Detall - 78361
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
78361
Títol
Can Medí o Can Juandó Nou
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-medi-o-can-juando-nou
Bibliografia
CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.
Centuria
X/XVIII
Notes de conservació
Descripció
Cal Medí o Can Juandó Nou es troba a uns 170m al sud del Camí Ral del Ripollet, entre Can Sallent i Can Juandó Vell. Cal Medí o Can Juandó Nou és un edifici del segle XVIII, reformat al segle XX, de planta rectangular, desenvolupat en planta baixa, planta pis i planta golfes, amb coberta a dues aigües i teula àrab. Les plantes superiors són de construcció moderna feta de maons, mentre que la planta baixa és feta amb còdols.
Codi d'element
08260-194
Ubicació
Al sud del Camí Ral del Ripollet
Història
Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: 988. Primera referència documental. El comte Borrell de Barcelona donava al monestir de Sant Cugat del Vallès un alou que tenia a Reixac. En les afrontacions d'aquest alou s'esmenten els topònims 'via calciatam' el castell 'Mallato' el 'Congostello' i 'Canalilias'. Segle XIII. Les terres del Congostell que eren de la família dels Muntada de la vila de Sabadell esdevingueren un mas. 1383. El mas ja estava deshabitat. Bernat de Camp, de Santa Perpètua de Mogoda, va vendre perpètuament a Pere de Vallhonrat, de Santiga, el mas Congostell de Santiga, alou del benefici de Sant Joan fundat a la parroquial de Sabadell. Segles XVI i XVII. Notícies del Congostell. Documentació del benefici eclesiàstic sota invocació de Sant Joan Evangelista fundat a la parroquial de Sant Feliu de Sabadell. El destí de les terres del Congostell estava directament lligat a l'ús i explotació que en feien els propietaris útils, és a dir els Vallhonrat, els Lloberes i els Cabanyes de Reixac. Segle XVIII. Les terres de Congostell tindran el mateix final que el mas Vallhonrat. 1727-1743. Gabriel Vallhonrat lluita per evitar els embargaments. Finalment es disgrega tota la propietat del mas Vallhonrat, el mas Abadia i el Congostell. 1743. Es podria fer servir convencionalment com a punt de partida de la història dels nous masos del Congostell. 1743. Andreu Clavé rebé el primer establiment. 1740-1752. Pràcticament es ven o s'estableix tot el patrimoni. 1752. Gabriel Vallhonrat establia a Francesc Cicra una peça de terra de 10 quarteres d'extensió on hi havia la casa del mas Vallhonrat. L'establiment és el punt culminant i alhora simbòlic del final d'un període, de la desfeta d'un patrimoni pagès i del naixement sobre aquesta desfeta, d'un nou model d'explotació més petita. Ens referim a l'ocupació del territori als masos nous de Vallhonrat, can Targa i can Font, i els masos nous del Congostell, can Juandó, can Sallent i can Medí. Anys 70 – 1792. Entre aquests anys és documentat el fill d'Andreu Clavé, Josep. 1804. Joan Clavé, el besnét, va rebre de Josep Maria de Font i Espona un establiment perpetu de 2 quarteres de sembradura del mas Llobateres de Barberà. 1811. En casar-se Joan Clavé amb Àngela Vernet heretà tot el patrimoni del seu pare Pere Clavé. 1829. Joan Clavé fou un dels darrers batlles de Santiga. Segona meitat del segle XIX. Can Medí és el nom tardà amb el qual es coneixerà la casa. Conviu amb el renom Guillot sempre lligat a la família Clavé. 1878. Amillarament. Consta que can Medí o Guillot, tenia 2 hectàrees de secà aproximadament, i era propietat d'Andreu Clavé. 1895. Medí Clavé Folguera va fer la primera inscripció registral de la casa. Fa constar que la casa de camp anomenada Clavé o Guillot es troba formada per baixos i una primera planta de 30 pams de cara per 40 de fons. Segle XX. La casa de Can Medí és reformada i les terres són adquirides pels de can Juandó Vell. Això comporta encara una tercera denominació a aquesta casa, can Juandó Nou. Relacionat amb l'historial dels Clavé de Santiga s'ha de fer esment a la casa actual de l'Era de la Piella, dita també cal Guillot, per ser propietat de la família Clavé, descendents dels Clavé de Santiga. Aquesta casa es troba en terres del mas Bellsolà (Can Cirera). 1867. S'inscriu al registre de la propietat la peça de terra de pertinences del mas Bellsolà. 1901. Segons el padró municipal d'habitants, la casa ja era edificada i en ella vivien el matrimoni Bellver Solà, procedents ell de Matadepera, i ella de Gallifa. 1936. La casa ja era habitada per la família Clavé.
Coordenades
41.5174500,2.1659500
UTM X
430406
UTM Y
4596537
Any
988
Municipi
08260
Nom del municipi
Santa Perpètua de Mogoda
Tipus d'accés
Fàcil
Estat de conservació
Bo
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78361-foto-08260-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78361-foto-08260-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78361-foto-08260-194-3.jpg
Estil
Modern|Medieval
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Edifici
Titularitat
Privada
Ús actual
Residencial
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2023-08-02 00:00:00
Autor de la fitxa
Goretti Vila i Fàbregas
Autor de l'element
Observacions
Apareix en una mateixa fitxa Can Juandó, Can Sallent i Can Medi. Conegut actualment com els masos nous del Cogostell, i antigament com a Congostell (CANYAMERES, 2009).
Codi de l'estil
94|85
Codi de la tipologia
45
Codi de tipologia a sitmun
1.1
Protecció id
Comarca
40