Detall - 42392
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
42392
Títol
Front marítim
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/front-maritim
Bibliografia
<p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.</p>
Centuria
XX
Notes de conservació
Sobretot a l'estiu la feina de neteja és constant.
Descripció
<p>L'abrigall de pedra de la Punta de l'Hotel Colón separa la platja de Caldes d'Estrac en dos: direcció Barcelona hi ha la platja dels Tres Micos, mentre que direcció França hi ha la platja de La Riera. En conjunt, les platges de Caldes fan 60 metres d'amplada i 0,7 quilòmetres d'extensió, són de sorra fina d'origen natural, formades per la deposició de sediments que durant milers d'anys han portat les rieres. L'abrigall de l'Hotel Colón, hereu dels espigons que fins a la segona meitat del segle XX hi havia distribuïts per tot el litoral caldenc, està format per una muralla de pedres de grans dimensions en forma d'ela. L'objectiu d'aquest espigó és fer front al temporal de xaloc. A recés d'aquest espigó, com a testimoni mut d'altres èpoques, podem veure un grapat de velles barques de fusta que donen nom a la Plaça de les Barques. Des de l'abrigall i en direcció Barcelona, la platja de Caldes rep el nom de Platja dels Tres Micos. Aquesta curiosa denominació li prové d'un conegut bar (ja desaparegut) que hi havia allà mateix. El local lluïa a la seva façana un rètol amb la imatge de tres micos, un dels quals es tapava la boca, l'altre es tapava les orelles i el tercer es tapava els ulls. És evident que foren els estiuejants qui popularitzaren la denominació de platja dels Tres Micos. La platja disposa de torre de vigilància de la Creu Roja, dutxes, passarel·les i bancs de fusta, i el proper Passeig dels Anglesos, amb arbrat i locals per a prendre alguna cosa mentre es gaudeix del sol i les excel·lents vistes. Situats de nou a l'abrigall, però ara movent-nos en direcció França hi ha la Platja de La Riera. Evidentment el nom li és atorgat per la canalització de La Riera que arriba a la mar uns pocs metres més enllà. Aquest sector de platja no disposa de tants mitjans com l'anterior, però també gaudeix d'un passeig, en aquest cas el del Mar.</p>
Codi d'element
08032-74
Ubicació
Front marítim (08393 Caldes d'Estrac)
Història
<p>La vinculació dels caldencs amb la mar és llarga i prolífica. Alguns exemples: l'aparició del ferrocarril a partir de 1856 va produir el desenvolupament del sector pesquer a la població, ja que es podia traslladar el peix amb rapidesa a la ciutat de Barcelona; la construcció dels Banys Colón el 1881 com a dinamitzador, sobretot social, de tot el litoral caldenc; l'any 1892 Frederic Nicolau fundà 'Salvamiento de Náufragos', i és a Caldes on s'utilitza per primer cop el llança-caps, aparell usat per llançar un cap de corda a persones o embarcacions en perill; al llarg del segle XIX Salvador Busquets i el seu fill, mestres d'aixa, construïren més d'un centenar de buc, i foren varis els caldencs que estudiaren a l'escola de pilots d'Arenys; el 1911 un fort temporal assolà la costa del Maresme; el 1923 va morir a la seva casa del Passeig dels Anglesos, núm. 12, el capità Manuel Deschamps, heroi de la guerra de Cuba; la construcció del proper port d'Arenys afectà la platja de Caldes ja que escapçà el corrent de llevant que li proporcionava sorra; el 1943 es repeteixen els forts temporals; a partir de la postguerra, les platges de Caldes s'aniran omplint de banyistes d'arreu; a principis dels cinquanta es construeixen els espigons i l'escullera que corria per la vora del Passeig, passant d'una platja contínua de gran amplària a una altra compartimentada entre espigons, d'amplària menor i amb poca sorra; el 1988 es crea el gegantó Nano, com a homenatge a la gent de la mar de Caldes, inspirat en el pescador Joan Baptista Arnó; el Pla de Regeneració que va dur a terme el MOPTMA, entre els estius de 1993 i 1994, suprimí els espigons i retornà la sorra perduda a mitjan segle.</p>
Coordenades
41.5678400,2.5280800
UTM X
460653
UTM Y
4601903
Any
Municipi
08032
Nom del municipi
Caldes d'Estrac
Tipus d'accés
Fàcil
Estat de conservació
Bo
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42392-foto-08032-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42392-foto-08032-74-3.jpg
Estil
Contemporani
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni natural
Tipologia
Zona d'interès
Titularitat
Pública
Ús actual
Social
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Inexistent
Data de modificació
2023-02-01 00:00:00
Autor de la fitxa
Octavi Mallorquí Vicens
Autor de l'element
Observacions
Les platges de Caldes han obtingut durant nou anys seguits el Diploma de Qualitat de la Generalitat de Catalunya. Entre d'altres actuacions, la sorra es gravella fins a 30 centímetres. A més, s'aplica el Pla d'Higiene i Seguretat de la Diputació de Barcelona, i es dota la Creu Roja dels mitjans necessaris per a realitzar tasques de vigilància. A pocs metres de la platja dels Tres Micos, entre la Riera del Gorg i l'estació de tren, es va habilitar fa pocs anys una esplanada de 4.000 metres quadrats com a aparcament. A l'estiu, bona part dels usuaris de la platja caldenca utilitzen aquest espai per a deixar-hi el seu vehicle mentre es banyen. L'aparcament té entrada i sortida i va directe a la carretera N-II, sense necessitat d'entrar al nucli urbà de Caldes d'Estrac.
Codi de l'estil
98
Codi de la tipologia
2153
Codi de tipologia a sitmun
5.1
Protecció id
2484
Comarca
21