Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| agendadiba414107665 | Les llibreries. Un factor clau de la dinamització cultural dels municipis (2a edició) | 2024-11-05 10:00:00 | 2024-11-07 12:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/les-llibreries-un-factor-clau-de-la-dinamitzacio-cultural-dels-municipis-2a-edicio- | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Videoformació (plataforma ZOOM) | Videoformació (plataforma ZOOM) | 1 | Les llibreries són un element molt important en la vida cultural dels municipis, tant pel que fa a l’accessibilitat a la lectura com pel caràcter dinamitzador que tenen en relació al moviment culturals de les nostres ciutats i pobles. En els últims temps han proliferat les llibreries petites, amb un fons ben seleccionat destinat a fomentar la literatura de qualitat, més enllà dels ressons més mediàtics. Però el factor més rellevant pel que fa als municipis és el seu caràcter d’aglutinadores i potenciadores de la cultura local, no només dels creadors i escriptors locals, sinó també dels creadors d’altres municipis. Ben sovint aquestes llibreries estableixen xarxes amb d’altres de semblants i el seu paper va molt més enllà de la lectura, tot interconnectant-se amb aspectes com la dinamització del territori, els valors locals, la sostenibilitat i la conservació de la natura, el suport a la creació i la potenciació del sentit crític de la població. A través de tot un conjunt variat d’actes les llibreries locals actuen com a veritables motors de la cultura i també com a petits centres culturals on hi pot passar-hi de tot. Des d’aquest punt de vista és important pensar la relació d’aquests equipaments amb els agents culturals i també amb els departaments de cultura de les poblacions on s’ubiquen. Aquestes llibreries no són un establiment comercial qualsevol, sinó que són un equipament més de la xarxa local, i per tant les persones que les dirigeixen han de ser considerades com a agents de primer ordre en la configuració de la cultura dels municipis. PROGRAMA 5 de novembre 10:00 - 11:00 h: Les llibreries com a elements imprescindibles de la cultura local. A càrrec de Fe Fernández (L’Espolsada) 11:00 - 12:00 h: Les llibreries i les biblioteques. Teixint aliances. A càrrec de Judit Terma (Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona) 7 de novembre 10:00 - 11:15 h: Dinamitzant pobles, barris i comarques a través de les llibreries. A càrrec de Meritxell Alvarez (Natura Llibres, Alins), Berta Arimany (La Distreta Llibres, Torelló), Carlota Freixenet (La Carbonera), Enric Bono (Vila de Llibre) 11:15 - 12:00 h: L’experiència de ‘Calonge, poble de llibres’. A càrrec de Mònica Boira PONENTS Fé Fernández Nascuda a Granollers el 1975, traductora de formació i llibretera per vocació. Llicenciada en traducció i interpretació d’anglès i francès. Després d’uns quants anys treballant com a traductora científica en uns laboratoris de medicina animal, atura la feina per dedicar-se a allò que sempre l’ha agradat, la literatura. Lectora empedreïda, obra la llibreria L’Espolsada el febrer de 2007 fins a l’actualitat. Ha estat membre del consell de redacció de Faristol, revista del llibre infantil i juvenil, i jurat del Premi Llibreter en la categoria de narrativa i d’àlbum il·lustrat. Ha conduit clubs de lectura, assessat escoles i biblioteques i ha format part de les meses de treball del Pla Nacional del Llibre i la Lectura de Catalunya. Premi Ferran Lara i Memorial Pere Rodeja. Judit Terma Grassa De formació bibliotecària, diplomada en Biblioteconomia i documentació el 1986, i llicenciada en Documentació al 2016 per la UB. Amb més de 35 anys d'experiència professional, la seva carrera s'ha desenvolupat principalment en l'àmbit de les biblioteques públiques, amb una breu experiència de dos anys en biblioteques especialitzades. Des de la primera línia: de finals dels 80 a principis del 90 a la direcció de la Biblioteca d’Olot i de la Biblioteca Can Sumarro a L’Hospitalet de Llobregat. Des de serveis de suport: a la Generalitat de Catalunya (1993-2002), en un context de canvi del marc normatiu (Llei del Sistema bibliotecari de Catalunya); el Consorci de Biblioteques de Barcelona (2022-2017) a la direcció tècnica, en el període de desplegament i consolidació de la xarxa de biblioteques de la ciutat; i la Diputació de Barcelona, com a cap de l’Oficina de Serveis a la Xarxa de Biblioteques, i a la Gerència de Serveis de Biblioteques del 2017 fins al dia d’avui, treballant pel suport tècnic als equipaments bibliotecaris de la demarcació i la seva adaptació als nous reptes tecnològics i socials. Meritxell Alvarez Meritxell-Anfitrite Alvarez Mongay és la fundadora de NaturaLlibres, una llibreria especialitzada en natura, muntanya, món rural i medi ambient que va obrir les portes el desembre del 2020 en un poblet del Pallars Sobirà, Alins. Periodista cultural de formació, llegeix i camina, i —parafrasejant un poema de Jordi Benavente— si ha de triar entre llegir o sortir a caminar, tria sortir a caminar. Berta Arimany Mestra d'educació infantil i primària i llibretera des de fa gairebé dos anys. Després d'uns anys d'escoles a Girona ha tornat a Torelló, el poble de tota la vida, amb el projecte d’una llibreria a sota el braç. Sempre ha tingut el cuquet de la literatura ben viu. A la Distreta llibres fa equilibris per portar la gestió de la llibreria, oferir activitats culturals i literàries i posar en pràctica el que ha après en seminaris, cursos de mediació lectora, d'escriptura creativa i en el màster de Recerca en didàctica de la llengua i la literatura. Carlota Freixenet Carlota Freixenet (Barcelona, 1990), és una de les sòcies fundadores i la llibretera de La Carbonera. A més de llibretera va estudiar Estudis Literaris a la UB, i un màster en Edició a la UPF i fa anys que fa de rata de biblioteca. Algú li va donar un micròfon i ara fa una temporada que fa podcasts, l'últim és Punkis decimonòniques, on parla de senyores victorianes. Enric Bono i Sandiumenge Amb més de 25 anys d'experiència com a consultor estratègic en projectes de transformació a la multinacional Deutsche Telekom, l'any 2015 va impulsar la creació d’una organització professional que vol ser referent en un model d’economia cultural, fomentant la sostenibilitat i l’accessibilitat cultural als pobles: VilaDelLlibre.CAT, de la qual n’és director. Actualment, impulsa el desplegament del model creat a Catalunya a altres comunitats de l'estat espanyol. Mònica Boira Camacho Graduada en comunicació i postgrau en gestió cultural. Estudis de protocol institucional, organització d’esdeveniments i contractació pública. Funcionària de carrera de l’Administració Local, ha desenvolupat la seva trajectòria professional a l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, en l’àmbit dels Serveis a les Persones. Actualment és la Cap de la Unitat de Dinamització Comunitària. Aquesta Unitat inclou: Cultura, Festes, Ensenyament, Joventut, Igualtat, Acció Comunitària i Participació Ciutadana. Entre les seves atribucions hi ha la supervisió i coordinació de tots els serveis i equipaments adscrits a la Unitat de Dinamització Comunitària: Biblioteques, Llars d’Infants, Escola d’Adults, Espai Jove, Casa de Cultura, Hotel d’Entitats, sales culturals polivalents, etc. Gestiona un grup humà de més de 30 persones i supervisa més de 50 projectes anuals. Participa en el disseny de nous projectes per als diferents àmbits de la Unitat que dirigeix. Té assignada també la direcció tècnica del projecte de Calonge, Poble de Llibres. ENTREVISTA FE FERNÁNDEZ I JUDIT COSTA | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | ||||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba401179681 | Les llibreries. Un factor clau de la dinamització cultural dels municipis | 2024-10-29 10:00:00 | 2024-10-30 12:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/les-llibreries-un-factor-clau-de-la-dinamitzacio-cultural-dels-municipis | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Videoformació (plataforma ZOOM) | Videoformació (plataforma ZOOM) | 1 | Les llibreries són un element molt important en la vida cultural dels municipis, tant pel que fa a l’accessibilitat a la lectura com pel caràcter dinamitzador que tenen en relació al moviment culturals de les nostres ciutats i pobles. En els últims temps han proliferat les llibreries petites, amb un fons ben seleccionat destinat a fomentar la literatura de qualitat, més enllà dels ressons més mediàtics. Però el factor més rellevant pel que fa als municipis és el seu caràcter d’aglutinadores i potenciadores de la cultura local, no només dels creadors i escriptors locals, sinó també dels creadors d’altres municipis. Ben sovint aquestes llibreries estableixen xarxes amb d’altres de semblants i el seu paper va molt més enllà de la lectura, tot interconnectant-se amb aspectes com la dinamització del territori, els valors locals, la sostenibilitat i la conservació de la natura, el suport a la creació i la potenciació del sentit crític de la població. A través de tot un conjunt variat d’actes les llibreries locals actuen com a veritables motors de la cultura i també com a petits centres culturals on hi pot passar-hi de tot. Des d’aquest punt de vista és important pensar la relació d’aquests equipaments amb els agents culturals i també amb els departaments de cultura de les poblacions on s’ubiquen. Aquestes llibreries no són un establiment comercial qualsevol, sinó que són un equipament més de la xarxa local, i per tant les persones que les dirigeixen han de ser considerades com a agents de primer ordre en la configuració de la cultura dels municipis. PROGRAMA 29 d’octubre 10:00 - 11:00 h: Les llibreries com a elements imprescindibles de la cultura local. A càrrec de Fe Fernández (L’Espolsada) 11:00 - 12:00 h: Les llibreries i les biblioteques. Teixint aliances. A càrrec de Judit Terma (Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona) 30 d’octubre 10:00 - 11:15 h: Dinamitzant pobles, barris i comarques a través de les llibreries. A càrrec de Meritxell Alvarez (Natura Llibres, Alins), Berta Arimany (La Distreta Llibres, Torelló), Carlota Freixenet (La Carbonera), Enric Bono (Vila de Llibre) 11:15 - 12:00 h: L’experiència de ‘Calonge, poble de llibres’. A càrrec de Mònica Boira PONENTS Fé Fernández Nascuda a Granollers el 1975, traductora de formació i llibretera per vocació. Llicenciada en traducció i interpretació d’anglès i francès. Després d’uns quants anys treballant com a traductora científica en uns laboratoris de medicina animal, atura la feina per dedicar-se a allò que sempre l’ha agradat, la literatura. Lectora empedreïda, obra la llibreria L’Espolsada el febrer de 2007 fins a l’actualitat. Ha estat membre del consell de redacció de Faristol, revista del llibre infantil i juvenil, i jurat del Premi Llibreter en la categoria de narrativa i d’àlbum il·lustrat. Ha conduit clubs de lectura, assessat escoles i biblioteques i ha format part de les meses de treball del Pla Nacional del Llibre i la Lectura de Catalunya. Premi Ferran Lara i Memorial Pere Rodeja. Judit Terma Grassa De formació bibliotecària, diplomada en Biblioteconomia i documentació el 1986, i llicenciada en Documentació al 2016 per la UB. Amb més de 35 anys d'experiència professional, la seva carrera s'ha desenvolupat principalment en l'àmbit de les biblioteques públiques, amb una breu experiència de dos anys en biblioteques especialitzades. Des de la primera línia: de finals dels 80 a principis del 90 a la direcció de la Biblioteca d’Olot i de la Biblioteca Can Sumarro a L’Hospitalet de Llobregat. Des de serveis de suport: a la Generalitatde Catalunya (1993-2002), en un context de canvi del marc normatiu (Llei del Sistema bibliotecari de Catalunya); el Consorci de Biblioteques de Barcelona (2022-2017) a la direcció tècnica, en el període de desplegament i consolidació de la xarxa de biblioteques de la ciutat; i la Diputació de Barcelona, com a cap de l’Oficina de Serveis a la Xarxa de Biblioteques, i a la Gerència de Serveis de Biblioteques del 2017 fins al dia d’avui, treballant pel suport tècnic als equipaments bibliotecaris de la demarcació i la seva adaptació als nous reptes tecnològics i socials. Meritxell Alvarez Meritxell-Anfitrite Alvarez Mongay és la fundadora de NaturaLlibres, una llibreria especialitzada en natura, muntanya, món rural i medi ambient que va obrir les portes el desembre del 2020 en un poblet del Pallars Sobirà, Alins. Periodista cultural de formació, llegeix i camina, i —parafrasejant un poema de Jordi Benavente— si ha de triar entre llegir o sortir a caminar, tria sortir a caminar. Berta Arimany Mestra d'educació infantil i primària i llibretera des de fa gairebé dos anys. Després d'uns anys d'escoles a Girona ha tornat a Torelló, el poble de tota la vida, amb el projecte d’una llibreria a sota el braç. Sempre ha tingut el cuquet de la literatura ben viu. A la Distreta llibres fa equilibris per portar la gestió de la llibreria, oferir activitats culturals i literàries i posar en pràctica el que ha après en seminaris, cursos de mediació lectora, d'escriptura creativa i en el màster de Recerca en didàctica de la llengua i la literatura. Carlota Freixenet Carlota Freixenet (Barcelona, 1990), és una de les sòcies fundadores i la llibretera de La Carbonera. A més de llibretera va estudiar Estudis Literaris a la UB, i un màster en Edició a la UPF i fa anys que fa de rata de biblioteca. Algú li va donar un micròfon i ara fa una temporada que fa podcasts, l'últim és Punkis decimonòniques, on parla de senyores victorianes. Enric Bono i Sandiumenge Amb més de 25 anys d'experiència com a consultor estratègic en projectes de transformació a la multinacional Deutsche Telekom, l'any 2015 va impulsar la creació d’una organització professional que vol ser referent en un model d’economia cultural, fomentant la sostenibilitat i l’accessibilitat cultural als pobles: VilaDelLlibre.CAT, de la qual n’és director. Actualment, impulsa el desplegament del model creat a Catalunya a altres comunitats de l'estat espanyol. Mònica Boira Camacho Graduada en comunicació i postgrau en gestió cultural. Estudis de protocol institucional, organització d’esdeveniments i contractació pública. Funcionària de carrera de l’Administració Local, ha desenvolupat la seva trajectòria professional a l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, en l’àmbit dels Serveis a les Persones. Actualment és la Cap de la Unitat de Dinamització Comunitària. Aquesta Unitat inclou: Cultura, Festes, Ensenyament, Joventut, Igualtat, Acció Comunitària i Participació Ciutadana. Entre les seves atribucions hi ha la supervisió i coordinació de tots els serveis i equipaments adscrits a la Unitat de Dinamització Comunitària: Biblioteques, Llars d’Infants, Escola d’Adults, Espai Jove, Casa de Cultura, Hotel d’Entitats, sales culturals polivalents, etc. Gestiona un grup humà de més de 30 persones i supervisa més de 50 projectes anuals. Participa en el disseny de nous projectes per als diferents àmbits de la Unitat que dirigeix. Té assignada també la direcció tècnica del projecte de Calonge, Poble de Llibres. ENTREVISTA FE FERNÁNDEZ I JUDIT COSTA | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | ||||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba401181132 | Els plans estratègics de cultura: creació, desenvolupament i avaluació (2a edició) | 2024-12-03 10:00:00 | 2024-12-03 14:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/els-plans-estrategics-de-cultura-creacio-desenvolupament-i-avaluacio-2a-edicio- | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona) | Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona) | 41.3843602,2.1662459 | 1 | Planificar és una necessitat per a qualsevol municipi i les polítiques culturals ja tenen una certa tradició, conceptual i empírica, en aquest camp. Però què vol dir elaborar un pla estratègic? Què comporta? Quins vincles, deures i drets atorga a la ciutadania? Quin és el paper de l’ajuntament en tot aquest procés? El curs vol donar resposta a aquests interrogants i incidir també en el paper dels agents culturals en la definició i elaboració dels plans estratègics. Igualment, cal tenir en compte els equipaments culturals, la seva definició i també la seva adequació als objectius culturals dels municipis. Un Pla Estratègic també comporta dialogar amb persones representatives d’àmbits no estrictament culturals, però que tenen punts de contacte amb el nostre àmbit. I un pla, per últim, també requereix d’una sèrie de punts que el desenvolupin, així com d’una correcta avaluació. Tots aquests elements no poden ser passats per alt en el moment de redactar un Pla Estratègic. El curs, a més, vol donar eines als municipis sobre com elaborar el seu propi pla, i quins passos cal seguir en aquest procés complex. PROGRAMA 3 de desembre 10 h - 10:10 h: Marc del curs en la trajectòria del programa d’Assessoraments del CERC. Presentació dels objectius. Helena Minuesa, tècnica del CERC 10:10 h - 10:30 h: Presentació dels assistents 10:30 h - 11:30 h: Conceptualització de la planificació estratègica (I). Juan Carlos Calvo, tècnic del CERC 11:30 h - 12 h: Pausa 12 h - 12:30 h: Conceptualització de la planificació estratègica (II). Juan Carlos Calvo, tècnic del CERC 12:30 h - 13:30 h: Taula rodona amb tècnics de cultura dels ajuntaments de Sant Quirze del Vallès i de Vilassar de Dalt (Sergi de Dios i Pilar Cano), modera Helena Minuesa, tècnica del CERC 13:30 h - 14 h: Recull dels punts clau de la planificació estratègica i tancament. Helena Minuesa, tècnica del CERC PONENTS Juan Carlos Calvo i Helena Minuesa (Equip tècnic del programa d'Assessoraments (CERC) També comptarà amb la participació de Sergi de Dios i Pilar Cano, tècnics de cultura dels ajuntaments de Sant Quirze del Vallès i Vilassar de Dalt respectivament Helena Minuesa Llicenciada en Humanitats i màster en Gestió del patrimoni cultural, treballa actualment com a tècnica de cultura al Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Ha liderat durant més de 14 anys el servei pedagògic dels Museus de Sant Cugat, especialitzant-se en el disseny de propostes que parteixen de l’equitat i la inclusió com a condició sine qua non de la pràctica cultural. D’entre elles, destaquen projectes artístics per vèncer l’estigma de la discapacitat, combatre la soledat de persones que han patit violència o capgirar l’estat establert dels relats més conservadors de la cultura. Ha impartit formació a mida sobre mediació patrimonial i acció cultural en diverses institucions, entre les quals destaquen l'Escola EFA (Associació d'empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura) o el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres. Aposta clarament per una mirada de la cultura el més àmplia possible, entenent-la com a activadora, generadora i còmplice de la pau social. Juan Carlos Calvo Juan Carlos Calvo (Barcelona, 1973) és llicenciat en Filologia Anglesa i en Documentació, màster en Gestió d’Institucions i Empreses Culturals, i té postgraus en Informàtica i Didàctica de Llengües, i en Cultura Postcolonial. Ha treballat en el camp de les biblioteques públiques. Actualment és tècnic de cultura de l’Oficina d’Estudis i Recursos Culturals (Àrea de Cultura, Diputació de Barcelona). Pili Cano Rojas Doctora en Història de l’Art. Ha treballat com a docent i investigadora en matèria d’Història de l’Art i Disseny a l’Institut Europeu di Design i a la Universitat de Barcelona. Actualment treballa com a cap de la Unitat de Cultura i directora de La Massa Teatre a l’Ajuntament de Vilassar de Dalt i també fa recerca -com a investigadora independent- en l’àmbit de l’art prehistòric a la península ibèrica. Sergi De Dios Llicenciat en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra (2004). Va treballar a RAC 1 participant i coordinant diversos programes fins al març de 2007, principalment produint l’espai cultural “No som perfectes”, amb Jordi Beltran i Albert Vinyoli. Al 2007 s’incorpora a l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès per iniciar les emissions de l’emissora municipal. Al gener del 2012, l’Ajuntament li encomana dirigir la regidoria de Cultura. En aquests 12 anys la regidoria ha renovat el teatre auditori del municipi, ha creat la programació cultural estable, ha vinculat els agents culturals en un projecte comunitari i de municipi i està impulsant el Pla d’Acció Cultural 2023-2030. > (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | |||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba412946367 | La intel·ligència artificial i el seu impacte en la cultura (2a edició) | 2024-06-25 10:00:00 | 2024-06-26 12:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/la-intel-ligencia-artificial-i-el-seu-impacte-en-la-cultura-duplica-1 | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Videoformació (plataforma ZOOM) | Videoformació (plataforma ZOOM) | 1 | Pocs temes han entrat amb tanta força en les nostres vides com la intel·ligència artificial. La seva influència serà crucial en els propers anys i les properes dècades, capgirant de manera profunda molts àmbits de la nostra vida. Allò que ara ens sembla una cosa relativament remota afectarà de ple la nostra manera de treballar, de relacionar-nos, d’obtenir informació i de comprendre el món. Tant és així que només hem de pensar en l’impacte que ha suposat Internet o la telefonia mòbil per fer-nos una idea del repte formidable que ara tenim a tocar. Tanmateix, quan pensen en les possibles aplicacions de la intel·ligència artificial en la cultura els dubtes i les preguntes afloren de manera immediata. En què afectarà la IA la cultura? Quines tasques assumirà? Com canviarà la nostra manera d’accedir, de gaudir i entendre la cultura? El curs que us presentem vol respondre aquestes preguntes bàsiques, tot fornint elements de comprensió. Cal analitzar els beneficis de la intel·ligència artificial en la cultura, però també els possibles perills que pot comportar. Pensem només en la creació i en l’exposició de les obres i en la possible desaparició de tota traça humana en la generació artística. Aquest és un dels molts dilemes ètics que la IA ens posa al davant. La qüestió, sens dubte, és candent i apassionant. PROGRAMA 25 de juny 10:00 h - 11:00 h: La intel·ligència artificial: concepte i desenvolupament històric 11:00 h - 12:00 h: El repte de treballar amb una intel·ligència no humana. Què comportarà aquest fet en la tasca cultural? 26 de juny 10:00 h - 10:30 h: Límits i fronteres entre l’humà i l’artificial 10:30 h - 11:15 h: La IA en el món de l’art i la creació cultural 11:15 h - 12:00 h: Aplicacions de la IA en la cultura municipal DOCENTS Lluís Nacenta Comissari, escriptor, músic i investigador en l’espai de confluència de l’art, la tecnologia i la ciència. És llicenciat en matemàtiques, titulat superior en piano, màster en estudis comparatius de literatura, art i pensament i doctor en humanitats, amb una tesi sobre la repetició musical. Ha estat cap de Màsters i Postgraus d’Eina, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, de 2015 a 2017 i director d’Hangar, Centre de Producció i Recerca d’Arts Visuals de 2018 a 2021. Ha comissariat nombroses exposicions, entre les quals destaquen el programa SónarMies de Sónar+D al Pavelló Mies van der Rohe (des de 2012), Interval. Accions sonores a la Fundació Antoni Tàpies (2015), Soundforms / Lightforms de Brian Eno a Arts Santa Mònica (2017), el co-comissariat de la Biennal Ciutat i Ciència 2023 i l’exposició IA: Intel·ligència artificial al CCCB (2023-24). Entrevista a Lluis Nacenta | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | ||||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba401179335 | La intel·ligència artificial i el seu impacte en la cultura | 2024-06-18 10:00:00 | 2024-06-20 12:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/la-intel-ligencia-artificial-i-el-seu-impacte-en-la-cultura | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Videoformació (plataforma ZOOM) | Videoformació (plataforma ZOOM) | 1 | Pocs temes han entrat amb tanta força en les nostres vides com la intel·ligència artificial. La seva influència serà crucial en els propers anys i les properes dècades, capgirant de manera profunda molts àmbits de la nostra vida. Allò que ara ens sembla una cosa relativament remota afectarà de ple la nostra manera de treballar, de relacionar-nos, d’obtenir informació i de comprendre el món. Tant és així que només hem de pensar en l’impacte que ha suposat Internet o la telefonia mòbil per fer-nos una idea del repte formidable que ara tenim a tocar. Tanmateix, quan pensen en les possibles aplicacions de la intel·ligència artificial en la cultura els dubtes i les preguntes afloren de manera immediata. En què afectarà la IA la cultura? Quines tasques assumirà? Com canviarà la nostra manera d’accedir, de gaudir i entendre la cultura? El curs que us presentem vol respondre aquestes preguntes bàsiques, tot fornint elements de comprensió. Cal analitzar els beneficis de la intel·ligència artificial en la cultura, però també els possibles perills que pot comportar. Pensem només en la creació i en l’exposició de les obres i en la possible desaparició de tota traça humana en la generació artística. Aquest és un dels molts dilemes ètics que la IA ens posa al davant. La qüestió, sens dubte, és candent i apassionant. PROGRAMA 18 de juny 10:00 h - 11:00 h: La intel·ligència artificial: concepte i desenvolupament històric 11:00 h - 12:00 h: El repte de treballar amb una intel·ligència no humana. Què comportarà aquest fet en la tasca cultural? 