Detall - 38355
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 38355
- Títol
- Matacans
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/matacans
- Bibliografia
- BENET, Albert i CASÒLIVA, Goretti (1986). 'Artés'; dins Història del Bages, vol. I. Parcir Edicions Selectes. Manresa. BUIXEDA, J. i SAGRISTÀ, A. (1992). ' Caracterització arqueomètrica de vuit mostres ceràmiques procedents de Matacans (Artés, Bages)', dins Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior. Últimes investigacions. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 8. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, pp. 193-206. DAURA, Antoni i PARDO, Dolors (1991). ' Les restes romanes baix imperials a la Conca mitjana-alta del riu Llobregat'; dins Estrat, revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga, núm. 4, octubre de 1991, pàg. 42. DAURA, Antoni i PARDO, Dolors (nn.cc). 'El coneixement de l'alt imperi romà a la Catalunya interior. L'exemple de la comarca del Bages. DAURA, Antoni i GALOBART, Joan (1983). ' L'arqueologia al Bages: Manresa', 2 vols. dins Les Fonts. Quaderns de Recerca i divulgació. Col·legi de Doctors i Llicenciats. DAURA, Antoni ; PARDO, Dolors i PIÑERO, Jordi (1992). ' El jaciment arqueològic de Matacans (Artés). Ressenya dels treballs realitzats entre 1988 i 1991', dins Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior. Últimes investigacions. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 8. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, pp. 149-190. GIBERT ARISSA, Jaume (1981). 'Reconeixement dels límits del terme d'Artés al segle X'; dins Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 1, pp. 141-148. SANCHEZ CAMPOY, Eduard (nn.cc) Precedents indígenes en vil·les romanes de l'interior.
- Centuria
- IIIaC-XVId
- Notes de conservació
- Van estar al descobert durant molt de temps, fins que el pagès les va tapar.
- Descripció
- Vil·la romana ubicada en el Pla del Bages. Part de les estructures arquitectòniques es descobriren a una profunditat entre 30 i 80 cm. de la superfície, per sondejos d'aficionats. Es descobrí un forn de ceràmica i unes sitges, sense que se n'especifiqués la seva quantitat. Els carreus dels murs eren de dimensions identificables entre l'opus mixtum vittatum i l'opus mixtum incertum. Pel que fa al material recollit, consistia en algunes peces campanianes, grises emporitanes, terra sigil·lada antiga (sud-gàl·lica i Hispànica), sigil·lada clara D (alguna estampada), comuna de cuina, romana, africana, dolia, tegulae, pondus i monedes (asos d'Agrippa, Valentinià, Honori i un antoninià de Dioclecià). Els seus excavadors divideixen les etapes cronològiques del jaciment en quatre fases: fase ibèrica i romana, fase alt medieval, fase baix medieval i fase de reaprofitament del mas i abandonament. Els únics testimonis ibèrics corresponen a fragments ceràmics de la darrera fase del món ibèric (ss. III-I a.C). L'element constructiu més antic del jaciment és un forn romà i l'únic testimoni estructural d'aquesta època. Totes les construccions a un nivell superior de la graella d'aquest forn es van destruir per la construcció d'un mas, i amb les restes de la vil·la romana s'anivellà un esvoranc. Daten aquesta vil·la entre els segles I i VI d.C. La fase alt medieval està representada per una habitació i sitges, i es data entre els segles IX i XII. Les estructures corresponents a un mas baix medieval són les més ben conservades. L'abandonament es produiria en el segle XVI. Sembla ser que l'any 1986 es colgaren les parets de terra per poder-hi conrear.
- Codi d'element
- 08010-6
- Ubicació
- Pla de Matacans, al SO del terme municipal.
- Història
- Es tenen referències del lloc des del segle X. En una delimitació de l'antic terme d'Artés; amb data del dia set de febrer de l'any 938 apareixen topònims indicatius de jaciments arqueològics antics. Sembla que en referència a això la vil·la Matacanis correspondria amb la vil·la aquí descoberta. Entre 1977 i 1981 un grup d'aficionats realitzaren alguns sondeigs. Més tard, l'any 1987, es dugué a terme una prospecció elèctrica dirigida per Antoni Daurà en el marc de les Jornades Arqueofísiques i Tècniques d'Investigació Geofísiques aplicades a l'Arqueologia i organitzades per l'Escola Universitària de Manresa entre el dia 1 al 3 de maig. L'any 1988 es dugué a terme una excavació dirigida per Antoni Daurà i D. Pardo. L'any 1989 i 1990, s'efectuaren dues excavacions dirigides per Antoni Daurà, D. Pardo i J. Piñero. Finalment, del 12 al 19 de desembre i del 21de setembre al 5 d'octubre de l'any 1991 es realitzà una excavació d'urgència dirigida per Antoni Daurà i es tornà a tapar el jaciment.
- Coordenades
- 41.7825900,1.9361900
- UTM X
- 411598
- UTM Y
- 4626185
- Any
- Municipi
- 08010
- Nom del municipi
- Artés
- Tipus d'accés
- Difícil
- Estat de conservació
- Regular
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38355-foto-08010-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38355-foto-08010-6-2.jpg
- Estil
- Ibèric|Romà|Medieval|Antic
- Protecció
- Legal
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Jaciment arqueològic
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Altres
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2023-08-02 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Jordi Montlló Bolart
- Autor de l'element
- Observacions
- Materials localitzats en el Museu Municipal del Pare Faura.
- Codi de l'estil
- 81|83|85|80
- Codi de la tipologia
- 1754
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.4
- Protecció id
- Comarca
- 7