. Aquestes exposicions al vestíbul de la Fundació Miró s’alternen amb altres de fotògrafs que, com Gomis en el seu dia, no es dediquen professionalment o exclusivament a la fotografia. Les darreres exposicions que Millà ha presentat com a comissària a la Fundació Miró són Paul Klee i els secrets de la natura, a partir d’un intercanvi de col·leccions amb el Zentrum Paul Klee de Berna, i Amics imaginaris, exposició co-comissariada amb Patrick Ronse i nominada pels Premis TimeOut en la categoria de Millor exposició. Actualment Millà prepara una exposició monogràfica de l’artista guanyador del Premi Joan Miró 2023, Tuan Andrew Nguyen. Pel que fa a la seva formació acadèmica, Millà va llicenciar-se en Història de l’Art per la UB. Posteriorment va obtenir un Master of Arts per l’Institute of Fine Arts (NYU) i va fer el doctorat a Emory University (Atlanta, EUA). RELATORIES DEL CURS	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba401178062	Les subvencions en l’àmbit de la cultura local (5a edició)	2024-04-16 10:00:00	2024-04-18 12:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/les-subvencions-en-l-ambit-de-la-cultura-local-5a-edicio-	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Videoformació (plataforma ZOOM)	Videoformació (plataforma ZOOM)	41.3955350,2.1575980	1		En l’activitat diària dels tècnics i tècniques de cultura és imprescindible conèixer el marc legal de les subvencions, els procediments de concessió i els requisits a l’hora d’atorgar-les. Tard o d’hora les persones que treballen en cultura acaben tenint contacte amb aspectes legals i de procediment relacionats amb les subvencions, amb la qual cosa apareixen, de manera inevitable, molts dubtes sobre com atorgar-les i també sobre els passos que cal fer en aquest sentit. El curs vol donar a conèixer el funcionament de l’activitat subvencional, els límits pressupostaris, el control financer i les conseqüències de l’incompliment de les obligacions per part del receptor de la subvenció. Es tracta d’un curs en què s’exposaran nombrosos casos pràctics i en què els participants podran exposar els seus casos reals. Aspectes com l’activitat subvencional, el concepte de subvenció, el procediment per atorgar subvencions, el control financer i pressupostari i, sobretot, la justificació de les subvencions seran analitzats de manera detallada. Objectius Determinar el marc legal al qual estan subjectes les subvencions Detallar les principals tipologies de subvencions Clarificar què entenem per activitat subvencional i què implica el concepte de subvenció Establir quins han de ser els passos pel que fa a la justificació Els casos d’incompliment: conseqüències legals i jurídiques Mostrar casos pràctics en aquest àmbit, tot fomentant la participació dels assistents Continguts El concepte de subvenció. La legislació reguladora de les subvencions Les subvencions en l’àmbit de la cultura municipal: abast i regulació L’activitat subvencionable: què és i com funciona El control financer i pressupostari La justificació de les subvencions La possibilitat de revocar les subvencions DOCENTS Rebeca Cordeiro Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona. Funcionària de carrera en la categoria de Tècnica superior en gestió de l’Ajuntament de Barcelona. Experiència en l’Administració pública local des del 1998 i com a advocada per compte propi. Funcions de tècnica especialista jurídica a l’Institut municipal de l’habitatge de Barcelona (2009 a 2019), a l’Àrea de Drets socials, justícia global, feminismes i LGTBI on també he exercit com a Secretària delegada (2020 a 2023). Actualment Lletrada consistorial als Serveis Jurídics centrals de l’Ajuntament de Barcelona. (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba401124588	Disseny de projectes culturals per a la transformació social	2024-02-27 09:00:00	2024-02-27 14:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/disseny-de-projectes-culturals-per-a-la-transformaci%C3%B3-social	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona)	Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona)	41.3842358,2.1638979	1	Presencial (CERC)	Tots tenim molt present que s’han de crear projectes culturals consistents i ben elaborats. Però no sempre tenim en compte que aquests projectes han d’estar adreçats a bastir una veritable transformació social, capaç de mobilitzar agents culturals, institucions i ciutadans en una acció que tingui en compte la comunitat i que treballi al seu servei. La cultura ha de jugar un paper de mobilització i de transformació de la societat, accentuant el seu caràcter de revulsiu. En aquest paper és del tot oportú parlar de drets culturals, d’igualtat, d’equitat i d’accessibilitat a la cultura. I d’altra banda hem de pensar també en la relació indestriable i necessària que s’estableix entre la cultura i l’educació. A partir d’aquests preliminars el curs s’endinsarà en el disseny de projectes culturals amb voluntat transformadora, tot mostrant casos d’èxit i bones pràctiques, sense obviar els fracassos que s’han produït també en el camí. Alhora s’abordarà l’avaluació dels processos i l’impacte a les nostres realitats, tot mostrant exemples d’implementació als municipis de referència. Objectius Exposar la importància de construir projectes culturals que tinguin com a objectiu la transformació social Establir els vincles entre la cultura i l’educació en les polítiques culturals, i en els projectes en particular Subratllar el caràcter clau de la ciutadania en la planificació cultural Detallar com es crea un projecte amb vocació social Mostrar bones pràctiques i exemples de projectes socials i culturals arrelats als municipis Continguts Crear projectes culturals: finalitats i objectius que s’han de tenir en compte La cultura i l’educació com a eixos de transformació social Treballant amb la comunitat i els agents: un concepte clau Projectes i bones pràctiques en la confluència de la cultura i la transforació social Què cal tenir en compte per fer un projecte que incideixi en la nostra realitat i sigui capaç de transformar-la? Avaluant els nostres èxits i fracassos PROGRAMA DOCENT Helena Minuesa Llicenciada en Humanitats i màster en Gestió del patrimoni cultural, treballa actualment com a tècnica de cultura al Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Ha liderat durant més de 14 anys el servei pedagògic dels Museus de Sant Cugat, especialitzant-se en el disseny de propostes que parteixen de l’equitat i la inclusió com a condició sine qua non de la pràctica cultural. D’entre elles, destaquen projectes artístics per vèncer l’estigma de la discapacitat, combatre la soledat de persones que han patit violència o capgirar l’estat establert dels relats més conservadors de la cultura. Ha impartit formació a mida sobre mediació patrimonial i acció cultural en diverses institucions, entre les quals destaquen l'Escola