Detall - 66678
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 66678
- Títol
- Mina Esteve o de la Frau
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-esteve-o-de-la-frau
- Bibliografia
- BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
- Centuria
- XIX-XX
- Notes de conservació
- El sediment i la vegetació van cobrint les restes que conformen la mica Esteve.
- Descripció
- Les restes visibles de la mina Esteve són bàsicament un desguàs de la mina, format per una obertura en arc en pedres que dóna pas a l'interior d'una curta galeria coberta amb volta de canó feta bastida en pedres. Aquest desguàs és situat sota un dipòsit de carbó. El dipòsit de carbó, molt cobert de vegetació, està format per murs de pedra, bastit arrambat al mateix terreny; aquest dipòsit era el punt de recepció del carbó que baixava a través del cable aeri de la mina Alfonso al nivell Esteve, punt a partir del qual era traslladat amb les vagonetes cap al pla inclinat. La bocamina Esteve es troba situada al costat del dipòsit, tot i que avui dia no és visible degut al sediment i vegetació que s'hi ha acumulat.
- Codi d'element
- 08268-188
- Ubicació
- A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli.
- Història
- La mina Esteve (o Frau) està situada a una altitud de 876 m, a la dreta del torrent de la Frau, entre les mines de Sant Josep i Alfons. Fou explotada entre els anys 1886 i 1919. Fou una de les primeres mines que es va electrificar. Els primers en explotar de la mina van ser l'empresa Garavetti, Vellino, Bovio i Cia, coneguts com els italinans, entre els anys 1885 i 1888, encara que n'era propietari l'empresa Ferrocarril y Minas de Berga. Aquesta empresa se la va vendre junt amb la resta de propietat al Sr. José E. de Olano y Loisaga el febrer de 1895, el qual era el principal accionista de D.G.E. de Olano. Amb la constitució de la societat Carbons de Berga S.A., es va continuar l'explotació de la mina fins al seu tancament, cap a l'any 1919.
- Coordenades
- 42.1888800,1.8574600
- UTM X
- 405657
- UTM Y
- 4671379
- Any
- Municipi
- 08268
- Nom del municipi
- Cercs
- Tipus d'accés
- Difícil
- Estat de conservació
- Dolent
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66678-foto-08268-188-2.jpg
- Estil
- Contemporani
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Obra civil
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Sense ús
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2023-01-30 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Sara Simon Vilardaga
- Autor de l'element
- Observacions
- El desguàs de la mina sovint s'ha confós amb la bocamina.
- Codi de l'estil
- 98
- Codi de la tipologia
- 49
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.5
- Protecció id
- Comarca
- 14