20 de juny 10:00 h - 10:30 h: Límits i fronteres entre l’humà i l’artificial 10:30 h - 11:15 h: La IA en el món de l’art i la creació cultural 11:15 h - 12:00 h: Aplicacions de la IA en la cultura municipal DOCENTS Lluís Nacenta Comissari, escriptor, músic i investigador en l’espai de confluència de l’art, la tecnologia i la ciència. És llicenciat en matemàtiques, titulat superior en piano, màster en estudis comparatius de literatura, art i pensament i doctor en humanitats, amb una tesi sobre la repetició musical. Ha estat cap de Màsters i Postgraus d’Eina, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, de 2015 a 2017 i director d’Hangar, Centre de Producció i Recerca d’Arts Visuals de 2018 a 2021. Ha comissariat nombroses exposicions, entre les quals destaquen el programa SónarMies de Sónar+D al Pavelló Mies van der Rohe (des de 2012), Interval. Accions sonores a la Fundació Antoni Tàpies (2015), Soundforms / Lightforms de Brian Eno a Arts Santa Mònica (2017), el co-comissariat de la Biennal Ciutat i Ciència 2023 i l’exposició IA: Intel·ligència artificial al CCCB (2023-24). Entrevista a Lluís Nacenta | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | ||||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba401179490 | Espai claustre amb Josep Maria Esquirol: La fraternitat en el context de la cultura i de les seves polítiques | 2024-10-08 10:00:00 | 2024-10-08 14:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/espai-claustre-amb-josep-maria-esquirol-la-fraternitat-en-el-context-de-la-cultura-i-de-les-seves-politiques | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona) | Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona) | 41.3843602,2.1662459 | 1 | La fraternitat no és un concepte qualsevol, sinó que fou un dels tres pilars que donaren ales a la Revolució Francesa. La fraternitat implica comunió amb els altres, empatia per damunt del narcisisme i l’interès personal, així com centrar-se en la idea de l’alteritat i del bé compartit. La fraternitat esdevé, llavors, el fonament de qualsevol política, i no cal dir-ho, de qualsevol política cultural. Avui dia parlem molt del concepte de cura, però per assolir-lo cal partir del respecte cap a l’alteritat. D’aquesta manera les polítiques culturals s’adrecen sempre a una idea col·lectiva, de progrés, de democràcia i d’afermament dels valors col·lectius i ètics. Les polítiques culturals no poden traduir-se només en xifres gèlides, sinó que han d’adreçar-se a un algú que les faci ressonar i els atorgui sentit. Per aquest motiu la fraternitat s’adreça de manera prioritària a l’alteritat. Aquestes constatacions també ens han de fer recelar de determinades concepcions transhumanistes, per tal de situar-nos en unes polítiques culturals i en una filosofia de vida que situen l’ésser humà en el seu centre més radical. PROGRAMA 10:00 - 11:15 h: La situació humana fonamental 11:15 - 11:45 h: Pausa 11:45 - 12:45 h: El concepte d’horitzontalitat 12:45 - 14:00 h: La revolució del mig pam. El cultiu de la fraternitat DOCENT Josep Maria Esquirol Catedràtic de filosofia a la Universitat de Barcelona, on imparteix classes de filosofia contemporània i dirigeix el grup de recerca Aporia (dedicat a la relació entre filosofia i psiquiatria). Ha publicat una dotzena de llibres, entre els quals: La resistència íntima (2015), que fou Premi Ciutat de Barcelona i Premio Nacional de Ensayo; La penúltima bondat (2018); Humà, més humà (2021); i L’escola de l’ànima (2024), totes elles traduïdes a l’italià, el portuguès, l’anglès i l’alemany. Entrevista a Josep Maria Esquirol | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | |||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba414352607 | L’organització d’activitats literàries des dels municipis (2a edició) | 2024-09-30 10:00:00 | 2024-09-30 14:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/l-organitzacio-d-activitats-literaries-des-dels-municipis-2a-edicio- | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | c. Montalegre, 7 - Barcelona (Pati Manning) | c. Montalegre, 7 - Barcelona (Pati Manning) | 41.3842358,2.1638979 | 1 | Els ajuntaments estan realitzant un gran desplegament d’activitats relacionades amb la literatura, tot promovent presentacions, recitals i rutes, així com la reivindicació d’autors traspassats i la potenciació de la literatura més jove. Però crear activitats literàries implica aturar-se en una sèrie de qüestions que s’han de tenir en compte de manera ineludible, com ara dialogar amb els agents culturals del municipi, amb les llibreries, amb les biblioteques i amb els lectors i lectores del municipis, que poden estar associats o bé formar part de clubs de lectura. I també comporta parlar amb persones que poden actuar de prescriptors. A banda d’aquests elements també és necessària una informació constant i gairebé diària sobre el que s’està coent en el món literari. Més enllà del soroll de les xarxes cal un treball conjunt amb tots els agents esmentats anteriorment per cenyir-se a criteris de qualitat i de potenciació de la literatura i dels seus creadors. Dins de les activitats literàries els recitals poètics ocupen un lloc destacat i han proliferat per tot el territori, de vegades en forma de festivals que incloent també altres arts, principalment la música. Tot això ens ho explicaran Míriam Cano i Clara Saperes. PROGRAMA 30 de setembre 10:00 - 10:30 h: Tipologia d’activitats entorn de la literatura 10:30 - 11:00 h: Els recitals de poesia: què s’ha de fer i què no 11:00 - 11:30 h: L’activitat literària com a element socialitzador, generador de coneixement i impulsor del pensament crític 11:30 - 11:45 h: Casos d’èxit: què en podem aprendre? A càrrec de: Míriam Cano 11:45 - 12:15 h: Pausa 12:15 - 12:45 h: Les activitats culturals i la gestió cultural. El treball amb els agents culturals del municipi 12:45 - 13:30 h: El suport a la creació literària des dels municipis. La singularització dels festivals literaris. Què podem fer per augmentar l’interès per la lectura? 13:30 - 14:00 h: Exemples i bones pràctiques en el camp de les activitats literàries A càrrec de: Clara Saperas DOCENTS Clara Saperas Fundadora i directora de Tramoia Produccions Culturals, una entitat de serveis culturals que treballa sobretot en l'àmbit de la literatura, el foment de la lectura i la divulgació del patrimoni literari contemporani. L'entitat compta amb una àmplia visió i experiència consolidada participant en esdeveniments i programes relacionats amb el fet literari arreu del territori català. A mode d'exemple, coordina i programa el cicle Poesia als Parcs, de la Diputació de Barcelona, des de 2015, però també ha treballat en esdeveniments de referència com el Festival Mot, la Mostra d'espectacles literaris, Litterarum o múltiples programacions vàries en el marc de biblioteques i altres equipaments. Tramoia estableix aliances i complicitats amb altres agents, investiga formats innovadors i vincula disciplines artístiques, llenguatges creatius i àrees de pensament, per tal d’arribar a públics diversos, millorar l’experiència i fidelitzar els habituals. Míriam Cano Periodista i escriptora. Ha publicat tres poemaris: Buntsandstein (Viena, 2013), guanyador del premi Martí Dot 2012, Ancoratge (Terrícola, 2016) i Vermell de Rússia (Labreu, 2020) i el conte 'La Comuna de París' dins el volum conjunt Cremen Cels (LaBreu edicions, 2017) amb Martí Sales i Antònia Vicens. Ha traduït una selecció de poemes d'Emily Dickinson (Edicions Poncianes, 2017), Cartes a un Amic Alemany, d'Albert Camus ( Lleonard Muntaner Ed., 2019), Bluets, de Maggie Nelson (L'Altra 2021) i Una Onada, de John Ashbery (Lleonard Muntaner, 2022). Ha col·laborat en diversos mitjans culturals catalans com a articulista i periodista literària i és co-directora de l'Escola Bloom. (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | |||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba401123659 | L’organització d’activitats literàries des dels municipis | 2024-02-12 10:00:00 | 2024-02-12 14:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/l-organitzacio-d-activitats-literaries-des-dels-municipis | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona) | Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona) | 41.3842358,2.1638979 | 1 | Presencial (CERC) | Els ajuntaments estan realitzant un gran desplegament d’activitats relacionades amb la literatura, tot promovent presentacions, recitals i rutes, així com la reivindicació d’autors traspassats i la potenciació de la literatura més jove. Però crear activitats literàries implica aturar-se en una sèrie de qüestions que s’han de tenir en compte de manera ineludible, com ara dialogar amb els agents culturals del municipi, amb les llibreries, amb les biblioteques i amb els lectors i lectores del municipis, que poden estar associats o bé formar part de clubs de lectura. I també comporta parlar amb persones que poden actuar de prescriptors. A banda d’aquests elements també és necessària una informació constant i gairebé diària sobre el que s’està coent en el món literari. Més enllà del soroll de les xarxes cal un treball conjunt amb tots els agents esmentats anteriorment per cenyir-se a criteris de qualitat i de potenciació de la literatura i dels seus creadors. Dins de les activitats literàries els recitals poètics ocupen un lloc destacat i han proliferat per tot el territori, de vegades en forma de festivals que incloent també altres arts, principalment la música. Tot això ens ho explicaran Míriam Cano i Clara Saperes. Objectius Incidir en la importància de la lectura en la nostra societat Determinar el paper de primer ordre dels agents culturals per tal de dinamitzar la lectura i la creació d’activitats literàries en els municipis Detallar els passos que cal tenir en compte a l’hora de crear activitats literàries i recitals Concretar aspectes organitzatius de les activitats literàries, des del pressupost a les col·laboracions i detalls tècnics Aportar recursos per tal de fomentar la lectura entre la població, especialment entre els joves Continguts Les activitats literàries i els recitals Què cal fer per programar activitats literàries? La col·laboració amb els agents del municipi Els festivals de literatura: com singularitzar-los El suport a la creació literària des dels municipis Fent que augmenti l’interès per la literatura: propostes i estratègies PROGRAMA DOCENTS Clara Saperas és fundadora i directora de Tramoia Produccions Culturals, una entitat de serveis culturals que treballa sobretot en l'àmbit de la literatura, el foment de la lectura i la divulgació del patrimoni literari contemporani. L'entitat compta amb una àmplia visió i experiència consolidada participant en esdeveniments i programes relacionats amb el fet literari arreu del territori català. A mode d'exemple, coordina i programa el cicle Poesia als Parcs, de la Diputació de Barcelona, des de 2015, però també ha treballat en esdeveniments de referència com el Festival Mot, la Mostra d'espectacles literaris, Litterarum o múltiples programacions vàries en el marc de biblioteques i altres equipaments. Tramoia estableix aliances i complicitats amb altres agents, investiga formats innovadors i vincula disciplines artístiques, llenguatges creatius i àrees de pensament, per tal d’arribar a públics diversos, millorar l’experiència i fidelitzar els habituals. Míriam Cano (Molins de Rei, 1982) és periodista i escriptora. Ha publicat tres poemaris: Buntsandstein (Viena, 2013), guanyador del premi Martí Dot 2012, Ancoratge (Terrícola, 2016) i Vermell de Rússia (Labreu, 2020) i el conte 'La Comuna de París' dins el volum conjunt Cremen Cels (LaBreu edicions, 2017) amb Martí Sales i Antònia Vicens. Ha traduït una selecció de poemes d'Emily Dickinson (Edicions Poncianes, 2017), Cartes a un Amic Alemany, d'Albert Camus ( Lleonard Muntaner Ed., 2019), Bluets, de Maggie Nelson (L'Altra 2021) i Una Onada, de John Ashbery (Lleonard Muntaner, 2022). Ha col·laborat en diversos mitjans culturals catalans com a articulista i periodista literària i és co-directora de l'Escola Bloom. ENTREVISTA A MÍRAM CANO | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | ||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba408640840 | Propietat intel·lectual en la gestió cultural (5a edició) | 2024-07-11 10:00:00 | 2024-07-11 14:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/propietat-intel-lectual-en-la-gestio-cultural-5a-edicio- | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Videoformació (plataforma ZOOM) | Videoformació (plataforma ZOOM) | 1 | La propietat intel·lectual constitueix una d’aquelles qüestions espinoses en l’àmbit de la gestió cultural. Una qüestió de què cal tenir coneixements per evitar problemes de tipus legal i reclamacions per part de ciutadans i artistes implicats. El curs vol ser un repàs a la legislació en matèria de propietat intel·lectual, remarcant aquells àmbits i situacions en què aquesta qüestió pot afectar els tècnics culturals (música, arts visuals, teatre, cinema, reproduccions, difusió, política comunicativa, etc.). Les sessions abordaran també els tipus de contracte que cal establir amb creadors i artistes, així com tots aquells aspectes de difusió en què poden donar-se conflictes derivats de la gestió i aplicació de la propietat intel·lectual. Programa 11 de juliol 10:00 h a 11:00 h: Introducció general a la propietat intel·lectual. Legislació principal que afecta l'àmbit de la cultura 11:00 h a 12:00 h: Com afecta la propietat intel·lectual en la tasca diària de la gestió cultural? 12:00 h a 13:00 h: La propietat intel·lectual i la gestió cultural. La seva importància en l'àmbit de les arts escèniques, visuals, de la comunicació i del patrimoni 13:00 h a 14:00 h: Conclusions del curs. Torn final de preguntes Docent Cristina Calvet Advocada especialitzada àmpliament en el sector cultural/artístic. Va ser responsable del Departament jurídic de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, AADPC. Ha treballat al Fòrum Universal de les Cultures BARCELONA 2004, SA com advocada responsable de les contractacions artístiques produïdes dins i fora del Recinte del Fòrum. El seu primer contacte com a professional amb el sector artístic va ser amb l'Associació professional de representants, promotors i mànagers de Catalunya (ARC) en l'àmbit de la música, promoció de concerts, i representació artística. Membre del Comitè científic i professora en el Màster en Dret de la Propietat Intel·lectual i industrial de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona; també professora en el Màster en Dret de la Societat de la Informació del mateix l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona. Docent també en: la Universitat Abat Oliva de Barcelona (Màster en Postproducció Audiovisual i en el Grau en Publicitat); Universitat Internacional de Catalunya (Responsable del Mòdul jurídic Màster en Gestió Cultural); Taller de Músics de Barcelona (curs de gestió musical); Universitat de Blanquerna (Màster universitari en ficció en cine i televisió. Producció, guió i realització), Escola de Cinema Bande a Part; Centre de Formació IL3 adscrit a la Universitat de Barcelona (Postgrau en Gestió Espectacles), Escola guionistes SHOWRUNNERS BCN, Màster en Producció i Distribució Cinematogràfica adscrit a la Universitat de Vic, entre d'altres. (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | ||||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba408639890 | Propietat intel·lectual en la gestió cultural (4a edició) | 2024-07-09 10:00:00 | 2024-07-09 14:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/propietat-intel-lectual-en-la-gestio-cultural-4a-edicio- | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Videoformació (plataforma ZOOM) | Videoformació (plataforma ZOOM) | 1 | La propietat intel·lectual constitueix una d’aquelles qüestions espinoses en l’àmbit de la gestió cultural. Una qüestió de què cal tenir coneixements per evitar problemes de tipus legal i reclamacions per part de ciutadans i artistes implicats. El curs vol ser un repàs a la legislació en matèria de propietat intel·lectual, remarcant aquells àmbits i situacions en què aquesta qüestió pot afectar els tècnics culturals (música, arts visuals, teatre, cinema, reproduccions, difusió, política comunicativa, etc.). Les sessions abordaran també els tipus de contracte que cal establir amb creadors i artistes, així com tots aquells aspectes de difusió en què poden donar-se conflictes derivats de la gestió i aplicació de la propietat intel·lectual. Programa 9 de juliol 10:00 h a 11:00 h: Introducció general a la propietat intel·lectual. Legislació principal que afecta l'àmbit de la cultura 11:00 h a 12:00 h: Com afecta la propietat intel·lectual en la tasca diària de la gestió cultural? 12:00 h a 13:00 h: La propietat intel·lectual i la gestió cultural. La seva importància en l'àmbit de les arts escèniques, visuals, de la comunicació i del patrimoni 13:00 h a 14:00 h: Conclusions del curs. Torn final de preguntes Docent Cristina Calvet Advocada especialitzada àmpliament en el sector cultural/artístic. Va ser responsable del Departament jurídic de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, AADPC. Ha treballat al Fòrum Universal de les Cultures BARCELONA 2004, SA com advocada responsable de les contractacions artístiques produïdes dins i fora del Recinte del Fòrum. El seu primer contacte com a professional amb el sector artístic va ser amb l'Associació professional de representants, promotors i mànagers de Catalunya (ARC) en l'àmbit de la música, promoció de concerts, i representació artística. Membre del Comitè científic i professora en el Màster en Dret de la Propietat Intel·lectual i industrial de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona; també professora en el Màster en Dret de la Societat de la Informació del mateix l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona. Docent també en: la Universitat Abat Oliva de Barcelona (Màster en Postproducció Audiovisual i en el Grau en Publicitat); Universitat Internacional de Catalunya (Responsable del Mòdul jurídic Màster en Gestió Cultural); Taller de Músics de Barcelona (curs de gestió musical); Universitat de Blanquerna (Màster universitari en ficció en cine i televisió. Producció, guió i realització), Escola de Cinema Bande a Part; Centre de Formació IL3 adscrit a la Universitat de Barcelona (Postgrau en Gestió Espectacles), Escola guionistes SHOWRUNNERS BCN, Màster en Producció i Distribució Cinematogràfica adscrit a la Universitat de Vic, entre d'altres. | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | ||||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba401178855 | Els joves com a agents culturals | 2024-06-11 10:00:00 | 2024-06-11 14:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/els-joves-com-a-agents-culturals | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona) | Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona) | 41.3843602,2.1662459 | 1 | Els joves tenen un paper determinant en la cultura, com a impulsors i agents de primer ordre. La innovació, la creativitat i les noves idees són inherents als joves que busquen obrir-se un camí en l’intricat món de la cultura, ja sigui com a gestors culturals, com a agents i dinamitzadors que actuen de manera independent o bé com a creadors. Sovint, però, troben molts obstacles per poder exercir la seva tasca, ja sigui per poder mostrar la seva creativitat o bé treballar amb el teixit cultural i les institucions. Des del món cultural cal estar atent als moviments dels joves, atendre les seves necessitats i donar-los suport més enllà de les qüestions merament crematístiques. Treballar amb els joves significa creure en la idea dels agents culturals que proporcionen vitalitat, dinamisme i creativitat a la vida cultural dels nostres municipis. Aquest curs vol obrir vies i proporcionar recursos per tal que els municipis treballin amb els joves, així com mostrar bones pràctiques i establir un diàleg amb els assistents per intercanviar punts de vista i abordar, d’aquesta manera, les estratègies més eficients i obertes per tal de col·laborar de manera estreta amb els joves. Això vol dir que els tècnics, gestors i responsables culturals han de saber parar l’orella, sortir al carrer i estar a l’aguait del que succeeix en els carrers dels seus municipis. El següent pas ha de ser contactar amb els joves agents i establir-hi ponts de diàleg i de cooperació. Mostrar la creativitat existent és una tasca important, però encara ho és més impulsar la creativitat jove des de la mateixa base. PROGRAMA 10:00 - 11:00 h: Els agents culturals joves 11:00 - 12:00 h: Reptes i potencialitats 12:00 - 12:30 h: Pausa 12:30 - 13:30 h: Accions de diàleg i cooperació 13:30 - 14:00 h: Conclusions i tancament PONENTS Mireia Gubianas Gestora cultural, actriu i docent d’arts escèniques. Llicenciada en Filologia Catalana, Postgrau en Polítiques Culturals de Base Comunitària, màster en Pedagogia Educativa i titulada en Art Dramàtic. En els darrers anys ha focalitzat la seva tasca professional en el treball artístic i pedagògic amb adolescents i joves, facilitant eines creatives i de vinculació amb la cultura. És coordinadora de projectes artístics i educatius per a joves i adolescents com el programa de creació cinematogràfica Salto del Eje de la Diputació de Barcelona i impulsat per l’Alt Comissionat Contra la Pobresa infantil i el Ministeri de Cultura; el Projecte Virals, programa d’acompanyament cultural a la gestió emocional a partir d’eines de pensament, creatives i teatrals, desenvolupat en col·laboració amb l'Ajuntament de Terrassa, o el projecte europeu d'escolta a joves per a la innovació cultural ForesTEEN, impulsat per Creative EU, la xarxa internacional ASSITEJ (Associació Internacional de Teatre per a la Infància i la Joventut) i laSala de Sabadell. (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | |||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba409422780 | Els joves com a agents culturals (2a edició) | 2024-06-27 10:00:00 | 2024-06-27 14:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/ext2024/1075-els-joves-com-a-agents-culturals-2a-edicio- | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | c. Montalegre, 7 (08001 - Barcelona) | c. Montalegre, 7 (08001 - Barcelona) | 41.3842358,2.1638979 | 1 | Els joves tenen un paper determinant en la cultura, com a impulsors i agents de primer ordre. La innovació, la creativitat i les noves idees són inherents als joves que busquen obrir-se un camí en l’intricat món de la cultura, ja sigui com a gestors culturals, com a agents i dinamitzadors que actuen de manera independent o bé com a creadors. Sovint, però, troben molts obstacles per poder exercir la seva tasca, ja sigui per poder mostrar la seva creativitat o bé treballar amb el teixit cultural i les institucions. Des del món cultural cal estar atent als moviments dels joves, atendre les seves necessitats i donar-los suport més enllà de les qüestions merament crematístiques. Treballar amb els joves significa creure en la idea dels agents culturals que proporcionen vitalitat, dinamisme i creativitat a la vida cultural dels nostres municipis. Aquest curs vol obrir vies i proporcionar recursos per tal que els municipis treballin amb els joves, així com mostrar bones pràctiques i establir un diàleg amb els assistents per intercanviar punts de vista i abordar, d’aquesta manera, les estratègies més eficients i obertes per tal de col·laborar de manera estreta amb els joves. Això vol dir que els tècnics, gestors i responsables culturals han de saber parar l’orella, sortir al carrer i estar a l’aguait del que succeeix en els carrers dels seus municipis. El següent pas ha de ser contactar amb els joves agents i establir-hi ponts de diàleg i de cooperació. Mostrar la creativitat existent és una tasca important, però encara ho és més impulsar la creativitat jove des de la mateixa base. PROGRAMA 10:00 - 11:00 h: Els agents culturals joves 11:00 - 12:00 h: Reptes i potencialitats 12:00 - 12:30 h: Pausa 12:30 - 13:30 h: Accions de diàleg i cooperació 13:30 - 14:00 h: Conclusions i tancament PONENTS Mireia Gubianas Gestora cultural, actriu i docent d’arts escèniques. Llicenciada en Filologia Catalana, Postgrau en Polítiques Culturals de Base Comunitària, màster en Pedagogia Educativa i titulada en Art Dramàtic. En els darrers anys ha focalitzat la seva tasca professional en el treball artístic i pedagògic amb adolescents i joves, facilitant eines creatives i de vinculació amb la cultura. És coordinadora de projectes artístics i educatius per a joves i adolescents com el programa de creació cinematogràfica Salto del Eje de la Diputació de Barcelona i impulsat per l’Alt Comissionat Contra la Pobresa infantil i el Ministeri de Cultura; el Projecte Virals, programa d’acompanyament cultural a la gestió emocional a partir d’eines de pensament, creatives i teatrals, desenvolupat en col·laboració amb l'Ajuntament de Terrassa, o el projecte europeu d'escolta a joves per a la innovació cultural ForesTEEN, impulsat per Creative EU, la xarxa internacional ASSITEJ (Associació Internacional de Teatre per a la Infància i la Joventut) i laSala de Sabadell. (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | |||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba409195201 | Disseny de projectes culturals per a la transformació social (3a edició) | 2024-06-03 09:00:00 | 2024-06-03 13:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/disseny-de-projectes-culturals-per-a-la-transformacio-social-3a-edicio- | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | c. Montalegre, 7 - 08001 Barcelona | c. Montalegre, 7 - 08001 Barcelona | 41.3842358,2.1638979 | 1 | Tots tenim molt present que s’han de crear projectes culturals consistents i ben elaborats. Però no sempre tenim en compte que aquests projectes han d’estar adreçats a bastir una veritable transformació social, capaç de mobilitzar agents culturals, institucions i ciutadans en una acció que tingui en compte la comunitat i que treballi al seu servei. La cultura ha de jugar un paper de mobilització i de transformació de la societat, accentuant el seu caràcter de revulsiu. En aquest paper és del tot oportú parlar de drets culturals, d’igualtat, d’equitat i d’accessibilitat a la cultura. I d’altra banda hem de pensar també en la relació indestriable i necessària que s’estableix entre la cultura i l’educació. A partir d’aquests preliminars el curs s’endinsarà en el disseny de projectes culturals amb voluntat transformadora, tot mostrant casos d’èxit i bones pràctiques, sense obviar els fracassos que s’han produït també en el camí. Alhora s’abordarà l’avaluació dels processos i l’impacte a les nostres realitats, tot mostrant exemples d’implementació als municipis de referència. PROGRAMA 03 de juny 9:30 - 10:00 h: El sentit de la cultura en el segle XXI 10:00 - 10:15 h: Drets culturals: com garantir-los? 10:15 - 11:00 h: Cultura i educació: un binomi necessari 11:00 - 11:30 h: Pausa 11:30 - 12:30 h: Disseny de projectes culturals amb voluntat transformadora 12:30 - 13:30 h: Impactar a les nostres realitats. Exemples inspiradors amb experiències de cultura comunitària DOCENT Helena Minuesa Llicenciada en Humanitats i màster en Gestió del patrimoni cultural, treballa actualment com a tècnica de cultura al Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Ha liderat durant més de 14 anys el servei pedagògic dels Museus de Sant Cugat, especialitzant-se en el disseny de propostes que parteixen de l’equitat i la inclusió com a condició sine qua non de la pràctica cultural. D’entre elles, destaquen projectes artístics per vèncer l’estigma de la discapacitat, combatre la soledat de persones que han patit violència o capgirar