Detall - 68799
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
68799
Títol
Retaule Nostra Senyora del Roser
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-nostra-senyora-del-roser
Bibliografia
<p>http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2007 Bocanegra, M. Dolors (1997). El retaule barroc de Sant Cebrià de Tiana. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. 2a època, núm. 57 (gener 1997), p. 29-45.</p>
Centuria
XVII
Notes de conservació
Descripció
<p>A l'interior de l'església parroquial de Sant Cebrià es conserva aquest retaule, procedent de la primitiva parròquia, l'actual ermita de l'Alegria. És una notable peça barroca, del segle XVII, de l'escultor Josep Tremulles. És de fusta daurada i policromada i té tres cossos. Al cos central hi ha la imatge de la Mare de Déu del Roser (l'actual no és l'original) i la figura de Crist crucificat a la part més alta. Als cossos laterals hi ha diverses escenes del Nou Testament.</p>
Codi d'element
08282-125
Ubicació
Plaça de l'Església, 6
Història
<p>El retaule està dedicat a la Mare de Déu del Roser. El van encarregar a Josep Tramullas l'abril de l'any 1645 i va trigar 10 anys en fer-lo. Forma part d'un tríptic del qual, a més del de Tiana, només s'ha mantingut el de l'altar Major del monestir de Santes Creus, a Tarragona. El tercer retaule, de Valls, ha desaparegut. Inicialment el retaule de Tiana estava a l'ermita de l'Alegria. L'any 1909 es va traslladar a la Parròquia. Al començament de la Guerra Civil, l'any 1936, el van desmuntar amb la intenció de cremar-lo, el van apilar en un racó de la mateixa església i va quedar oblidat. Acabada la guerra, es van recuperar les peces que faltaven. L'any 1944 el van reconstruir i la imatge de la Mare de Déu del Roser la van substituir per una de més petita i no gaire semblant a l'original.</p>
Coordenades
41.4843800,2.2682400
UTM X
438910
UTM Y
4592789
Any
Municipi
08282
Nom del municipi
Tiana
Tipus d'accés
Fàcil
Estat de conservació
Bo
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68799-foto-08282-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68799-foto-08282-125-3.jpg
Estil
Barroc
Protecció
Legal
Àmbit
Patrimoni moble
Tipologia
Objecte
Titularitat
Privada accessible
Ús actual
Religiós
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2020-01-16 00:00:00
Autor de la fitxa
Àlvar Sáez Puig
Autor de l'element
Josep Tremulles
Observacions
El retaule barroc de la Mare de Déu del Roser, obra de Josep Tremulles, procedeix de l'antiga església de Sant Cebrià, actualment ermita de l'Alegria, que fou parròquia de la població fins a la inauguració de la nova a finals del segle XIX. L'antic santuari de Tiana, situat a la part alta de la població, fou consagrat l'any 1104. Pels documents que hem pogut consultar, ja disposava d'un altar dedicat a la Mare de Déu del Roser el 1601. Segons la visita pastoral realitzada el novembre d'aquest any, els altars de l'església eren: els de Sant Cebrià, la Mare de Déu del Roser, Sant Crucifix, Sant Antoni, Sant Llop i Sant Miquel. L'aïllament en què quedava l'antic santuari, degut al creixement demogràfic cap a la part baixa de la població, va motivar la construcció d'un nou temple que fou consagrat l'any 1886 pel bisbe Jaume Català, que és el que es conserva actualment. A aquesta nova església fou traslladat el retaule barroc l'any 1909 ocupant, fins a l'actualitat, la segona capella del costat de l'epístola. Com moltes obres d'art religioses el retaule tianenc va patir les hostilitats de la guerra civil espanyola. L'any 1936 fou desmuntat per a ser cremat però «el suggeriment d'algú que a l'estranger pagarien bé per eil, les seves parts van quedar apilades en un racó de la mateixa església, que durant la guerra feia de magatzem per a productes agrícoles i proveïmenls»^ Malgrat tot, no es va evitar que algunes parts de l'obra fossin malmeses. Un cop acabat el conflicte bèl·lic el retaule fou reconstruït per iniciativa de mossèn Francesc Tolrà, aleshores rector de la parròquia i gràcies a un donatiu d'una família local. Es va encarregar la recomposició i la reconstrucció de les parts perdudes als fusters tianencs Sebastià Vilaró i al seu fill Josep Maria. La darrera intervenció que ha sofert el retaule fou la restauració realitzada l'any 1986 amb motiu de la commemoració del centenari de la construcció de la parròquia actual.
Codi de l'estil
96
Codi de la tipologia
52
Codi de tipologia a sitmun
2.2
Protecció id
Comarca
21