EFA (Associació d'empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura) o el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres. Aposta clarament per una mirada de la cultura el més àmplia possible, entenent-la com a activadora, generadora i còmplice de la pau social. (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba401123588	Les subvencions en l’àmbit de la cultura local (4a edició)	2024-01-30 10:00:00	2024-02-01 12:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/les-subvencions-en-l-%C3%A0mbit-de-la-cultura-local-4a-edici%C3%B3-	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Videoformació (plataforma ZOOM)	Videoformació (plataforma ZOOM)		1		En l’activitat diària dels tècnics i tècniques de cultura és imprescindible conèixer el marc legal de les subvencions, els procediments de concessió i els requisits a l’hora d’atorgarles. Tard o d’hora les persones que treballen en cultura acaben tenint contacte amb aspectes legals i de procediment relacionats amb les subvencions, amb la qual cosa apareixen, de manera inevitable, molts dubtes sobre com atorgar-les i també sobre els passos que cal fer en aquest sentit. El curs vol donar a conèixer el funcionament de l’activitat subvencional, els límits pressupostaris, el control financer i les conseqüències de l’incompliment de les obligacions per part del receptor de la subvenció. El curs té com a objectius principals determinar el marc legal al qual estan subjectes les subvencions, detallar-ne les principals tipologies, clarificar què entenem per activitat subvencional, establir quins han de ser els passos pel que fa a la justificació, analitzar els casos d’incompliment i mostrar casos pràctics. Un curs ple d’exemples pràctics Durant el curs s’exposaran nombrosos casos pràctics en què els participants podran analitzar casos reals. Aspectes com l’activitat subvencional, el concepte de subvenció, el procediment per atorgar subvencions, el control financer i pressupostari i, sobretot, la justificació de les subvencions seran analitzats també de manera detallada. Programa 30 de gener 10:00 - 11:00 h: Definició de subvenció. Normativa reguladora. Concepte, característiques i subjectes 11:00 - 12:00 h: Tipus de subvencions i procediments. Justificació i reintegrament (models). Infraccions i sancions 1 de febrer 10:00 - 11:00 h: Publicitat i transparència. Elements vinculats (protecció de dades, propietat intel·lectual, tractament fiscal, pressupost) 11:00 - 12:00 h: Casos pràctics Docents Rebeca Cordeiro Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona. Funcionària de carrera en la categoria de Tècnica superior en gestió de l’Ajuntament de Barcelona. Experiència en l’Administració pública local des del 1998 i com a advocada per compte propi. Funcions de tècnica especialista jurídica a l’Institut municipal de l’habitatge de Barcelona (2009 a 2019), a l’Àrea de Drets socials, justícia global, feminismes i LGTBI on també he exercit com a Secretària delegada (2020 a 2023). Actualment Lletrada consistorial als Serveis Jurídics centrals de l’Ajuntament de Barcelona. (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba390392745	Espai Claustre. Gastronomia i cultura, un tàndem a explorar	2023-11-07 09:00:00	2023-11-07 14:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/espai-claustre.-gastronomia-i-cultura-un-t%C3%A0ndem-a-explorar	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Cèntric Espai Cultural d’El Prat de Llobregat (Plaça de Catalunya 39-41)	Cèntric Espai Cultural d’El Prat de Llobregat (Plaça de Catalunya 39-41)	41.3223040,2.0915051	1	El CERC habilitarà el transport fins al Prat. El punt de trobada serà al CERC (carrer Montalegre, 7) a les 9 h	El Centre d'Estudis i Recursos Culturals de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona organitza aquest curs, tot abordant una temàtica, com la gastronomia, que cada vegada té més importància en el marc de la cultura i de les activitats i polítiques culturals. I ho farem canviant l’escenari habitual dels cursos per traslladar-nos al Cèntric Espai Cultural d’El Prat de Llobregat. El curs s’emmarca dins l’Espai Claustre, un format adreçat especialment a la reflexió pausada i a la creació i reformulació d’idees en el camp de les polítiques culturals, sempre en grups reduïts per facilitar la comunicació i la interacció amb el docent. La forta vinculació de la gastronomia amb la cultura ha estat present des de temps immemorials, però ha gaudit d’un impuls i un gran reconeixement en els últims anys. La gastronomia es connecta als municipis, als indrets concrets, a les comarques. Cada expressió gastronòmica sovint té molt a veure amb el territori en què es crea, tot responent als productes que la terra ofereix. Però a més existeix una oferta gastronòmica que està lligada de manera indestriable al turisme i per tant a la dinamització econòmica. Les activitats culinàries fan conèixer el territori i contribueixen a dotar-lo d’un segell propi i inconfusible. Per tots aquests motius, aquesta sessió de l’Espai Claustre vol reflexionar sobre la importància de la gastronomia en la cultura dels nostres municipis. Per això hem volgut situar una part del curs al Parc Agrari del Baix Llobregat, amb l’objectiu de mostrar l’estreta vinculació entre el producte de proximitat i de qualitat i un espai concret, en plena conurbació de Barcelona i amb tots els problemes que pateix avui dia la pagesia. IMPORTANT: El curs tindrà lloc al Cèntric Espai Cultural d’El Prat de Llobregat (Plaça de Catalunya 39-41) i al Parc Agrari del Baix Llobregat. El CERC habilitarà el transport fins al Prat. El punt de trobada serà al CERC (carrer Montalegre, 7) a les 9 h. Des d’aquí s’accedirà al punt de recollida dels assistents. Els qui ho desitgin podran arribar-hi també per mitjans propis (connexions amb metro, autobús i cotxe privat). Es prega màxima puntualitat, ja que se sortirà del CERC a les 9’05 en punt i el transport sortirà a les 9’15 h. del punt de recollida. Es recomana dur roba i calçat còmodes. PROGRAMA 7 de novembre 09:00 h: Trobada al CERC (Montalegre, 7) i sortida cap al punt de recollida dels assistents. 9:15 - 10:00 h: Transport facilitat pel CERC (minibús o autocar) fins al Cèntric-Espai Cultural d’El Prat de Llobregat. 10:00 - 11:00 h: La relació entre la cultura i la gastronomia. Exemples pràctics en el camp de la comunicació. 11:00 - 11:30 h: La importància de la relació entre la gastronomia i el territori. Les vinculacions culturals. 11:30 - 12:00 h: Pausa 12:00 - 12:20 h: Trasllat, en autocar i a peu, fins a la masia de cal Jaume del Bitxot, situada al Parc Agrari del Baix Llobregat. 12:20 - 13:45 h: La importància del producte de proximitat. Exemples pràctics de la vinculació amb el territori. 