l’estat establert dels relats més conservadors de la cultura. Ha impartit formació a mida sobre mediació patrimonial i acció cultural en diverses institucions, entre les quals destaquen l'Escola EFA (Associació d'empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura) o el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres. Aposta clarament per una mirada de la cultura el més àmplia possible, entenent-la com a activadora, generadora i còmplice de la pau social. (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | |||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba401125017 | Els drets culturals. Un debat obert | 2024-03-18 10:00:00 | 2024-03-20 12:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/els-drets-culturals-un-debat-obert | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Videoformació (plataforma ZOOM) | Videoformació (plataforma ZOOM) | 41.3955350,2.1575980 | 1 | En els últims anys ha sorgit amb molta força el concepte de drets culturals, com a estendards de la facultat d’accés i com a preservació de tot un seguit de possibilitats culturals que les institucions i les administracions han de garantir als ciutadans. Tanmateix, els drets culturals tenen un llarg recorregut, ja que de manera indirecta apareixen a la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948, i són esmentats de manera explícita per la Declaració de Friburg del 2007. Aquest curs està dissenyat per determinar què entenem per drets culturals i quin és el seu abast. Els drets tenen a veure amb l’accés, amb la participació, l’educació i l’equitat a l’hora d’accedir a la cultura, els seus equipaments i les seves institucions. Igualment incideixen en el fet que tots els ciutadans i ciutadans han de poder gaudir de l’educació i la cultura en les mateixes condicions. L’assumpció d’aquests pressupòsits té una clara dimensió política que incideix de ple en el tipus de cultura a què s’opta des dels municipis. Una visió elitista de la cultura tindrà molt menys en compte els drets culturals que no pas una concepció inclusiva, participativa i que garanteixi els interessos de la comunitat. Fer polítiques culturals inclusives i que facilitin l’accés ha de ser una de les prioritats de les polítiques culturals municipals. PROGRAMA 18 de març 10:00 - 11:00 h: Drets culturals: antecedents i evolució del concepte 11:00 - 12:00 h: Governs locals: compromisos i responsabilitats culturals en clau de drets humans 20 de març 10:00 - 11:00 h: Planificació estratègica i gestió cultural des d'un enfocament de drets humans: exemples de bones pràctiques 11:00 - 12:00 h: Agents, programes i projectes de referència a Catalunya des d'una perspectiva de drets culturals DOCENTS Gemma Carbó Ribugent Directora del Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla. Gestora cultural i doctora en Ciències de l'Educació en l'àmbit de les Polítiques Culturals i Educatives. ENTREVISTA GEMMA CARBÓ | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | |||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba408861871 | Disseny de projectes culturals per a la transformació social (2a edició) | 2024-05-27 09:00:00 | 2024-05-27 13:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/disseny-de-projectes-culturals-per-a-la-transformacio-social-2a-edicio- | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | c. Montalegre, 7 (08001 - Barcelona) | c. Montalegre, 7 (08001 - Barcelona) | 41.3842358,2.1638979 | 1 | Tots tenim molt present que s’han de crear projectes culturals consistents i ben elaborats. Però no sempre tenim en compte que aquests projectes han d’estar adreçats a bastir una veritable transformació social, capaç de mobilitzar agents culturals, institucions i ciutadans en una acció que tingui en compte la comunitat i que treballi al seu servei. La cultura ha de jugar un paper de mobilització i de transformació de la societat, accentuant el seu caràcter de revulsiu. En aquest paper és del tot oportú parlar de drets culturals, d’igualtat, d’equitat i d’accessibilitat a la cultura. I d’altra banda hem de pensar també en la relació indestriable i necessària que s’estableix entre la cultura i l’educació. A partir d’aquests preliminars el curs s’endinsarà en el disseny de projectes culturals amb voluntat transformadora, tot mostrant casos d’èxit i bones pràctiques, sense obviar els fracassos que s’han produït també en el camí. Alhora s’abordarà l’avaluació dels processos i l’impacte a les nostres realitats, tot mostrant exemples d’implementació als municipis de referència. PROGRAMA 27 de maig 9:30 - 10:00 h: El sentit de la cultura en el segle XXI 10:00 - 10:15 h: Drets culturals: com garantir-los? 10:15 - 11:00 h: Cultura i educació: un binomi necessari 11:00 - 11:30 h: Pausa 11:30 - 12:30 h: Disseny de projectes culturals amb voluntat transformadora 12:30 - 13:30 h: Impactar a les nostres realitats. Exemples inspiradors amb experiències de cultura comunitària DOCENT Helena Minuesa Llicenciada en Humanitats i màster en Gestió del patrimoni cultural, treballa actualment com a tècnica de cultura al Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Ha liderat durant més de 14 anys el servei pedagògic dels Museus de Sant Cugat, especialitzant-se en el disseny de propostes que parteixen de l’equitat i la inclusió com a condició sine qua non de la pràctica cultural. D’entre elles, destaquen projectes artístics per vèncer l’estigma de la discapacitat, combatre la soledat de persones que han patit violència o capgirar l’estat establert dels relats més conservadors de la cultura. Ha impartit formació a mida sobre mediació patrimonial i acció cultural en diverses institucions, entre les quals destaquen l'Escola EFA (Associació d'empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura) o el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres. Aposta clarament per una mirada de la cultura el més àmplia possible, entenent-la com a activadora, generadora i còmplice de la pau social. (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | |||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba401178646 | La programació en els petits municipis i micromunicipis | 2024-05-21 10:00:00 | 2024-05-23 12:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/la-programacio-en-els-petits-municipis-i-micromunicipis | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Videoformació (plataforma ZOOM) | Videoformació (plataforma ZOOM) | 41.3955350,2.1575980 | 1 | Aquest curs té com a objectiu principal analitzar el món de la cultura des de la perspectiva dels petits municipis i dels micropobles, tot evidenciant que hi existeix una rica programació cultural, ben sovint desconeguda pels habitants de les ciutats catalanes. Tanmateix, en els últims anys hi ha una gran vitalitat en els petits municipis, en forma de programacions estables, festivals de música, teatre, dansa i poesia o bé per mitjà d’intervencions artístiques en equipaments culturals o bé a l’aire lliure. Justament aquesta mena de municipis solen tenir un riquíssim patrimoni natural, arquitectònic, històric i etnogràfic, per la qual cosa aquests factors són la llavor per a formulacions contemporànies que connectin la tradició amb les fórmules més arriscades i avantguardistes d’entendre la cultura. El curs, per tant, no vol tant teoritzar des de la distància sinó donar la veu als veritables protagonistes de la cultura en els petits municipis i els micromunicipis. Persones que treballen cada dia per fer realitat activitats i programacions en aquest àmbit. Creure en la grandesa d’allò petit és confiar en totes les enormes potencialitats que presenten aquests nuclis, sovint massa oblidats. Anar del més local al més universal és un dels objectius que es plantegen aquestes dues sessions. PROGRAMA 21 de maig 10:00 -11:00 h: Els petits municipis i els micromunicipis: un estat de la qüestió (Ignasi Aldomà, geògraf i professor a la Universitat de Lleida) 11:00-12:00 h: Els micromunicipis i la cultura. Joan Solà. President de l’Associació de Micropobles. 23 de maig 10:00 - 11:00 h: Impulsant la cultura des dels petits municipis. Possibilitats, limitacions i perspectives. Maria Faura, tècnica de cultura de Prats de Lluçanès. 11:00 -12:00 h: Experiències culturals en petits municipis: 11:00 - 11:30 h: Festival Itinera. Sara Marata 11:30 - 12:00 h: Festa Verdaguer. Jordina Boix PONENTS Ignasi Aldomà Buixadé Geògraf. Doctor per la UB (1990) i professor de la UdL. En els anys de Transició democràtica s'implicà activament en diversos moviments socials, especialment en aquells que afectaren la pagesia. Analista de les transformacions del món rural en les darreres dècades del segle xx ha estat autor d'obres com La crisi de la Catalunya rural (1999), Amb el permís de Barcelona (2000), llibre finalista del Premi d'assaig Josep Vallverdú, i Atles de la nova ruralitat (2009). Participà en la transformació de la ruralitat i les comarques de Lleida a través del Manifest de Vallbona (proclama i col·lectiu nascuts el 2004 per a la construcció d'un canal Segarra-Garrigues pel segle XXI) i del Compromís per Lleida (constituït el 2007 per impulsar el desenvolupament integral de les comarques de Lleida). Intervingué en la redacció de l'informe per a la constitució de la nova comarca del Pla d'Urgell, en l'elaboració dels Plans Comarcals de Muntanya, el Pla Territorial General de Catalunya i el Pla General de Lleida de 1995. Dels seus darrers treballs, en destaquen La lluita per l'aigua a Catalunya (2007) i El mirall americà, un imperi de càndids i pragmàtics (2008). Al maig de 2022 va participar com a coautor en la reedició de l’Atles del Món Rural, un estudi realitzat conjuntament amb Josep Ramon Mòdol, en col·laboració amb Ramon Morell, del Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida. Joan Solà Bosch Alcalde de Riner a partir del 2011 fins a l'actualitat. President del Consell Comarcal del Solsonès 2011-2015. Responsable de la sectorial de cultura de micropobles (2019-2023). Actualment President de l'Assocació de Micropobles de Catalunya. Jordina Boix Directora de la Fundació Jacint Verdaguer, des d'on dirigeix la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles i l'editorial Verdaguer Edicions (2018). Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques (UAB, 2001) i Postgrau en Planificació Estratègica de Museus (UdG, 2019). Ha treball sempre des d'àrees de comunicació, gestió i projectes en diversos àmbits de la cultural, l'educació i el lleure des d'entitats com Òmnium Cultural, la UOC, el Museu d'Art de Girona o projectes europeus en llengües i educació d'adults. Maria Faura Vilarmau Tècnica de cultura, festes i educació de l’Ajuntament de Prats de Lluçanès i directora artística d’arts escèniques del Festival Cantilafont, al Lluçanès. Durant gairebé 20 anys treballa en els equips de gestió del CCCB, la Fundació Joan Miró i la Central del Circ, i paral·lelament desenvolupa projectes com el festival Invictro (off MMVV) (cocreació), el cicle Solc Música i Tradició al Lluçanès (producció i programació), White Summer Pals (producció artística) i el festival Cantilafont (direcció artística) encara avui dia ben viu. Sempre amb una mirada molt present al territori rural. Vinculada estretament el món de les arts escèniques i especialment el circ, ha participat com a ponent a les jornades de la Plataforma Arts de Carrer (2021), assessora del projecte Pobles de Circ de l’APCC i Generalitat (2020-2021), membre del jurat de l’Espai de Carrer de Viladecans (2020), jurat d’Embrions del festival Escena Poblenou (2021) i jurat de la convocatòria de residències artístiques de Can Grau-Cardant Cultura (2023). Sara Marata Professional de la innovació d'impacte i la comunicació amb més de 7 anys d'experiència internacional. Directora de projectes i programes socials, gestionant equips internacionals, clients corporatius, startups, inversors i altres institucions. A més, és moderadora d'esdeveniments, facilitadora de processos d'innovació i ha estat professora de diverses universitats tal com ESCI-UPF o Blanquerna. Actualment, és directora general del Festival Itinera Parlem. Apassionada de la música, els idiomes i els viatges. (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | |||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba406648240 | La fase operativa dels plans estratègics de cultura: implementació, seguiment i avaluació | 2024-05-07 09:00:00 | 2024-05-07 13:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/la-fase-operativa-dels-plans-estrategics-de-cultura-implementacio-seguiment-i-avaluacio-1 | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | c. Montalegre, 7 (08001 - Barcelona) | c. Montalegre, 7 (08001 - Barcelona) | 41.3842358,2.1638979 | 1 | Els plans estratègics, denominats pel CERC com a Pla d’Acció Cultural (PAC), són una eina bàsica per planificar les polítiques culturals a mig i llarg termini, a través d’un procés d’anàlisi, reflexió i debat que aspira a millorar la gestió i la implicació dels agents de l’ecosistema cultural, tot articulant el desplegament les accions culturals de manera consensuada. En els últims 20 anys s’han impulsat molts processos de planificació estratègica cultural als municipis de la província de Barcelona amb el suport del CERC, però un cop elaborats i aprovats, els ens locals sovint es troben amb dificultats per implementar les accions que se’n deriven, vinculades a les línies i objectius estratègics inclosos als plans. Com ho hem de fer per passar a la fase operativa amb garanties que allò que s’ha aprovat al Pla pugui aplicar-se? Quins factors hem de tenir en compte per tal que aquest procés pugui realitzar-se amb la màxima implicació de tots els agents que van participar al Pla Estratègic i amb el lideratge de les institucions? Com podem definir els recursos disponibles i fer un seguiment idoni de l’execució del Pla Estratègic? Quins òrgans seran els encarregats de fer aquest seguiment, quines funcions tindran i per qui estaran formats? Quines eines tenim per poder avaluar la implementació de les accions amb la màxima fidelitat a la realitat? El curs vol donar resposta a aquests interrogants a partir de l’exposició de models d’implementació que ja s’han aplicat en l’àmbit de la planificació estratègica territorial, ja sigui en l’àmbit cultural o en altres sectors. A més, comptarà amb l'exposició de dos casos aplicats en diferents territoris, a partir del qual s'obrirà un espai de debat per poder compartir dubtes i punts de vista entre els alumnes. Recomanem que les persones assistents al curs hagin participat en un procés de planificació estratègica cultural en el seu municipi PROGRAMA 7 de maig 10:00 - 10:25 h: Experiències de desenvolupament i implementació de PAC (Eugènia Argimon) 10:25 - 11’15 h: Principals característiques del procés d’implementació d’un PAC (Guillem Miralles i Xavier Gómez) 11:15 - 11:45 h: Pausa 11:45 - 13:30 h: Casos pràctics: Cabrera de Mar i Consell Comarcal del Moianès (Laura Martínez de l'ajuntament de Cabrera de Mar, Anna Gabriel del Consell comarcal del Moianès; moderació a càrrec de Guillem Miralles) 13:30 - 14:00 h: Punts clau de la sessió i conclusions (Eugènia Argimon i Xavier Gómez) DOCENTS Eugènia Argimon Maza Llicenciada en Història de l’Art (UB) i Postgrau en Polítiques Culturals Europees i Relacions Culturals Internacionals (UPF). Tècnica de cultura del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) vinculada al programa d’assessoraments als municipis amb el suport als ajuntaments de la definició i l’aplicació de polítiques i projectes culturals. En aquest sentit, a banda de fer el seguiment en l’elaboració i redacció de plans i projectes estratègics i documents i informes de caire més operatiu, ha participat, acompanyament i donant suport als ajuntaments, en els processos de desplegament dels plans d’acció cultural. Xavier Gómez Serrano Llicenciat en Sociologia (UAB) i màster en Gestió d’Institucions i Empreses Culturals (IL3-UB). Des de la sociologia s’ha acostat als àmbits de l’educació, de la comunicació i a la gestió cultural, amb experiències en l’àmbit públic, privat i associatiu. Ha estat tècnic a l’Ajuntament de Rubí (2014-2022), amb responsabilitats en diversos projectes de promoció cultural i de projecció de la ciutat, des de la gestió d’equipaments, la coordinació del programa de festes populars i el disseny i producció de cicles d’arts en viu i esdeveniments d’identitat i marca de ciutat. Actualment forma part de l’equip del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, vinculat al programa d’estudis i recerca, al d’assessoraments en matèria de polítiques i projectes culturals, i al projecte de Cercles de Comparació Intermunicipal (CCI) de Serveis Culturals. Guillem Miralles Puig Llicenciat en Ciències Econòmiques (UPF) i amb postgraus en Sistemes d’informació (IDEC-UPF) i Periodisme digital (UOC). Forma part de l’equip del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) i realitza projectes en el marc del programa d’Estudis i recerca, amb el desenvolupament d’eines i recursos per a la gestió cultural i la mesura de l’acció cultural, i també del programa d’Assessoraments, on participa donant suport a actuacions de caràcter estratègic als municipis. Ha treballat en diferents projectes de la Diputació de Barcelona, impulsant i coordinant el suport als ens locals en l’àmbit de la planificació estratègica i operativa, i el seguiment i avaluació de les actuacions amb indicadors. És coeditor del portal literari digital Paper de vidre des d’on organitza diferents actes en ateneus i llibreries. Laura Martínez Rubio Diplomada en turisme a la Universitat de Barcelona i especialitzada en turisme sostenible amb un Màster en medi ambient a l’Université Libre de Bruxel.les – Bèlgica, i un Màster en turisme sostenible a l’Université de Versailles- França; ha treballat a Plan Bleu -França, organisme del programa de medi ambient de Nacions Unides, com a tècnica de turisme sostenible, en la estratègia mediterrània de desenvolupament sostenible. També ha col.laborat amb la Diputació de Barcelona en la redacció de diferents itineraris turístics en els parcs naturals. Apassionada de les arts escèniques i amb una gran sensibilitat per al món cultural, des de l’any 2019 treballa a l’Ajuntament de Cabrera de Mar, com a tècnica de turisme i cultura, on ha coordinat des del consistori i amb el suport dels tècnics del CERC, els treballs per a la realització del Pla d’acció cultural de Cabrera de Mar (2020). L’any 2023, juntament amb l’equip del CERC va impulsar els grups de treball per tal de implementar dues de les accions del Pla d'acció cultural, seguint la metodologia proposada pel CERC. Anna Gabriel Llorach Llicenciada en Belles Arts (UB) i Postgrau en Museus i Educació (UB). Tècnica de cultura, comunicació i estratègia al Consell Comarcal del Moianès. Ha coordinat l’elaboració del Pla d’Actuació Comarcal del Moianès 2023-2026. (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | |||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba401124696 | Espai claustre amb Esteve Plantada: La cultura com a prioritat: per què hem de situar la cultura al capdavant de tot? | 2024-03-05 10:00:00 | 2024-03-05 14:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/espai-claustre-amb-esteve-plantada-la-cultura-com-a-prioritat-per-que-hem-de-situar-la-cultura-al-capdavant-de-tot- | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona) | Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona) | 41.3843602,2.1662459 | 1 | Presencial (CERC) | Que la cultura hauria de situar-se com una de les prioritats de qualsevol govern, juntament amb l’educació, és una asserció que ben pocs tècnics i tècniques culturals contradirien. Però any rere any el món de la cultura veu com els pressupostos són reduïts i en canvi les qüestions a atendre augmenten de manera exponencial. Lluny de la petjada que la Mancomunitat i la República atorgaren a la cultura, avui dia hem relegat el seu abast a xifres sovint irrisòries i incapaces d’actuar com a revulsiu. Aquest Espai Claustre està dissenyat per debatre la importància que ha de tenir la cultura en les nostres vides, de manera que passi a ser considerada com un dret essencial i com un conjunt de serveis de primer ordre per a la ciutadana. Això té a veure en primer lloc amb els pressupostos que s’hi destinen, però també amb les prioritats que cal cobrir i atendre amb aquests diners. Per capgirar la situació és essencial entendre d’on venim, quines polítiques culturals s’han seguit fins al moment i quines n’han estat les prioritats. Però sobretot hem de saber cap a on anem i sobretot quins objectius volem assolir per als nostres municipis i per al conjunt del país. Objectius Posar èmfasi en la necessitat de situar la cultura com a prioritat de les polítiques públiques Detallar el procés històric de les polítiques culturals pel que fa a les prioritats d’inversió Remarcar perquè és important que la cultura sigui considerada un dels eixos bàsics de la societat i no pas un aspecte menor Incidir en la necessitat d’establir pressupostos racionals i equilibrats en el marc de la cultura, per tal d’atendre’n totes les necessitats Debatre el paper dels drets culturals en el context actual Continguts La cultura com a centre de les polítiques públiques. Com es pot revertir la situació actual? Les polítiques culturals i les seves prioritats al llarg dels últims decennis Criteris d’eficàcia i eficiència en els pressupostos públics La necessitat d’introduir la cultura en el centre dels discursos i les polítiques públiques La cultura en els nostres municipis: en quin punt som? Per un nou pacte cultural: objectius i estratègies DOCENT Esteve Plantada (Granollers, 1979) és poeta, periodista cultural, crític de cinema i professor del Màster de Periodisme Literari (UAB), on imparteix l’assignatura d’Assaig i Prosa d’idees, i professor de poesia a l’Escola Bloom. També ha estat docent a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i al Laboratori de Lletres. Com a periodista literari, ha fet d’articulista, cronista, entrevistador i crític, especialitzat en llibres i cinema. Actualment, és crític cinematogràfic del setmanari El Temps, col·laborador a El Món a Rac1 i responsable de l’espai “Literatures” del programa Connecticat (La Xarxa TV). Ha estat cap de Cultura de NacióDigital (2014-2018), director de la revista The Barcelona Review (2007-2008), impulsor de paperllull, la revista digital de l’Institut Ramon Llull, i ha exercit la crítica a: El Punt Avui, Núvol, Barcelona Metròpolis o Caràcters. He estat editor i fundador d’Edicions Terrícola, membre organitzador del cicle Versos Lliures, i teclista d’Els Nens Eutròfics. Ha publicat diversos llibres de poesia, entre els quals: 'A l’ombra dels violins' (1997, Premi Amadeu Oller), 'Fosca Límit' (2015, premi a Millor poemari de l’any segons Llegir.cat), 'Big Bang Llàtzer' (2016, premi Pare Colom de poesia mediterrània) o 'Rastre quimera' (2022, premi Rosa Leveroni). www.esteveplantada.cat ENTREVISTA A ESTEVE PLANTADA | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | ||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba390393511 | Comissariats d'exposicions d'art contemporani i programacions municipals | 2023-11-14 09:00:00 | 2023-11-14 15:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/les-exposicions-i-els-comissaris-curadors-i-curadores-eines-i-metodologies-de-treball | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | c. Montalegre, 7 (08001 - Barcelona) | c. Montalegre, 7 (08001 - Barcelona) | 41.3843602,2.1662459 | 1 | Aquesta jornada, organitzada pel CERC i el Programa d’Arts Visuals de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació, té com a objectiu principal respondre tot un seguit d’interrogants al voltant de la figura dels comissaris i comissàries d’art, tot incidint en el paper del tècnic programador d’arts visuals en relació als comissariats pel que fa als encàrrecs, contractes i seguiments, però també en relació a la coherència entre els comissariats externs i el programa municipal d’arts visuals, sense oblidar la vinculació entre els comissaris i els altres professionals que formen part del procés de creació i organització d’una exposició. Els dubtes que s’obren a partir d’aquí són nombrosos. Per exemple: ¿A l’hora de seleccionar el comissari o comissària d’una exposició quines preguntes s’hauria de fer un tècnic municipal d’arts visuals? Com hauria de concretar l’encàrrec i traduir-lo en un contracte? Com hauria de fer-ne el seguiment i l’avaluació? El tipus d’exposició determina el tipus de comissariat o el comissari determina el tipus d’exposició? Com es pot integrar un projecte comissarial amb el conjunt del projecte d’arts visuals municipal? Com podem vincular el comissari amb la resta de professionals que formen part del procés de creació d’una exposició? En aquesta jornada intentarem respondre aquestes preguntes de la mà de diferents professionals amb una experiència sòlida en l’àmbit del comissariat i de la programació d’exposicions. Parlarem majoritàriament d’exposicions, però els continguts també seran aplicables a d’altres projectes que requereixin un comissariat: cicles de performances, jornades, etc. PROGRAMA 14 de novembre 09:30 - 10:30 h: Comissariats d'exposicions d'art contemporani i programacions municipals. A cura d’Anna Crosas 10:30 - 11’30 h: Centres d’art territorials. Tensió entre municipi i territori. A cura de Cèlia del Diego 11:30 - 12:00 h: Pausa 12:00 - 13:00 h: Espai 13: Lògica interna i context canviant. A cura de Martina Millà 13:00 - 14:00 h: La curadoria en el context social contemporani. Una visió des de Barcelona. A cura de Caterina Almirall 14:00 -15:00 h: Debat, conduït per Anna Crosas, amb Caterina Almirall, Cèlia del Diego, Martina Millà i els participants a la jornada DOCENTS Caterina Almirall (Barcelona, 1986) https://caterinaalmirall.com/ Foto: Albert Llimós, El 9 Nou És curadora independent i professora. Des de la curadoria, centra les seves investigacions al voltant del fet expositiu i la pràctica mediadora, amb especial interès en allò màgic i allò ritual en el propi camp artístic. Més enllà de la pràctica curatorial, col·labora amb artistes i col·lectius en projectes de recerca, creació i escriptura. És doctora en Belles Arts amb una tesi sobre comissariat independent a Barcelona. Va iniciar el treball en comissariat amb l'espai autogestionat El Passadís, a Barcelona, actiu entre 2013 i 2016. Des de llavors, ha desenvolupat projectes de comissariat, a Barcelona, a La Capella (2021), a la galeria etHall (2020), a la galeria Bombon Projects (2019); a Can Felipa (2018) i a la Sala d'Art Jove (2015); també va ser la curadora del cicle anual