Detall - 64048
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
64048
Títol
Barraca de la Costa d'en Comes II
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-costa-den-comes-ii
Bibliografia
ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).
Centuria
XVIII-XX
Notes de conservació
En estat ruïnós.
Descripció
Barraca de vinya situada en una zona boscosa al sud del Mas d'en Giralt. És una edificació formulada com un corral, pel que queda tancada per un mur perimetral. Té la planta exterior circular i l'interior rectangular, amb el mur posterior que es correspon amb el del baluard, i està construït amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva de la barraca era de falsa volta troncocònica, malgrat que es troba enderrocada. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. El baluard és de planta rectangular i té una alçada d'uns dos metres. Les pedres de les cantonades estan escairades.
Codi d'element
08231-280
Ubicació
Costa d'en Comes
Història
La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.
Coordenades
41.2839200,1.7799900
UTM X
397836
UTM Y
4570993
Any
Municipi
08231
Nom del municipi
Sant Pere de Ribes
Tipus d'accés
Fàcil
Estat de conservació
Dolent
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64048-foto-08231-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64048-foto-08231-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64048-foto-08231-280-3.jpg
Estil
Contemporani|Popular|Modern
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Edifici
Titularitat
Privada
Ús actual
Sense ús
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2022-04-14 00:00:00
Autor de la fitxa
Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.
Autor de l'element
Observacions
Segons un testimoni gràfic de quan es trobava dempeus, davant la barraca hi havia els arcs de pedra característics dels corrals. Alguns ribetans la coneixen com la barraca del castellot. Es correspon amb la barraca R37 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.
Codi de l'estil
98|119|94
Codi de la tipologia
45
Codi de tipologia a sitmun
1.1
Protecció id
Comarca
17