13:45 - 14:00 h: Anada a peu fins al punt de recollida 14:00 - 14:30 h: Retorn al CERC en autocar-minibús. DOCENT Marc Casanovas. Periodista i comunicador gastronòmic especialitzat en reportatges de gran format i entrevistes en profunditat, en el camp de la gastronomia, l’alimentació, l’agricultura, la ramaderia, la pesca i els petits productors, entre molts d’altres. Després de viure dos anys i mig a Boston ha tornat a Barcelona i ha col·laborat en alguns dels mitjans més importants del país, com La Vanguardia i Catalunya Ràdio. També ha treballat per a la revista Arrels, la revista Cuina o la Guia Repsol. Ha treballat a productes de televisió com Lavinia, MediaPro o Gestmusic. També ha col·laborat a elBulli Foundation. Aquest any ha rebut el Premi Nèstor Lujan de Periodisme Gastronòmic i ha editat el llibre No soc un dels vostres (Ara Llibres), que narra la vida del cuiner Àlex Montiel i del seu restaurant L’Aram. També ha estat editor, juntament amb Lakhsmi Aguirre, del llibre Escribir gastronomia. La mejor escritura gastronòmica en 2022 en español (Col&Col Ediciones). ENTREVISTA MARC CASANOVAS	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba390389341	La ràdio intermitent: el podcast com a dinamitzador de la cultura local	2023-07-04 00:00:00	2023-07-06 23:59:59		https://www.diba.cat/web/agenda/-/la-r%C3%A0dio-intermitent-el-podcast-com-a-dinamitzador-de-la-cultura-local	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Videoformació (plataforma ZOOM)	Videoformació (plataforma ZOOM)		1		El Centre d'Estudis i Recursos Culturals de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona organitza aquest curs tot constatant que els podcast són un fenomen comunicatiu i cultural de primer ordre. Tothom, en major o menor mesura, hi ha tingut accés en els últims temps, i han esdevingut una eina imprescindible per tal d’arribar als oients, especialment en les franges de població més joves. Les ràdios locals i comunitàries també són una eina important en el plantejament de la comunicació i de la cultura dels municipis. Però què representen els podcast des del punt de vista cultural? Quins usos podem donar-los? Què ens poden oferir en el camp de la cultura municipal? Quin paper poden jugar les ràdios locals en la comunitat? Aquests i altres interrogants es respondran en aquest curs, pensat des de l’òptica municipal i amb un caràcter participatiu i dinàmic. Els objectius del curs se centraran a explorar les possibilitats de la ràdio itinerant i comunitària, tot reflexionant al voltant de la ràdio i el podcast com a eina de dinamització cultural, amb un enfocament basat en els drets culturals i la cultura comunitària. Alhora el curs vol identificar reptes de les ràdios locals i del podcast com a recurs per a les polítiques culturals públiques. El curs presentarà les experiències de L’Eixida, Col·lectiu d’agitació cultural itinerant, així com la Ràdio Intermitent, una ràdio itinerant i comunitària que fa més amples els marges de la cultura. Al mateix temps s’abordaran les polítiques culturals vistes des dels drets culturals i la cultura comunitària. Les sessions es plantegen de manera dinàmica i participativa, amb la voluntat de presentar accions, projectes i processos que serveixen per idear ràdios locals i emprar el podcast com a recurs dinamitzador de la cultura local. PROGRAMA 4 de juliol 10:00 - 10:20 h: Presentació del formador i de la formació. Ronda de presentacions de les persones participants. Recull d’interessos vers la formació i resposta a la pregunta 'Ràdios locals, ràdios escolars, ràdios comunitàries' 10:20 - 10:30 h: Presentació de L’Eixida, col·lectiu d’agitació cultural itinerant 10:30 - 11:00 h: Presentació de Ràdio Intermitent: origen, evolució, línies d’actuació, accions i processos, idees i prototipus 11:00 - 11:30 h: Drets culturals (dret a participar en la vida cultural), cultura comunitària, ràdio i podcast 11:30 - 11:50 h: Ronda oberta: Reptes de la ràdio local i el podcast com a recurs per a les polítiques culturals públiques dels municipis 11:50 - 12:00 h: Dinàmica final de valoració de la sessió 6 de juliol 10:00 - 10:20 h: Presentació de la sessió i de la dinàmica de treball per grups. 10:20 - 11:00 h: Treball per grups: la ràdio local i el podcast com a recurs dinamitzador, línies d’actuació, projectes i accions. Es plantejaran diverses situacions a partir d’allò que s’hagi detectat a la primera sessió. Cada grup tindrà un cas i haurà de plantejar un o diversos prototipus 11:00 - 11:45 h: Plenària de grups. Compartim el treball de cada grup amb l’objectiu de crear un document amb un seguit d’indicacions per a fer de la ràdio local i el podcast un recurs dinamitzador de la cultura local. 11:45 - 12:00 h: Dinàmica de valoració de la formació i possibles línies de continuïtat DOCENTS Joan Gener Barbany Educador social i agitador cultural. Cofundador de L'Eixida i de Ràdio Intermitent. Treballa des de l'educació i la dinamització cultural i comunitària per a desplegar els drets i la sobirania culturals. Ha desenvolupat la seva trajectòria professional fent d'educador de carrer, treballant en projectes d'acció comunitària i dinamitzant processos de participació ciutadana. A més, és professor col·laborador del Grau d'Educació Social de la UOC i del CFGS en tècniques d'actuació teatral d'Arsènic. PODCAST RÀDIO INTERMITENT ENTREVISTA JOAN GENER BARANY	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba390391068	Espai Claustre amb Alfons Martinell. Les polítiques culturals i la seva influència. Una anàlisi filosòfica i històrica	2023-10-03 10:00:00	2023-10-03 14:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/espai-claustre.-les-pol%C3%ADtiques-culturals-i-la-seva-influ%C3%A8ncia.-una-an%C3%A0lisi-filos%C3%B2fica-i-hist%C3%B2rica	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	c. Montalegre, 7 (08001 - Barcelona)	c. Montalegre, 7 (08001 - Barcelona)	41.3843602,2.1662459	1		El Centre d'Estudis i Recursos Culturals de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona organitza aquest curs amb l’objectiu de definir les polítiques culturals i la seva evolució històrica en el context català, estatal i europeu, tot incidint en els conceptes i els agents que han contribuït a forjar-ne la noció. D’aquesta manera s’analitzarà el concepte de política cultural i la seva evolució, així com la seva importància com a eina de transformació social. El curs s’emmarca dins l’Espai Claustre, un format adreçat especialment a la reflexió pausada i a la creació i reformulació d’idees en el camp de les polítiques culturals, sempre en grups reduïts per facilitar la comunicació i la interacció amb el docent. La importància de les polítiques culturals. Repensar el passat i el present per bastir la cultura del futur La cultura i les polítiques culturals responen a uns objectius i a un desenvolupament històric determinat, condicionat per factors econòmics, socials i polítics concrets. La cultura i les polítiques culturals no són un element “donat”, sinó