Terrassa Comissariat 2017/18, i ha desenvolupat projectes al Centre d'Art Maristany de Sant Cugat de Vallès (2017); al MAC de Mataró (2018), a La Panera de Lleida (2018) i a Espacio Trapezio de Madrid (2018), entre d'altres. Des de 2018 és la comissària del programa Ephemeral de la fira SWAB Barcelona. Ha participat en projectes com Quasi Veu, impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat i la Xarxa de Centres d'Art de Catalunya. Ha escrit per a catàlegs de La Casa Encendida i La Casa Velázquez (Madrid), i per a artistes com Sergi Botella, Mariona Moncunill, Núria Gómez Gabriel, Amanda Moreno, Laia Ventayol, Julia Calvo, Aldo Urbano, entre d'altres. Ha rebut beques i premis de BCN Producció, del Goethe Institute, de Can Felipa, Unzip al Prat de Llobregat o de Sala d’Art Jove, entre d'altres. Ha estat resident a TRAMA 34, al CAA Andratx, Mallorca, i al Centre d'Estudis i Documentació del MACBA. Ha estat jurat en convocatòries de creació i investigació al Centre d'Art Maristany, al BaumannLab Terrassa i a La Escocesa. Va ser membre de la Comissió de Programes d'Hangar entre 2020 i 2022. Anna Crosas (Cantonigròs, 1970) Llicenciada en Filosofia i màster en Gestió Cultural amb l’especialitat de Gestió d’Institucions i Polítiques Culturals per la UB. Actualment, directora del Programa d’Arts Visuals de l’Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona. Anteriorment, tècnica de cultura al Programa d’Arts Visuals de l’Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona, consultora júnior a ARTImetria Estratègies per a la Cultura, consultora junior a Ikonos Cultural, i tècnica de cultura ―responsable d’un centre cultural polivalent i d’una sala d’exposicions― a l’Ajuntament de Mollet del Vallès. Puntualment, classes a postgraus i màsters en gestió cultural (UB i UIC) i al Consell Insular de Menorca; i membre de taules, jurats i comissions d’experts de diferents ajuntaments, del CoNCA, d’Hangar, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del Consell Insular de Menorca. Ha presentat ponències i ha participat en taules rodones en diversos llocs com el CCCB, La Virreina o la Universitat de Lleida. Ha participat en la redacció del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya 2010-2020 (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2010) i en el Pla Integral de les Arts Visuals de Catalunya (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2015). Cèlia del Diego (Tarragona, 1974) Responsable de Relacions Institucionals del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Recentment ha estat directora del Centre d’Art la Panera de Lleida i del CA Tarragona Centre d’Art. Ha participat de la Comissió d’adquisicions de la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani de Catalunya. Ha estat directora artística de la Capella de Sant Roc, del Projecte Lumens. Decennals d’art contemporani de Valls en les seves dues darreres edicions, i col·laboradora habitual del Museu de Valls i del Tinglado 2 de Tarragona. Ha coordinat la fira ArtsLibris a Barcelona i a ARCOmadrid, i ha estat adjunta de direcció de la Galeria Toni Tàpies de Barcelona. Crítica d’art i comissària independent, és sotsdirectora d’Artiga. Revista de pensament i art contemporani. Ha presidit l’Associació Catalana de Crítica d’Art (ACCA), i és membre en actiu de la International Association of Art Critics (AICA) i la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo en España (ADACE). Interessada en la recerca i en la planificació institucional, ha coordinat diversos comitès impulsors per a la creació de nous centres de creació i ha participat de nombrosos plans culturals per a la millora de l’escena artística. Ha comissariat projectes a La Casa Encendida (Madrid), Palazzo della Frumentaria (Sàsser), CaixaForum (Tarragona, Lleida i Palma), Mataró Art Contemporani, Arts Santa Mònica (Barcelona), Fundació Suñol (Barcelona), Centre d’Art Martistany (Sant Cugat del Vallès), Lo Pati Centre d’Art Terres de l’Ebre (Amposta), Bòlit Centre d’Art Contemporani (Girona), entre d’altres. Martina Millà (Barcelona, 1965) Foto: Patrick Ronse Cap d’exposicions de la Fundació Joan Miró de Barcelona des de 2019. Anteriorment, des de 2007, fou responsable de Programació i projectes al mateix centre. Hi comissaria exposicions temporals d’art modern i contemporani, incloses les exposicions vinculades amb el Premi Joan Miró i el programa l’Espai 13, el projecte de producció i exhibició d’art emergent més antic de l’Estat espanyol. Millà també comissaria exposicions de fotografia a partir del Fons Joaquim Gomis, l’arxiu fotogràfic del primer president del Patronat de la Fundació Miró, conservat a l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat. Aquestes exposicions al vestíbul de la Fundació Miró s’alternen amb altres de fotògrafs que, com Gomis en el seu dia, no es dediquen professionalment o exclusivament a la fotografia. Les darreres exposicions que Millà ha presentat com a comissària a la Fundació Miró són Paul Klee i els secrets de la natura, a partir d’un intercanvi de col·leccions amb el Zentrum Paul Klee de Berna, i Amics imaginaris, exposició co-comissariada amb Patrick Ronse i nominada pels Premis TimeOut en la categoria de Millor exposició. Actualment Millà prepara una exposició monogràfica de l’artista guanyador del Premi Joan Miró 2023, Tuan Andrew Nguyen. Pel que fa a la seva formació acadèmica, Millà va llicenciar-se en Història de l’Art per la UB. Posteriorment va obtenir un Master of Arts per l’Institute of Fine Arts (NYU) i va fer el doctorat a Emory University (Atlanta, EUA). RELATORIES DEL CURS | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | |||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba401178062 | Les subvencions en l’àmbit de la cultura local (5a edició) | 2024-04-16 10:00:00 | 2024-04-18 12:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/les-subvencions-en-l-ambit-de-la-cultura-local-5a-edicio- | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Videoformació (plataforma ZOOM) | Videoformació (plataforma ZOOM) | 41.3955350,2.1575980 | 1 | En l’activitat diària dels tècnics i tècniques de cultura és imprescindible conèixer el marc legal de les subvencions, els procediments de concessió i els requisits a l’hora d’atorgar-les. Tard o d’hora les persones que treballen en cultura acaben tenint contacte amb aspectes legals i de procediment relacionats amb les subvencions, amb la qual cosa apareixen, de manera inevitable, molts dubtes sobre com atorgar-les i també sobre els passos que cal fer en aquest sentit. El curs vol donar a conèixer el funcionament de l’activitat subvencional, els límits pressupostaris, el control financer i les conseqüències de l’incompliment de les obligacions per part del receptor de la subvenció. Es tracta d’un curs en què s’exposaran nombrosos casos pràctics i en què els participants podran exposar els seus casos reals. Aspectes com l’activitat subvencional, el concepte de subvenció, el procediment per atorgar subvencions, el control financer i pressupostari i, sobretot, la justificació de les subvencions seran analitzats de manera detallada. Objectius Determinar el marc legal al qual estan subjectes les subvencions Detallar les principals tipologies de subvencions Clarificar què entenem per activitat subvencional i què implica el concepte de subvenció Establir quins han de ser els passos pel que fa a la justificació Els casos d’incompliment: conseqüències legals i jurídiques Mostrar casos pràctics en aquest àmbit, tot fomentant la participació dels assistents Continguts El concepte de subvenció. La legislació reguladora de les subvencions Les subvencions en l’àmbit de la cultura municipal: abast i regulació L’activitat subvencionable: què és i com funciona El control financer i pressupostari La justificació de les subvencions La possibilitat de revocar les subvencions DOCENTS Rebeca Cordeiro Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona. Funcionària de carrera en la categoria de Tècnica superior en gestió de l’Ajuntament de Barcelona. Experiència en l’Administració pública local des del 1998 i com a advocada per compte propi. Funcions de tècnica especialista jurídica a l’Institut municipal de l’habitatge de Barcelona (2009 a 2019), a l’Àrea de Drets socials, justícia global, feminismes i LGTBI on també he exercit com a Secretària delegada (2020 a 2023). Actualment Lletrada consistorial als Serveis Jurídics centrals de l’Ajuntament de Barcelona. (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | |||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba401124588 | Disseny de projectes culturals per a la transformació social | 2024-02-27 09:00:00 | 2024-02-27 14:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/disseny-de-projectes-culturals-per-a-la-transformaci%C3%B3-social | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona) | Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona) | 41.3842358,2.1638979 | 1 | Presencial (CERC) | Tots tenim molt present que s’han de crear projectes culturals consistents i ben elaborats. Però no sempre tenim en compte que aquests projectes han d’estar adreçats a bastir una veritable transformació social, capaç de mobilitzar agents culturals, institucions i ciutadans en una acció que tingui en compte la comunitat i que treballi al seu servei. La cultura ha de jugar un paper de mobilització i de transformació de la societat, accentuant el seu caràcter de revulsiu. En aquest paper és del tot oportú parlar de drets culturals, d’igualtat, d’equitat i d’accessibilitat a la cultura. I d’altra banda hem de pensar també en la relació indestriable i necessària que s’estableix entre la cultura i l’educació. A partir d’aquests preliminars el curs s’endinsarà en el disseny de projectes culturals amb voluntat transformadora, tot mostrant casos d’èxit i bones pràctiques, sense obviar els fracassos que s’han produït també en el camí. Alhora s’abordarà l’avaluació dels processos i l’impacte a les nostres realitats, tot mostrant exemples d’implementació als municipis de referència. Objectius Exposar la importància de construir projectes culturals que tinguin com a objectiu la transformació social Establir els vincles entre la cultura i l’educació en les polítiques culturals, i en els projectes en particular Subratllar el caràcter clau de la ciutadania en la planificació cultural Detallar com es crea un projecte amb vocació social Mostrar bones pràctiques i exemples de projectes socials i culturals arrelats als municipis Continguts Crear projectes culturals: finalitats i objectius que s’han de tenir en compte La cultura i l’educació com a eixos de transformació social Treballant amb la comunitat i els agents: un concepte clau Projectes i bones pràctiques en la confluència de la cultura i la transforació social Què cal tenir en compte per fer un projecte que incideixi en la nostra realitat i sigui capaç de transformar-la? Avaluant els nostres èxits i fracassos PROGRAMA DOCENT Helena Minuesa Llicenciada en Humanitats i màster en Gestió del patrimoni cultural, treballa actualment com a tècnica de cultura al Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Ha liderat durant més de 14 anys el servei pedagògic dels Museus de Sant Cugat, especialitzant-se en el disseny de propostes que parteixen de l’equitat i la inclusió com a condició sine qua non de la pràctica cultural. D’entre elles, destaquen projectes artístics per vèncer l’estigma de la discapacitat, combatre la soledat de persones que han patit violència o capgirar l’estat establert dels relats més conservadors de la cultura. Ha impartit formació a mida sobre mediació patrimonial i acció cultural en diverses institucions, entre les quals destaquen l'Escola EFA (Associació d'empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura) o el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres. Aposta clarament per una mirada de la cultura el més àmplia possible, entenent-la com a activadora, generadora i còmplice de la pau social. (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | ||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba401123588 | Les subvencions en l’àmbit de la cultura local (4a edició) | 2024-01-30 10:00:00 | 2024-02-01 12:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/les-subvencions-en-l-%C3%A0mbit-de-la-cultura-local-4a-edici%C3%B3- | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Videoformació (plataforma ZOOM) | Videoformació (plataforma ZOOM) | 1 | En l’activitat diària dels tècnics i tècniques de cultura és imprescindible conèixer el marc legal de les subvencions, els procediments de concessió i els requisits a l’hora d’atorgarles. Tard o d’hora les persones que treballen en cultura acaben tenint contacte amb aspectes legals i de procediment relacionats amb les subvencions, amb la qual cosa apareixen, de manera inevitable, molts dubtes sobre com atorgar-les i també sobre els passos que cal fer en aquest sentit. El curs vol donar a conèixer el funcionament de l’activitat subvencional, els límits pressupostaris, el control financer i les conseqüències de l’incompliment de les obligacions per part del receptor de la subvenció. El curs té com a objectius principals determinar el marc legal al qual estan subjectes les subvencions, detallar-ne les principals tipologies, clarificar què entenem per activitat subvencional, establir quins han de ser els passos pel que fa a la justificació, analitzar els casos d’incompliment i mostrar casos pràctics. Un curs ple d’exemples pràctics Durant el curs s’exposaran nombrosos casos pràctics en què els participants podran analitzar casos reals. Aspectes com l’activitat subvencional, el concepte de subvenció, el procediment per atorgar subvencions, el control financer i pressupostari i, sobretot, la justificació de les subvencions seran analitzats també de manera detallada. Programa 30 de gener 10:00 - 11:00 h: Definició de subvenció. Normativa reguladora. Concepte, característiques i subjectes 11:00 - 12:00 h: Tipus de subvencions i procediments. Justificació i reintegrament (models). Infraccions i sancions 1 de febrer 10:00 - 11:00 h: Publicitat i transparència. Elements vinculats (protecció de dades, propietat intel·lectual, tractament fiscal, pressupost) 11:00 - 12:00 h: Casos pràctics Docents Rebeca Cordeiro Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona. Funcionària de carrera en la categoria de Tècnica superior en gestió de l’Ajuntament de Barcelona. Experiència en l’Administració pública local des del 1998 i com a advocada per compte propi. Funcions de tècnica especialista jurídica a l’Institut municipal de l’habitatge de Barcelona (2009 a 2019), a l’Àrea de Drets socials, justícia global, feminismes i LGTBI on també he exercit com a Secretària delegada (2020 a 2023). Actualment Lletrada consistorial als Serveis Jurídics centrals de l’Ajuntament de Barcelona. (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | ||||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba390392745 | Espai Claustre. Gastronomia i cultura, un tàndem a explorar | 2023-11-07 09:00:00 | 2023-11-07 14:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/espai-claustre.-gastronomia-i-cultura-un-t%C3%A0ndem-a-explorar | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Cèntric Espai Cultural d’El Prat de Llobregat (Plaça de Catalunya 39-41) | Cèntric Espai Cultural d’El Prat de Llobregat (Plaça de Catalunya 39-41) | 41.3223040,2.0915051 | 1 | El CERC habilitarà el transport fins al Prat. El punt de trobada serà al CERC (carrer Montalegre, 7) a les 9 h | El Centre d'Estudis i Recursos Culturals de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona organitza aquest curs, tot abordant una temàtica, com la gastronomia, que cada vegada té més importància en el marc de la cultura i de les activitats i polítiques culturals. I ho farem canviant l’escenari habitual dels cursos per traslladar-nos al Cèntric Espai Cultural d’El Prat de Llobregat. El curs s’emmarca dins l’Espai Claustre, un format adreçat especialment a la reflexió pausada i a la creació i reformulació d’idees en el camp de les polítiques culturals, sempre en grups reduïts per facilitar la comunicació i la interacció amb el docent. La forta vinculació de la gastronomia amb la cultura ha estat present des de temps immemorials, però ha gaudit d’un impuls i un gran reconeixement en els últims anys. La gastronomia es connecta als municipis, als indrets concrets, a les comarques. Cada expressió gastronòmica sovint té molt a veure amb el territori en què es crea, tot responent als productes que la terra ofereix. Però a més existeix una oferta gastronòmica que està lligada de manera indestriable al turisme i per tant a la dinamització econòmica. Les activitats culinàries fan conèixer el territori i contribueixen a dotar-lo d’un segell propi i inconfusible. Per tots aquests motius, aquesta sessió de l’Espai Claustre vol reflexionar sobre la importància de la gastronomia en la cultura dels nostres municipis. Per això hem volgut situar una part del curs al Parc Agrari del Baix Llobregat, amb l’objectiu de mostrar l’estreta vinculació entre el producte de proximitat i de qualitat i un espai concret, en plena conurbació de Barcelona i amb tots els problemes que pateix avui dia la pagesia. IMPORTANT: El curs tindrà lloc al Cèntric Espai Cultural d’El Prat de Llobregat (Plaça de Catalunya 39-41) i al Parc Agrari del Baix Llobregat. El CERC habilitarà el transport fins al Prat. El punt de trobada serà al CERC (carrer Montalegre, 7) a les 9 h. Des d’aquí s’accedirà al punt de recollida dels assistents. Els qui ho desitgin podran arribar-hi també per mitjans propis (connexions amb metro, autobús i cotxe privat). Es prega màxima puntualitat, ja que se sortirà del CERC a les 9’05 en punt i el transport sortirà a les 9’15 h. del punt de recollida. Es recomana dur roba i calçat còmodes. PROGRAMA 7 de novembre 09:00 h: Trobada al CERC (Montalegre, 7) i sortida cap al punt de recollida dels assistents. 9:15 - 10:00 h: Transport facilitat pel CERC (minibús o autocar) fins al Cèntric-Espai Cultural d’El Prat de Llobregat. 10:00 - 11:00 h: La relació entre la cultura i la gastronomia. Exemples pràctics en el camp de la comunicació. 11:00 - 11:30 h: La importància de la relació entre la gastronomia i el territori. Les vinculacions culturals. 11:30 - 12:00 h: Pausa 12:00 - 12:20 h: Trasllat, en autocar i a peu, fins a la masia de cal Jaume del Bitxot, situada al Parc Agrari del Baix Llobregat. 12:20 - 13:45 h: La importància del producte de proximitat. Exemples pràctics de la vinculació amb el territori. 13:45 - 14:00 h: Anada a peu fins al punt de recollida 14:00 - 14:30 h: Retorn al CERC en autocar-minibús. DOCENT Marc Casanovas. Periodista i comunicador gastronòmic especialitzat en reportatges de gran format i entrevistes en profunditat, en el camp de la gastronomia, l’alimentació, l’agricultura, la ramaderia, la pesca i els petits productors, entre molts d’altres. Després de viure dos anys i mig a Boston ha tornat a Barcelona i ha col·laborat en alguns dels mitjans més importants del país, com La Vanguardia i Catalunya Ràdio. També ha treballat per a la revista Arrels, la revista Cuina o la Guia Repsol. Ha treballat a productes de televisió com Lavinia, MediaPro o Gestmusic. També ha col·laborat a elBulli Foundation. Aquest any ha rebut el Premi Nèstor Lujan de Periodisme Gastronòmic i ha editat el llibre No soc un dels vostres (Ara Llibres), que narra la vida del cuiner Àlex Montiel i del seu restaurant L’Aram. També ha estat editor, juntament amb Lakhsmi Aguirre, del llibre Escribir gastronomia. La mejor escritura gastronòmica en 2022 en español (Col&Col Ediciones). ENTREVISTA MARC CASANOVAS | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | ||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba390389341 | La ràdio intermitent: el podcast com a dinamitzador de la cultura local | 2023-07-04 00:00:00 | 2023-07-06 23:59:59 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/la-r%C3%A0dio-intermitent-el-podcast-com-a-dinamitzador-de-la-cultura-local | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Videoformació (plataforma ZOOM) | Videoformació (plataforma ZOOM) | 1 | El Centre d'Estudis i Recursos Culturals de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona organitza aquest curs tot constatant que els podcast són un fenomen comunicatiu i cultural de primer ordre. Tothom, en major o menor mesura, hi ha tingut accés en els últims temps, i han esdevingut una eina imprescindible per tal d’arribar als oients, especialment en les franges de població més joves. Les ràdios locals i comunitàries també són una eina important en el plantejament de la comunicació i de la cultura dels municipis. Però què representen els podcast des del punt de vista cultural? Quins usos podem donar-los? Què ens poden oferir en el camp de la cultura municipal? Quin paper poden jugar les ràdios locals en la comunitat? Aquests i altres interrogants es respondran en aquest curs, pensat des de l’òptica municipal i amb un caràcter participatiu i dinàmic. Els objectius del curs se centraran a explorar les possibilitats de la ràdio itinerant i comunitària, tot reflexionant al voltant de la ràdio i el podcast com a eina de dinamització cultural, amb un enfocament basat en els drets culturals i la cultura comunitària. Alhora el curs vol identificar reptes de les ràdios locals i del podcast com a recurs per a les polítiques culturals públiques. El curs presentarà les experiències de L’Eixida, Col·lectiu d’agitació cultural itinerant, així com la Ràdio Intermitent, una ràdio itinerant i comunitària que fa més amples els marges de la cultura. Al mateix temps s’abordaran les polítiques culturals vistes des dels drets culturals i la cultura comunitària. Les sessions es plantegen de manera dinàmica i participativa, amb la voluntat de presentar accions, projectes i processos que serveixen per idear ràdios locals i emprar el podcast com a recurs dinamitzador de la cultura local. PROGRAMA 4 de juliol 10:00 - 10:20 h: Presentació del formador i de la formació. Ronda de presentacions de les persones participants. Recull d’interessos vers la formació i resposta a la pregunta 'Ràdios locals, ràdios escolars, ràdios comunitàries' 10:20 - 10:30 h: Presentació de L’Eixida, col·lectiu d’agitació cultural itinerant 10:30 - 11:00 h: Presentació de Ràdio Intermitent: origen, evolució, línies d’actuació, accions i processos, idees i prototipus 11:00 - 11:30 h: Drets culturals (dret a participar en la vida cultural), cultura comunitària, ràdio i podcast 11:30 - 11:50 h: Ronda oberta: Reptes de la ràdio local i el podcast com a recurs per a les polítiques culturals públiques dels municipis 11:50 - 12:00 h: Dinàmica final de valoració de la sessió 6 de juliol 10:00 - 10:20 h: Presentació de la sessió i de la dinàmica de treball per grups. 10:20 - 11:00 h: Treball per grups: la ràdio local i el podcast com a recurs dinamitzador, línies d’actuació, projectes i accions. Es plantejaran diverses situacions a partir d’allò que s’hagi detectat a la primera sessió. Cada grup tindrà un cas i haurà de plantejar un o diversos prototipus 11:00 - 11:45 h: Plenària de grups. Compartim el treball de cada grup amb l’objectiu de crear un document amb un seguit d’indicacions per a fer de la ràdio local i el podcast un recurs dinamitzador de la cultura local. 11:45 - 12:00 h: Dinàmica de valoració de la formació i possibles línies de continuïtat DOCENTS Joan Gener Barbany Educador social i agitador cultural. Cofundador de L'Eixida i de Ràdio Intermitent. Treballa des de l'educació i la dinamització cultural i comunitària per a desplegar els drets i la sobirania culturals. Ha desenvolupat la seva trajectòria professional fent d'educador de carrer, treballant en projectes d'acció comunitària i dinamitzant processos de participació ciutadana. A més, és professor col·laborador del Grau d'Educació Social de la UOC i del CFGS en tècniques d'actuació teatral d'Arsènic. PODCAST RÀDIO INTERMITENT ENTREVISTA JOAN GENER BARANY | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | ||||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba390391068 | Espai Claustre amb Alfons Martinell. Les polítiques culturals i la seva influència. Una anàlisi filosòfica i històrica | 2023-10-03 10:00:00 | 2023-10-03 14:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/espai-claustre.-les-pol%C3%ADtiques-culturals-i-la-seva-influ%C3%A8ncia.-una-an%C3%A0lisi-filos%C3%B2fica-i-hist%C3%B2rica | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | c. Montalegre, 7 (08001 - Barcelona) | c. Montalegre, 7 (08001 - Barcelona) | 41.3843602,2.1662459 | 1 | El Centre d'Estudis i Recursos Culturals de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona organitza aquest curs amb l’objectiu de definir les polítiques culturals i la seva evolució històrica en el context català, estatal i europeu, tot incidint en els conceptes i els agents que han contribuït a forjar-ne la noció. D’aquesta manera s’analitzarà el concepte de política cultural i la seva evolució, així com la seva importància com a eina de transformació social. El curs s’emmarca dins l’Espai Claustre, un format adreçat especialment a la reflexió pausada i a la creació i reformulació d’idees en el camp de les polítiques culturals, sempre en grups reduïts per facilitar la comunicació i la interacció amb el docent. La importància de les polítiques culturals. Repensar el passat i el present per bastir la cultura del futur La cultura i les polítiques culturals responen a uns objectius i a un desenvolupament històric determinat, condicionat per factors econòmics, socials i polítics concrets. La cultura i les polítiques culturals no són un element “donat”, sinó construït al llarg del temps, com a resposta a unes necessitats i uns interessos determinats. L’objectiu d’aquest curs és analitzar la progressió històrica i social del concepte de cultura, des dels seus orígens fins als nostres dies, i analitzar els qüestionaments que ha sofert per part dels agents socials. Tenir aquesta perspectiva crítica és essencial a l’hora de tenir una visió que tingui en compte les càrregues ideològiques de la cultura i ajudi a configurar objectius que responguin a les demandes pròpies de cada temps. Per aquest motiu del curs també en sortiran línies i propostes, de present i de futur, per a les polítiques culturals locals. PROGRAMA 3 d’octubre 10:00 - 11:30 h: Evolució de les polítiques culturals a Catalunya, Espanya i Europa en els últims decennis. La importància de les polítiques culturals locals 11:30 - 12:00 h: Pausa 12:00 - 13:30 h: Reptes de la gestió cultural davants els canvis socials, econòmics i tecnològics actuals 13:30 - 14:00 h: Participació dels assistents i debat sobre les idees i propostes sorgides en el curs DOCENT Alfons Martinell En l’actualitat és director científic de la Comunitat de Coneixement sobre Cultura i Desenvolupament Sostenible de la Xarxa Espanyola per al Desenvolupament Sostenible (REDS- SDSN). Codirector Càtedra Pau Casals. Música i defensa de la Pau i els Drets Humans. Professor Titular d'Universitat jubilat de la Universitat de Girona 1992- 2014. Director i Fundador de la Càtedra UNESCO: 'Polítiques Culturals i Cooperació' de la Universitat de Girona, 2000 – 2014. Va ser Director General de Relacions Culturals i Científiques de l' Agència Espanyola de Cooperació Internacional. Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació d'Espanya (2004–2008). Fundador i President de la Fundació Interarts (Barcelona). (1995–2004). Expert en el camp de la Formació de Gestors Culturals, Cooperació Cultural i desenvolupament, Polítiques Culturals Territorials i Cultura i Educació te publicats diferents treballs en aquest camp. Director del Curs de Postgrau en 'Gestió i Polítiques Culturals' organitzat pel CERC amb la Universitat de Barcelona i el Ministeri de Cultura, entre 1991-97 (6 promocions). Membre de l'equip que va impulsar el Màster en Gestió Cultural des de 1989 der la Universitat de Barcelona i el CERC, fins al curs 1995-96. www.alfonsmartinell.com ENTREVISTA A ALFONS MARTINELL | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | |||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba401177994 | Jornada: Interculturalitat, cohesió social i llengua | 2024-04-09 10:00:00 | 2024-04-09 15:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/jornada-interculturalitat-cohesi%C3%B3-social-i-llengua | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona) | Pati Manning (c. Montalegre, 7 - Barcelona) | 41.3843602,2.1662459 | 1 | El concepte d’interculturalitat té moltes implicacions, essent la llengua una de les més importants. Aquesta jornada vol incidir en el concepte renovat d’interculturalitat, analitzant-ne els propòsits, el recorregut històric i les conseqüències que té des del punt de vista cultural, polític i jurídic. La interculturalitat té del tot a veure amb la cohesió social, ja que una societat que no tingui en compte les cultures que acull no podrà estar unida i vinculada de cap manera. Des de la complexitat i el conflicte es pot avançar cap a models de cultura compartida que tingui com a centre la llengua catalana, tan amenaçada en els últims temps per raons ben diverses. La pregunta immediata que vol contribuir a respondre aquesta jornada és què poden fer els nostres municipis perquè la interculturalitat i la cohesió social es vehiculin a través del català, la seva defensa, preservació i ús social. Cal tenir en compte, a més, que el català és una llengua minoritzada en els seus propis territoris, i això atorga un nou factor de dificultat a les polítiques interculturals. Al capdavall, estem parlant de com gestionar la complexitat que ens ofereix la mateixa diversitat de persones, llengües, cultures i maneres d’entendre el món que existeixen en el nostre país. Aquesta jornada vol ser un punt de confluència per debatre i analitzar aquestes qüestions candents. Objectius Subratllar el paper decisiu que ha de tenir la llengua catalana en la cohesió social i la interculturalitat Posar èmfasis en la cohesió social com a vehicle d’aglutinació social i cultural de la ciutadania Analitzar el paper dels drets culturals de les minories Mostrar la teoria internacional al voltant de la interculturalitat Examinar i debatre el paper de la interculturalitat en els nostres municipis Presentar exemples de complexitat intercultural que puguin servir de models a la nostra realitat Continguts Anàlisi dels conceptes d’interculturalitat i de cohesió social Sociolingüística del català. Situació nacional i anàlisi d’alguns municipis Llengua minoritària o llengua minoritzada. Diferències i controvèrsies Situació de la llengua catalana en el terreny de la interculturalitat Com podem treballar la cohesió social des de la nostra realitat municipal? Exemples i bones pràctiques en el terreny de la diversitat La implicació de la població i dels col·lectius en la cohesió social. Àmbits, vies i possibilitats d’actuació El català com a vehicle social de comunicació | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | |||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba390392110 | La polivalència dels centres culturals. Un valor en alça | 2023-11-27 10:00:00 | 2023-11-28 12:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/la-polival%C3%A8ncia-dels-centres-culturals.-un-valor-en-al%C3%A7a | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Videoformació (plataforma ZOOM) | Videoformació (plataforma ZOOM) | 1 | La polivalència dels centres culturals és un valor en alça motivat per la diversitat de factors, realitats i situacions socials que es troben en els nostres municipis i barris. Poder respondre amb agilitat a les demandes de la societat és del tot necessari, i això vol dir dotar-se d’una gran capacitat de canvi, tot adaptant estructures que en un principi estaven destinades a altres possibilitats a les noves realitats. Ara bé, com sol passar amb les anomenades sales polivalents, els centres que volen aprofundir aquesta manera de fer corren el perill de “servir per a tot i per a res alhora”. I és aquí, justament, on s’han d’establir paràmetres sòlids de programació i de planificació que permetin afrontar la diversitat d’interessos i de realitats socials. La polivalència implica satisfer demandes molt diverses des de la màxima qualitat, dotació de mitjans i suport humà. I això no és fàcil amb pressupostos ajustats i amb la pressió del calendari i del dia a dia. Per tant, aquest curs vol donar resposta a com es pot ser polivalent sense perdre l’essència del centre. I això vol dir incidir en estratègies i actuacions que puguin fer front a les demandes múltiples de la societat en matèria cultural i social. Usos i serveis complexos, adaptables i diversificats El curs té com a objectiu abordar la complexitat i la multiplicitat de demandes culturals en els municipis, tot establint usos i serveis complexos, adaptables i diversificats. I això vol dir racionalitzar espais i horaris per poder atendre totes les necessitats. Al mateix temps s’insistirà en la necessitat de mantenir un diàleg fluid amb els agents culturals i els usuaris dels centres culturals per atendre millor les seves demandes. Les necessitats de la ciutadania són múltiples, i per aquest motiu cal obrir els centres culturals als nous requeriments dels agents, usuaris individuals, entitats i col·lectius. Programa 27 de novembre 10:00 - 11:00 h: Els centres culturals polivalents. Introducció: Els centres culturals ahir i avui: origen, tipologia, definicions i reptes actuals en el context d’un territori canviant Els centres culturals avui: funcions i caràcter estratègic en un territori complex: la importància de l’escala local 11:00 - 12:00 h: El paper dels equipaments i centres culturals com a espais polivalents en el context de la societat i els territoris actuals: Els centres culturals des de la perspectiva de la diversitat (funcional i territorial): tendències actuals de canvi en els territoris locals Els centres culturals des de la perspectiva de la triple crisi econòmica-social; sanitària-cívica; i ambiental-climàtica 28 de novembre 10:00 - 11:00 h: El paper dels equipaments i centres culturals com a espais polivalents en el context de la societat i els territoris actuals. Exemples i bones pràctiques: Selecció de centres culturals a territoris diversos –locals i internacionals– per a exemplificar els reptes actuals dels equipaments Síntesi de les noves funcions: els equipaments i centres culturals com a ‘incubadores’ o ‘labs’ des de nous criteris d’equitat social, responsabilitat cívica, educació ciutadana i resiliència ambiental 11:00 - 11:45 h: Usos polivalents: avantatges i inconvenients. La necessitat de la planificació i la racionalització: De l’ambivalència a la polivalència dels equipaments i centres culturals: protocols de polivalència real des de criteris d’innovació, creativitat i sostenibilitat De la polivalència estandard a la polivalència creativa: els equipaments i centres culturals com a ‘càmeres d’eco’ d’una resposta transversal i actualitzada als reptes de la societat del segle XXI 11:45 - 12:00 h: Reflexions finals i debat amb els assistents Docents Francesc Muñoz és doctor en Geografia i professor al Departament de Geografia de la UAB. Ha rebut guardons com el ‘Premi a la millor tesi doctoral en atenció als valors humans en l'enginyeria’ (Càtedra Victoriano Muñoz Oms de la UPC, 2004). Ha publicat libres com Urbanalización: Paisajes Comunes, Lugares Globales (Gustau Gili, 2008). Ha estat comissari de mostres com l’exposició commemorativa dels 30 Anys d’Ajuntaments Democràtics ‘Local, local! La ciutat que ve’ (2010) i jurat en premis internacionals com els Premis City to City (2012). Assessora governs i ens locals i regionals dirigint Plans Estratègics i orientant el disseny de Plans d’urbanisme i d’Equipaments. Ha estat membre de Consells Assessors com el de l’Any Cerdà (2009-2010) o el del Programa de Barris de l’Ajuntament de Barcelona. Actualment, dirigeix l’Observatori de la Urbanització de la UAB. (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | ||||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba390391515 | L’economia de la cultura. Els impactes de la cultura en l’economia municipal | 2023-10-23 10:00:00 | 2023-10-27 12:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/l-economia-de-la-cultura.-els-impactes-de-la-cultura-en-l-economia-municipal | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Videoformació (plataforma ZOOM) | Videoformació (plataforma ZOOM) | 1 | Plantejar-se el retorn econòmic que es produeix en cada activitat cultural és una opció que no pot deixar-se de banda. La cultura té mols impactes i un d’ells és l’econòmic. Però com afecta un esdeveniment cultural la cultura dels municipis? De quines dades fiables disposem? Com podem fer que la cultura esdevingui un factor de desenvolupament econòmic i contribueixi a ser un catalitzador de les energies municipals? Aquests són només alguns dels interrogants que el curs intentarà respondre, amb la voluntat d’abordar els més moderns enfocaments en relació a l’economia de la cultura, i a davallar dels plantejaments teòrics a les concrecions que afecten el desplegament diari de les polítiques culturals municipals. De l’impacte de l’activitat cultural als processos de la transformació digital, verda i social Al llarg d’aquesta sessió es volen introduir i desenvolupar els conceptes bàsics de l’economia de la cultura i els reptes de futur al món local. El curs incidirà en la identificació i classificació dels sectors culturals, en les característiques dels productes culturals des de la perspectiva de l’economia, en l’anàlisi dels impactes econòmics en les activitats culturals dels municipis i també es focalitzarà en les tendències de futur, amb un especial èmfasi en els sectors culturals davant dels processos de la transformació digital, verda i social. Programa 23 d’octubre 10 - 11 h: Els sectors culturals 11 - 12 h: Definició i característiques dels productes culturals 27 d’octubre 10 - 11 h: Els impactes econòmics de les activitats culturals 11 - 12 h: Tendències de futur Docent Xavier Cubeles Responsable de la Línia de cultura i turisme de la Unitat de Consultoria de la Fundació Eurecat-Centre Tecnològic de Catalunya, on participa en projectes d’investigació aplicada i serveis de consultoria d’innovació en l’àmbit dels sectors culturals i creatius, així com en d’altres projectes. Entre aquests, ha estat responsable de la coordinació de la Comunitat RIS3CAT Media i participa en els treballs de posada en marxa de l’EIT Culture & Creativity. Professor associat de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, tot impartint l’assignatura economia de les indústries culturals. (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:07 | ||||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba390390919 | La difusió cultural a través del WhatsApp i Telegram. Noves possibilitats | 2023-09-26 10:00:00 | 2023-09-28 12:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/la-difusi%C3%B3-cultural-a-trav%C3%A9s-del-whatsapp.-noves-possibilitats | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Videoformació (plataforma ZOOM) | Videoformació (plataforma ZOOM) | 1 | Els missatges telefònics a través de les aplicacions WhatsApp i Telegram han arribat també a la cultura i a la difusió d’actes culturals. Aquestes aplicacions són una manera molt directa d’arribar a la ciutadania, en un moment en què altres opcions, com ara el correu electrònic, ha passat a un segon nivell. Tampoc les xarxes socials, amb la seva saturació i proliferació de missatges, garanteixin que la nostra activitat, projecte o programació tingui un grau massiu de coneixement per part de la ciutadania. Tanmateix, WhatsApp i Telegram, malgrat els seus innegables avantatges, també tenen limitacions clares en relació a la privacitat de les persones a les quals ens adrecem. I d’altra banda s’ha de tenir en compte que no es pot abusar dels missatges, ja que llavors caiem en la sobresaturació i es genera un efecte contrari al que volíem assolir. Aquest curs analitzarà els pros i contres d’aquestes eines poderoses, que ben utilitzades poden ser de gran ajut a l’hora de difondre la cultura municipal. Programa 26 de setembre 10:00 - 10:35 h: Què són WhatsApp i Telegram i per a què serveixen (exemples de diferents usos) 10:35 - 11:00 h: Com funcionen WhatsApp i Telegram? Emissor, canal, receptor. Diferències de les dues plataformes 11:00 - 11:25 h: Estratègia i tàctiques per escriure missatges atractius a WhatsApp i Telegram 11:25 - 12:00 h: WhatsApp Business: com funciona, perfil d’empresa, missatges massius 28 de setembre 10:00 - 10:20 h: WhatsApp Business: com funciona? Perfil d’empresa i missatges massius 10:20 - 11:00 h: Telegram: com funciona? Ús professional, perfil, canals, grups 11:00 - 11:30 h: Ús de la missatgeria instantània com un canal eficaç en la comunicació cultural 11:30 - 11:45 h: Bones pràctiques 11:45 - 12:00 h: Dubtes i preguntes del curs Docent Maria Gascons Periodista especialitzada en PR & Màrqueting online, amb experiència en diferents agències i empreses fent tasques de desenvolupament de continguts i la gestió de xarxes socials (KLZ Events, Bcnpress, Tinkle, i Metropolis entre d'altres). Actualment treballa a l'empresa NOTIDIG. (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:08 | ||||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba396085292 | La difusió cultural a través del WhatsApp i Telegram. Noves possibilitats (2a edició) | 2023-12-12 10:00:00 | 2023-12-14 12:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/la-difusi%C3%B3-cultural-a-trav%C3%A9s-del-whatsapp-i-telegram.-noves-possibilitats-2a-edici%C3%B3- | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Videoformació (plataforma ZOOM) | Videoformació (plataforma ZOOM) | 1 | Els missatges telefònics a través de les aplicacions WhatsApp i Telegram han arribat també a la cultura i a la difusió d’actes culturals. Aquestes aplicacions són una manera molt directa d’arribar a la ciutadania, en un moment en què altres opcions, com ara el correu electrònic, ha passat a un segon nivell. Tampoc les xarxes socials, amb la seva saturació i proliferació de missatges, garanteixin que la nostra activitat, projecte o programació tingui un grau massiu de coneixement per part de la ciutadania. Tanmateix, WhatsApp i Telegram, malgrat els seus innegables avantatges, també tenen limitacions clares en relació a la privacitat de les persones a les quals ens adrecem. I d’altra banda s’ha de tenir en compte que no es pot abusar dels missatges, ja que llavors caiem en la sobresaturació i es genera un efecte contrari al que volíem assolir. Aquest curs analitzarà els pros i contres d’aquestes eines poderoses, que ben utilitzades poden ser de gran ajut a l’hora de difondre la cultura municipal. Programa 12 de desembre 10:00 - 10:35 h: Què són WhatsApp i Telegram i per a què serveixen (exemples de diferents usos) 10:35 - 11:00 h: Com funcionen WhatsApp i Telegram? Emissor, canal, receptor. Diferències de les dues plataformes 11:00 - 11:25 h: Estratègia i tàctiques per escriure missatges atractius a WhatsApp i Telegram 11:25 - 12:00 h: WhatsApp Business: com funciona, perfil d’empresa, missatges massius 14 de desembre 10:00 - 10:20 h: WhatsApp Business: com funciona? Perfil d’empresa i missatges massius 10:20 - 11:00 h: Telegram: com funciona? Ús professional, perfil, canals, grups 11:00 - 11:30 h: Ús de la missatgeria instantània com un canal eficaç en la comunicació cultural 11:30 - 11:45 h: Bones pràctiques 11:45 - 12:00 h: Dubtes i preguntes del curs Docent Maria Gascons Periodista especialitzada en PR & Màrqueting online, amb experiència en diferents agències i empreses fent tasques de desenvolupament de continguts i la gestió de xarxes socials (KLZ Events, Bcnpress, Tinkle, i Metropolis entre d'altres). Actualment treballa a l'empresa NOTIDIG. (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:08 | ||||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba387588980 | Cultura digital. Implementació en les polítiques culturals | 2023-05-23 10:00:00 | 2023-05-25 12:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/cultura-digital.-implementaci%C3%B3-en-les-pol%C3%ADtiques-culturals | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Videoformació (plataforma ZOOM) | Videoformació (plataforma ZOOM) | 1 | La cultura digital és present a tots els serveis de cultura i també a les polítiques culturals que s’adrecen a la ciutadania. Però la cultura digital va més enllà d’un maquinari i d’un programari, ja que requereix un canvi de visió i una sèrie d’estratègies que han d’estar en el moll de l’os de les nostres organitzacions. La pregunta clau és com es pot impulsar la cultura digital des dels departaments de cultura dels municipis. I també què pot fer i ha de fer un ajuntament en aquest món de la informació i el coneixement. La cultura digital requereix saber quins serveis donem, quin desplegament fem de les nostres accions i com ens comuniquen de manera fluïda amb les ciutadans. Analitzar tots aquests punts implica tenir, en primer lloc, una estratègia municipal en el camp de la cultura que contribueixi a tenir una ciutadania competent des del punt de vista digital, la qual cosa ha de trencar les barreres i desigualtats en aquest àmbit. Les polítiques culturals han de treballar de valent per garantir l’accés universal a la cultura. Cultura digital, per tant, inclou un ampli ventall de conceptes, des del món de l’Smart fins a la intel·ligència artificial, tot abastant l’experimentació i la incorporació de tecnologies digitals a l’experiència de visita. Aquest curs vol contribuir a pensar i desenvolupar línies de treball des de la planificació, l’observació i l’avaluació del que fem en aquest àmbit, sense oblidar la infraestructura, la connectivitat, l’extensió a Internet dels continguts i els programes artístics culturals i patrimonials, així com la comunicació en general. Programa 23 de maig 10:00 - 12:00 h: El futur de la cultura digital en la nostra societat. Definició i implicacions. Pep Salazar, director d’Offf Barcelona 25 de maig 10:00 - 11:00 h: Implementant la cultura digital als municipis. Marc Hernández, director de La Tempesta 11:00 - 12:00 h: El projecte d’Art Digital. Cicle d’Arts Digitals de Vic. Xavier Mingo, cap de l’Àrea de Cultura i Museus de l’ajuntament de Vic Docents Pep Salazar Garcia Postgraduat en Gestió i Polítiques Culturals per la Universitat de Barcelona, i per la City University de Londres, en Arts Management. Director del Festival de creativitat digital i disseny Off, amb 18 edicions. En els darrers anys ha estat director del Mobile World Center, espai dedicat a l’anàlisi i la visualització de les tecnologies en l’àmbit social i cultural. És coordinador acadèmic del Programa de Postgrau en Producció i gestió d’esdeveniments de la UB. La seva experiència docent, a banda dels cursos de Gestió Cultural de la UB, també inclou diverses assignatures al departament de Gestió i Promoció de la ESMUC, com Gestió de la Innovació, Organització de Concerts i Actualitat internacional. També es docent a la escola Superior de Disseny ESDI, Disseny de Projectes. Ha estat al capdavant de diversos projectes relacionats amb les Industries Creatives, en l’àmbit públic i privat i d’àmbit internacional, amb marques I projectes com ara Sonar, Teatre Lliure, CCCB, La Fura dels Baus, L’Auditori, Auditori de Girona, Cultura 03, entre d’altres. Xavier Mingo Cap de l’àrea de Cultura i Museus de l’ajuntament de Vic. També ha estat director del Centre Cultural la Mercè de Girona, coordinador de Cultura i Educació de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, cap de Serveis Personals de l’Ajuntament de la Roca del Vallès, tècnic de cultura dels Ajuntaments de Tona, Premià de Mar, i Canovelles, i gestor de Centres Cívics i Casals de Joves a Barcelona. Consultor de polítiques culturals locals. Marc Hernández Güell Llicenciat en Economia (UAB). Fundador i Director de 'La Tempesta: Ciutat, cultura i tecnologia' (http://latempesta.cc). Especialista en la transformació digital de les organitzacions culturals i de patrimoni cultural (GLAMs, Universitats, Serveis de cultura municipals,...). Ha treballat com a Cap de sistemes a l'Institut de Cultura de Barcelona des d'on ha impulsat la transformació digital i els drets culturals digitals a la ciutat de Barcelona. També ha estat cap de projectes a 'Focus on emotions', start-up del sector audiovisual i media i consultor en management i estratègia a Management Momentum. Es l'autor de la Guia del CERC-DIBA Impuls d'una estratègia de cultura digital als municipis. Ha impartit classes al màster d'Intervenció en el paisatge i gestió del patrimoni UAB-MUHBA, al Màster d'Innovació Turística UB-CETT i a La Fábrica, Fundación contemporánea, entre d'altres. (PREINSCRIPCIONS TANCADES) ENTREVISTA A PEP SALAZAR | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:08 | ||||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba390387899 | Propietat intel·lectual en la gestió cultural (3a edició) | 2023-07-11 10:00:00 | 2023-07-13 12:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/propietat-intel%C2%B7lectual-en-la-gesti%C3%B3-cultural-3a-edici%C3%B3- | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Videoformació (plataforma ZOOM) | Videoformació (plataforma ZOOM) | 1 | La propietat intel·lectual constitueix una d’aquelles qüestions espinoses en l’àmbit de la gestió cultural. Una qüestió de què cal tenir coneixements per evitar problemes de tipus legal i reclamacions per part de ciutadans i artistes implicats. El curs vol ser un repàs a la legislació en matèria de propietat intel·lectual, remarcant aquells àmbits i situacions en què aquesta qüestió pot afectar els tècnics culturals (música, arts visuals, teatre, cinema, reproduccions, difusió, política comunicativa, etc.). Les sessions abordaran també els tipus de contracte que cal establir amb creadors i artistes, així com tots aquells aspectes de difusió en què poden donar-se conflictes derivats de la gestió i aplicació de la propietat intel·lectual. Programa 11 de juliol 10:00 - 11:00 h: Introducció general a la propietat intel·lectual. Legislació principal que afecta l’àmbit de la cultura 11:00 - 12:00 h: Com afecta la propietat intel·lectual en la tasca diària de la gestió cultural? 13 de juliol 10:00 - 11:30 h: La propietat intel·lectual i la gestió cultural. La seva importància en l’àmbit de les arts escèniques, visuals, de la comunicació i del patrimoni 11:30 - 12:00 h: Conclusions del curs. Torn final de preguntes Docent Cristina Calvet Advocada especialitzada àmpliament en el sector cultural/artístic. Va ser responsable del Departament jurídic de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, AADPC. Ha treballat al Fòrum Universal de les Cultures BARCELONA 2004, SA com advocada responsable de les contractacions artístiques produïdes dins i fora del Recinte del Fòrum. El seu primer contacte com a professional amb el sector artístic va ser amb l'Associació professional de representants, promotors i mànagers de Catalunya (ARC) en l'àmbit de la música, promoció de concerts, i representació artística. Membre del Comitè científic i professora en el Màster en Dret de la Propietat Intel·lectual i industrial de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona; també professora en el Màster en Dret de la Societat de la Informació del mateix l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona. Docent també en: la Universitat Abat Oliva de Barcelona (Màster en Postproducció Audiovisual i en el Grau en Publicitat); Universitat Internacional de Catalunya (Responsable del Mòdul jurídic Màster en Gestió Cultural); Taller de Músics de Barcelona (curs de gestió musical); Universitat de Blanquerna (Màster universitari en ficció en cine i televisió. Producció, guió i realització), Escola de Cinema Bande a Part; Centre de Formació IL3 adscrit a la Universitat de Barcelona (Postgrau en Gestió Espectacles), Escola guionistes SHOWRUNNERS BCN, Màster en Producció i Distribució Cinematogràfica adscrit a la Universitat de Vic, entre d'altres. (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:08 | ||||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba386922082 | La relació comunicativa. Com podem fer que els mitjans de comunicació es facin ressò de les nostres programacions municipals? (2a edició) | 2023-05-08 10:00:00 | 2023-05-09 12:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/la-relaci%C3%B3-comunicativa.