Detall - 87060
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
87060
Títol
Carnestoltes de Sant Adrià de Besòs
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes-de-sant-adria-de-besos
Bibliografia
<p>ASAB, (2) UI. 722, exp.8. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 17, març 1983. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal, Núm. 28, març 1984. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal, Núm. 38, febrer 1985. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal, Núm. 40, abril 1985. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal, Núm. 73, març 1988. http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/alcaldia/noticies/sant-adria-celebra-el-carnestoltes http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/alcaldia/noticies/sant-adria-celebra-el-carnaval</p>
Centuria
XX
Notes de conservació
Descripció
<p>El carnestoltes és una festa que se celebra a tota Catalunya que coincideix amb l'inici de la Quaresma i s'associa a antigues festivitats paganes d'hivern. En sentit estricte comprèn els tres dies anteriors al dimecres de cendra, primer dia de quaresma (originàriament, el dia anterior a l'inici de la quaresma). En sentit més ampli s'inicia el dijous anterior, el Dijous Gras. El nom de dijous gras ve del menjar típic del dia: la cassola, que tracta d'un guisat a base de peus, cua, morro i orella de porc, quallat amb ous batuts, ametlles i sucre, sent també tradició el menjar truita amb botifarra i coca de llardons de postra. El carnestoltes es caracteritzava, a tot arreu, per un consum exagerat de carn, especialment de porc (embotits, etc.), motivat per la proximitat de la prohibició quaresmal. Durant el franquisme el carnestoltes fou prohibit oficialment i la seva celebració restà limitada a l'àmbit privat. Els carnestoltes més destacats són els Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Reus, típic per la guerra de tomàquets, i Solsona, on destaca la penjada del ruc i el ball de l'escaldat. A Sant Adrià de Besòs el carnestoltes consisteix en una rua de carrosses o comparses pels carrers del poble i un ball a la plaça de la Vila. A més, també hi ha una festa infantil. El calendari comença amb l'arribada d'en Carnestoltes, segueix amb el seu triomf o regnat i acaba amb el judici i la pena de mort a la qual és condemnat. En termes generals, aquesta festa representa una inversió dels valors establerts i dels comportaments de cada dia, de la qual l'individu o el col·lectiu de la població agafen forces per continuar</p>
Codi d'element
08194-41
Ubicació
Sant Adrià de Besòs
Història
<p>El carnestoltes de Sant Adrià es recupera l'any 1980, a partir de l'expedient encarregat a la comissió de cultura de l'Ajuntament. Aquell any ja es pretenia fer una cercavila i un ball, dues activitats que encara es mantenen en l'actualitat. Alguns anys s'ha celebrat un concurs entre les carrosses o comparses participants de la rua, tot i que actualment ja no es fa. L'any 1982 el carnaval infantil va tenir un gran èxit en qüestions de participació, i és que tots els barris van estar representats, destacant la participació dels nens procedents de La Mina. Com responsables de la idea de la celebració del carnaval, al butlletí d'informació municipal d'aquest mateix any es fa menció de diferents grups, tals com Sant Adrià Ecologista i Naturalista, Associació Cultural i Recreativa Grup Joventut, Casal de Sant Adrià Nord, Casal Infantil de La Mina i Ràdio Lliure de Sant Adrià</p>
Coordenades
41.4301748,2.2177738
UTM X
434643
UTM Y
4586807
Any
Municipi
08194
Nom del municipi
Sant Adrià de Besòs
Tipus d'accés
Obert
Estat de conservació
Bo
Imatges
Estil
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immaterial
Tipologia
Manifestació festiva
Titularitat
Pública
Ús actual
Lúdic
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2021-07-28 00:00:00
Autor de la fitxa
Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)
Autor de l'element
Observacions
El 1985, es publica un article al butlletí municipal on es deixa constància de que el carnaval tracta de passar uns dies, tots junts, a una altra realitat que trenqui amb la quotidianitat i la rutina, amb els horaris, i que comporti diversió i alegria per a la població. Amb aquesta idea, es va convocar a la població a través de les entitats dels barris (AAVV, escoles, esplais, Casal de la Dona, Ajuntament, etc.) per explicar aquesta iniciativa amb la qual es busca exterioritzar les angoixes i, contràriament, incentivar el imaginar, el crear i el ballar, entre altres. L'estat anímic de la població en aquells moments és d'avorriment i estancament respecte el deteriorament i la marginació dels seus barris, l'escassa comunicació i el seu vincle a un consumisme i una industrialització que els hi ofegava dia a dia. Per tant, el carnestoltes suposa una solució a la complexa situació que vivien els individus, amb l'objectiu de trobar noves formes d'associació, noves formes de relació, de gaudir del que guanyaven treballant, de tenir oportunitats per què els joves trenquessin amb la inseguretat de no saber fer les coses, etc. Aquesta festa es gaudia, per tant, per la unió del col·lectiu poblacional adrianenc.
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
2116
Codi de tipologia a sitmun
4.1
Protecció id
Comarca
13