construït al llarg del temps, com a resposta a unes necessitats i uns interessos determinats. L’objectiu d’aquest curs és analitzar la progressió històrica i social del concepte de cultura, des dels seus orígens fins als nostres dies, i analitzar els qüestionaments que ha sofert per part dels agents socials. Tenir aquesta perspectiva crítica és essencial a l’hora de tenir una visió que tingui en compte les càrregues ideològiques de la cultura i ajudi a configurar objectius que responguin a les demandes pròpies de cada temps. Per aquest motiu del curs també en sortiran línies i propostes, de present i de futur, per a les polítiques culturals locals. PROGRAMA 3 d’octubre 10:00 - 11:30 h: Evolució de les polítiques culturals a Catalunya, Espanya i Europa en els últims decennis. La importància de les polítiques culturals locals 11:30 - 12:00 h: Pausa 12:00 - 13:30 h: Reptes de la gestió cultural davants els canvis socials, econòmics i tecnològics actuals 13:30 - 14:00 h: Participació dels assistents i debat sobre les idees i propostes sorgides en el curs DOCENT Alfons Martinell En l’actualitat és director científic de la Comunitat de Coneixement sobre Cultura i Desenvolupament Sostenible de la Xarxa Espanyola per al Desenvolupament Sostenible (REDS- SDSN). Codirector Càtedra Pau Casals. Música i defensa de la Pau i els Drets Humans. Professor Titular d'Universitat jubilat de la Universitat de Girona 1992- 2014. Director i Fundador de la Càtedra UNESCO: 'Polítiques Culturals i Cooperació' de la Universitat de Girona, 2000 – 2014. Va ser Director General de Relacions Culturals i Científiques de l' Agència Espanyola de Cooperació Internacional. Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació d'Espanya (2004–2008). Fundador i President de la Fundació Interarts (Barcelona). (1995–2004). Expert en el camp de la Formació de Gestors Culturals, Cooperació Cultural i desenvolupament, Polítiques Culturals Territorials i Cultura i Educació te publicats diferents treballs en aquest camp. Director del Curs de Postgrau en 'Gestió i Polítiques Culturals' organitzat pel CERC amb la Universitat de Barcelona i el Ministeri de Cultura, entre 1991-97 (6 promocions). Membre de l'equip que va impulsar el Màster en Gestió Cultural des de 1989 der la Universitat de Barcelona i el CERC, fins al curs 1995-96. www.alfonsmartinell.com ENTREVISTA A ALFONS MARTINELL	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba401177994	Jornada: Interculturalitat, cohesió social i llengua	2024-04-09 10:00:00	2024-04-09 15:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/jornada-interculturalitat-cohesi%C3%B3-social-i-llengua	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona)	Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona)	41.3843602,2.1662459	1		El concepte d’interculturalitat té moltes implicacions, essent la llengua una de les més importants. Aquesta jornada vol incidir en el concepte renovat d’interculturalitat, analitzant-ne els propòsits, el recorregut històric i les conseqüències que té des del punt de vista cultural, polític i jurídic. La interculturalitat té del tot a veure amb la cohesió social, ja que una societat que no tingui en compte les cultures que acull no podrà estar unida i vinculada de cap manera. Des de la complexitat i el conflicte es pot avançar cap a models de cultura compartida que tingui com a centre la llengua catalana, tan amenaçada en els últims temps per raons ben diverses. La pregunta immediata que vol contribuir a respondre aquesta jornada és què poden fer els nostres municipis perquè la interculturalitat i la cohesió social es vehiculin a través del català, la seva defensa, preservació i ús social. Cal tenir en compte, a més, que el català és una llengua minoritzada en els seus propis territoris, i això atorga un nou factor de dificultat a les polítiques interculturals. Al capdavall, estem parlant de com gestionar la complexitat que ens ofereix la mateixa diversitat de persones, llengües, cultures i maneres d’entendre el món que existeixen en el nostre país. Aquesta jornada vol ser un punt de confluència per debatre i analitzar aquestes qüestions candents. Objectius Subratllar el paper decisiu que ha de tenir la llengua catalana en la cohesió social i la interculturalitat Posar èmfasis en la cohesió social com a vehicle d’aglutinació social i cultural de la ciutadania Analitzar el paper dels drets culturals de les minories Mostrar la teoria internacional al voltant de la interculturalitat Examinar i debatre el paper de la interculturalitat en els nostres municipis Presentar exemples de complexitat intercultural que puguin servir de models a la nostra realitat Continguts Anàlisi dels conceptes d’interculturalitat i de cohesió social Sociolingüística del català. Situació nacional i anàlisi d’alguns municipis Llengua minoritària o llengua minoritzada. Diferències i controvèrsies Situació de la llengua catalana en el terreny de la interculturalitat Com podem treballar la cohesió social des de la nostra realitat municipal? Exemples i bones pràctiques en el terreny de la diversitat La implicació de la població i dels col·lectius en la cohesió social. Àmbits, vies i possibilitats d’actuació El català com a vehicle social de comunicació	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba390392110	La polivalència dels centres culturals. Un valor en alça	2023-11-27 10:00:00	2023-11-28 12:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/la-polival%C3%A8ncia-dels-centres-culturals.-un-valor-en-al%C3%A7a	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Videoformació (plataforma ZOOM)	Videoformació (plataforma ZOOM)		1		La polivalència dels centres culturals és un valor en alça motivat per la diversitat de factors, realitats i situacions socials que es troben en els nostres municipis i barris. Poder respondre amb agilitat a les demandes de la societat és del tot necessari, i això vol dir dotar-se d’una gran capacitat de canvi, tot adaptant estructures que en un principi estaven destinades a altres possibilitats a les noves realitats. Ara bé, com sol passar amb les anomenades sales polivalents, els centres que volen aprofundir aquesta manera de fer corren el perill de “servir per a tot i per a res alhora”. I és aquí, justament, on s’han d’establir paràmetres sòlids de programació i de planificació que permetin afrontar la diversitat d’interessos i de realitats socials. La polivalència implica satisfer demandes molt diverses des de la màxima qualitat, dotació de mitjans i suport humà. I això no és fàcil amb pressupostos ajustats i amb la pressió del calendari i del dia a dia. Per tant, aquest curs vol donar resposta a com es pot ser polivalent sense perdre l’essència del centre. I això vol dir incidir en estratègies i actuacions que puguin fer front a les demandes múltiples de la societat en matèria cultural i social. Usos