-com-podem-fer-que-els-mitjans-de-comunicaci%C3%B3-es-facin-ress%C3%B2-de-les-nostres-programacions-municipals-2a-edici%C3%B3- | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Videoformació (plataforma ZOOM) | Videoformació (plataforma ZOOM) | 1 | La sessió del dia 9 de maig serà de 12 a 14 h | Fer que les nostres programacions i activitats arribin als mitjans de comunicació no és una tasca fàcil. Els esforços dedicats en aquesta feina són ingents i no sempre tenen un eco o un ressò proporcional a la dedicació dels tècnics. Davant d’aquest fet cal preguntar-se què podem fer com a tècnics i gestors culturals per tal que les nostres activitats es singularitzin i passin a ser notícia destacada, enmig de l’allau diari de notícies culturals que els periodistes reben. El curs proporcionarà tècniques i estratègies encaminades a tenir una relació fluida, eficaç i sostinguda amb els mitjans, tot aconseguint que les activitats tinguin un espai en els mitjans de manera regular. La relació del tècnic de cultura amb els mitjans de comunicació: com s’assoleix el ganxo comunicatiu? Durant les sessions es mostrarà la importància de fer arribar les programacions i activitats culturals als mitjans de comunicació, tot proporcionant estratègies per comunicar de manera eficaç. Un punt bàsic és la relació del tècnic de cultura amb la comunicació. Igualment, és important la presentació de la informació de manera atractiva, tot buscant el ganxo comunicatiu i singularitzant la informació. Fidelitzar els periodistes culturals és una altra de les idees clau que vol aportar el curs. També es volen fornir mètodes i tècniques per tal de fer atractives als ulls dels mitjans les activitats municipals. Al mateix temps es detallaran els passos necessaris que ha de seguir l’estratègia comunicativa. Per últim es subratllarà la importància de prioritzar la comunicació: què hem de comunicar i com hem de fer-ho, sense oblidar la importància dels interlocutors en el món dels mitjans. Programa 8 de maig 10:00 - 12:00 h: Quina informació local prioritzen els mitjans? Eines i estratègies per donar a conèixer la programació cultural municipal. Oriol Burgada, periodista i gerent de Mataró Audiovisual 9 de maig 12:00 - 14:00 h: Què es pot fer des del món cultural per assolir un bon impacte comunicatiu als mitjans? Esteve Plantada, periodista cultural Docents Oriol Burgada Mascaró Llicenciat en Periodisme (URL) i diplomat en Magisteri (UB). És el gerent de Mataró Audiovisual i director de Mataró Ràdio i tvmataró, els mitjans públics de la capital del Maresme. També ha estat director de comunicació dels departaments de Justícia i d'Acció Climàtica del Govern de la Generalitat, cap de Societat de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i executiu de comptes de l'agència de comunicació Strategycomm, a més de redactor de l'antiga Televisió de Mataró. Per tant, Burgada ha fet de periodista des de les dues bandes de la barrera; en mitjans i gabinets de premsa, tant del sector públic com de capital privat. Aquesta experiència li ha proporcionat una visió transversal de les pràctiques d'èxit en la relació entre mitjans, empreses i administracions. Esteve Plantada i Hermoso Esteve Plantada (Granollers, 1979) és periodista cultural, crític de cinema i professor del Màster de Periodisme Literari (UAB), on imparteix l’assignatura d’Assaig i Prosa d’idees, i també professor de teoria literària, poesia i escriptura creativa a l’Escola Bloom i al Laboratori de Lletres. També ha estat docent a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Com a periodista literari, ha fet d’articulista, cronista, entrevistador i crític, especialitzat en llibres i cinema. Actualment, és crític cinematogràfic del setmanari El Temps, col·laborador a El Món a Rac1 i responsable de l’espai “Literatures” del programa Connecticat (La Xarxa TV). Ha estat cap de Cultura de NacióDigital (2014-2018), director de la revista The Barcelona Review (2007-2008), impulsor de paperllull, la revista digital de l’Institut Ramon Llull, i ha exercit la crítica a: El Punt Avui, Núvol, Barcelona Metròpolis o Caràcters. He estat editor i fundador d’Edicions Terrícola, membre organitzador del cicle Versos Lliures, i teclista d’Els Nens Eutròfics. En l’àmbit literari, ha publicat diversos llibres de poesia. Amb disset anys va guanyar el Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits per A l’ombra dels violins (La Magrana, 1997). Després van venir provatures, jocs i temptatives com Oblidar (2001), Temporari (2006) o Els Llops (2009, amb Laia Noguera i Joan Duran). Més tard, una nova etapa encetada amb Fosca Límit (2015, premi a Millor poemari de l’any segons Llegir.cat), Big Bang Llàtzer (2016, premi Pare Colom de poesia mediterrània), Troncal (2020) i Rastre quimera (2022, premi Rosa Leveroni). Ha participat en festivals com el Marché de la Poésie (París, 2010), els Jocs Florals Revival (Cambridge, 2014), el Festival de Poesia de la Mediterrània (Palma, 2015) o el Festival International de la poésie de Trois-Rivières (Quebec, 2018), entre d’altres recitals, aquí i arreu. Actualment fa d’editor a Cafè Central (www.esteveplantada.cat) Entrevista a Oriol Burgada (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:08 | |||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba390474391 | Els plans estratègics de cultura: creació, desenvolupament i avaluació | 2023-06-20 09:00:00 | 2023-06-20 13:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/els-plans-estrat%C3%A8gics-de-cultura-creaci%C3%B3-desenvolupament-i-avaluaci%C3%B3-1 | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | c. Montalegre, 7 (08001 - Barcelona) | c. Montalegre, 7 (08001 - Barcelona) | 41.3843602,2.1662459 | 1 | La planificació estratègica cultural és un procés d’anàlisi, reflexió i debat realitzat conjuntament amb els agents més significatius del territori amb la voluntat d’establir uns objectius a mitjà i llarg termini; definir les accions i els projectes concrets per assolir-los, i establir un sistema de seguiment i avaluació. És de gran ajuda per als municipis a l’hora de consensuar una visió compartida del futur i establir un marc de treball per al desenvolupament de polítiques culturals. Els objectius del curs són: Aprofundir en la conceptualització i metodologia de la planificació estratègica cultural, amb les diferents fases del procés Aprendre a partir d’una dinàmica participativa i del treball en grup sobre casos pràctics Treballar conjuntament per visualitzar els punts clau dels processos de planificació estratègica a cada fase El curs és una gran oportunitat per aprendre les eines bàsiques de la planificació estratègica, en un moment en què s’obren oportunitats amb els nous equips de govern que es constituiran després de les eleccions municipals. Programa 20 de juny 09:30 h - 09:45 h: Marc del curs en la trajectòria del programa d’Assessoraments del CERC. Presentació dels objectius. Eugènia Argimon, tècnica del CERC 09:45 h - 10:05 h: Presentació dels assistents. Dinamitza: Helena Minuesa, tècnica del CERC 10:05 h - 10:25 h: Conceptualització de la planificació estratègica. Guillem Miralles, tècnic del CERC 10:25 h -11:05 h: Treball en grups. Primera fase de la metodologia (fase prèvia, constitutiva, presentació pública). Eugènia Argimon i Marisa Jiménez, tècniques del CERC 11:05 h - 11:35 h: Pausa 11:35 h - 12:15 h: Treball en grups. Segona fase de la metodologia (diagnosi i estratègia) 12:15 h - 12:55 h: Treball en grups. Tercera fase de la metodologia (implementació, seguiment i avaluació) 12:55 h - 13:20 h: Recull dels punts clau de la planificació estratègica. Juan Carlos Calvo, tècnic del CERC 13:20 h - 13:30 h: Tancament. Xavi Gómez, tècnic del CERC Docents Equip tècnic del programa d'Assessoraments (CERC) (Eugènia Argimon, Juan Carlos Calvo, Xavi Gómez, Marisa Jiménez, Helena Minuesa, Guillem Miralles) (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:08 | |||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba387589136 | La ciència als equipaments culturals | 2023-06-06 10:00:00 | 2023-06-08 12:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/la-ci%C3%A8ncia-als-equipaments-culturals | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Videoformació (plataforma ZOOM) | Videoformació (plataforma ZOOM) | 1 | Els equipaments culturals tenen un paper de primer ordre en la divulgació de la ciència ciutadana, així com en l’elaboració de programes que tinguin com a objectiu l’acostament de la ciència a la població, tot reforçant els valors de l’objectivitat, l’evidència científica, la investigació i l’establiment de lleis i regularitats. A més els equipaments poden fer una gran tasca a l’hora de divulgar els valors de la ciència, afavorir el sentit crític i desvetllar noves vocacions entre els més joves. Aquest complex conjunt d’objectius requereix de programes sòlids i d’un desplegament continuat al llarg del temps, de manera que determinats continguts vagin penetrant en l’imaginari de la ciutadania, tot aconseguint divulgar la ciència d’una manera planera i alhora sòlida. El curs té com objectiu bàsic remarcar la importància dels centres culturals en la divulgació de la ciència, tot incidint en la necessitat de les programacions culturals que abordin la ciència ciutadana. Al mateix temps vol acostar la ciència a la població amb programes sòlids i que tinguin continuïtat en el temps, remarcar el mètode científic contra les informacions infundades i les fake news i subratllar el sector infantil i juvenil com a prioritari en els programes culturals adreçats a la ciència i empresos des dels equipaments. Un altre punt de gran importància en el plantejament general del curs és proposar idees sobre com programar ciència i ciència ciutadana, així com reflexionar sobre els públics diana. I tot això sense oblidar la presentació de bones pràctiques. PROGRAMA 6 de juny 10:00 - 11:00 h: Per què és important divulgar la ciència? Irene Lapuente, física i directora de la Mandarina de Newton 11:00 - 12:00 h: Descripció de diferents projectes i possibilitats de programar ciència als equipaments culturals. Irene Lapuente 8 de juny 10:00 - 10:30 h: Reflexió grupal sobre els públics i descripció de les possibilitats i consegüents adaptacions. Irene Lapuente, física i directora de la Mandarina de Newton 10:30 - 11:00 h: Activitat participativa: ideació de propostes. Irene Lapuente 11:00 - 12:00 h: Què és Vil·la Urània? Vil·la Urània i la ciència acostada a la ciutadania. Irene Oliva, directora de Vil·la Urània DOCENTS Irene Lapuente Aguilar Especialista a promoure projectes que potenciïn i creuin el mètode científic, el pensament de disseny i els processos creatius. El seu interès principal rau en la intersecció de les formes d’aprenentatge. Dissenya processos de cocreació en cultura, art, ciència i educació. Abans de crear la seva pròpia empresa, va acumular deu anys d’experiència en educació, museus, desenvolupament d’estratègies de comunicació científica i gestió de projectes. Es va graduar en Física per la Universitat de Barcelona (UB). Ha realitzat diferents postgraus en Comunicació de la Ciència (UPF), Creació de Documentals Científics (UPF) i Aptituds Pedagògiques (UPC). Ha estat involucrada amb la dansa des d’una edat molt primerenca, sent titulada per la Royal Academy of Dance de Londres. Irene Oliva Psicòloga de formació, bona part de la seva vida laboral ha estat vinculada als centres cívics i la seva gestió. Va començar amb la responsabilitat de la direcció del cc Pati Llimona al 2004 i continuat durant tots aquests anys fent de directora en diferents centres cívics i equipaments de proximitat. Actualment porta la direcció de la Vil·la Urània des de la seva inauguració al gener del 2018. (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:08 | ||||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba386331608 | La participació ciutadana en relació a la cultura. Com podem fer-la efectiva en els municipis | 2023-04-12 10:00:00 | 2023-04-13 12:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/la-participaci%C3%B3-ciutadana-en-relaci%C3%B3-a-la-cultura.-com-podem-fer-la-efectiva-en-els-municipis | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Videoformació (plataforma ZOOM) | Videoformació (plataforma ZOOM) | 1 | La participació ciutadana és una de les qüestions que més preocupen els tècnics i tècniques culturals. Fer que les nostres programacions siguin atractives a la població és un dilema fonamental en la tasca diària dels departaments de cultura. La participació implica tenir un sentit de la governança municipal, tot arribant al major nombre possible de persones. Al mateix temps, és necessari que el ventall ciutadà sigui al més ampli, tant pel que fa a les edats com als orígens culturals i l’extracció socioeconòmica. I això implica redoblar els esforços i tenir molt clars els objectius que volem assolir i la direcció que volem donar-los. El lideratge compartit i la representativitat de la ciutadania Quan ens plantegem la participació hem de ser capaços de definir objectius clars en els processos participatius d’àmbit local, tot identificant temes competencials rellevants susceptibles de sotmetre’s a participació, ja que no totes les qüestions admetran el mateix grau d’intensitat ciutadana. És important reflexionar, justament, sobre l’abast de la participació avui dia, tenint clar en quines situacions és imprescindible, però també sent conscient de les limitacions que té el model. Qui ha de participar i perquè, són interrogants que el curs vol ajudar a respondre, tot dotant els assistents d’eines i d’instruments de reflexió. Això vol dir obrir una reflexió sobre la representativitat de la ciutadania i el lideratge compartit, i al mateix temps conèixer diferents tècniques i metodologies participatives, tot dissenyant estratègies de retorn a la ciutadania dels resultats dels processos de participació. PROGRAMA 12 d’abril 10:00 - 10:20 h: Presentació del curs 10:20 - 10:40 h: Què entenem per participació ciutadana? A càrrec de Carola Castellà 10:40 - 11:15 h: Treball en grup: DAFO 11:15 - 12:00 h: Exposició oral. Síntesi dels principals criteris 13 d’abril 10:00 - 11:00 h: Principals instruments i mecanismes de participació ciutadana. A càrrec d'Àngel Hom 11:00 - 12:00 h: Processos participatius a Vilafranca: el cicle festiu DOCENTS Carola Castellà Josa Doctora en Ciència Política (2016) i llicenciada en Sociologia (1998) per la UAB. Màster en Iniciació a la Recerca en Ciència Política i de l'Administració: Pensar i Governar les Societats Complexes (UAB, 2009), Postgrau de Participació i Desenvolupament Sostenible (UAB, 2000) i Màster en Economia Social i Direcció i Administració d’Entitats Sense Ànim de Lucre (UB, 1999). Treballa a l'administració pública com a Cap de la Secció de Participació Ciutadana del Servei d’Agenda 2030 i Participació (Diputació de Barcelona), assessorant i formant equips polítics i tècnics dels ajuntaments de la demarcació de Barcelona, sobre com implicar la ciutadania en el disseny, implementació i avaluació de polítiques públiques relacionades en diferents àmbits del món local. Actualment és professora associada al Departament de Ciència Política i Dret Públic de la UAB i professora consultora a la UOC. La seva trajectòria professional i acadèmica està vinculada a l'anàlisi i avaluació de polítiques públiques, participació ciutadana, transformació social i govern local. Àngel Hom Bagé Diplomat en Educació Social per la Universitat Rovira i Virgili. Cap del Servei de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Ha treballat gestionant projectes Culturals i/o Direcció del Servei en els Ajuntaments de Barberà del Vallés, Sabadell i Polinyà. Col·laborador en nombrosos projecte de gestió cultural en l’àmbit públic i privat. (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:08 | ||||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba386782532 | El treball conjunt amb els agents culturals dels municipis | 2023-04-27 10:00:00 | 2023-04-27 14:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/el-treball-conjunt-amb-els-agents-culturals-dels-municipis | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | c. Montalegre, 7 - 08001 (Barcelona) | c. Montalegre, 7 - 08001 (Barcelona) | 41.3843602,2.1662459 | 1 | Presencial | Treballar amb els agents culturals del municipi ha passat de ser una opció a esdevenir una necessitat ineludible. Avui dia no es pot emprendre una programació municipal i un desplegament de polítiques culturals que no tingui en compte els agents que intervenen en cada localitat. Aquests agents són molt diversos, responen a interessos diferents i cal establir lligams i vinculacions particulars amb cadascun d’ells. Això vol dir una feina suplementària, però a canvi es guanya la implicació de la població en les activitats i els objectius culturals del municipi. Aquest curs vol dotar d’eines i estratègies per tenir un tracte fluid i fructífer amb els agents que operen en els nostres pobles i ciutats. El paper de primer ordre dels agents culturals El curs vol mostrar la importància dels agents culturals en la vida del municipi, tot establint relacions i lligams amb els agents per implicar-los en les activitats i polítiques culturals municipals. Per aconseguir aquest objectiu s’han de determinar les tipologies dels diversos agents i obrir una reflexió sobre les potencialitats i els límits de la col·laboració entre la població i els ajuntaments. Avui dia és bàsic descobrir i potenciar el talent local i establir-hi aliances i vinculacions. I al mateix temps no podem oblidar les desigualtats que existeixen en la nostra societat, la qual cosa també afecta l’agència i la capacitat d’accés dels agents. Programa 27 d’abril 10:00 - 10:30 h: Conceptes clau. Drets culturals i acció comunitària. Infografies corporals. Anàlisi de les diverses realitats representades en el grup de participants 10:30 - 12:00 h: Dinàmiques de la sospita. Metodologies de mapatge amb la incorporació de les desigualtats en la participació de la vida cultural dels municipis 12:00 - 13:30 h: Dinàmiques de la sorpresa. Metodologies per a l’anàlisi d’oportunitats i disseny col·laboratiu de projectes amb els agents culturals del territori a partir d’oportunitats 13:30 - 14:00 h: Dinàmica de tancament de la sessió Docents Senén Roy i Català Actualment, responsable del programa de mediació cultural de Roca Umbert Fàbrica de les Arts de l'ajuntament de Granollers. Consultor en polítiques de drets culturals, especialitzat en mediació cultural i acció comunitària. Expertesa en processos de canvi d'administracions públiques i equipaments culturals, per tal de promoure els drets culturals i enfortir el treball col·laboratiu dins l'administració. Educador social de formació. Màster en polítiques socials i acció comunitària. Professor de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona i membre del Consell de Redacció dels Quaderns d'Educació Social, revista del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya. (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:08 | ||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba380821924 | La relació comunicativa. Com podem fer que els mitjans de comunicació es facin ressò de les nostres programacions municipals? | 2023-03-28 10:00:00 | 2023-03-30 12:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/la-relaci%C3%B3-comunicativa.-com-podem-fer-que-els-mitjans-de-comunicaci%C3%B3-es-facin-ress%C3%B2-de-les-nostres-programacions-municipals- | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Videoformació (plataforma ZOOM) | Videoformació (plataforma ZOOM) | 1 | Fer que les nostres programacions i activitats arribin als mitjans de comunicació no és una tasca fàcil. Els esforços dedicats en aquesta feina són ingents i no sempre tenen un eco o un ressò proporcional a la dedicació dels tècnics. Davant d’aquest fet cal preguntar-se què podem fer com a tècnics i gestors culturals per tal que les nostres activitats es singularitzin i passin a ser notícia destacada, enmig de l’allau diari de notícies culturals que els periodistes reben. El curs proporcionarà tècniques i estratègies encaminades a tenir una relació fluida, eficaç i sostinguda amb els mitjans, tot aconseguint que les activitats tinguin un espai en els mitjans de manera regular. La relació del tècnic de cultura amb els mitjans de comunicació: com s’assoleix el ganxo comunicatiu? Durant les sessions es mostrarà la importància de fer arribar les programacions i activitats culturals als mitjans de comunicació, tot proporcionant estratègies per comunicar de manera eficaç. Un punt bàsic és la relació del tècnic de cultura amb la comunicació. Igualment, és important la presentació de la informació de manera atractiva, tot buscant el ganxo comunicatiu i singularitzant la informació. Fidelitzar els periodistes culturals és una altra de les idees clau que vol aportar el curs. També es volen fornir mètodes i tècniques per tal de fer atractives als ulls dels mitjans les activitats municipals. Al mateix temps es detallaran els passos necessaris que ha de seguir l’estratègia comunicativa. Per últim es subratllarà la importància de prioritzar la comunicació: què hem de comunicar i com hem de fer-ho, sense oblidar la importància dels interlocutors en el món dels mitjans. Programa 28 de març 10'00 - 12'00 h: Quina informació local prioritzen els mitjans? Eines i estratègies per donar a conèixer la programació cultural municipal. Oriol Burgada, periodista i gerent de Mataró Audiovisual 30 de març 10'00 - 12'00 h: Què es pot fer des del món cultural per assolir un bon impacte comunicatiu als mitjans? Esteve Plantada, periodista cultural Docents Oriol Burgada Mascaró Llicenciat en Periodisme (URL) i diplomat en Magisteri (UB). És el gerent de Mataró Audiovisual i director de Mataró Ràdio i tvmataró, els mitjans públics de la capital del Maresme. També ha estat director de comunicació dels departaments de Justícia i d'Acció Climàtica del Govern de la Generalitat, cap de Societat de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i executiu de comptes de l'agència de comunicació Strategycomm, a més de redactor de l'antiga Televisió de Mataró. Per tant, Burgada ha fet de periodista des de les dues bandes de la barrera; en mitjans i gabinets de premsa, tant del sector públic com de capital privat. Aquesta experiència li ha proporcionat una visió transversal de les pràctiques d'èxit en la relació entre mitjans, empreses i administracions. Esteve Plantada i Hermoso Esteve Plantada (Granollers, 1979) és periodista cultural, crític de cinema i professor del Màster de Periodisme Literari (UAB), on imparteix l’assignatura d’Assaig i Prosa d’idees, i també professor de teoria literària, poesia i escriptura creativa a l’Escola Bloom i al Laboratori de Lletres. També ha estat docent a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Com a periodista literari, ha fet d’articulista, cronista, entrevistador i crític, especialitzat en llibres i cinema. Actualment, és crític cinematogràfic del setmanari El Temps, col·laborador a El Món a Rac1 i responsable de l’espai “Literatures” del programa Connecticat (La Xarxa TV). Ha estat cap de Cultura de NacióDigital (2014-2018), director de la revista The Barcelona Review (2007-2008), impulsor de paperllull, la revista digital de l’Institut Ramon Llull, i ha exercit la crítica a: El Punt Avui, Núvol, Barcelona Metròpolis o Caràcters. He estat editor i fundador d’Edicions Terrícola, membre organitzador del cicle Versos Lliures, i teclista d’Els Nens Eutròfics. En l’àmbit literari, ha publicat diversos llibres de poesia. Amb disset anys va guanyar el Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits per A l’ombra dels violins (La Magrana, 1997). Després van venir provatures, jocs i temptatives com Oblidar (2001), Temporari (2006) o Els Llops (2009, amb Laia Noguera i Joan Duran). Més tard, una nova etapa encetada amb Fosca Límit (2015, premi a Millor poemari de l’any segons Llegir.cat), Big Bang Llàtzer (2016, premi Pare Colom de poesia mediterrània), Troncal (2020) i Rastre quimera (2022, premi Rosa Leveroni). Ha participat en festivals com el Marché de la Poésie (París, 2010), els Jocs Florals Revival (Cambridge, 2014), el Festival de Poesia de la Mediterrània (Palma, 2015) o el Festival International de la poésie de Trois-Rivières (Quebec, 2018), entre d’altres recitals, aquí i arreu. Actualment fa d’editor a Cafè Central (www.esteveplantada.cat) ENTREVISTA A ORIOL BURGADA (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:08 | ||||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba387590420 | Els plans estratègics de cultura: creació, desenvolupament, i avaluació | 2023-06-20 10:00:00 | 2023-06-20 14:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/els-plans-estrat%C3%A8gics-de-cultura-creaci%C3%B3-desenvolupament-i-avaluaci%C3%B3 | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | c. Montalegre, 7/ 08001 - Barcelona | c. Montalegre, 7/ 08001 - Barcelona | 41.3955350,2.1575980 | 1 | Presencial (CERC) | Planificar és una necessitat per a qualsevol municipi i les polítiques culturals ja tenen una certa tradició, conceptual i empírica, en aquest camp. Però què vol dir elaborar un pla estratègic? Què comporta? Quins vincles, deures i drets atorga a la ciutadania? Quin és el paper de l’ajuntament en tot aquest procés? El curs vol donar resposta a aquests interrogants i incidir també en el paper dels agents culturals en la definició i elaboració dels plans estratègics. Igualment, cal tenir en compte els equipaments culturals, la seva definició i també la seva adequació als objectius culturals dels municipis. Un Pla Estratègic també comporta dialogar amb persones representatives d’àmbits no estrictament culturals, però que tenen punts de contacte amb el nostre àmbit. I un pla, per últim, també requereix d’una sèrie de punts que el desenvolupin, així com d’una correcta avaluació. Tots aquests elements no poden ser passats per alt en el moment de redactar un Pla Estratègic. El curs, a més, vol donar eines als municipis sobre com elaborar el seu propi pla, i quins passos cal seguir en aquest procés complex. | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:08 | ||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba380780264 | El foment de la diversitat en la programació dels centres culturals (2a edició) | 2023-03-21 10:00:00 | 2023-03-23 12:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/el-foment-de-la-diversitat-en-la-programacio-dels-centres-culturals | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Videoformació (plataforma ZOOM) | Videoformació (plataforma ZOOM) | 1 | Que vivim en una societat diversa no és cap secret. En els nostres municipis la diversitat és cultural, idiomàtica, econòmica, de gènere i social, amb multitud de maneres de captenir-se i d’entendre el món. Aquest curs vol abordar com es pot tractar la diversitat des de les polítiques culturals, i més encara des dels equipaments i centres culturals, sense caure en visions paternalistes ni dirigistes. La diversitat és un valor que enriqueix la societat, però cal explicar-la bé des dels centres culturals i fomentar activitats que posin en contacte persones i comunitats de procedències diverses, tot aportant els seus trets específics que es concreten en visions diferents del món. Al mateix temps la diversitat ha de confluir en la nostra cultura, per la qual cosa