Detall - 43411
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 43411
- Títol
- Pedrera Anna
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-anna
- Bibliografia
- BAULENAS, Eric (2009): Els Strombus coronatus del pliocè marí de la pedrera Anna (la Palma de Cervelló, Barcelona). http://www.myspace.com/strombusman/blog/503561938 [25 de gener de 2012].
- Centuria
- Notes de conservació
- Pedrera en explotació.
- Descripció
- l'aflorament de la pedrera Anna està constituït quasi totalment per les argiles i margues gris-grogues. Aquests sediments contenen molta fauna, i les argiles estan intercalades en ocasions per nombrosos nivells amb còdols, sorres fines i blocs de gres vermell i bretxes del triàsic. Els sediments marins s'aguanten sobre terrenys d'edat triàsica (constituint un interesantíssim paleo penya segat) a excepció d'un únic punt del jaciment, a on les pissarres paleozoiques fan de base al pliocè. El sostre és quaternari d'origen al·luvial (llims, argiles i bretxes). Es tracta de l'únic jaciment del Pliocè marí del Baix Llobregat. La variada litologia que presenta i l'abundant fauna trobada ens ajuda a comprendre i delimitar l'antiga línia de costa en el moment en el que es van dipositar aquests sediments. Entre altres fòssils destaca la presència de nombrosos individus del gasteròpode Strombus coronatus (Defrance, 1824). El seu parent més pròxim, l'Strombus gigas, pot trobar-se actualment mar Carib.
- Codi d'element
- 08905-48
- Ubicació
- Al marge dret del Riu Llobregat, concretament a l'actual pedrera Anna
- Història
- Des de finals del segle XIX es té constància d'una sèrie de jaciments fossilífers situats al Baix Llobregat que pertanyen al pliocè superior (plasencià, entre 3,4 i 1,64 milions d'anys). Aquest període geològic està caracteritzat per gaudir d'un clima més càlid que l'actual, per l'aparició dels primers homínids a l'Àfrica i la formació de la mar Mediterrània, entre d'altres fenòmens importants. d'aquesta època s'han donat a conèixer més d'un miler d'espècies, entre mol·luscs, coralls, rèptils (entre els quals hi ha una espècie de cocodril trobat al jaciment de la riera Benet), crustacis, selacis, equinoderms, foraminífers, anèl·lids, mamífers (entre els quals hi ha una espècie de foca i una balena trobades en aquest mateix jaciment), limnoplàncton, braquiòpodes, osteïctis, cefalòpodes, ostracodes, briozous i vegetals. Els jaciments pliocènics, distribuïts en diverses poblacions del Baix Llobregat, els podem trobar a Castellbisbal, Papiol, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, La Palma de Cervelló, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues i l'Hospitalet. Aquests jaciments són importants perquè presenten sediments marins molt rics en fauna fossilitzada que ens ajuden a comprendre l'evolució del nostre territori i contribueixen a l'estudi del Canvi Climàtic. El clima al Baix Llobregat durant el pliocè era més càlid que l'actual, i la vall baixa del riu Llobregat estava inundada per les aigües del mar fins arribar aproximadament al congost de Martorell, formant un estuari que propiciava una biodiversitat marina similar a la que actualment es pot trobar al Carib o a Nova Guinea.
- Coordenades
- 41.4077700,1.9859900
- UTM X
- 415247
- UTM Y
- 4584521
- Any
- Municipi
- 08905
- Nom del municipi
- La Palma de Cervelló
- Tipus d'accés
- Restringit
- Estat de conservació
- Regular
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43411-foto-08905-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43411-foto-08905-48-3.jpg
- Estil
- Neògen
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni natural
- Tipologia
- Zona d'interès
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Productiu
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2023-08-02 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Xavier Esteve Gràcia
- Autor de l'element
- Observacions
- Codi de l'estil
- 125
- Codi de la tipologia
- 2153
- Codi de tipologia a sitmun
- 5.1
- Protecció id
- Comarca
- 11