Detall - 67229
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 67229
- Títol
- Forn de guix 2
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-2
- Bibliografia
- <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;</p>
- Centuria
- XVI-XX
- Notes de conservació
- Malmés per l'abandonament i els elements vegetals
- Descripció
- <p>Dins el conjunt d'instal·lacions per a la producció de guix es troba aquest forn. Es tracta d'un forn de planta rectangular, amb una boca. Les parets són de pedra calcària i es poden observar les pedres calcinades. En les condicions actuals és pràcticament impossible accedir-hi. A l'exterior es poden veure grans pedres de guix abandonades.</p>
- Codi d'element
- 08274-186
- Ubicació
- Muntanya sobre la riera del Tordell
- Història
- <p>La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica 'guix de Súria' a les tendes de Manresa.</p>
- Coordenades
- 41.8352255,1.7719155
- UTM X
- 398031
- UTM Y
- 4632211
- Any
- Municipi
- 08274
- Nom del municipi
- Súria
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Dolent
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67229-20210512161915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67229-20210512161923.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67229-20210512161933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67229-20210512162010.jpg
- Estil
- Contemporani|Modern
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Edifici
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Sense ús
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Inexistent
- Data de modificació
- 2022-02-23 00:00:00
- Autor de la fitxa
- KuanUm - JM Huélamo - JM Solias
- Autor de l'element
- Observacions
- Codi de l'estil
- 98|94
- Codi de la tipologia
- 45
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.1
- Protecció id
- 2484
- Comarca
- 7