i serveis complexos, adaptables i diversificats El curs té com a objectiu abordar la complexitat i la multiplicitat de demandes culturals en els municipis, tot establint usos i serveis complexos, adaptables i diversificats. I això vol dir racionalitzar espais i horaris per poder atendre totes les necessitats. Al mateix temps s’insistirà en la necessitat de mantenir un diàleg fluid amb els agents culturals i els usuaris dels centres culturals per atendre millor les seves demandes. Les necessitats de la ciutadania són múltiples, i per aquest motiu cal obrir els centres culturals als nous requeriments dels agents, usuaris individuals, entitats i col·lectius. Programa 27 de novembre 10:00 - 11:00 h: Els centres culturals polivalents. Introducció: Els centres culturals ahir i avui: origen, tipologia, definicions i reptes actuals en el context d’un territori canviant Els centres culturals avui: funcions i caràcter estratègic en un territori complex: la importància de l’escala local 11:00 - 12:00 h: El paper dels equipaments i centres culturals com a espais polivalents en el context de la societat i els territoris actuals: Els centres culturals des de la perspectiva de la diversitat (funcional i territorial): tendències actuals de canvi en els territoris locals Els centres culturals des de la perspectiva de la triple crisi econòmica-social; sanitària-cívica; i ambiental-climàtica 28 de novembre 10:00 - 11:00 h: El paper dels equipaments i centres culturals com a espais polivalents en el context de la societat i els territoris actuals. Exemples i bones pràctiques: Selecció de centres culturals a territoris diversos –locals i internacionals– per a exemplificar els reptes actuals dels equipaments Síntesi de les noves funcions: els equipaments i centres culturals com a ‘incubadores’ o ‘labs’ des de nous criteris d’equitat social, responsabilitat cívica, educació ciutadana i resiliència ambiental 11:00 - 11:45 h: Usos polivalents: avantatges i inconvenients. La necessitat de la planificació i la racionalització: De l’ambivalència a la polivalència dels equipaments i centres culturals: protocols de polivalència real des de criteris d’innovació, creativitat i sostenibilitat De la polivalència estandard a la polivalència creativa: els equipaments i centres culturals com a ‘càmeres d’eco’ d’una resposta transversal i actualitzada als reptes de la societat del segle XXI 11:45 - 12:00 h: Reflexions finals i debat amb els assistents Docents Francesc Muñoz és doctor en Geografia i professor al Departament de Geografia de la UAB. Ha rebut guardons com el ‘Premi a la millor tesi doctoral en atenció als valors humans en l'enginyeria’ (Càtedra Victoriano Muñoz Oms de la UPC, 2004). Ha publicat libres com Urbanalización: Paisajes Comunes, Lugares Globales (Gustau Gili, 2008). Ha estat comissari de mostres com l’exposició commemorativa dels 30 Anys d’Ajuntaments Democràtics ‘Local, local! La ciutat que ve’ (2010) i jurat en premis internacionals com els Premis City to City (2012). Assessora governs i ens locals i regionals dirigint Plans Estratègics i orientant el disseny de Plans d’urbanisme i d’Equipaments. Ha estat membre de Consells Assessors com el de l’Any Cerdà (2009-2010) o el del Programa de Barris de l’Ajuntament de Barcelona. Actualment, dirigeix l’Observatori de la Urbanització de la UAB. (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba390391515	L’economia de la cultura. Els impactes de la cultura en l’economia municipal	2023-10-23 10:00:00	2023-10-27 12:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/l-economia-de-la-cultura.-els-impactes-de-la-cultura-en-l-economia-municipal	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Videoformació (plataforma ZOOM)	Videoformació (plataforma ZOOM)		1		Plantejar-se el retorn econòmic que es produeix en cada activitat cultural és una opció que no pot deixar-se de banda. La cultura té mols impactes i un d’ells és l’econòmic. Però com afecta un esdeveniment cultural la cultura dels municipis? De quines dades fiables disposem? Com podem fer que la cultura esdevingui un factor de desenvolupament econòmic i contribueixi a ser un catalitzador de les energies municipals? Aquests són només alguns dels interrogants que el curs intentarà respondre, amb la voluntat d’abordar els més moderns enfocaments en relació a l’economia de la cultura, i a davallar dels plantejaments teòrics a les concrecions que afecten el desplegament diari de les polítiques culturals municipals. De l’impacte de l’activitat cultural als processos de la transformació digital, verda i social Al llarg d’aquesta sessió es volen introduir i desenvolupar els conceptes bàsics de l’economia de la cultura i els reptes de futur al món local. El curs incidirà en la identificació i classificació dels sectors culturals, en les característiques dels productes culturals des de la perspectiva de l’economia, en l’anàlisi dels impactes econòmics en les activitats culturals dels municipis i també es focalitzarà en les tendències de futur, amb un especial èmfasi en els sectors culturals davant dels processos de la transformació digital, verda i social. Programa 23 d’octubre 10 - 11 h: Els sectors culturals 11 - 12 h: Definició i característiques dels productes culturals 27 d’octubre 10 - 11 h: Els impactes econòmics de les activitats culturals 11 - 12 h: Tendències de futur Docent Xavier Cubeles Responsable de la Línia de cultura i turisme de la Unitat de Consultoria de la Fundació Eurecat-Centre Tecnològic de Catalunya, on participa en projectes d’investigació aplicada i serveis de consultoria d’innovació en l’àmbit dels sectors culturals i creatius, així com en d’altres projectes. Entre aquests, ha estat responsable de la coordinació de la Comunitat RIS3CAT Media i participa en els treballs de posada en marxa de l’EIT Culture & Creativity. Professor associat de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, tot impartint l’assignatura economia de les indústries culturals. (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:07
