Detall - 74290
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
74290
Títol
Carboneig
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/carboneig
Bibliografia
Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat. GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (1996). El carboneig. Ed. Altafulla. ZAMORA, F. (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Ed. Curial
Centuria
XV-XX
Notes de conservació
L'activitat ja no es practica.
Descripció
La producció de carbó d'alzina ha estat històricament una activitat característica del Bruc. Els bosquerols solien conrear petits boscos d'alzina a l'interior de la muntanya de Montserrat, amb un cicle de tala d'uns 15 anys. Després de tallar i arreplegar la llenya, calia construir la pila, una construcció semiesfèrica feta amb la llenya i recoberta de terra i herba, encendre-la i deixar-la coure. Cada pila podia contenir entre 2.000 i 10.000 kg de llenya, i la cuita podia durar entre 1 i 4 setmanes, aproximadament. Un cop cuit, el carbó s'extreia i es desemboscava a llom de mules.
Codi d'element
08025-160
Ubicació
Est del municipi, al massís de Montserrat
Història
La producció de carbó vegetal està documentada des del Paleolític. Al Bruc està documentada des del segle XV; va ser una activitat industrial habitual des de l'Edat mitjana i anava dirigida especialment a la farga catalana, que demanava gran quantitat de combustible per als forns. El 1789, el viatger Francisco de Zamora fa una breu descripció del poble del Bruc i afirma: 'Sus vecinos se ocupan en la fábrica de carbón y recogen vino.' Una corranda popular a la zona el segle XIX diu: 'A Pierola terra roja, / en el Bruc són carboners / a Collbató les boniques / perquè Sant Corneli hi és.' A partir del s. XIX, la indústria siderúrgica i l'ús creixent de carbó mineral van marcar la fi de l'activitat. Tot i això, la tècnica s'ha utilitzat fins a la segona meitat del s. XX.
Coordenades
41.6078300,1.7867600
UTM X
398907
UTM Y
4606946
Any
Municipi
08025
Nom del municipi
El Bruc
Tipus d'accés
Sense accés
Estat de conservació
Dolent
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74290-foto-08025-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74290-foto-08025-160-3.jpg
Estil
Popular
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immaterial
Tipologia
Tècnica artesanal
Titularitat
Pública
Ús actual
Sense ús
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2023-08-02 00:00:00
Autor de la fitxa
Jordi Serra i Massansalvador
Autor de l'element
Observacions
A causa del caràcter efímer de les carboneres, no queden restes materials de la tècnica. Tanmateix, es poden veure indicis de l'activitat en forma de clapes de sòl ennegrides enmig del bosc montserratí o bé en exemplars d'alzina que creixen amb diversos troncs, conseqüència de la tala de l'exemplar anterior per fer-ne carbó.La localització UTM correspon a la Canal Ampla, on s'han trobat restes de carboneres.L'activitat del carboneig, i el transport del carbó del bosc al poble, ha estat l'origen de molts camins i corriols existents actualment a la muntanya de Montserrat.
Codi de l'estil
119
Codi de la tipologia
60
Codi de tipologia a sitmun
4.2
Protecció id
Comarca
6