Detall - 86096
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 86096
- Títol
- Goigs de Sant Sebastià de la parròquia d'Oló
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-de-la-parroquia-dolo
- Bibliografia
- FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 190.
- Centuria
- XIX
- Notes de conservació
- Fa pocs anys que s'han deixat de cantar
- Descripció
- Goigs que fins fa pocs anys encara es cantaven a l'església parroquial de Santa Maria d'Oló el 20 de gener, per la festa de Sant Sebastià. La devoció a Sant Sebastià, advocat contra les epidèmies, va tenir una important revifada al final del segle XIX i durant un temps la festa de Sant Sebastià tenia el paper de festa major d'hivern a Oló. Actualment els de Sant Sebastià són els únics goigs que es continuen cantant al poble. Entre els seus versos hi llegim els següents: 'Aquest poble pecador / de Oló anomenat, / pues ell vos es servidor / vullauli ser advocat: / perque sia preservat / de tant gran cruel sentencia'.
- Codi d'element
- 08258-254
- Ubicació
- Església parroquial de Santa Maria d'Oló. Plaça de l'Església, Oló
- Història
- El culte a sant Sebastià, que és advocat en els casos de pestes i epidèmies, va tenir una important revifada a finals del segle XIX. Sembla, però, que a principis d'aquest segle ja tenia un cert arrelament a Santa Maria d'Oló. Consta que el 1838 la Confraria de les Dones feia celebrar un ofici i una processó en honor seu. Els anys 1884 i 1885 hi va haver a tot Catalunya una forta epidèmia de còlera que va provocar una gran mortaldat. A Santa Maria d'Oló, com en altres poblacions, es van fer invocacions a sant Sebastià per demanar-li que el còlera no arribés al poble. S'explica que l'epidèmia va arribar molt a prop perquè els ocells van morir fins al Torrent Fondo (entre Vilagur i Puigneró) i la serra Borina. En agraïment a sant Sebastià es celebra aquesta festa cada 20 de febrer. Tal com hem dit, sembla que la festa ja es feia anteriorment i en aquest moment s'oficialitzà de manera més solemne (FERRER i altres, 1991: 190). Per l'epidèmia de grip de 1918 es va tornar a invocar sant Sebastià, tot i que aquesta vegada el grip va provocar algunes víctimes. A la dècada de 1950 Sant Sebastià era una de les dues festes locals i tenia el paper de festa major d'hivern. Aleshores la seva celebració era únicament religiosa. Es feia una missa i el cant dels Goigs de Sant Sebastià.
- Coordenades
- 41.8706900,2.0340700
- UTM X
- 419842
- UTM Y
- 4635870
- Any
- Municipi
- 08258
- Nom del municipi
- Santa Maria d'Oló
- Tipus d'accés
- Obert
- Estat de conservació
- Regular
- Imatges
- Estil
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni immaterial
- Tipologia
- Música i dansa
- Titularitat
- Pública
- Ús actual
- Religiós
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2020-12-09 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Jordi Piñero Subirana
- Autor de l'element
- Observacions
- L'exemplar consultat és una edició de 1871 (Impremta de Roca, carrer de St. Miquel, Manresa).Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Josep Llobet.
- Codi de l'estil
- Codi de la tipologia
- 62
- Codi de tipologia a sitmun
- 4.4
- Protecció id
- Comarca
- 42