API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Detall - 86781

Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural

Id: 86781
Títol: Mastodont del Museu de Geologia del Seminari de Barcelona
Url: https://patrimonicultural.diba.cat/element/mastodont-del-museu-de-geologia-del-seminari-de-barcelona
Bibliografia: ALBERDI, M. Teresa. (1971) “Primer ejemplar completo de un tetralophodon longirostris KAUP, encontrado en España”. Estudios geológicos, vol.XXVII, pp. 181-196.
Centuria
Notes de conservació
Descripció: Les restes d’aquest exemplar, gairebé complet, de mastodont (Tetralophodon longirostris) van ser localitzades l’any 1965 en el camí de Santa Perpètua de Mogoda a Sentmenat, a uns 10 metres de profunditat, quan s’estaven executant les obres d’aplanament dels terrenys propietat del senyor Mario Guerin Ventura (1894-1968) per la futura fàbrica de la seva empresa “industrias Guerin”. Donat l’interès d’aquest industrial per la paleontologia i la seva relació amb el museu del Seminari de Barcelona, Guerin va parar l’obra i va avisar als doctors Vía i Villalta per realitzar l’extracció de l’exemplar de mastodont. Aquesta extracció es va dur a terme entre els mesos d¡octubre i novembre d’aquell any, en època de pluges que, en algun cas, van malmetre els ossos. A uns 3 metres per sobre del nivell de l’exemplar es van trobar i a certa distància s’havien trobat restes de Deinotherium levius JOURDAN, de Aceratherium incisivum KAUP i de Hipparion catalaunicon PIRLOT. Aquest fet, juntament amb l’estratigrafia, van permetre situar les restes en el Miocè, vallesenc inferior. Tant l’excavació com la preparació de les restes van ser dirigides pels doctors Via i Villalta i el seu estudi va anar a càrrec de la doctora Alberdi, de la universitat de Madrid.
Codi d'element: 08167-41
Ubicació: Polígon Industrial de ca n'Humet, prop de la deixalleria de Polinyà
Història: El 10 d’octubre de 1965 la Vanguardia va publicar la notícia de la troballa del mastodont a Polinyà, que és com segueix: <blockquote> Han aparecido los restos completos de un mastodonte del Miocénico La ya importante colección de mamíferos fòsiles del museo Geológico del Seminario, creado por el canónigo Almera en 1874, y reconstruído a partir de 1936 por el doctor Bataller, acaba de enriquecerse con un esqueleto completo de mastodonte. El hallazgo se ha efectuado en la explanación de un terreno situado a unos 500 metros al SE. de Polinyà adquirido por una factoría para la instalación de una nueva planta industrial. </blockquote> 5 anys després de la troballa del mastodont la Vanguardia publicava un segon article que en parlava, arran de la troballa d’uns altres fòssils: <blockquote> Importantes descubrimientos de fósiles </blockquote> <blockquote> Muy cerca de la población vallesana de Polinyà se ha descubierto el emplazamiento de una nueva localidad de mamíferos fósiles. En su día apareció el esqueleto casi completo de un mastodonte que, por avatares diversos, se instaló en el seminario Conciliar de Barcelona. Pero en el transcurso de una semana han aparecido nuevos hallazgos. Los restos encontrados corresponden huesos de extremidades de un segundo mastodonte, que figurará en las colecciones del Instituto de Paleontología. Asimismo, se descubrió, en el mismo lugar, un colmillo inferior de una hembra correspondiente a una especie de mono antropomorfo de gran interés científico. Con esta pieza la colección del instituto ha llegado al número cincuenta de ejemplares fósiles de este grupo. Recordamos que, por esta colección, España es el tercer país de mundo en importancia, precedida de África oriental y del Pakistán. </blockquote> El museu geològic del Seminari de Barcelona és propietat de l'Arquebisbat de Barcelona i es va fundar l'any 1874, tot i que té com a precedent el Gabinet d'Història Natural, que es va crear l'any 1817, i posteriorment es va agregar a la Biblioteca Episcopal. El primer director del Museu va ser el Dr. Jaume Almera (1845-1919). l'any 1885 i per encàrrec de la Diputació de Barcelona, es va dedicar a la confecció de el mapa geològic de la província de Barcelona, un mapa que encara s'utilitza. Almera va escriure importants monografies paleontològiques sobre els fòssils de l'Miocè i sobre els terrenys pliocènics pròxims a Barcelona, avui gairebé desapareguts per la pressió urbana. El 1926, Josep Ramon Bataller (1890-1962) va continuar la tasca del Dr. Almera com a director del Museu. Va ser el primer catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Barcelona (1955), doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa i membre de diverses societats científiques. En la seva trajectòria d'investigació destaquen l'estudi dels fòssils de l'Mesozoic, d'importància capital, sobretot pels seus treballs sobre els corals cretacis. El 1962 el Dr. Luís Via (1910-1991) va substituir a l'Dr. Bataller en la direcció de l'MGSB. El doctor Via va ser professor auxiliar de Dr. Bataller. La seva tesi doctoral va versar sobre els crancs de l'Eocè. Després de la mort del Dr. Via la direcció del Museu va passar a Dr. Sebastian Calzada, que l'any 1975 es va doctorar amb una tesi sobre braquiòpodes del Cretaci de el Llevant peninsular. Des del 1939, quan es van refer les col·leccions, el Museu Geològic del Seminari ha anat rebent sense interrupció moltes entrades de fòssils. El desembre de 2020 el nombre de tàxons inventariats era de 86.576. La documentació per a dur a terme la tasca de classificació i estudi forma una biblioteca especialitzada que supera els 17.000 títols. També posseeix un laboratori capaç de preparar els fòssils. L’any 2009 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Coordenades: 41.5425377,2.1558099
UTM X: 429587
UTM Y: 4599331
Any
Municipi: 08167
Nom del municipi: Polinyà
Tipus d'accés: Obert
Estat de conservació: Bo
Imatges: https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-img1730.jpg
Estil: Neògen
Protecció: Legal i física
Àmbit: Patrimoni moble
Tipologia: Col·lecció
Titularitat: Privada accessible
Ús actual: Cultural
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut: Inexistent
Data de modificació: 2023-05-29 00:00:00
Autor de la fitxa: Ainhoa Pancorbo Picó
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil: 125
Codi de la tipologia: 53
Codi de tipologia a sitmun: 2.3
Protecció id: 2484
Comarca: 40