Detall - 68392
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
68392
Títol
Jaciment de Ca l'Amell de la Muntanya
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-ca-lamell-de-la-muntanya
Bibliografia
BELLMUNT, J. (1980) 'Notes d'arqueologia de Catalunya i Balears' a Informació Arqueològica, nº 33-34. JÀRREGA,R. (1992) 'Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana a les comarques del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès, Olèrdola'. Vilafranca del Penedès. LLOPIS, J. (1977) 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges MIRET, M. (1983) 'Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona'. Tesina de llicenciatura. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 13/394 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. MIRET, M.(1992) 'Un assentament d'època romana la massís de Garraf: Ca l'Amell (Sitges)', I Trobada d'Estudiosos del Garraf (1989). Barcelona. MIRÓ, N.(1995) 'La sitja ibèrica de Ca l'Amell, Sitges (El Garraf)' a Miscel·lània Penedesenca, vol II, Vilafranca del Penedès. VIRELLA, X.(1974) 'Campdàsens, poblat ibero-romà' a Eco de Sitges, 9 juny 1974.
Centuria
IIIaC-XII
Notes de conservació
Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració.
Descripció
El jaciment de Ca l'Amell està conformat per un conjunt de troballes independents (algunes procedents d'excavacions arqueològiques i d'altres no) que van des de finals del Ferro fins a l'època medieval. Aquestes restes s'han localitzat al nord de la casa de Ca l'Amell, entre aquesta i el límit de la pedrera de Vallcarca. Probablement del període alt-medieval daten diverses tombes de les quals hi ha notícies de la seva troballa, però de les que actualment no es conserva cap resta visible. Unes van ser descobertes a finals del segle XIX, consistents en sepultures en forma de trapezi (de 1,80 m per 0,37m), i les altres localitzades el 1967 al costat d'una caseta que hi ha prop de la masia. El 1970 Joan Bellmunt va excavar un enterrament infantil d'època medieval. En una petita àrea de terreny es realitzà una recollida de material superficial, sense context arqueològic, corresponent a un conjunt ceràmic que abarca des del s.IIaC fins al s.IV; bàsicament ceràmica ibèrica, també pintada, sigil·lada, comuna romana, un fragment de ceràmica clara C i trossos de teules. El 1993 es va realitzar una excavació d'urgència, motivada per uns moviments de terres fets per una màquina excavadora que va deixar al descobert el fons d'una sitja. El reompliment de les restes de la sitja va aportar diversos materials datables al segle IIaC: ceràmica ibèrica, púnico-ebusitana i itàlica entre d'altres. Els autors de la revisió de la Carta Arqueològica al 2002 encara van observar la presència de diversos materials ibero-romans en una petita extensió a tocar del tall de la pedrera de Vallcarca.
Codi d'element
08270-514
Ubicació
Al nord de la Masia de Ca l'Amell de la Muntanya i a prop del tall de la pedrera de Vallcarca
Història
El conjunt de restes localitzades al jaciment ens porten a parlar d'una àmplia ocupació de l'indret, que es veu completada i ampliada per les estructures arquitectòniques que conformen el conjunt de la masia de Ca l'Amell (veure fitxa nº 454), tot podent establir una ocupació continuada fins al segle XX. La mencionada masia està constituïda per un conjunt d'edificacions datables des del període medieval fins a l'actualitat; una torre de defensa medieval -posterior al segle XIII-; l'estructura originària de la masia que data del segle XV-XVI i un altre habitatge aïllat construït al segle XIX. Pel que fa a la torre de defensa, juntament amb la torre de Can Planes, haurien format part del sistema defensiu de fortificacions de la Quadra de Campdàsens. Pel que fa a les excavacions realitzades al jaciment, el 1970 es va excavar una tomba infantil datable en el període medieval, i el 1993 es va dur a terme una excavació arqueològica d'urgència d'un fons de sitja ibèric. Una part del material recuperat el conserva Xavier Virella, i la resta està dipositat a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
Coordenades
41.2524900,1.8751100
UTM X
405756
UTM Y
4567397
Any
Municipi
08270
Nom del municipi
Sitges
Tipus d'accés
Fàcil
Estat de conservació
Dolent
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68392-foto-08270-514-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68392-foto-08270-514-2.jpg
Estil
Medieval|Antic|Ibèric|Romà
Protecció
Legal
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Jaciment arqueològic
Titularitat
Privada
Ús actual
Altres
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2023-08-02 00:00:00
Autor de la fitxa
Sara Simon Vilardaga
Autor de l'element
Observacions
L'ubicació del jaciment és en ple massís del Garraf, en una de les poques àrees planeres del massís que forma part de l'antiga Quadra de Campdàsens.
Codi de l'estil
85|80|81|83
Codi de la tipologia
1754
Codi de tipologia a sitmun
1.4
Protecció id
Comarca
17