Detall - 39374
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 39374
- Títol
- Imatge de Santa Eugènia
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-santa-eugenia
- Bibliografia
- <p>- BOLÓS, Jordi - HURTADO; Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, Barcelona. - DALMAU i ARGEMIR, Delfí (2004). Campanars del Bages Parroquials de Terme. Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, pàg. 52. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 31. - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 54. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - SITJES i MOLINS, Xavier (1986). Esglésies Romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Sobrerroca, Manresa, pàg. 149. - VILLEGAS, Francesc (1982). El Romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos, Ed. Sobrerroca. - VV. AA. (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, Enciclopèdia Catalana, S.A., pàg. 111-113.</p>
- Centuria
- XIX
- Notes de conservació
- Descripció
- <p>Escultura que representa Santa Eugènia, tal i com fa pal·lès l'espasa que porta a la seva mà esquerra, i la ploma i el llibre que porta a la mà oposada. La santa es cobreix el cap amb un mantell de color cru, on hi ha, dalt del cap, uns clavells roses, i, darrera, una aurèola metàl·lica que li dóna la condició de santa. Vesteix una túnica rosa fins a l'alçada dels turmells, que acaba amb una vora de color daurat. Per subjectar-se la túnica, porta un cinturó de color blau cel acabat igualment amb daurats. Segurament sigui coetània a l'altar.</p>
- Codi d'element
- 08012-146
- Ubicació
- Sta. Eugènia de Relat
- Història
- <p>L'església pertanyia originàriament al terme del castell d'Oristà i molt aviat adquirí la categoria de parròquia que s'ha conservat fins avui. El lloc fou propietat del monestir de Santa Maria de Ripoll car en el segle X o començaments del segle XI la família de Lluçà, propietària del lloc, la cedí al monestir esmentat juntament amb la veïna de Sant Marçal. Al segle XVIII, després d'un llarg plet entre l'abat de Ripoll i el bisbat de Vic, l'església de Relat passà a dependre definitivament de la seu vigatana. El 1680 es construí una nova nau barroca amb capelles laterals variant la orientació inicial, i el 1895 s'hi afegí la capella del Santíssim.</p>
- Coordenades
- 41.8848300,1.9803400
- UTM X
- 415402
- UTM Y
- 4637492
- Any
- 1886 ?
- Municipi
- 08012
- Nom del municipi
- Avinyó
- Tipus d'accés
- Restringit
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39374-foto-08012-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39374-foto-08012-146-2.jpg
- Estil
- Neoclàssic|Contemporani
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni moble
- Tipologia
- Objecte
- Titularitat
- Privada accessible
- Ús actual
- Religiós
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2020-01-10 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Marc Cucurella Pinilla
- Autor de l'element
- Observacions
- Codi de l'estil
- 99|98
- Codi de la tipologia
- 52
- Codi de tipologia a sitmun
- 2.2
- Protecció id
- Comarca
- 7