Detall - 65602
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 65602
- Títol
- Mas de Vila-seca
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-vila-seca
- Bibliografia
- FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PLADEVALL, A. [ et al.] (1986) 'Santa Margarida de Vila-seca'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 579-583. RIPOLL i VILAMAJOR J. (1823) Document demostratiu de l'origen i antiguitat del monestir de Religiosos de Santa Margarida, en la parròquia de Sant Martí Sescorts, bisbat i corregiment de Vich, que publíca D.J.R.V. Vich: Ignasi Valls. RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Margarida de Vila-seca: mas i monestir'. Els Cingles de Collsacabra, nº 64. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 28-31.
- Centuria
- XVIII
- Notes de conservació
- Descripció
- Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta cossos annexos adossats, de planta baixa, formant una planta en 'U'. Les obertures són de disposició irregular, de pedra treballada o de totxo i fusta. Els murs són de pedra lligada amb morter, d'obra vista. Adossada a la casa hi ha la capella de Santa Margarida.
- Codi d'element
- 08254-173
- Ubicació
- Sant Martí Sescorts
- Història
- La primera referència documental de Vila-seca és de l'any 898, quan els esposos Martí i Algereda venen un camp de 'Villasicca' (Vila-seca). A la segona meitat del segle XIII es va establir al mas la comunitat de monges de Santa Margarida, quan Ermessenda Pasqual, la primera prioressa, va comprar l'any 1282 el mas Vila-seca, veí de la capella, al noble Dalmau de Rocasalva i a la seva muller Cília. La documentació no parla de la regla que seguien, però segons la historiografia posterior, eren augustinianes. Al segle XIV la comunitat, degut a l'aïllament del lloc i la seva pobresa, es va traslladar al carrer Sant Pere, extramurs de Vic. La capella de Santa Margarida de Vila-seca va continuar, com el mas, sota la propietat de les monges de Vic, cuidada per un sacerdot que, al extingir-se la comunitat a finals del segle XVI, va perdre el nom de prior. La capella actual va ser reedificada pels volts de l'any 1620, adossada al mas, a un centenar de metres de la primitiva, de la que només se'n coneix el setial, al lloc on ara hi ha un pedronet. L'any 1823 va ser desamortitzada o secularitzada la finca del priorat o mas de Santa Margarida.
- Coordenades
- 42.0573300,2.3335800
- UTM X
- 444858
- UTM Y
- 4656356
- Any
- Municipi
- 08254
- Nom del municipi
- L'Esquirol
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65602-foto-08254-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65602-foto-08254-173-2.jpg
- Estil
- Popular|Modern
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Edifici
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Residencial
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2019-11-29 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Virgínia Cepero González
- Autor de l'element
- Observacions
- Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M59.
- Codi de l'estil
- 119|94
- Codi de la tipologia
- 45
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.1
- Protecció id
- Comarca
- 24