Detall - 53094
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
53094
Títol
Cel·les
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/celles
Bibliografia
Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Centuria
XIII-XX
Notes de conservació
Descripció
Les cel·les actuals són una evolució de les antigues, en les quals es van allotjar, durant segles, els pelegrins que anaven a Montserrat. L'edifici actual, contemporani, és un edifici de planta baixa i set pisos, amb la façana principal arrebossada, i amb diferents fileres de finestres. A la planta baixa, que s'obre amb diferents arcades, hi ha diferents serveis pels visitants. Les actuals cel·les són apartaments totalment equipats.
Codi d'element
08127-70
Ubicació
En la zona urbanitzada a l'entorn del monestir, a la plaça de l'Abat Oliba
Història
Es pot considerar qaue al segle XIV Montserrat ja feia molts anys que havia entrat en els cercles dels grans santuaris i dels centres de pelegrinatge més famosos del món cristià occidental. A més de la gent del país, hi pujaven romeus provinents d'una gran part de la Península i de les regions properes de l'altre vessant dels Pirineus. S'havia convertit també en lloc gairebé obligat de visita per als pelegrins de Sant Jaume de Galícia procedents d'Itàlia, per als qui feien els camins del Llenguadoc i per als qui, procedents de les Illes o d'altres contrades de la Mediterrània, començaven el pelegrinatge al port de Barcedlona. Els camins de Montserrat anaven plens de pelegrins. Per facilitar-los l'accés, els priors de Montserrat havien fet construjir el majestuós pont de pedra sobre el riu Llobregat, a l'alçada de Monistrol. El rei Pere III de Catalunya i Aragó, per la seva part, havia fet manat adobar els camins de la muntanya de Montserrat i erigir en el camí de Collbató a Montserrat set creus de pedra coronades amb relleus de l'escultor Pere Moragues que representaven els set goigs i els set dolors terrenals de la Mere de Déu per acompanyar de manera pietosa i evocadora els qui feien la costa de Montserrat. L'autoritat reial vetllava també pels pelegrins, i en controlava la procedència política i l'ordre públic per mitjà de guiatges i salvaguardes personals i col·lectives, concedides i renovades per tots els monarques des de Jaume I. L'afluència taumatúrgica de Montserrat atreia també un bon nombre de pelegrins, sovint xacrosos. L'afluència continuada dels romeus i les aglomeracions en ocasió de pelegrinatges col·lectius o de les principals festes anyals comportaven, en un indret tan singular i aïllat, uns serveis d'acolliment material que durant tot el segle XIV hom anà adequant a les noves necessitats, d'acord amb les possibilitats, els mitjans i l'estil propis del santuari. Al costat de l'avituallament gratuït als romeus, hi havia plantejat el problema de l'hostalatge, agreujat per l'especial clima de Montserrat.
Coordenades
41.5922100,1.8351100
UTM X
402912
UTM Y
4605157
Any
1200-195
Municipi
08127
Nom del municipi
Monistrol de Montserrat
Tipus d'accés
Fàcil
Estat de conservació
Bo
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53094-foto-08127-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53094-foto-08127-70-2.jpg
Estil
Contemporani|Medieval
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Edifici
Titularitat
Privada
Ús actual
Residencial
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2023-08-02 00:00:00
Autor de la fitxa
Helena Garcia Navarro
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
98|85
Codi de la tipologia
45
Codi de tipologia a sitmun
1.1
Protecció id
Comarca
7