Detall - 66637
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 66637
- Títol
- Llegenda de la Font de la Vedella
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-de-la-vedella
- Bibliografia
- AMADES, J. (1950): Folklore de Catalunya: Rondallística, Barcelona, Editorial Selecta. Departament d'Etnografia i Folklore de l'Àmbit de Recerques del Berguedà (1987): 'Llegendes del Berguedà', a L'Erol, número 20, p. 13-27. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona.
- Centuria
- Notes de conservació
- Descripció
- Segons conta la llegenda de la Font de la Vedella (font situada al peu de la C-16, abans del trencant de la Nou, entre la central tèrmica i la cua del pantà de la Baells, actualment negada per les aigües), l'aigua que hi brolla prové de l'estany de Lanós (Lanoux en francès), al peu del Carlit. Un xuclador i un conducte subministrarien l'aigua de l'estany a la font. I les proves “científiques” (i llegendàries) del fet provindrien d'una vedella i d'un pastor. La vedella, que donaria el nom a la font, es va ofegar a l'estany i tot passant pel conducte va acabar sortint per la font. El pastor, que guardava un ramat prop de l'estany, un estiu hi va perdre un bol de fusta per l'escudella dins del qual hi guardava una unça d'or. A la tardor, pasturant prop de la font de la Vedella, a l'hostal de la Consolació li varen servir menjar en un bol de fusta que ell va reconèixer com el seu i que ho va poder demostrar tot mostrant l'amagatall de l'unça d'or. Els ermitans que portaven l'hostal li varen dir que el bol havia rajat de la font de la Vedella.
- Codi d'element
- 08268-147
- Ubicació
- Història
- Segons C. A. Torras (1905, p. 85) la font es trobava 'en un lloc molt pintoresc, al marge d'uns prats verds i extensos, fruint d'un bell cop de vista dret a l'ermita de la Consolació, les mines de Fígols i l'entrada de l'engorjat del Llobregat'. L'origen del topònim Vedella no s'ha pogut determinar. Documents del segle XIII parlen de Sa Vedera, Zavedera, Vadera, Lavedera i Lavadera, mentre els fogatges de 1497, 1515 i 1553 ja parlen de 'Sant Salvador de la Vadella (i Vedella)', de manera que la transformació es va produir en els segles XIV i XV. Una altra opció fora que provingués de 'Abadella', que volia dir 'petita abadia', topònim, però, que no apareix en cap document.
- Coordenades
- 42.1078200,1.8627100
- UTM X
- 405971
- UTM Y
- 4662373
- Any
- Municipi
- 08268
- Nom del municipi
- Cercs
- Tipus d'accés
- Obert
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- Estil
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni immaterial
- Tipologia
- Tradició oral
- Titularitat
- Pública
- Ús actual
- Simbòlic
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2023-01-30 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Sara Simon Vilardaga
- Autor de l'element
- Observacions
- La versió recollida per Joan Amades de la llegenda de la Font de la Vedella fa venir l'aigua d'un estany pirinenc inconcret. César August Torras sospitava que l'origen podia ser la Nou i per deformació acabés derivant en Lanoux o Lanou, topònim francès de l'estany que hi ha al peu del massís del Carlit.
- Codi de l'estil
- Codi de la tipologia
- 61
- Codi de tipologia a sitmun
- 4.3
- Protecció id
- Comarca
- 14