Detall - 74196
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
74196
Títol
Llegenda del Gegant encantat
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-gegant-encantat
Bibliografia
AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. MESTRES, Apel·les (1930). Montserratines. Salvador Bonavia, llibreter.
Centuria
XVI-XVIII
Notes de conservació
Descripció
Es diu que a la muntanya de Montserrat hi vivia un gegant que feia estralls pels pobles de l'entorn. Els veïns de la zona, que sabien que el gegant només sortia de nit, van anar deixant ovelles com a esquer cada vegada més lluny de Montserrat. El gegant les va anar seguint, però quan se'n va adonar ja era molt lluny i no va poder tornar al seu cau abans que es fes de dia. D'aquesta manera va quedar petrificat. L'encanteri només es pot desfer la mitjanit del dia que es canvia de segle; en aquell moment, el gegant demana a Déu que desfaci el malefici i, fins ara, sempre ha contestat negativament.
Codi d'element
08025-66
Ubicació
Roca anomenada Gegant encantat, a la muntanya de Montserrat
Història
La llegenda és recollida per Apel·les Mestres el 1930 en el seu poemari Montserratins, i posteriorment (1950) Joan Amades en publica una narració completa. La primera ascensió al Gegant Encantat la van fer J. Ferrera, R. Estrems i J. Panyella el 27 d'abril de 1941.
Coordenades
41.6032200,1.8107200
UTM X
400896
UTM Y
4606407
Any
Municipi
08025
Nom del municipi
El Bruc
Tipus d'accés
Fàcil
Estat de conservació
Bo
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74196-foto-08025-66-2.jpg
Estil
Popular
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immaterial
Tipologia
Tradició oral
Titularitat
Pública
Ús actual
Científic
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2023-08-02 00:00:00
Autor de la fitxa
Jordi Serra i Massansalvador
Autor de l'element
Observacions
La roca del Gegant encantat es troba al capdamunt del torrent de Migdia, prop de Sant Jeroni. La seva forma singular ha donat lloc a aquesta llegenda.La llegenda recull influències d'altres llegendes de la zona del Montserrat, com la del Cavall Bernat, la del Mal Caçador, la del Pont del Diable o la del soldat Malcús.S'han recollit altres variants de la llegenda, que atribueixen l'encanteri del gegant a la Mare de Déu de Montserrat o que l'anomenen pare Malot. Apel·les Mestres li va dedicar un poema que acaba: 'La boira, tot jugant, / li cenyeix un turbant / que entorn del seu cap flota, / i el vell Gegant, pacient, / somriu indiferent / amb un somrís idiota.'
Codi de l'estil
119
Codi de la tipologia
61
Codi de tipologia a sitmun
4.3
Protecció id
Comarca
6