Detall - 72281
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 72281
- Títol
- Barraca 6782
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6782
- Bibliografia
- MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.
- Centuria
- XIX-XX
- Notes de conservació
- Descripció
- Barraca de pedra seca ubicada en el marge d'un camp sembrat de blat. És una cabana de volta, de planta rectangular (2,85 x 3,5 m). L'alçada interior màxima és de 1,75 m. La porta, orientada al sud-est, és d'arc pla, fa 1 m d'ampla i 1,6 m. d'altura. Conserva una clau de la porta que possiblement havia tingut. Només es conserva una biga travessera a l'alçada de la llinda. El gruix de les parets de 40 cm. La paret del fons és un retall a la roca i s'hi adossa una banqueta feta de pedra. L'exterior de la volta està cobert amb una capa de terra vegetal que la impermeabilitza i la cohesiona per l'acció de la vegetació que hi creix. Al voltant hi ha una rasa en paral·lel a les façanes que serveix per desguassar l'aigua de la pluja.
- Codi d'element
- 08297-129
- Ubicació
- Feixes de l'Albereda, a l'est del terme municipal, a tocar amb Prats del Rei
- Història
- La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però la seva expansió es situa durant la segona meitat del segle XIX . No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.
- Coordenades
- 41.6907600,1.5244900
- UTM X
- 377210
- UTM Y
- 4616494
- Any
- Municipi
- 08297
- Nom del municipi
- Veciana
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72281-foto-08297-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72281-foto-08297-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72281-foto-08297-129-3.jpg
- Estil
- Popular|Contemporani
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Edifici
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Sense ús
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2023-08-02 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Jordi Montlló Bolart
- Autor de l'element
- Observacions
- La numeració correspon amb la donada per l'observatori del paisatge.
- Codi de l'estil
- 119|98
- Codi de la tipologia
- 45
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.1
- Protecció id
- Comarca
- 6