Detall - 82139
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
82139
Títol
Cova de l'Olivera
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lolivera
Bibliografia
-http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=5&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7593
Centuria
Notes de conservació
La cova ha estat molt remenada al llarg de l'últim segle.
Descripció
En un pendent molt emboscat de la cinglera travertínica sota la urbanització del Xaró i a uns 50 m a l'est de la font del Vinçó es localitza una cova natural que molt probablement fou emprada com a lloc d'enterrament durant la prehistòria recent i de la que se n'han detectat despreniments de les plaques del sostre. Es tracta d'una petita cavitat d'aproximadament 4 x 4 m, de la qual al llarg de l'últim segle se n'han extret alguns materials arqueològics, encara que la cova no hagi estat mai oficialment, i encara menys científicament, intervinguda. Entre aquests materials cal destacar: quatre ganivets sobre fulles de sílex de dimensions apreciables; una punta de fletxa de sílex amb aletes incipients i peduncle marcat amb bona tècnica del retoc bifacial, però amb zona reservada a la part central; un perforador i varis esclats de sílex; una petxina amb perforació; i varis fragments d'ossos humans com ara una mandíbula i fragments de crani. Per altra banda, entre la documentació inèdita d'Amador Romaní provinent d'aquesta cova i custodiada al Museu de Capellades hi ha uns dibuixos pertanyents a dos recipients diferents: a un gran vas de probable perfil en 'S', de parets gruixudes, fons pla, amb dos mugrons a la part baixa del recipient i situats en extrems oposats. I per altra banda el dibuix d' un fragment de vora pertanyent a un vas de parets molt obertes i llavi arrodonit, amb un mugró sota la vora. A partir d'aquesta sèrie de materials arqueològics, es pot apreciar un moment Calcolític i un altre del Bronze, sense que es pugui especificar una cronologia més concreta.
Codi d'element
08165-18
Ubicació
El Xaró
Història
Descoberta uns anys abans, Amador Romaní i Guerra visità la cova durant 1911 i 1926 i la va consignar al seu diari de camp que roman encara inèdit. L'any 1984 el jaciment fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, però ja llavors i en visites posteriors no ha estat possible assegurar amb rotunditat que aquesta cova sigui la mateixa que Amador Romaní va explorar a inicis del segle XX, ja que la planta que va dibuixar Romaní en el seu moment i la topografia real de la cova no acaben de coincidir, segons van assenyalar els autors de la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1991. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de Capellades amb el número de referència 307 i al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb el número 5046.
Coordenades
41.5465600,1.6693700
UTM X
389020
UTM Y
4600288
Any
Municipi
08165
Nom del municipi
La Pobla de Claramunt
Tipus d'accés
Difícil
Estat de conservació
Regular
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82139-foto-08165-18-1.jpg
Estil
Edats dels Metalls
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Jaciment arqueològic
Titularitat
Privada
Ús actual
Sense ús
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2020-07-03 00:00:00
Autor de la fitxa
Jordina Sales Carbonell
Autor de l'element
Observacions
Aquesta cova és coneguda també amb els noms de Balma de l'Aiguadé o Balma d'en Romanyà, en referència al cognom del seu descobridor.IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984.
Codi de l'estil
79
Codi de la tipologia
1754
Codi de tipologia a sitmun
1.4
Protecció id
Comarca
6