Detall - 87062
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 87062
- Títol
- Goigs a llaor de la Puríssima Concepció que es canten en la Parròquia de Sant Adrià de Besòs
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-la-purissima-concepcio-que-es-canten-en-la-parroquia-de-sant-adria-de
- Bibliografia
- <p>https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/08/goigs-la-purissima-concepcio-de-maria.html</p>
- Centuria
- XVII-XX
- Notes de conservació
- Publicat
- Descripció
- <p>Goigs que es canten a llaor de la Puríssima Concepció en la Parròquia de Sant Adrià de Besòs, i que diuen així: Amb el cor ple d'alegria / cantem l'himne triomfal: / Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / Abans que les fonts s'obrissin / i existissin mars i abims; / abans que les valls florissin / i s'alcessin monts i cims, / l'eterna SAviduria / us escull per llar real: / Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / Als primers pares temptava / la serpent del Paradís / i la Mort els comanava / aquell fruit tant infeliç / nova vida els anuncia / la promesa divinal : Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / Les figures de la història / raigs de vostra glòria són, / són senyals de la victòria / que ja espera tot el món; / a cada una que en sortia / sospirava el trist mortal: / Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / No és Raquel com Vós formosa, / ni Rebeca tan gentil, / ni Judit tan valerosa / ni prudent Abigail; / més que Esther tindreu valia, / Dona forta, sens igual: Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / Sóu més pura que l'aurora, /sou més blanca que la neu, / sou mirall que mai s'enyora / de la majestat de Déu; / de vostra carn se'n vestia / el mateix Verb eternal: Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / L'oracle d'eterna vida / tota pura us ha cantat, / i us ha vist del sol vestida / amb la lluna per calçat; / amb dotze estrelles lluïa / la corona imperial: / Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / Us ha escrita nostre poble / de sa història en cada full / i us defensa amb ardor noble, / abans que Escot, Ramon Llull; / de la nostra poesia / heu sigut bell ideal: Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / Verge i Mare beneïda, / alcanceu-nos la virtut, / la puresa de la vida, / que és la font de la salut; / xafi el cap de l'heretgia / vostra planta virginal: / Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / Assistiu-nos nit i dia / contra la serp infernal: Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / V. In conceptione tua, Virgo Immaculata fuisti / R. Ora pro nobis Parem, cujum Filium peperisti. / Oremus: Deus qui per Immaculatam Virginis Conceptionem dignum Filio tuo habitaculum praeparasti; quaesumus, ut qui ex morte ejusdem Filii sui praevisa, eam ab omni labe praeservastsi, nos quoque mundos ejus intercessione ad te pervenire concedas. Per eundem Christum Dominum Nostrum. Amen</p>
- Codi d'element
- 08194-43
- Ubicació
- Sant Adrià Nord - Plaça de l'Església, 9-10.
- Història
- <p>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</p>
- Coordenades
- 41.4340308,2.2140978
- UTM X
- 434340
- UTM Y
- 4587238
- Any
- Municipi
- 08194
- Nom del municipi
- Sant Adrià de Besòs
- Tipus d'accés
- Obert
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87062-foto-08194-43-1.jpg
- Estil
- Contemporani
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni immaterial
- Tipologia
- Música i dansa
- Titularitat
- Pública
- Ús actual
- Religiós
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2021-07-28 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Jordi Montlló Bolart
- Autor de l'element
- Observacions
- Goig editat per l'Arxiconfraria de Filles de Maria, destinant-se els beneficis per l'erecció del nou altar. Desembre del 1952. Imprès a la Impremta Soler de Sant Adrià de Besòs.
- Codi de l'estil
- 98
- Codi de la tipologia
- 62
- Codi de tipologia a sitmun
- 4.4
- Protecció id
- Comarca
- 13