Detall - 77302
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 77302
- Títol
- Garroferar de Can Torradeta
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/garroferar-de-can-torradeta
- Bibliografia
- AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.
- Centuria
- Notes de conservació
- Malgrat hi ha algun espècimen en bon estat, alguns han desaparegut i els altres estan maltractats, sense poda ni cap control. Algunes de les branques joves han estat atacades per rosegadors.
- Descripció
- Garroferar del gènere Ceratonia, espècie siliqua, adult plantat en extensió a les feixes de ponent, a les planes de cultiu de l'actual finca de La Prat, per sota de la finca de Can Torradeta. Plantat en un terreny de substrat saulonenc, aquest garroferar es troba completament abandonat. Alguns espècimens han mort o han estat tallats. Al terra, per sota de les capçades hi ha tota mena d'andròmines. En alguns exemplars, l'heura i altres enfiladisses han envaït l'arbre, impedint el correcte desenvolupament. Els garrofers, perennifolis, tenen una talla mitjana que va de cinc a vuit metres d'alçada pels exemplars més grossos. El tronc és molt irregular i gruixut, amb unes branques llargues i robustes, algunes d'elles vinclades cap al terra. Les fulles són compostes, de tres a cinc parells de folíols. La flor neix sobre la llenya vella. El fruit és la garrofa, que forma una beina d'entre 10 i 20 cm de longitud, que en arribar a maduresa agafa un color marró fosc.
- Codi d'element
- 08214-214
- Ubicació
- La Prat
- Història
- El garrofer és un arbre originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la llavor, el garrofí, en la indústria de l'alimentació, farmàcia o cosmètica. També s'utilitza tradicionalment per aromatitzar diversos licors, com les herbes mallorquines. Hi ha saurins que per cercar aigua utilitzen exclusivament una vareta feta amb branca de garrofer. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de Sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans, en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està en davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue,, de Febrer, y de Nohembra, en terra fesa, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltat fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar,per que no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'. Algunes dites populars relacionades amb el garrofer o la garrofa són: 'Quan l'amo dorm lo garrofer vetlla'; 'guanyar-se les garrofes'; 'Al juliol, la garrofa es posa de dol i el raïm també en vol',- fent referència al mes de l'any en què la garrofa madura-. 'La garrofa de setembre és la més tendra'; 'Si vols mal a ta muller, dus-li llenya d'abrocer; i si li vols mal del tot, dus-li de garrofer bord' - aquesta dita es refereix a la llenya per encendre la llar per cuinar.
- Coordenades
- 41.5081100,2.3654800
- UTM X
- 447048
- UTM Y
- 4595359
- Any
- Municipi
- 08214
- Nom del municipi
- Vilassar de Dalt
- Tipus d'accés
- Restringit
- Estat de conservació
- Regular
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77302-foto-08214-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77302-foto-08214-214-3.jpg
- Estil
- Protecció
- Legal
- Àmbit
- Patrimoni natural
- Tipologia
- Zona d'interès
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Altres
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2023-08-02 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Jordi Montlló Bolart
- Autor de l'element
- Observacions
- Els garrofers es troben escampats per tota la zona de conreu, prop d'hivernacles i en alguns dels marges.
- Codi de l'estil
- Codi de la tipologia
- 2153
- Codi de tipologia a sitmun
- 5.1
- Protecció id
- Comarca
- 21