Detall - 77400
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 77400
- Títol
- Goigs a llaor de la Mare de Déu dels Dolors
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-la-mare-de-deu-dels-dolors
- Bibliografia
- Centuria
- XVII-XXI
- Notes de conservació
- Descripció
- Goigs a llaor de la Mare de Déu dels Dolors que es canten a la parròquia de Vilassar per la seva festa i que diuen així: TORNADA./ Per vostre dolor sens mida / que us ferí el Cor maternal, / deixeu nostra ànima ungida / d'una força celestial. // PRIMER DOLOR / Bé us digué una amarga cosa / el vell servent del Senyor, / i us punyí el glavi traïdor / com una espina la rosa. / I l'Infantó divinal / esguardàreu entristida: / deixeu nostra ànima ungida / d'una força celestial. // SEGON DOLOR / En aquell penós viatge / vers un exili inclement, / vós sofriu un llarg turment, / mes Jesús us encoratja / amb un somriure tendral / que us fa la ruta florida. / Deixeu nostra ànima ungida / d'una força celestial. // TERCER DOLOR / Oh, quina dolor punyenta / quan perdéreu a Jesús; / i tot us semblà confús / mancant-vos la Llum ardenta! / Plorant la culpa letal / feu que retrobem la Vida: deixeu nostra ànima ungida / d'una força celestial. // QUART DOLOR / Al carrer de l'Amargura / quin amarg encontre feu! / vostre Fill portant la creu, / caminant a mort segura ! / ¿Qui dirà el sofrir mortal / que us obrí nova ferida ? / Deixeu nostra ànima ungida / d'una força celestial. // CINQUÈ DOLOR / El vostre Cor, com us sagna, veient Jesús expirar! / Vostre Cor se us vol trencar / vessant d'aquell dolor magne. / Que us ofreni un cant filial / la Humanitat redimida. / Deixeu nostra ànima ungida / d'una força celestial. // SISÈ DOLOR / Quan teniu en vostres braços / el cos del Fill immolat, / de tant i tant que heu plorat, / els vostres ulls en són lassos. / I en la cova sepulcral, / com us sentiu defallida ! / Deixeu nostra ànima ungida / d'una força celestial. // SETÈ DOLOR / Sense Jesús,, Verge pia, / en solitud us quedeu: / ben abraçada a la Creu, / sentiu la nit que us cenyia. / Deu-nos corona eternal / quan la lluita haurem finida. / Deixeu nostra ànima ungida / d'una força celestial. /// V. Ora pro nobis Virgo dolorosíssima. // R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. // OREMUS: Deus, in cujus passióne, secúndum Simeónis prophetíam, dulcíssimam ánimam gloriósae Virginis et Matris Mariae dolóris gládius pertransívit: concéde propítius; ut, qui transfixiónem ejus et passiónem venerándo recólimus, gloriósis méritis et précibus ómnium Sanctórum cruci fidéliter astántium intercendéntibus, passiónis tuae effectum felicem consequámur: Qui vivis et regnas ... //
- Codi d'element
- 08214-312
- Ubicació
- Església Parroquial (plaça de la Vila)
- Història
- Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
- Coordenades
- 41.5173800,2.3583200
- UTM X
- 446458
- UTM Y
- 4596392
- Any
- Municipi
- 08214
- Nom del municipi
- Vilassar de Dalt
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77400-foto-08214-312-1.jpg
- Estil
- Contemporani|Popular
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni immaterial
- Tipologia
- Música i dansa
- Titularitat
- Pública
- Ús actual
- Religiós
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2023-08-02 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Jordi Montlló Bolart
- Autor de l'element
- Observacions
- Lletra de Marià Manent. Música del mestre Antoni Pérez Moya
- Codi de l'estil
- 98|119
- Codi de la tipologia
- 62
- Codi de tipologia a sitmun
- 4.4
- Protecció id
- Comarca
- 21