la tasca és complexa i alhora apassionant. El curs mostrarà programes, projectes i activitats que han abordat i aborden la diversitat d’una manera inclusiva i socialment enriquidora. Programa 21 de març 10'00 - 11'00 h: Processos, complexitats i participació: per a una definició àmplia de la diversitat. Senén Roy, especialista en drets culturals. Gestor cultural. Coordina projectes d’acció cultural i comunitària en l’espai públic (KN60lab, LaQuiosca) 11'00 -12'00 h: Les programacions culturals són un reflex real de la diversitat dels nostres municipis? Salwa El-Gharbi, jurista i activista social 23 de març Experiències a l’entorn de la diversitat en els equipaments culturals 10'00 - 11'00 h: La diversitat a la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt. Robert Fàbregas, director de la Casa de Cultura Les Bernardes 11'00 - 12'00 h: La diversitat sexual, afectiva i de gènere en els centres culturals. Elisabet Parés, gestora cultural i editora Docents Senén Roy i Català Actualment, responsable del programa de mediació cultural de Roca Umbert Fàbrica de les Arts de l'ajuntament de Granollers. Consultor en polítiques de drets culturals, especialitzat en mediació cultural i acció comunitària. Expert en processos de canvi d'administracions públiques i equipaments culturals, per tal de promoure els drets culturals i enfortir el treball de col·laboració dins l'administració. Educador social de formació. Màster en polítiques socials i acció comunitària. Professor de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona i membre del Consell de Redacció dels Quaderns d'Educació Social, revista del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya. Elisabet Parés Gestora cultural i editora. Màster en Gestió Cultural per la Universitat Pompeu Fabra. És la cofundadora del segell editorial StendhalBooks i BeyleBooks. L’any 2016 fundà, al costat d’Alvaro García, Karakter Studio, empresa dedicada a la Gestió Cultural i producció editorial. Ha impulsat el Festival CREA a L’Hospitalet de Llobregat, i és la directora i fundadora del Festival Berdache. També és fundadora de la Xarxa d’agents culturals de L’Hospitalet de Llobregat ElDistrito.cat, empresa que cohesiona i dona serveis al col.lectiu artístic del Districte Cultural de la ciutat. El passat 2020 impulsà la Galería on line MyPlace i accions formatives vinculades a la digitalització d’obra, de la mà d’AEBALL. Ha creat el Curs de Disseny i Gestió de Projectes Culturals amb CIFO LH i el programa televisiu L’ORGULL, en coproducció amb Xarxa de televisions locals i Betevé. Paral·lelament a això, forma part de la junta de Pride BCN i de la Cambra de Comerç de L’Hospitalet de Llobregat. Robert Fàbregas Robert Fàbregas i Ripoll (Salt,1978) és un escriptor català. Escriu periòdicament a la revista La Farga i a la publicació transfronterera Culturae. Ha participat en la publicació sobre la història de Salt L'Abans: Recull gràfic de Salt 1960-1985 (Efadós, 2017) i ha escrit guions per a obres de teatre, curtmetratges i esdeveniments relacionats amb la mitologia. És Diplomat en Educació Social per la Universitat de Girona i ha realitzat un Postgrau en Cultura Contemporània a la Universitat Oberta de Catalunya. Dirigeix des de l'any 2011 Les Bernardes, espai de cultura contemporània de la Diputació de Girona, però durant molts anys va ser tècnic de Joventut a diferents municipis del Pla de l'Estany, especialment a les poblacions de Serinyà i Fontcoberta. Entre el 2003 i el 2015 va ser regidor de l'Ajuntament de Salt on va desenvolupar diferents responsabilitats en el govern de la ciutat, principalment a les àrees de cultura i educació. L'any 2014 va ser el comissari de l'Any Sunyer en homenatge a Salvador Sunyer i Aimerich, escriptor i polític català. Salwa El Gharbi Formadora i conferenciant, consultora, investigadora social, i organitzadora de col·loquis, seminaris, tallers de diàleg i dinàmiques de grups. De formació jurídica, ha desenvolupat una experiència àmplia de coneixements i professional de més de 20 anys a nivell nacional i internacional que va ser aprofitada especialment en projectes de sensibilització, docència i investigació als contextos socials, culturals, educatius i de seguretat, sobretot a l'àmbit municipal i quan era directora del Departament de Drets Humans i Diversitat Cultural al Centre UNESCO de Catalunya (actualment CATESCO), que entre les seves funcions va ser la gestió i la participació en diferents projectes i iniciatives internacionals en el marc especialment de les UUNN, UNESCO, ISESCO, PNUD, UNITAR, la Oficina de la UNESCO pels països de Magrheb, l'Institut Europeu de la Mediterrània, l'Institut Intercultural de Montreal, etc. És membre assessor en varis Consells de la Generalitat de Catalunya (CSLC, CAC, CNDC) i autora de diferents articles, documents, materials didàctics i informes d'investigació sobre migracions, diversitats, racisme i discriminacions, el radicalisme religiós, el poble amazigh, dones migrades, etc. També és ex-diputada al Parlament de Catalunya. (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:08 | ||||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba380780348 | Els centres d’educació ambiental i la cultura. Cap a una estratègia unitària | 2023-03-16 09:00:00 | 2023-03-16 14:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/els-centres-d-educaci%C3%B3-ambiental-i-la-cultura.-cap-a-una-estrat%C3%A8gia-unit%C3%A0ria | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Montalegre, 7 / 08001 - Barcelona | Montalegre, 7 / 08001 - Barcelona | 41.3843602,2.1662459 | 1 | Presencial (visita al Museu del Ter de Manlleu) | Important: la Jornada tindrà lloc al Museu del Ter de Manlleu. S’habilitarà un transport que sortirà del CERC (Montalegre, 7) a les 8’15 del matí. Cada vegada més els centres mediambientals, encarregats de la divulgació dels espais naturals en què es troben, o bé d’aquells espais situats en la proximitat de la seva ubicació, inclouen propostes culturals en el seu enfocament. La cultura és una eina de primer ordre a l’hora de facilitar l’acostament de la població al medi ambient, a través de valors com la sensibilització i la consciència de la població, sempre a través d’una sèrie de missatges que refermen la connexió entre la cultura i la natura. Incloure la cultura en les programacions dels centres mediambientals implica treballar també de manera transversal, buscant objectius compartits, tasques comunes i també noves complicitats. Aquest curs vol ser una entrada en aquest món complex, però que ja és una realitat en la configuració diària dels centres mediambientals, que han de treballar cada cop més, de manera estreta, amb els centres culturals. Programa 16 de març 9'30 - 11’30 h : ‘La confluència entre la cultura i l’educació mediambiental en els equipaments. On som i què cal fer encara?’. Helena Barracó, cap d’educació ambiental de l’ajuntament de Barcelona 11’30 - 12’00 h: Pausa (es comptarà amb servei de càtering 12'00 - 14’30 h: El Museu del Ter: un equipament en la confluència entre el medi ambient i la cultura (la intervenció inclou la visita del Museu). Carles Garcia, director del Museu del Ter Docents Helena Barracó Ambientòloga i cap d’educació ambiental de l’Ajuntament de Barcelona. Interessada per l’Ecologia Urbana i les ciutats sostenibles, va treballar a la xarxa de ciutats ICLEI-Local Governments for Sustainability quan a Europa s’estaven impulsant les agendes locals 21. Des de l’any 2000 treballa a l’Ajuntament de Barcelona, a l’Àrea de Medi Ambient i Serveis Urbans, desenvolupant tasques diverses: impulsant l’ambientalització interna amb el programa Ajuntament+Sostenible, treballant en l’àmbit de la prevenció de residus i coordinant els indicadors de sostenibilitat, entre d’altres. Des del 2017 coordina els equipaments i programes dedicats a estendre la cultura de sostenibilitat i l’acció climàtica a Barcelona. Carles García Hermosilla Llicenciat en Geografia i Història (especialitat Antropologia) i Màster en Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural per la Universitat de Barcelona. Ha treballat en diversos projectes de l’àmbit de la gestió del patrimoni cultural i els museus. Des de l’any 2004 dirigeix el Museu del Ter a Manlleu (Osona), que es defineix com un museu de territori i societat que treballa atent al seu entorn i promovent la participació i la implicació de la ciutadania. (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:08 | ||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba383734944 | L'avaluació de les activitats i polítiques culturals - 2a edició | 2023-03-07 10:00:00 | 2023-03-09 12:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/l-avaluaci%C3%B3-de-les-activitats-i-pol%C3%ADtiques-culturals-2a-edici%C3%B3 | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Videoformació (plataforma ZOOM) | Videoformació (plataforma ZOOM) | 1 | Avaluar és una acció essencial a l’hora d’emprendre qualsevol projecte o activitat vinculada a les polítiques culturals. Massa sovint l’avaluació és un procés que es fa de manera apressada, ja que la programació no s’atura i no hi ha temps de reflexionar sobre el que s’ha fet. Aquest curs vol dotar d’eines bàsiques i contrastades d’avaluació, que tinguin en compte qüestions d’impacte i dades contrastades, però que també introdueixin maneres d’analitzar la realitat des d’una perspectiva qualitativa, que inclogui nous valors als merament estadístics. El curs donarà veu a diferents institucions de primer nivell per veure com aborden aquest tema i també oferirà eines útils per facilitar l’avaluació de l’acció cultural des de l’àmbit local. Programa 07 de març 10'00 - 11’15 h: La necessitat d’avaluar les programacions i les polítiques culturals municipals. Anna Villaroya. Directora del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura de la UB 11’15 - 12'00 h: L’experiència de l’avaluació en el camp de la cultura des del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona. Xavier Gómez i Guillem Miralles, tècnics del CERC 09 de març 10'00 - 11'00 h: Com poden ajudar-nos les dades en l’avaluació de les polítiques culturals? Ramon Castells, Cap d’Estudis del Consell Nacional de la Cultura i les Arts 11'00 - 12'00 h: A l’entorn de la 'Guia para la evaluación de las políticas culturales locales'. Juana Escudero, subdirectora d’Educació, Cultura, Patrimoni, Esports i Oci a la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) Docents Anna Villarroya Llicenciada en Dret i Economia i doctora en Economia del sector Públic per la Universitat de Barcelona (UB). Des de l’any 1993 és professora al Departament d’Economia de la UB, on imparteix classes relacionades amb l’economia de la cultura i les polítiques culturals. És autora de l’informe sobre política cultural a Espanya inclòs en el Compendium of Cultural Policies and Trends i presidenta de l’European Association of Cultural Researchers. És també coordinadora del Programa de Doctorat Interuniversitari en Estudis de Gènere: Cultures, Societats i Polítiques. Autora de nombrosos articles, capítols de llibre i publicacions científiques sobre diferents aspectes relacionats amb la política cultural i l’economia de la cultura, ha publicat part de la seva recerca en prestigioses revistes com ara el Journal of Cultural Economics, l’International Journal of Cultural Policy, l’European Journal of Cultural Studies o l’European Journal of Women’s Studies. Es també directora del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura de la UB (CRICC). Juana Escudero Méndez Llicenciada en dret per la Universitat Complutense de Madrid i especialitzada en Dret Comunitari Europeu, així com Màster en Propietat Intel·lectual i Industrial per la Universitat d’Alacant. Posseeix el Títol d’Especialista en Estudis Jurídics i Econòmics de la Unió Europea per la Universitat Complutense de Madrid y el DESUP en Estudis Superiors Jurídics i Econòmics de la Unió Europea del Centre d’Hautes Etudes Européennes de la Sorbona. Entre 2010 i 2012 fou Subdirectora de Cultura de l’Instituto Cervantes, responsable dels departaments d’activitats culturals, de biblioteques i documentació, així com de les propostes de programació de la xarxa de centres de l’Instituto. Des de l’any 2000, és directora de l’Àrea de Cultura de la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) i secretaria de la Comisssió de Cultura. Actualment és Subdirectora d’Educació, Cultura, Patrimoni, Esports i Oci de la FEMP, secretaria de les Comissions d’Educació i Cultura i responsable tècnica del desenvolupament dels programes d’actuacions en aquestes àrees. Ramon Castells Ros Doctor en Gestió de la Cultura i el Patrimoni, llicenciat en econòmiques i gestor cultural. Investigador en l’àmbit de les industries culturals i especialista en finançament de la cultura. Responsable de l’àrea de coneixement del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) des d’on fa seguiment de les polítiques culturals i de l’evolució dels sectors culturals i artístics catalans. Familiaritzat en l’ús d’indicadors que utilitza en la seva activitat professional d’avaluació de les polítiques i de l’activitat cultural del país. En l’àmbit docent, és professor associat de la Universitat de Barcelona on imparteix les assignatures de “Viabilitat Econòmica de Projectes Culturals” i de “Finançament i Captació de Recursos” en el Màster oficial en Gestió Cultural. Xavier Gómez Serrano Llicenciat en Sociologia (UAB) i màster en Gestió d’Institucions i Empreses Culturals (IL3-UB). Durant els darrers 7 anys ha estat tècnic a l’Ajuntament de Rubí, amb responsabilitats en diversos projectes de promoció cultural i de projecció de la ciutat des de la gestió d’equipaments, la coordinació del programa de festes populars i el disseny i producció de cicles d’arts en viu i esdeveniments d’identitat i marca de ciutat. Actualment forma part de l’equip del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, vinculat al programa d’estudis i recerca, al d’assessoraments en matèria de polítiques i projectes culturals, i al projecte Cercle de Comparació Intermunicipal (CCI) de Serveis Culturals. Guillem Miralles Puig Llicenciat en Ciències Econòmiques per la UPF, compta amb els postgraus en Direcció d’Organització i Sistemes d’Informació per l’IDEC-UPF i en Periodisme Digital per la UOC. En l’àmbit professional té una experiència de més de 15 anys treballant a la Diputació de Barcelona, en primer lloc a l’Àrea de Desenvolupament Econòmic com a coordinador del programa Xarxa Productes de la Terra, amb la realització i implementació de dos plans estratègics i operatius (2010-14 i 2016-20) en coordinació amb 12 ens locals de caràcter comarcal i amb treball transversal amb diferents gerències de la Diputació. Des de fa un any i mig, forma part de l’equip del CERC on participa en projectes de diferents programes. En l’àmbit cultural, és impulsor i coeditor, conjuntament amb Tina Vallès, del portal digital Paper de vidre, una de les primeres revistes digitals culturals catalanes, nascuda l’any 2002, i que ara és exclusivament un portal de contes en català, i des del qual ha impulsat també l’edició de tres llibres, amb Labreu Edicions i Godall Edicions, i la realització de nombrosos actes amb la participació de destacats escriptors i músics de l’escena cultural catalana dels darrers 20 anys. (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:08 | ||||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba380767816 | Espai Claustre amb Simona Levi. Noves formes participatives: la democràcia en xarxa | 2023-02-21 10:00:00 | 2023-02-21 14:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/espai-claustre-amb-simona-levi.-noves-formes-participatives-la-democr%C3%A0cia-en-xarxa | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Montalegre, 7 / 08001 - Barcelona | Montalegre, 7 / 08001 - Barcelona | 41.3843602,2.1662459 | 1 | Presencial | El conjunt de seminaris agrupats sota l’epígraf d’Espai Claustre volen ser una finestra oberta a la reflexió i al debat, sempre en grups reduïts per tal d’afavorir la interacció i el diàleg amb el docent. A diferència de la resta de cursos, l’Espai Claustre aposta per qüestions que pertanyen a les innovacions més recents i encara poc conegudes, i també a temes vinculats al pensament, la filosofia i el disseny conceptual de polítiques culturals, tot tendint a abordar àmbits que ajudin a definir el marc global de la cultura, el pensament i les arts. En qualsevol cas sempre s’hi busca l’especificitat i el valor afegir de la presència de docents amb una trajectòria llarga i avalada en el seu àmbit. Avui dia el concepte de participació és un dels més sovintejats en el camp de la cultura. Afavorir la implicació de la ciutadania és un objectiu de primer ordre en les agendes municipals. L’objectiu d’aquest curs és analitzar les formes de participació ciutadana en xarxa, determinar el paper que poden jugar les xarxes en la democràcia municipal i en les polítiques culturals i reflexionar, al mateix temps, sobre les formes d’organització interconnectades en el món de la cultura. A més a més el curs aportarà elements de reflexió sobre el concepte de tecnopolítica i incidirà en la presa de decisions per part de la ciutadania com a estratègia definitòria de les polítiques culturals municipals. Tot el curs girarà, per tant, al voltant de la participació en xarxa, tenint en compte els moviments ciutadans i com es relacionen i es vinculen entre si. Xarxes i democràcia són dos elements que es troben al rovell de l’ou dels debats actuals i que tenen una incidència directa en el món municipal. Programa 10’00 - 11’30 h: Presentació del curs. La participació en xarxa. Concepte i abast. Identificar l’acció, el subjecte i la interfície 11’30 - 12’00 h: Pausa 12’00 - 13’00 h: El pes de les xarxes en la democràcia participativa. En quin ecosistema ens movem: el mapeig 13’00 - 14’00 h: Noves formes de participació dels ciutadans en l’esfera pública i en les polítiques culturals en particular. Anàlisi dels missatges Docents Simona Levi Directora de teatre, dramaturga, activista, promotora cultural i docent, nascuda a Itàlia viu a Barcelona des de l'any 1990. És activista destacada dels moviments socials europeus en l'àmbit de la llibertat d'expressió i d'informació, els drets digitals, la lliure circulació de la cultura i el coneixement, l'ús estratègic de les eines digitals per a l'acció col·lectiva, la rendició de comptes de les institucions, i la lluita contra la corrupció i la desinformació. Produït per TV3 dins del seu cicle Sense Ficció, l'any 2021 David Fernández de Castro y Bettina Walter van realitzar el documental L’excletxa sobre la seva feina en l'àmbit de drets democràtics i digitals. Va ser impulsora de les plataformes ciutadanes Xnet, FCForum, 15MpaRato i del Grup Ciutadà contra la Corrupció, i l'any 2018 va coordinar l'Informe #FakeYou : Gobiernos, partidos políticos, medios de comunicación, corporaciones, grandes fortunas: monopolios de manipulación de información y amenazas a la libertad de expresión', del qual es publicaria posteriorment un llibre. Des de l'any 2008, fomenta les llicencies lliures per millorar l'accés a la cultura, la informació i el coneixement en l'era digital, així com diverses propostes de reforma legislativa. Actualment dirigeix el Postgrau en Tecnopolítica i Drets en l'Era Digital a la Universitat de Barcelona. En aquest enllaç, podeu trobar una entrevista realitzada per Xavier Graset al programa Més324 l'any 2020. ENTREVISTA SIMONA LEVI (CERC) (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:08 | ||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba380780224 | El foment de la diversitat en la programació dels centres culturals | 2023-02-28 10:00:00 | 2023-03-02 12:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/el-foment-de-la-diversitat-en-la-programaci%C3%B3-dels-centres-culturals | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Videoformació (plataforma ZOOM) | Videoformació (plataforma ZOOM) | 1 | Que vivim en una societat diversa no és cap secret. En els nostres municipis la diversitat és cultural, idiomàtica, econòmica, de gènere i social, amb multitud de maneres de captenir-se i d’entendre el món. Aquest curs vol abordar com es pot tractar la diversitat des de les polítiques culturals, i més encara des dels equipaments i centres culturals, sense caure en visions paternalistes ni dirigistes. La diversitat és un valor que enriqueix la societat, però cal explicar-la bé des dels centres culturals i fomentar activitats que posin en contacte persones i comunitats de procedències diverses, tot aportant els seus trets específics que es concreten en visions diferents del món. Al mateix temps la diversitat ha de confluir en la nostra cultura, per la qual cosa la tasca és complexa i alhora apassionant. El curs mostrarà programes, projectes i activitats que han abordat i aborden la diversitat d’una manera inclusiva i socialment enriquidora. Programa 28 de febrer 10'00 - 11'00 h: Processos, complexitats i participació: per a una definició àmplia de la diversitat. Senén Roy, especialista en drets culturals. Gestor cultural. Coordina projectes d’acció cultural i comunitària en l’espai públic (KN60lab, LaQuiosca) 11'00 -12'00 h: Les programacions culturals són un reflex real de la diversitat dels nostres municipis? Salwa El-Gharbi, jurista i activista social 2 de març Experiències a l’entorn de la diversitat en els equipaments culturals 10'00 - 11'00 h: La diversitat a la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt. Robert Fàbregas, director de la Casa de Cultura Les Bernardes 11'00 - 12'00 h: La diversitat sexual, afectiva i de gènere en els centres culturals. Elisabet Parés, gestora cultural i editora Docents Senén Roy i Català Actualment, responsable del programa de mediació cultural de Roca Umbert Fàbrica de les Arts de l'ajuntament de Granollers. Consultor en polítiques de drets culturals, especialitzat en mediació cultural i acció comunitària. Expert en processos de canvi d'administracions públiques i equipaments culturals, per tal de promoure els drets culturals i enfortir el treball de col·laboració dins l'administració. Educador social de formació. Màster en polítiques socials i acció comunitària. Professor de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona i membre del Consell de Redacció dels Quaderns d'Educació Social, revista del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya. Elisabet Parés Gestora cultural i editora. Màster en Gestió Cultural per la Universitat Pompeu Fabra. És la cofundadora del segell editorial StendhalBooks i BeyleBooks. L’any 2016 fundà, al costat d’Alvaro García, Karakter Studio, empresa dedicada a la Gestió Cultural i producció editorial. Ha impulsat el Festival CREA a L’Hospitalet de Llobregat, i és la directora i fundadora del Festival Berdache. També és fundadora de la Xarxa d’agents culturals de L’Hospitalet de Llobregat ElDistrito.cat, empresa que cohesiona i dona serveis al col.lectiu artístic del Districte Cultural de la ciutat. El passat 2020 impulsà la Galería on line MyPlace i accions formatives vinculades a la digitalització d’obra, de la mà d’AEBALL. Ha creat el Curs de Disseny i Gestió de Projectes Culturals amb CIFO LH i el programa televisiu L’ORGULL, en coproducció amb Xarxa de televisions locals i Betevé. Paral·lelament a això, forma part de la junta de Pride BCN i de la Cambra de Comerç de L’Hospitalet de Llobregat. Robert Fàbregas Robert Fàbregas i Ripoll (Salt,1978) és un escriptor català. Escriu periòdicament a la revista La Farga i a la publicació transfronterera Culturae. Ha participat en la publicació sobre la història de Salt L'Abans: Recull gràfic de Salt 1960-1985 (Efadós, 2017) i ha escrit guions per a obres de teatre, curtmetratges i esdeveniments relacionats amb la mitologia. És Diplomat en Educació Social per la Universitat de Girona i ha realitzat un Postgrau en Cultura Contemporània a la Universitat Oberta de Catalunya. Dirigeix des de l'any 2011 Les Bernardes, espai de cultura contemporània de la Diputació de Girona, però durant molts anys va ser tècnic de Joventut a diferents municipis del Pla de l'Estany, especialment a les poblacions de Serinyà i Fontcoberta. Entre el 2003 i el 2015 va ser regidor de l'Ajuntament de Salt on va desenvolupar diferents responsabilitats en el govern de la ciutat, principalment a les àrees de cultura i educació. L'any 2014 va ser el comissari de l'Any Sunyer en homenatge a Salvador Sunyer i Aimerich, escriptor i polític català. Salwa El Gharbi Formadora i conferenciant, consultora, investigadora social, i organitzadora de col·loquis, seminaris, tallers de diàleg i dinàmiques de grups. De formació jurídica, ha desenvolupat una experiència àmplia de coneixements i professional de més de 20 anys a nivell nacional i internacional que va ser aprofitada especialment en projectes de sensibilització, docència i investigació als contextos socials, culturals, educatius i de seguretat, sobretot a l'àmbit municipal i quan era directora del Departament de Drets Humans i Diversitat Cultural al Centre UNESCO de Catalunya (actualment CATESCO), que entre les seves funcions va ser la gestió i la participació en diferents projectes i iniciatives internacionals en el marc especialment de les UUNN, UNESCO, ISESCO, PNUD, UNITAR, la Oficina de la UNESCO pels països de Magrheb, l'Institut Europeu de la Mediterrània, l'Institut Intercultural de Montreal, etc. És membre assessor en varis Consells de la Generalitat de Catalunya (CSLC, CAC, CNDC) i autora de diferents articles, documents, materials didàctics i informes d'investigació sobre migracions, diversitats, racisme i discriminacions, el radicalisme religiós, el poble amazigh, dones migrades, etc. També és ex-diputada al Parlament de Catalunya. (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:08 | ||||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba380766366 | Avaluació de les activitats i polítiques culturals | 2023-02-07 10:00:00 | 2023-02-08 12:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/avaluaci%C3%B3-de-les-activitats-i-pol%C3%ADtiques-culturals | +34934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Videoformació (plataforma ZOOM) | Videoformació (plataforma ZOOM) | 1 | Avaluar és una acció essencial a l’hora d’emprendre qualsevol projecte o activitat vinculada a les polítiques culturals. Massa sovint l’avaluació és un procés que es fa de manera apressada, ja que la programació no s’atura i no hi ha temps de reflexionar sobre el que s’ha fet. Aquest curs vol dotar d’eines bàsiques i contrastades d’avaluació, que tinguin en compte qüestions d’impacte i dades contrastades, però que també introdueixin