Detall - 63166
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
63166
Títol
Tomba del General Vallmanya (megàlit)
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-general-vallmanya-megalit
Bibliografia
CARRERAS, E (2005). 'Els monuments megalítics del marge dret del riu Cardener (Bages). En memòria de Miquel Cura i Morera '. Pyrenae. vol. 2, 36, p.41-85. CURA, M (1975). 'Consideraciones sobre los enterramientos en cistas neolíticas y su evolución posterior en Catalunya'. XIII Congreso Nacional de Arqueologia. Huelva. CURA, M. 'El megalitisme i el vas campaniforme a les conques del Segre i de l'Alt Llobregat'. Cypsela. I. CURA, M (1991). 'Noves aportacions al megalitisme català: revisió de les sepultures del 'solsonià' amb l'aparició de les primeres cambres neolítiques'. 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà-Andorra, p.262-264. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15). FÀBREGA, A (1998). 'Viatge pintoresc: estat actual dels megàlits del Bages'. Dovella, núm. 59, p.7 - 12. PERICOT, L (1950). Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: CSIC. Instituto de Estudios Pirenaicos. (Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos. Prehistoria y Arqueología; núm. 4). SERRA VILARÓ, J (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Solsona. Museu Arqueològic Diocesà.
Centuria
XXII-XVIaC
Notes de conservació
Lloses caigudes, lleugerament coberta per la vegetació
Descripció
Dolmen de dimensions modestes emplaçat a la carena d'un petit serrat que divideix dues valls, a nord i sud. Es troba més al nord de la Serra de Castelltallat i tocant ja a la riera de Coaner. No hi ha consens entre els diferents autors sobre la seva tipologia. Podria ser una cista o gran caixa megalítica, una cambra pirinenca, una cambra neolítica o una arca amb vestíbul-pou. Està orientat en sentit oest-est, amb una lleugera inclinació cap al nord, i en el seu estat actual conserva tres lloses corresponents a la cambra. Concretament, una a la capçalera de ponent i una llosa a cada lateral. En relació amb la planta publicada pel seu excavador, Mn. Serra Vilaró, hi faltaria una llosa petita del lateral sud. La llosa lateral nord s'ha partit en dues parts. Al cantó de ponent s'amunteguen algunes lloses, més petites, mentre que en el costat nord-est hi ha, quasi a tocar amb la llosa del lateral nord, una altra llosa de grans dimensions que podria haver estat la cobertera o bé la llosa lateral que tancaria el sepulcre. El túmul que cobria el megàlit es troba molt erosionat, però se'n poden apreciar lleus vestigis al voltant immediat de la cambra. Les lloses són de gres. Segons els treballs fets per Oriol Font, les mides són: 2,5 m de longitud; 1,7 m d'amplada a l'inici de la cambra; 1,35 m d'amplada a l'altura de la capçalera; 0,95 m d'altura (ambdues lloses laterals). Segons CARRERAS (2005), devia tenir un túmul d'uns 10 m de diàmetre, el qual no apareix en la planta publicada per Mn. Serra Vilaró. En el moment de l'excavació mn. Serra Vilaró ja es trobà que el sepulcre estava remogut, però encara hi recollí 69 peces dentàries, la qual cosa indica que es tractava d'un sepulcre col·lectiu. També hi documentà alguns fragments de ceràmica: un fragment de vora d'un vas campaniforme regional, del tipus pirinenc, amb decoració incisa, i un fragment informe de ceràmica amb decoració a base d'unglades (Serra Vilaró, 1927). Aquests materials indicarien una cronologia dins el calcolític o començaments del bronze inicial. Pel que fa a la tipologia del megàlit, hi ha diferents criteris. Ha estat classificat com una cista megalítica (Daura et al., 1995). Miquel Cura (1975) també havia defensat aquesta línia, tot i que ben aviat va entendre que es tractava d'una possible cambra pirinenca (1976) fins que, més endavant, va parlar d'una probable cambra neolítica (1991). Per Oriol Font, que l'estudià l'any 2003, no és possible determinar amb certesa la tipologia arquitectònica d'aquest megàlit. No descarta que sigui una arca amb vestíbul-pou, tot i que s'inclina més aviat per un dolmen simple del tipus cambra pirinenca, o bé una gran caixa megalítica. Mañé el classificà com una arca amb vestíbul-pou (2004), atès que la planimetria aixecada per Serra Vilaró reflecteix una llosa, de menors dimensions que les dues laterals, en el costat sud de la cambra, marcant la continuació d'aquest lateral (1927).
Codi d'element
08229-289
Ubicació
Demarcació de Castelltallat
Història
Mossèn Serra Vilaró va excavar aquest megàlit a la dècada de 1920. El seu estat no ha canviat gaire respecte a la planimetria publicada després d'aquesta excavació. Posteriorment, ja el 2003, un equip de la Universitat de Barcelona dirigit per Josep Oriol Font Cot hi va portar a terme una campanya de prospecció.
Coordenades
41.8257600,1.6168700
UTM X
385139
UTM Y
4631355
Any
Municipi
08229
Nom del municipi
Sant Mateu de Bages
Tipus d'accés
Fàcil
Estat de conservació
Regular
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63166-foto-08229-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63166-foto-08229-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63166-foto-08229-289-3.jpg
Estil
Prehistòric|Edats dels Metalls
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Jaciment arqueològic
Titularitat
Privada
Ús actual
Sense ús
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2023-08-02 00:00:00
Autor de la fitxa
Jordi Piñero Subirana
Autor de l'element
Observacions
El material procedent de les excavacions es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
Codi de l'estil
76|79
Codi de la tipologia
1754
Codi de tipologia a sitmun
1.4
Protecció id
Comarca
7