Detall - 52642
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
52642
Títol
Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-5
Bibliografia
VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.
Centuria
XVII-XX
Notes de conservació
publicat
Descripció
Goig a llaor de la Mare de Déu de Bellvitge. Venerada a la seva ermita en el terme d'Hospitalet de Llobegat, que diuen: Des de l'ermita de Bellvitge, / entre rosers, pollancs i pins, / guieu tothora els nostres passos, / Reina i Senyora dels camins./ Si el llobregat us duu el missatge / dels espadats del Pirineu / talment llaçada d'homenatge / que es desplegués al vostre peu, / i us duu l'aroma d'espígol / de ginestells i romanins, / salvaguardeu la nostra terra, / Reina i Senyora dels camins. / Si el mar sentiu pregar tothora / amb son oneig adelerat; / si el fonollar creix a la vora / i d'un farell veieu l'esclat; / si fins a Vós vénen els aires / de les sirenes i els dofins, / sigueu l'estel qui naveguen, Reina i Senyora dels camins. / Si Sant Ramon i Collcerola, / Sant Pere Màrtir, Montjuïc, / guarden la vostra esglesiola / com sentinelles sens fatic, / i cap al tard per Vós s'enjoien / d'or, d'ametistes i robins, / salveu l'encís d'aquest paisatge, Reina i Senyora dels camins. / Si pel redl de vostra estada / fent infinits els horitzons / van en corrua atrafegada / trens, automòbils i avions; / si comiats i benvingudes / són el tribut dels pelegrins, / vetlleu l'atzar dels qui viatgen, / Reina i Senyora dels camins/ Si un pageset, que s'endevina / d'escaient gest, us va trobar, / i fervorosa la Marina / en aquest temple us allotjà; / si els aiguamolls es feren fèrtils, / i encara avui són com jardins, / feu abundoses les collites, Reina Senyora dels camins./ Si Hospitalet viu la febrada / d'un orgiàstic creixement / i va estenent-se – com riuada que tot ho esborra indiferent, / sigueu-nos nucli que agermana, / acomboieu nostres destins / i protegiu la nostra raça, / Reina i Senyora dels camins./ Si en el perdó sou generosa / i conhorteu qui a Vós acut; / si vostra mà miraculosa / la benaurança sempre ha dut / i, això no obstant, la vostra ermita / van derrocar cruels institns, / toqueu el cor dels qui us obliden, / Reina i Senyora dels camins./ Si enmig d'un món que es desgavella / ens manteniu el cor serè, / i fa mil anys que sou l'estrella / que ens va arborant l'íntima fe, / feu que en l'esforç de refer el temple / no sovintegin els mesquins, / Oh!, beneïu els que us honoren, / Reina i Senyora dels camins. [partitura musicada amb l'estrofa] V.: Ora pro nobis, sancta Dei Genitrix. / R.: Ut digni efficiamur promissionibus Christi./ OREMUS. / Concede nos famulos tuos, quaesumus, Domine Deus, perpetua mentis et corporis sanitate gaudere, et gloriosa beatae Mariae semper Virginis interveccione a praesenti liberari tristitia, et aeterna perfrui laetitia. Per Christum Dominum nostrum. / R.: Amen./ Lletra: Francesc d'A. Mercé i Sanabra; Música: Anna Maria Albors i Asins; Dibuix Rafael Rosés i Rivadàvia./ Goigs editats pel Patronat de Santa Maria de Bellvitge amb motiu d'haver començat les obres de restauració de l'ermita. 1960 (amb llicència eclesiàstica). / Parròquia de Santa Euàlia de L'Hospitalet / Reven de L'Hospitalet.
Codi d'element
08101-411
Ubicació
Ermita de Bellvitge
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
Coordenades
41.3474300,2.1097900
UTM X
425526
UTM Y
4577708
Any
Municipi
08101
Nom del municipi
L'Hospitalet de Llobregat
Tipus d'accés
Obert
Estat de conservació
Bo
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52642-foto-08101-411-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52642-foto-08101-411-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52642-foto-08101-411-3.jpg
Estil
Contemporani|Modern
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immaterial
Tipologia
Música i dansa
Titularitat
Pública
Ús actual
Religiós
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2023-08-02 00:00:00
Autor de la fitxa
Jordi Montlló Bolart
Autor de l'element
Lletra: Francesc d'Asís Mercé; Música: Anna Maria Albors i Asins; dibuix: Rafael rosés Rivadàvia
Observacions
Amb la lletra renovada, la Mare de Déu de Bellvitge ja no és invocada contra la pesta o els flagells dels elements naturals desfermats sinó com a guia d'amor infinit.Els goigs estan editats pel Patronat de Santa Maria de Bellvitge amb motiu d'haver començat les obres de restauració de l'ermita el 1960.
Codi de l'estil
98|94
Codi de la tipologia
62
Codi de tipologia a sitmun
4.4
Protecció id
Comarca
13