API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Detall - 90127

Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural

Id: 90127
Títol: Llegenda de l’escut de Rubió
Url: https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lescut-de-rubio
Bibliografia: AYMAMÍ, G. (2017): Llegendes de l’Anoia. Farell Editors. Sant Vicenç de Castellet. MONCUNILL, A. (1988): Llegendes de la comarca d’Anoia. Igualada
Centuria: XIX-XX
Notes de conservació: Malgrat es recull en un llibre de llegendes de l'Anoia, ja major part de la població no la coneix.
Descripció: Segons la llegenda, el Castell de Rubió s’alça en un dels indrets més elevats de la comarca de l’Anoia. En temps de Reconquesta, els sarraïns creien que el castell de Rubió era una fortalesa molt ben situada amb un gran emplaçament estratègic. A més de parlar del castell de Rubió com una fortalesa inexpugnable també es parlava de la gran bellesa de la filla del senyor del castell de Rubió. La descripció de la bellesa de la filla del senyor de Rubió va arribar a oïdes d’un cabdill sarraí. Per tal de comprovar si era certa la seva bellesa és va disfressar de camperol amb la finalitat d’endinsar-se a terres cristianes. En veure-la va quedar encisat. Dies després el cabdill sarraí va tornar al seu campament. No obstant, no podia oblidar la bellesa de la filla del senyor de Rubió. Per aquesta raó, va dirigir-se a Rubió amb les seves tropes per vorejar el castell. La gent de les masies va refugiar-se dins la fortalesa a l’espera de l’atac dels sarraïns. Així va passar la primera nit, a l’espera de l’atac. No obstant, l’endemà el cabdill sarraí va enviar un emissari a parlamentar amb el senyor del castell. L’emissari li va comunicar que el cabdill sarraí no pensava atacar la fortalesa, ja que la considerava invencible. Malgrat això si que pensava vèncer-la per altres mitjans, atès que no aixecaria el setge i la falta d’aliments i recursos li faria prendre la decisió. Davant això, el senyor de Rubió li respongué a l’emissari que davant això no tenia intenció de rendir-se, que podrien resistir més del que s’imaginen. Amb aquesta situació van passar dies... Les tropes sarraïnes no es movien del seu lloc i això desesperava al senyor de Rubió. No obstant, el cabdill sarraí si que es movia entre les bardisses ja que estava desesperat per contemplar la donzella de Rubió. Després d’uns dies de setge, finalment el cabdill es va presentar davant el Baró de Rubió per comunicar-li, presencialment, l’amor que sentia vers la seva filla i li va demanar la mà per poder casar-se amb ella. Si li concedia la mà tindria un aliat per sempre i aixecaria el setge del castell. El Baró contestar que necessitava un dia per poder prendre la millor decisió i que a la posta de sol tindria una resposta. La donzella va prendre partit en la decisió i l’endemà, va agafar amb la mà dreta un tallant i, posant l’esquerra sobre un piló, d’un sol cop se la va tallar. La va col·locar en una arqueta de plata i la va fer portar al cabdill per un ballester. En el moment d’entregar-li al cabdill el ballester li va comunicar que aquí hi havia la mà de la donzella i tal i com havia promès havia d’aixecar el setge al castell.
Codi d'element: 08185-49
Ubicació: Rubió
Història
Coordenades: 41.6445500,1.5699700
UTM X: 380910
UTM Y: 4611300
Any
Municipi: 08185
Nom del municipi: Rubió
Tipus d'accés: Obert
Estat de conservació: Dolent
Imatges: https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90127-49.jpg
Estil: Popular
Protecció: Inexistent
Àmbit: Patrimoni immaterial
Tipologia: Tradició oral
Titularitat: Pública
Ús actual: Sense ús
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut: Inexistent
Data de modificació: 2022-10-31 00:00:00
Autor de la fitxa: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.
Autor de l'element
Observacions: Aquesta llegenda explica l’antic escut de la vila de Rubió, on en un quarter hi figura una mà femenina i en l’altre dues mitges llunes posades cap per avall.
Codi de l'estil: 119
Codi de la tipologia: 61
Codi de tipologia a sitmun: 4.3
Protecció id: 2484
Comarca: 6