maneres d’analitzar la realitat des d’una perspectiva qualitativa, que inclogui nous valors als merament estadístics. El curs donarà veu a diferents institucions de primer nivell per veure com aborden aquest tema i també oferirà eines útils per facilitar l’avaluació de l’acció cultural des de l’àmbit local. Programa 07 de febrer 10'00 - 11’15 h: La necessitat d’avaluar les programacions i les polítiques culturals municipals. Anna Villaroya. Directora del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura de la UB 11’15 - 12'00 h: L’experiència de l’avaluació en el camp de la cultura des del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona. Xavier Gómez i Guillem Miralles, tècnics del CERC 08 de febrer 10'00 - 11'00 h: Com poden ajudar-nos les dades en l’avaluació de les polítiques culturals? Ramon Castells, Cap d’Estudis del Consell Nacional de la Cultura i les Arts 11'00 - 12'00 h: A l’entorn de la 'Guia para la evaluación de las políticas culturales locales'. Juana Escudero, subdirectora d’Educació, Cultura, Patrimoni, Esports i Oci a la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) Docents Anna Villarroya Llicenciada en Dret i Economia i doctora en Economia del sector Públic per la Universitat de Barcelona (UB). Des de l’any 1993 és professora al Departament d’Economia de la UB, on imparteix classes relacionades amb l’economia de la cultura i les polítiques culturals. És autora de l’informe sobre política cultural a Espanya inclòs en el Compendium of Cultural Policies and Trends i presidenta de l’European Association of Cultural Researchers. És també coordinadora del Programa de Doctorat Interuniversitari en Estudis de Gènere: Cultures, Societats i Polítiques. Autora de nombrosos articles, capítols de llibre i publicacions científiques sobre diferents aspectes relacionats amb la política cultural i l’economia de la cultura, ha publicat part de la seva recerca en prestigioses revistes com ara el Journal of Cultural Economics, l’International Journal of Cultural Policy, l’European Journal of Cultural Studies o l’European Journal of Women’s Studies. Es també directora del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura de la UB (CRICC). Juana Escudero Méndez Llicenciada en dret per la Universitat Complutense de Madrid i especialitzada en Dret Comunitari Europeu, així com Màster en Propietat Intel·lectual i Industrial per la Universitat d’Alacant. Posseeix el Títol d’Especialista en Estudis Jurídics i Econòmics de la Unió Europea per la Universitat Complutense de Madrid y el DESUP en Estudis Superiors Jurídics i Econòmics de la Unió Europea del Centre d’Hautes Etudes Européennes de la Sorbona. Entre 2010 i 2012 fou Subdirectora de Cultura de l’Instituto Cervantes, responsable dels departaments d’activitats culturals, de biblioteques i documentació, així com de les propostes de programació de la xarxa de centres de l’Instituto. Des de l’any 2000, és directora de l’Àrea de Cultura de la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) i secretaria de la Comisssió de Cultura. Actualment és Subdirectora d’Educació, Cultura, Patrimoni, Esports i Oci de la FEMP, secretaria de les Comissions d’Educació i Cultura i responsable tècnica del desenvolupament dels programes d’actuacions en aquestes àrees. Ramon Castells Ros Doctor en Gestió de la Cultura i el Patrimoni, llicenciat en econòmiques i gestor cultural. Investigador en l’àmbit de les industries culturals i especialista en finançament de la cultura. Responsable de l’àrea de coneixement del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) des d’on fa seguiment de les polítiques culturals i de l’evolució dels sectors culturals i artístics catalans. Familiaritzat en l’ús d’indicadors que utilitza en la seva activitat professional d’avaluació de les polítiques i de l’activitat cultural del país. En l’àmbit docent, és professor associat de la Universitat de Barcelona on imparteix les assignatures de “Viabilitat Econòmica de Projectes Culturals” i de “Finançament i Captació de Recursos” en el Màster oficial en Gestió Cultural. Xavier Gómez Serrano Llicenciat en Sociologia (UAB) i màster en Gestió d’Institucions i Empreses Culturals (IL3-UB). Durant els darrers 7 anys ha estat tècnic a l’Ajuntament de Rubí, amb responsabilitats en diversos projectes de promoció cultural i de projecció de la ciutat des de la gestió d’equipaments, la coordinació del programa de festes populars i el disseny i producció de cicles d’arts en viu i esdeveniments d’identitat i marca de ciutat. Actualment forma part de l’equip del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, vinculat al programa d’estudis i recerca, al d’assessoraments en matèria de polítiques i projectes culturals, i al projecte Cercle de Comparació Intermunicipal (CCI) de Serveis Culturals. Guillem Miralles Puig Llicenciat en Ciències Econòmiques per la UPF, compta amb els postgraus en Direcció d’Organització i Sistemes d’Informació per l’IDEC-UPF i en Periodisme Digital per la UOC. En l’àmbit professional té una experiència de més de 15 anys treballant a la Diputació de Barcelona, en primer lloc a l’Àrea de Desenvolupament Econòmic com a coordinador del programa Xarxa Productes de la Terra, amb la realització i implementació de dos plans estratègics i operatius (2010-14 i 2016-20) en coordinació amb 12 ens locals de caràcter comarcal i amb treball transversal amb diferents gerències de la Diputació. Des de fa un any i mig, forma part de l’equip del CERC on participa en projectes de diferents programes. En l’àmbit cultural, és impulsor i coeditor, conjuntament amb Tina Vallès, del portal digital Paper de vidre, una de les primeres revistes digitals culturals catalanes, nascuda l’any 2002, i que ara és exclusivament un portal de contes en català, i des del qual ha impulsat també l’edició de tres llibres, amb Labreu Edicions i Godall Edicions, i la realització de nombrosos actes amb la participació de destacats escriptors i músics de l’escena cultural catalana dels darrers 20 anys. RESSENYA DEL CURS (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:08 | ||||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba376822360 | Espai Claustre. Els límits de la ciència i el progrés científic: cap a on ens dirigim? | 2022-11-15 10:00:00 | 2022-11-15 14:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/espai-claustre.-els-l%C3%ADmits-de-la-ci%C3%A8ncia-i-el-progr%C3%A9s-cient%C3%ADfic-cap-a-on-ens-dirigim- | 93 4022565 | oerc.formacio@diba.cat | C. Montalegre, 7 / 08001 - Barcelona | C. Montalegre, 7 / 08001 - Barcelona | 41.3843602,2.1662459 | 1 | Aquest curs té com a objectiu principal mostrar, des del punt de vista de la història de la ciència i del progrés, i en connexió amb l’evolució de les idees, els límits ètics que ha de tenir el progrés científic i com això afecta també les visions i les polítiques culturals. El curs s’emmarca dins l’Espai Claustre, un format adreçat especialment a la reflexió pausada i a la creació i reformulació d’idees en el camp de les polítiques culturals, sempre en grups reduïts per facilitar la comunicació i la interacció amb el docent. Ciència i ètica, cultura i progrés. Quins en són els límits? El curs partirà de la pregunta de què és la ciència per avançar cap a les característiques de la ciència occidental moderna en relació amb altres formes de coneixement. D’aquesta manera s’analitzarà el vincle de la ciència amb la tecnologia, tot analitzant si aquesta última és neutral o no. Igualment, s’abordaran els canvis de paradigma en la ciència a partir del segle XX, més enllà del mecanicisme i el reduccionisme, alhora que s’incidirà en el context sociohistòric de la ciència i la tecnologia contemporànies. En uns temps en què el debat sobre el transhumanisme està més viu que mai, i en un entorn en què la ciència implica nous reptes i nous dilemes ètics, aquest curs és del tot oportú per analitzar com la cultura i les polítiques culturals han de respondre en aquests interrogants fonamentals, sempre dins d’un context ètic. PROGRAMA 15 de novembre 10:00 - 11:00 h: Característiques de la ciència occidental moderna en relació amb altres formes de coneixement 11:00 - 12:00 h: El vincle de la ciència amb la tecnologia. La tecnologia, és neutral? És sempre inevitable? 12:05 - 13:00 h: Canvis de paradigma en la ciència a partir del segle XX. Més enllà del mecanicisme i el reduccionisme 13:00 - 14:00 h: El context sociohistòric de la ciència i la tecnologia contemporànies. Conclusions finals DOCENTS Jordi Pigem és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona. Va ser professor de Filosofia de la Ciència i Història de la Ciència al Masters in Holistic Science del Schumacher College (Dartington, Anglaterra) entre el 1998 i el 2003. És autor, entre d'altres, de les següents obres: El pensament de Raimon Panikkar: Una filosofia de la interdependència (Institut d’Estudis Catalans, 2007); Intel·ligència vital: Una visió postmaterialista de la vida i la consciència (Kairós, 2016); Àngels i robots: La interioritat humana en la societat hipertecnològica (Viena, 2017) i Pandèmia i postveritat: La vida, la consciència i la Quarta Revolució Industrial (Fragmenta, 2021). Imparteix classes en cursos de diverses universitats, com ara el Màster en Agricultura Ecològica de la Universitat de Barcelona. Ha obtingut el Premi de Filosofia del Institut d'Estudis Catalans (1999), el Premi d’Assaig de Resurgence i la Scientific and Medical Network (2006) i el Premi Joan Maragall (2016). En aquest vídeo de sosteniblecat, Jordi Pigem ens parla de biosfera, ecosistemes i ecosofia. I en aquest altre vídeo també podeu veure aquest vídeo en que s’aborda la relació entre ciència, natura i espiritualitat. Entrevista a Jordi Pigem (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:08 | |||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba376402874 | Intel·ligència col·lectiva. Laboratoris ciutadans i espais maker | 2022-11-08 10:00:00 | 2022-11-10 12:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/intel%C2%B7lig%C3%A8ncia-col%C2%B7lectiva.-laboratoris-ciutadans-i-espais-maker | 93 4022565 | oerc.formacio@diba.cat | Edició virtual (plataforma ZOOM) | Edició virtual (plataforma ZOOM) | 1 | La cultura col·laborativa està en l’arrel del que entenem per intel·ligència col·lectiva, que no és altra cosa que posar en contacte talents, destreses i coneixements de diferents ciutadans per tal que puguin sorgir projectes i idees creatives. Aquesta manera de fer també té una implicació directa en el terreny cultural, i per aquest motiu es vol mostrar com es pot treballar en xarxa amb els ciutadans, tot fent que la creativitat dels ciutadans aflori, es posi en marxa de manera connectada i es puguin establir focus d’irradiació i creació de propostes, idees i iniciatives culturals. En aquesta tasca hi tenen un paper molt important els espais maker i els laboratoris municipals de creació, com a nuclis des dels quals s’expandeix aquesta nova manera d’entendre la cultura i la col·laboració entre els ciutadans. En el curs es definirà què s’entén per intel·ligència col·lectiva i què són i què signifiquen els espais maker, així com les seves implicacions en el camp cultural, sobretot a l’hora d’entendre en què consisteix la idea de la cultura col·laborativa. Al mateix temps s’abordaran qüestions com el treball en xarxa amb la ciutadana, la potenciació de la creativitat local i el paper dels equipaments culturals i dels municipis en la creació de la intel·ligència col·lectiva. Igualment, durant el curs es parlarà dels laboratoris municipals de creació, una eina imprescindible en els últims temps per tal d’entendre què significa la cultura en els nostres dies. Programa 8 de novembre 10:00 - 10:15 h: Presentació inicial 10:15 - 10:45 h: Els laboratoris ciutadans i espais maker. Introducció al marc de treball dels laboratoris ciutadans. 10:45 - 11:45 h: Dinàmica en línia 11:45 - 12:00 h: Revisió col·lectiva de la dinàmica 10 de novembre 10:00 - 10:15 h: Introducció a la sessió 10:15 - 11:45 h: Bones pràctiques: experimentació i producció social. Espai obert-espai autogestionat. Espai connectat-espai d'interacció. Espai de col·laboració-espai d'inclusió 11:45 - 12:00 h: Conclusions finals Docents Paco González és arquitecte i urbanista. Professor associat en el Màster Universitari de Ciutat i Urbanisme de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Desenvolupa la seva tesi “Laboratoris cívics. Experimentació urbana i disseny participatiu de les ciutats” i és assistent de recerca a TURBA (Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) a la UOC. Trobareu més informació sobre la seva trajectòria professional a: pacogonzalez.info Yago Bermejo treballa en projectes de participació democràtica. Té experiència en facilitació, disseny de processos i estratègies d’ús d’eines digitals democràtiques. Ha estat responsable de 2016 a 2019 de participaLab, un laboratori d’innovació democràtica, a Medialab Prado, en coordinació amb l’Àrea de Participació de l’Ajuntament de Madrid, en el qual ha desenvolupat nombrosos projectes relacionats amb Decide Madrid, així com el disseny de l’Observatorio de la Ciudad i el G1000 de Madrid, experiències pioneres en l’ús del sorteig i la deliberació a l’Estat. A Deliberativa s’ha centrat en el disseny i supervisió de processos deliberatius, amb especial interès en els processos transnacionals. En aquest vídeo Yago Bermejo ens explica en què consisteix la intel·ligència col·lectiva, creant xarxes d’empoderament democràtic a través de la tecnologia. Com podem engegar un procés participatiu dinàmic? Algunes idees sobre participació i intel·ligència col·lectiva (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:08 | ||||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba378430825 | Art comunitari i dinamització social | 2022-11-29 10:00:00 | 2022-12-01 12:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/art-comunitari-i-dinamitzaci%C3%B3-social | 93 4022565 | oerc.formacio@diba.cat | Edició online (plataforma ZOOM) | Edició online (plataforma ZOOM) | 1 | Avui dia es parla de l’art comunitari vinculat a un procés de reflexió entre agents i ciutadans ben diversos, una tasca en què es posa molt més l’èmfasi en el procés que no pas en els resultats artístics. L’objectiu d’aquestes iniciatives és reforçar el diàleg social i cultural, establir ponts, fer sorgir conflictes i col·laboracions entre la ciutadania i potenciar la responsabilitat individual i social de les persones. Les arts són una de les vies més eficaces i directes per assolir aquest objectiu de cohesió social i de reforçament de vincles ciutadans i socials. El curs mostrarà com el fet de treballar amb artistes emergents i ciutadans pot ser un revulsiu per iniciar processos que basteixin vincles sòlids i àmbits nous de reflexió i de treball participatiu. Aquest curs té com a objectiu destacar que l’art en la comunitat és un factor clar de dinamització social en els nostres municipis, ja que aconsegueix implicar la població en un treball transformador que aprofita i impulsa les pròpies energies creatives. Aquest plantejament té una traducció en la implicació, la participació i la presa de decisions col·lectives, amb la qual cosa l’art esdevé una veritable revulsiu social. Però el curs també es planteja delimitar estratègies per treballar l’art en la comunitat, destacar la necessitat de treballar amb els agents artístics de la població, cercar interlocutors entre els ciutadans i implicar els artistes locals en els programes d’art comunitari. Tot això es vertebrarà tot definint, alhora, què entenem per art amb implicació ciutadana, i posant l’èmfasi en les vies que tenim per incidir socialment a través de l’art, sense oblidar la confluència dels objectius socials i culturals i la potenciació del talent artístic local. Programa 29 de novembre 10:00 - 11:00 h: Eixos de la creació comunitària. Elaboració d’un mapa conjunt que organitzarà els eixos comuns a partir de les experiències de cadascú 11:00 - 11:30 h: Dilemes i reflexions: breu exposició d’alguns dels factors principals que envolten la creació comunitària 11:30 - 11:50 h: Debat en petits grups 11:50 - 12:00 h: Breu resum dels continguts de la sessió i recordatori de posada en comú a la següent sessió Docent: Marta Ricart 1 de desembre 10:00 - 10:25 h: Posada en comú 10:25 - 10:50 h: Exposició de diferents estratègies metodològiques a partir de la varietat d’experiències sorgides 10:50 - 11:00 h: Tancament en grup i conclusions finals Docent: Marta Ricart 11:00 – 11:10 h: Esquema: fragilitats i potencialitats dels projectes aplicats a la comunitat 11:10 – 12:00 h: Presentació de quatre projectes sobre art comunitari i debat Docent: Joel Álvarez Docents Marta Ricart Masip és llicenciada en Belles Arts i doctora per la Universitat de Barcelona. Va co-fundar la xarxa Artibarri i Teleduca. Ha treballat com a artista amb tot tipus de col·lectius, tot considerant la percepció i la relació com a elements de canvi. Del 2010 fins al 2015 va obtenir una beca de recerca i creació del Departament de Cultura de la Generalitat per crear i aprofundir en llenguatges de creació. També ha estat docent universitària a les universitats de Vic, Manresa, Autònoma i Barcelona. El 2016 va rebre el premi Pilar Juncosa per explorar els processos de creació de Joan Miró a partir dels seus espais de treball a Palma i Mont-roig. Actualment treballa en la recerca de llenguatges de creació amb i des de les persones i els llocs, tot maldant per obrir les arts a noves maneres de fer, fornint eines de reflexió, transformació i coneixement. Viu al Solsonès. Joel Alvarez Banal és director de teatre, productor i formador en teatre de creació comunitària. Des de fa 15 anys acompanya, facilita i dirigeix processos de creació escènica en contextos educatius i comunitaris. És formador de formadors en teatre aplicat per a diverses universitats, fundacions i entitats en Teatre Social, Teatre Aplicat i Teatre Comunitari. Combina la tasca artística i de facilitador amb la producció de projectes d'art comunitari, l'organització de jornades i la gestió d'organitzacions sense ànim de lucre. Ha dirigit i acompanyat 17 espectacles amb col·lectius i comunitats diverses, que s'han mostrat els espais públics, teatres i festivals: com el Mercat de les Flors, Institut del Teatre, Festival GREC, Festival Escena Poblenou, Auditori de Sant Martí, Teatre Zona Nord, MAC, Teatre Tantarantana, Nau Bostik i Festival FACCC, entre d'altres. (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:08 | ||||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba374202769 | La importància de la comunicació cultural | 2022-09-29 10:00:00 | 2022-09-29 14:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/la-import%C3%A0ncia-de-la-comunicaci%C3%B3-cultural | 934022565 | oerc.formacio@diba.cat | Pati Manning (Montalegre, 7 - 08001 Barcelona) | Pati Manning (Montalegre, 7 - 08001 Barcelona) | 41.3843602,2.1662459 | 1 | Disposar d’una bona política comunicativa en els municipis és una necessitat de primer ordre en un món en què la informació constitueix un dels béns més preuats, al voltant del qual gira bona part de l’activitat mundial. La difusió de les activitats culturals és una tasca que s’ha de fer de manera transversal, a través dels departaments de comunicació, i sota l’empara d’un pla de comunicació municipal. Però un cop es té clar això, qualsevol política comunicativa ha d’abordar com es pot arribar de manera efectiva a la ciutadania, ja sigui des de les xarxes socials o bé a través dels mitjans considerats més tradicionals. Segmentació i dosificació adequada de la informació són conceptes claus en aquest paradigma informatiu i comunicacional. I això implica saber en què estan interessats els ciutadans i afinar al màxim la comunicació d’acord amb les seves preferències. Aquest curs està pensat justament per dotar els assistents d’eines i línies d’actuació realistes al voltant de l’activitat comunicativa. De les línies comunicatives efectives als plans de comunicació cultural: el curs vol posar l’èmfasi, de manera pràctica, en totes les eines i recursos necessaris per assolir una bona comunicació en els municipis. Per aquest motiu s’adreça als tècnics culturals que en major o menor mesura tenen contacte amb els mitjans de comunicació i elaboren estratègies conjuntes amb els departaments que tenen com a missió donar a conèixer què es fa des de l’ajuntament, en aquest cas en tots els àmbits que tenen a veure amb la cultura. D’aquesta manera s’analitzaran estratègies comunicatives dels ajuntaments i els canals adequats per difondre el que fem, tot remarcant la necessitat del treball transversal i subratllant també com es pot arribar de manera efectiva als ciutadans, tot segmentant la informació. Això requereix d’una estratègia global que s’emmarqui en els plans de comunicació cultural. I que alhora tingui molt present el paper de les xarxes, sense oblidar els mitjans de comunicació tradicionals. Saber dosificar la informació també és bàsic en aquest plantejament, ja que cal evitar que es saturi el ciutadà amb un excés d’informació. Programa 29 de setembre 10:00 - 11:30 h: Anàlisi de la situació i els objectius d'una estratègia de comunicació 11:30 - 13:30 h: Moments, missatges, persones i canals. Comunicació offline, comunicació externa i comunicació pròpia 13:30 - 14:00 h: Com podem avaluar la comunicació? Dubtes i preguntes finals Docent Pilar Delgado, llicenciada en Història de l'Art, màster en Comunicació Cultural, màster en Màrqueting Online i postgrau en Growth Hacking. El seu focus d’interès es troba, de manera primordial, en la confluència de la cultura en l'àmbit de les noves tecnologies, especialment com es comunica en aquestes a través de les noves plataformes socials. Pilar Delgado és ponent habitual a congressos sobre comunicació cultural i docent universitària. Ha treballat com a Community Manager al portal InfoJobs (2011-2015), com a Social Media Strategist a la Casa Batlló (2015-2018) i actualment és la responsable de Comunicació de la Casa Vicens, la primera casa d'Antoni Gaudí. Des del 2006 escriu al seu bloc «El Dau de l'Art» sobre art contemporani, gestió cultural i comunicació cultural digital i té presència a xarxes socials (Instagram, Facebook i Twitter) com @eldadodelarte. En aquest vídeo Pilar Delgado ens parla de les noves formes de comunicació, des de la visió integral del màrqueting al món digital i les xarxes socials. ENTREVISTA A PILAR DELGADO (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:08 | |||||||||||||||||||||||||||
| agendadiba368512798 | Espai Claustre. Espiritualitat, cultura, i medi natural | 2022-05-31 10:00:00 | 2022-06-02 12:00:00 | https://www.diba.cat/web/agenda/-/espai-claustre.-espiritualitat-cultura-i-medi-natural | 934 022 565 | oerc.formacio@diba.cat | Edició virtual (plataforma ZOOM) | Edició virtual (plataforma ZOOM) | 1 | El curs s’emmarca dins l’Espai Claustre, un format adreçat especialment a la reflexió pausada i a la creació i reformulació d’idees en el camp de les polítiques culturals, sempre en grups reduïts per facilitar la comunicació i la interacció amb el docent. Aquest curs vol destacar la relació estreta entre el medi natural i la cultura, tot subratllant els lligams que la natura té amb l’espiritualitat, el recolliment, el silenci i la valoració dels elements naturals com un do que hem de ser capaços de preservar per a les generacions futures. Gaudir de la natura equival a submergir-nos en valors que marquen la unitat de l’ésser humà i la seva dimensió ètica i espiritual. Subratllar la importància de la preservació de la natura en les polítiques culturals implica una acció decidida a l’hora de comprendre que el paisatge natural està connotat al llarg del temps per la intervenció humana, i això implica que aquesta intervenció sigui el més respectuosa possible. Durant les sessions també es parlarà de la importància dels Plans d’Acció Locals per a la Sostenibilitat, en referència a tot allò que es pot fer des de l’àmbit cultural. Aquest enfocament també comporta plantejar-se qüestions com l’accés als espais protegits, l’acció municipal en aquests àmbits i la salvaguarda de la natura més enllà dels espais estrictament protegits. En el curs, organitzat pel Centre d'Estudis i Recursos Culturals, tenim l'oportunitat única de comptar amb Josep Maria Mallarach, un especialista que ha basat bona part de la seva trajectòria en subratllar els vincles entre els valors espirituals i la natura. Programa 31 de maig 10:00 - 11:00 h: La imbricació entre el paisatge natural i el cultural 11:00 - 12:00 h: Els Plans d’Acció Local per a la sostenibilitat. Què podem fer des de l’àmbit cultural? L’acció municipal en els espais naturals protegits i la salvaguarda de la natura més enllà d’aquests espais 2 de juny 10:00 - 11:00 h: Les polítiques culturals i la conservació de la natura 11:00 - 12:00 h: Els valors espirituals i la seva relació amb els llocs naturals Docent Josep Maria Mallarach és doctor en Biologia ambiental, màster en Ciències ambientals i llicenciat en Geologia. Treballa com a consultor ambiental independent per a diverses entitats i organitzacions locals, nacionals i internacionals, en temes de conservació de la natura, des de la gestió fins a la governança. És membre de la Comissió de Polítiques Ambientals, Econòmiques i Socials i de la Comissió Mundial d’Espais Naturals Protegits de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Representa a la UICN en la Iniciativa de llocs patrimoni mundial naturals o mixtes d’interès religiós. Participa regularment en diversos cursos de grau, postgrau i màsters de sis universitats, entre els quals el màster d’Humanitats ecològiques, sostenibilitat i transició socioecològica de la Universitat Politècnica de València-Universitat Autònoma de Madrid. Ha dirigit durant sis anys un curs de postgrau sobre significats i valors espirituals de la natura a la Universitat de Girona. És autor o coautor d’una trentena de llibres i més d’un centenar d’articles, molts dels quals considerant conjuntament el patrimoni natural, cultural i espiritual. És membre de la Junta de la Xarxa per la Conservació de la Natura i coordinador l’Associació Silene, dedicada a promoure’n els valors immaterials. En aquest vídeo Josep Maria Mallarach ens explica els vincles existents entre la natura i l’espiritualitat, tot desgranant els pressupòsits ideològics que han conduït a l’actual crisi climàtica. ENTREVISTA A JOSEP MARIA MALLARACH (PREINSCRIPCIONS TANCADES) | nominatim/TIMEOUT | Agenda electes | 2025-05-28 12:08 |
Estadístiques 2025
Agenda electes
Mitjana 2025: 39,38 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.