agendadiba390390919	La difusió cultural a través del WhatsApp i Telegram. Noves possibilitats	2023-09-26 10:00:00	2023-09-28 12:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/la-difusi%C3%B3-cultural-a-trav%C3%A9s-del-whatsapp.-noves-possibilitats	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Videoformació (plataforma ZOOM)	Videoformació (plataforma ZOOM)		1		Els missatges telefònics a través de les aplicacions WhatsApp i Telegram han arribat també a la cultura i a la difusió d’actes culturals. Aquestes aplicacions són una manera molt directa d’arribar a la ciutadania, en un moment en què altres opcions, com ara el correu electrònic, ha passat a un segon nivell. Tampoc les xarxes socials, amb la seva saturació i proliferació de missatges, garanteixin que la nostra activitat, projecte o programació tingui un grau massiu de coneixement per part de la ciutadania. Tanmateix, WhatsApp i Telegram, malgrat els seus innegables avantatges, també tenen limitacions clares en relació a la privacitat de les persones a les quals ens adrecem. I d’altra banda s’ha de tenir en compte que no es pot abusar dels missatges, ja que llavors caiem en la sobresaturació i es genera un efecte contrari al que volíem assolir. Aquest curs analitzarà els pros i contres d’aquestes eines poderoses, que ben utilitzades poden ser de gran ajut a l’hora de difondre la cultura municipal. Programa 26 de setembre 10:00 - 10:35 h: Què són WhatsApp i Telegram i per a què serveixen (exemples de diferents usos) 10:35 - 11:00 h: Com funcionen WhatsApp i Telegram? Emissor, canal, receptor. Diferències de les dues plataformes 11:00 - 11:25 h: Estratègia i tàctiques per escriure missatges atractius a WhatsApp i Telegram 11:25 - 12:00 h: WhatsApp Business: com funciona, perfil d’empresa, missatges massius 28 de setembre 10:00 - 10:20 h: WhatsApp Business: com funciona? Perfil d’empresa i missatges massius 10:20 - 11:00 h: Telegram: com funciona? Ús professional, perfil, canals, grups 11:00 - 11:30 h: Ús de la missatgeria instantània com un canal eficaç en la comunicació cultural 11:30 - 11:45 h: Bones pràctiques 11:45 - 12:00 h: Dubtes i preguntes del curs Docent Maria Gascons Periodista especialitzada en PR & Màrqueting online, amb experiència en diferents agències i empreses fent tasques de desenvolupament de continguts i la gestió de xarxes socials (KLZ Events, Bcnpress, Tinkle, i Metropolis entre d'altres). Actualment treballa a l'empresa NOTIDIG. (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:08
agendadiba396085292	La difusió cultural a través del WhatsApp i Telegram. Noves possibilitats (2a edició)	2023-12-12 10:00:00	2023-12-14 12:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/la-difusi%C3%B3-cultural-a-trav%C3%A9s-del-whatsapp-i-telegram.-noves-possibilitats-2a-edici%C3%B3-	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Videoformació (plataforma ZOOM)	Videoformació (plataforma ZOOM)		1		Els missatges telefònics a través de les aplicacions WhatsApp i Telegram han arribat també a la cultura i a la difusió d’actes culturals. Aquestes aplicacions són una manera molt directa d’arribar a la ciutadania, en un moment en què altres opcions, com ara el correu electrònic, ha passat a un segon nivell. Tampoc les xarxes socials, amb la seva saturació i proliferació de missatges, garanteixin que la nostra activitat, projecte o programació tingui un grau massiu de coneixement per part de la ciutadania. Tanmateix, WhatsApp i Telegram, malgrat els seus innegables avantatges, també tenen limitacions clares en relació a la privacitat de les persones a les quals ens adrecem. I d’altra banda s’ha de tenir en compte que no es pot abusar dels missatges, ja que llavors caiem en la sobresaturació i es genera un efecte contrari al que volíem assolir. Aquest curs analitzarà els pros i contres d’aquestes eines poderoses, que ben utilitzades poden ser de gran ajut a l’hora de difondre la cultura municipal. Programa 12 de desembre 10:00 - 10:35 h: Què són WhatsApp i Telegram i per a què serveixen (exemples de diferents usos) 10:35 - 11:00 h: Com funcionen WhatsApp i Telegram? Emissor, canal, receptor. Diferències de les dues plataformes 11:00 - 11:25 h: Estratègia i tàctiques per escriure missatges atractius a WhatsApp i Telegram 11:25 - 12:00 h: WhatsApp Business: com funciona, perfil d’empresa, missatges massius 14 de desembre 10:00 - 10:20 h: WhatsApp Business: com funciona? Perfil d’empresa i missatges massius 10:20 - 11:00 h: Telegram: com funciona? Ús professional, perfil, canals, grups 11:00 - 11:30 h: Ús de la missatgeria instantània com un canal eficaç en la comunicació cultural 11:30 - 11:45 h: Bones pràctiques 11:45 - 12:00 h: Dubtes i preguntes del curs Docent Maria Gascons Periodista especialitzada en PR & Màrqueting online, amb experiència en diferents agències i empreses fent tasques de desenvolupament de continguts i la gestió de xarxes socials (KLZ Events, Bcnpress, Tinkle, i Metropolis entre d'altres). Actualment treballa a l'empresa NOTIDIG. (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:08
agendadiba387588980	Cultura digital. Implementació en les polítiques culturals	2023-05-23 10:00:00	2023-05-25 12:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/cultura-digital.-implementaci%C3%B3-en-les-pol%C3%ADtiques-culturals	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Videoformació (plataforma ZOOM)	Videoformació (plataforma ZOOM)		1		La cultura digital és present a tots els serveis de cultura i també a les polítiques culturals que s’adrecen a la ciutadania. Però la cultura digital va més enllà d’un maquinari i d’un programari, ja que requereix un canvi de visió i una sèrie d’estratègies que han d’estar en el moll de l’os de les nostres organitzacions. La pregunta clau és com es pot impulsar la cultura digital des dels departaments de cultura dels municipis. I també què pot fer i ha de fer un ajuntament en aquest món de la informació i el coneixement. La cultura digital requereix saber quins serveis donem, quin desplegament fem de les nostres accions i com ens comuniquen de manera fluïda amb les ciutadans. Analitzar tots aquests punts implica tenir, en primer lloc, una estratègia municipal en el camp de la cultura que contribueixi a tenir una ciutadania competent des del punt de vista digital, la qual cosa ha de trencar les barreres i desigualtats en aquest àmbit. Les polítiques culturals han de treballar de valent per garantir l’accés universal a la cultura. Cultura digital, per tant, inclou un ampli ventall de conceptes, des del món de l’Smart fins a la intel·ligència artificial, tot abastant l’experimentació i la incorporació de tecnologies digitals a l’experiència de visita. Aquest curs vol contribuir a pensar i desenvolupar línies de treball des de la planificació, l’observació i l’avaluació del que fem en aquest àmbit, sense oblidar la infraestructura, la connectivitat, l’extensió a Internet dels continguts i els programes artístics culturals i patrimonials, així com la comunicació en general. Programa 23 de maig 10:00 - 12:00 h: El futur de la cultura digital en la nostra societat. Definició i implicacions. Pep Salazar, director d’Offf Barcelona 25 de maig 10:00 - 11:00 h: Implementant la cultura digital als municipis. Marc Hernández, director de La Tempesta 11:00 - 12:00 h: El projecte d’Art Digital. Cicle d’Arts Digitals de Vic. Xavier Mingo, cap de l’Àrea de Cultura i Museus de l’ajuntament de Vic Docents Pep Salazar Garcia Postgraduat en Gestió i Polítiques Culturals per la Universitat de Barcelona, i per la City University de Londres, en Arts Management. Director del Festival de creativitat digital i disseny Off, amb 18 edicions. En els darrers anys ha estat director del Mobile World Center, espai dedicat a l’anàlisi i la visualització de les tecnologies en l’àmbit social i cultural. És coordinador acadèmic del Programa de Postgrau en Producció i gestió d’esdeveniments de la UB. La seva experiència docent, a banda dels cursos de Gestió Cultural de la UB, també inclou diverses assignatures al departament de Gestió i Promoció de la ESMUC, com Gestió de la Innovació, Organització de Concerts i Actualitat internacional. També es docent a la escola Superior de Disseny ESDI, Disseny de Projectes. Ha estat al capdavant de diversos projectes relacionats amb les Industries Creatives, en l’àmbit públic i privat i d’àmbit internacional, amb marques I projectes com ara Sonar, Teatre Lliure, CCCB, La Fura dels Baus, L’Auditori, Auditori de Girona, Cultura 03, entre d’altres. Xavier Mingo Cap de l’àrea de Cultura i Museus de l’ajuntament de Vic. També ha estat director del Centre Cultural la Mercè de Girona, coordinador de Cultura i Educació de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, cap de Serveis Personals de l’Ajuntament de la Roca del Vallès, tècnic de cultura dels Ajuntaments de Tona, Premià de Mar, i Canovelles, i gestor de Centres Cívics i Casals de Joves a Barcelona. Consultor de polítiques culturals locals. Marc Hernández Güell Llicenciat en Economia (UAB). Fundador i Director de 'La Tempesta: Ciutat, cultura i tecnologia' (http://latempesta.cc). Especialista en la transformació digital de les organitzacions culturals i de patrimoni cultural (GLAMs, Universitats, Serveis de cultura municipals,...). Ha treballat com a Cap de sistemes a l'Institut de Cultura de Barcelona des d'on ha impulsat la transformació digital i els drets culturals digitals a la ciutat de Barcelona. També ha estat cap de projectes a 'Focus on emotions', start-up del sector audiovisual i media i consultor en management i estratègia a Management Momentum. Es l'autor de la Guia del CERC-DIBA Impuls d'una estratègia de cultura digital als municipis. Ha impartit classes al màster d'Intervenció en el paisatge i gestió del patrimoni UAB-MUHBA, al Màster d'Innovació Turística UB-CETT i a La Fábrica, Fundación contemporánea, entre d'altres. (PREINSCRIPCIONS TANCADES) ENTREVISTA A PEP SALAZAR	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:08
agendadiba390387899	Propietat intel·lectual en la gestió cultural (3a edició)	2023-07-11 10:00:00	2023-07-13 12:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/propietat-intel%C2%B7lectual-en-la-gesti%C3%B3-cultural-3a-edici%C3%B3-	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Videoformació (plataforma ZOOM)	Videoformació (plataforma ZOOM)		1		La propietat intel·lectual constitueix una d’aquelles qüestions espinoses en l’àmbit de la gestió cultural. Una qüestió de què cal tenir coneixements per evitar problemes de tipus legal i reclamacions per part de ciutadans i artistes implicats. El curs vol ser un repàs a la legislació en matèria de propietat intel·lectual, remarcant aquells àmbits i situacions en què aquesta qüestió pot afectar els tècnics culturals (música, arts visuals, teatre, cinema, reproduccions, difusió, política comunicativa, etc.). Les sessions abordaran també els tipus de contracte que cal establir amb creadors i artistes, així com tots aquells aspectes de difusió en què poden donar-se conflictes derivats de la gestió i aplicació de la propietat intel·lectual. Programa 11 de juliol 10:00 - 11:00 h: Introducció general a la propietat intel·lectual. Legislació principal que afecta l’àmbit de la cultura 11:00 - 12:00 h: Com afecta la propietat intel·lectual en la tasca diària de la gestió cultural? 13 de juliol 10:00 - 11:30 h: La propietat intel·lectual i la gestió cultural. La seva importància en l’àmbit de les arts escèniques, visuals, de la comunicació i del patrimoni 11:30 - 12:00 h: Conclusions del curs. Torn final de preguntes Docent Cristina Calvet Advocada especialitzada àmpliament en el sector cultural/artístic. Va ser responsable del Departament jurídic de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, AADPC. Ha treballat al Fòrum Universal de les Cultures BARCELONA 2004, SA com advocada responsable de les contractacions artístiques produïdes dins i fora del Recinte del Fòrum. El seu primer contacte com a professional amb el sector artístic va ser amb l'Associació professional de representants, promotors i mànagers de Catalunya (ARC) en l'àmbit de la música, promoció de concerts, i representació artística. Membre del Comitè científic i professora en el Màster en Dret de la Propietat Intel·lectual i industrial de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona; també professora en el Màster en Dret de la Societat de la Informació del mateix l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona. Docent també en: la Universitat Abat Oliva de Barcelona (Màster en Postproducció Audiovisual i en el Grau en Publicitat); Universitat Internacional de Catalunya (Responsable del Mòdul jurídic Màster en Gestió Cultural); Taller de Músics de Barcelona (curs de gestió musical); Universitat de Blanquerna (Màster universitari en ficció en cine i televisió. Producció, guió i realització), Escola de Cinema Bande a Part; Centre de Formació IL3 adscrit a la Universitat de Barcelona (Postgrau en Gestió Espectacles), Escola guionistes SHOWRUNNERS BCN, Màster en Producció i Distribució Cinematogràfica adscrit a la Universitat de Vic, entre d'altres. (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:08
agendadiba386922082	La relació comunicativa. Com podem fer que els mitjans de comunicació es facin ressò de les nostres programacions municipals? (2a edició)	2023-05-08 10:00:00	2023-05-09 12:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/la-relaci%C3%B3-comunicativa.-com-podem-fer-que-els-mitjans-de-comunicaci%C3%B3-es-facin-ress%C3%B2-de-les-nostres-programacions-municipals-2a-edici%C3%B3-	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	Videoformació (plataforma ZOOM)	Videoformació (plataforma ZOOM)		1	La sessió del dia 9 de maig serà de 12 a 14 h	Fer que les nostres programacions i activitats arribin als mitjans de comunicació no és una tasca fàcil. Els esforços dedicats en aquesta feina són ingents i no sempre tenen un eco o un ressò proporcional a la dedicació dels tècnics. Davant d’aquest fet cal preguntar-se què podem fer com a tècnics i gestors culturals per tal que les nostres activitats es singularitzin i passin a ser notícia destacada, enmig de l’allau diari de notícies culturals que els periodistes reben. El curs proporcionarà tècniques i estratègies encaminades a tenir una relació fluida, eficaç i sostinguda amb els mitjans, tot aconseguint que les activitats tinguin un espai en els mitjans de manera regular. La relació del tècnic de cultura amb els mitjans de comunicació: com s’assoleix el ganxo comunicatiu? Durant les sessions es mostrarà la importància de fer arribar les programacions i activitats culturals als mitjans de comunicació, tot proporcionant estratègies per comunicar de manera eficaç. Un punt bàsic és la relació del tècnic de cultura amb la comunicació. Igualment, és important la presentació de la informació de manera atractiva, tot buscant el ganxo comunicatiu i singularitzant la informació. Fidelitzar els periodistes culturals és una altra de les idees clau que vol aportar el curs. També es volen fornir mètodes i tècniques per tal de fer atractives als ulls dels mitjans les activitats municipals. Al mateix temps es detallaran els passos necessaris que ha de seguir l’estratègia comunicativa. Per últim es subratllarà la importància de prioritzar la comunicació: què hem de comunicar i com hem de fer-ho, sense oblidar la importància dels interlocutors en el món dels mitjans. Programa 8 de maig 10:00 - 12:00 h: Quina informació local prioritzen els mitjans? Eines i estratègies per donar a conèixer la programació cultural municipal. Oriol Burgada, periodista i gerent de Mataró Audiovisual 9 de maig 12:00 - 14:00 h: Què es pot fer des del món cultural per assolir un bon impacte comunicatiu als mitjans? Esteve Plantada, periodista cultural Docents Oriol Burgada Mascaró Llicenciat en Periodisme (URL) i diplomat en Magisteri (UB). És el gerent de Mataró Audiovisual i director de Mataró Ràdio i tvmataró, els mitjans públics de la capital del Maresme. També ha estat director de comunicació dels departaments de Justícia i d'Acció Climàtica del Govern de la Generalitat, cap de Societat de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i executiu de comptes de l'agència de comunicació Strategycomm, a més de redactor de l'antiga Televisió de Mataró. Per tant, Burgada ha fet de periodista des de les dues bandes de la barrera; en mitjans i gabinets de premsa, tant del sector públic com de capital privat. Aquesta experiència li ha proporcionat una visió transversal de les pràctiques d'èxit en la relació entre mitjans, empreses i administracions. Esteve Plantada i Hermoso Esteve Plantada (Granollers, 1979) és periodista cultural, crític de cinema i professor del Màster de Periodisme Literari (UAB), on imparteix l’assignatura d’Assaig i Prosa d’idees, i també professor de teoria literària, poesia i escriptura creativa a l’Escola Bloom i al Laboratori de Lletres. També ha estat docent a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Com a periodista literari, ha fet d’articulista, cronista, entrevistador i crític, especialitzat en llibres i cinema. Actualment, és crític cinematogràfic del setmanari El Temps, col·laborador a El Món a Rac1 i responsable de l’espai “Literatures” del programa Connecticat (La Xarxa TV). Ha estat cap de Cultura de NacióDigital (2014-2018), director de la revista The Barcelona Review (2007-2008), impulsor de paperllull, la revista digital de l’Institut Ramon Llull, i ha exercit la crítica a: El Punt Avui, Núvol, Barcelona Metròpolis o Caràcters. He estat editor i fundador d’Edicions Terrícola, membre organitzador del cicle Versos Lliures, i teclista d’Els Nens Eutròfics. En l’àmbit literari, ha publicat diversos llibres de poesia. Amb disset anys va guanyar el Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits per A l’ombra dels violins (La Magrana, 1997). Després van venir provatures, jocs i temptatives com Oblidar (2001), Temporari (2006) o Els Llops (2009, amb Laia Noguera i Joan Duran). Més tard, una nova etapa encetada amb Fosca Límit (2015, premi a Millor poemari de l’any segons Llegir.cat), Big Bang Llàtzer (2016, premi Pare Colom de poesia mediterrània), Troncal (2020) i Rastre quimera (2022, premi Rosa Leveroni). Ha participat en festivals com el Marché de la Poésie (París, 2010), els Jocs Florals Revival (Cambridge, 2014), el Festival de Poesia de la Mediterrània (Palma, 2015) o el Festival International de la poésie de Trois-Rivières (Quebec, 2018), entre d’altres recitals, aquí i arreu. Actualment fa d’editor a Cafè Central (www.esteveplantada.cat) Entrevista a Oriol Burgada (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:08
agendadiba390474391	Els plans estratègics de cultura: creació, desenvolupament i avaluació	2023-06-20 09:00:00	2023-06-20 13:00:00		https://www.diba.cat/web/agenda/-/els-plans-estrat%C3%A8gics-de-cultura-creaci%C3%B3-desenvolupament-i-avaluaci%C3%B3-1	+34934022565	oerc.formacio@diba.cat	c. Montalegre, 7 (08001 - Barcelona)	c. Montalegre, 7 (08001 - Barcelona)	41.3843602,2.1662459	1		La planificació estratègica cultural és un procés d’anàlisi, reflexió i debat realitzat conjuntament amb els agents més significatius del territori amb la voluntat d’establir uns objectius a mitjà i llarg termini; definir les accions i els projectes concrets per assolir-los, i establir un sistema de seguiment i avaluació. És de gran ajuda per als municipis a l’hora de consensuar una visió compartida del futur i establir un marc de treball per al desenvolupament de polítiques culturals. Els objectius del curs són: Aprofundir en la conceptualització i metodologia de la planificació estratègica cultural, amb les diferents fases del procés Aprendre a partir d’una dinàmica participativa i del treball en grup sobre casos pràctics Treballar conjuntament per visualitzar els punts clau dels processos de planificació estratègica a cada fase El curs és una gran oportunitat per aprendre les eines bàsiques de la planificació estratègica, en un moment en què s’obren oportunitats amb els nous equips de govern que es constituiran després de les eleccions municipals. Programa 20 de juny 09:30 h - 09:45 h: Marc del curs en la trajectòria del programa d’Assessoraments del CERC. Presentació dels objectius. Eugènia Argimon, tècnica del CERC 09:45 h - 10:05 h: Presentació dels assistents. Dinamitza: Helena Minuesa, tècnica del CERC 10:05 h - 10:25 h: Conceptualització de la planificació estratègica. Guillem Miralles, tècnic del CERC 10:25 h -11:05 h: Treball en grups. Primera fase de la metodologia (fase prèvia, constitutiva, presentació pública). Eugènia Argimon i Marisa Jiménez, tècniques del CERC 11:05 h - 11:35 h: Pausa 11:35 h - 12:15 h: Treball en grups. Segona fase de la metodologia (diagnosi i estratègia) 12:15 h - 12:55 h: Treball en grups. Tercera fase de la metodologia (implementació, seguiment i avaluació) 12:55 h - 13:20 h: Recull dels punts clau de la planificació estratègica. Juan Carlos Calvo, tècnic del CERC 13:20 h - 13:30 h: Tancament. Xavi Gómez, tècnic del CERC Docents Equip tècnic del programa d'Assessoraments (CERC) (Eugènia Argimon, Juan Carlos Calvo, Xavi Gómez, Marisa Jiménez, Helena Minuesa, Guillem Miralles) (PREINSCRIPCIONS TANCADES)	nominatim/TIMEOUT	Agenda electes	2025-05-28 12:08

Estadístiques 2025

Agenda electes

Mitjana 2025: 38,49 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús