API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Detall - 90207

Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural

Id: 90207
Títol: Casa Museu Verdaguer
Url: https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-museu-verdaguer
Bibliografia: ARUMÍ I BERGA, Pilar (Coord.) (2006). Folgueroles casa x casa. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 102. ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 20, 177. Font: col·lecció de la Casa Museu Verdaguer. Josep M. Garrut i Romà. Fill adoptiu del poble de Folgueroles 2006. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, Amics de Verdaguer de Folgueroles, Casa Museu Verdaguer, 2006. MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble. Vic: Eumo Editorial, p. 201-202. NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.08 i PAP.07. TORRENTS, Ricard (1992). Ruta verdagueriana de Folgueroles. Folgueroles: Amics de Verdaguer, Casa-Museu Verdaguer, p. 22-23. TORRENTS, Ricard (1995). Verdaguer, un poeta per a un poble. Vic: Eumo Editorial, p. 12-13. TORRENTS I BUXÓ, Carme (1991). “Casa-Museu Verdaguer de Folgueroles”. Anuari Verdaguer, [en línia], núm. 6, p. 167-174. https://raco.cat/index.php/AnuariVerdaguer/article/view/67609 [Consulta: 20-01-2022]. TORRENTS BUXÓ, Carme (2001). Verdaguer, la mirada poètica a la terra. Cinc rutes d’Osona per a conèixer els escenaris poètics de l’obra de Jacint Verdaguer. Folgueroles: Casa-Museu Verdaguer, p. 2. TORRENTS I BUXÓ, Carme (2019). “Verdaguer i Folgueroles: dos noms en un”. Haidé, núm. 8, p. 161-169.
Centuria: XVII
Notes de conservació
Descripció: Edifici entremitgeres reformat i constituit per dos cossos adossats, amb un espai de pati posterior. El volum principal, de planta rectangular, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec bastit amb maons decorats amb figures geomètriques, i sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb el parament principal orientat a tramuntana. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. De la planta baixa destaca el portal d’accés, amb marxapeu de pedra i una motllura rectilínia recorrent l’intradós de l’obertura. Al seu costat hi ha una finestra simple protegida amb reixa de ferro. Al pis s’obren dues finestres geminades amb els ampits de pedra motllurats i un petit arc de descàrrega superior bastit amb pedres disposades a sardinell. En aquesta mateixa planta s’observa una llinda de pedra que, probablement, formava part d’una antiga obertura actualment tapiada. A les golfes hi ha una única finestra de menors dimensions que la resta. La façana està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Adossat a la façana de migdia, que està orientada al pati i presenta un revestiment arrebossat, hi ha un volum de planta irregular bastit amb pedra, organitzat en un sol nivell i amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus. Està cobert amb una terrassa plana bastida amb cairons, a la que s’accedeix des de la primera planta del volum principal. A l’interior de l’edifici, la planta baixa presenta un paviment de lloses de pedra picada rectangulars i està distribuïda en dues estances: el vestíbul, amb l’escala d’accés als pisos superiors bastida en pedra, i l’antic femer, caracteritzat per tres arcades dobles de mig punt bastides amb maons disposats a sardinell i sostingudes amb pilars de pedra centrals. Des d’aquest espai s’accedeix al pati posterior. La primera planta compta amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, que comuniquen les estances. A la banda de tramuntana hi ha la cambra, amb el paviment de fusta, el sostre embigat i una fornícula d’arc rebaixat bastida en pedra que integra el rentamans. A migdia s’ubica la cuina, amb un destacable paviment bastit amb grans lloses de pedra picada rectangulars, el sostre embigat i llar de foc. Des d’aquesta estança s’accedeix a la terrassa orientada al pati. Les golfes, comunicades amb el pis inferior mitjançant una escala de fusta, estan completament reformades. Presenten un paviment de cairons i un sostre embigat bastit amb maons sota coberta.
Codi d'element: 08083-7
Ubicació: Carrer Major, 7
Història: La Casa Museu Verdaguer de Folgueroles és el primer museu literari català que va existir i forma part del Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya des de l’any 2009, amb el número 175. També forma part de la Xarxa de Museus de la Diputació de Barcelona i de la Xarxa de Museus d’Història de Catalunya. Inicialment, l’edifici formava una unitat arquitectònica amb la casa contigua, situada al carrer Major, 9 i identificada com la llar de la primera infantesa del poeta folguerolenc Jacint Verdaguer, durant els seus dos primers anys de vida. Vers l’any 1838, les dues construccions foren segregades, tal i com es pot comprobar pel fet que les diverses obertures interiors que comunicaven els dos edificis foren tapiades. Conceptualment, la creació d’un museu en honor al poeta Jacint Verdaguer, fill il·lustre de Folgueroles, va sorgir a la dècada dels anys 30 del segle XX. Durant la segona República, els baixos de la casa d’infantesa del poeta es van arranjar per convertir-los en museu, tot i que l’esclat de la guerra Civil va impedir que l’edifici s’inaugurés el 25 de juliol de 1936. A la dècada dels anys 50, el projecte es va rependre de la mà de la futura entitat Amics de Verdaguer i la casa on s’ubica l’actual museu fou adquirida per subscripció popular a principis dels anys 60. L’edifici fou habilitat i moblat amb elements de l’època cedits pels veïns del municipi i, finalment, fou inaugurat el 18 de juny de l’any 1967. Posteriorment, vers l’any 1983, l’edifici fou restaurat amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i, a principis dels anys 90, es creà l’exposició permanent sobre la vida i l’obra del poeta. L’edifici pertany a l’Ajuntament de Folgueroles i està gestionat per la Fundació Jacint Verdaguer, entitat sense ànim de lucre que conserva, investiga, promou i difon el patrimoni tangible i intangible de Jacint Verdaguer.
Coordenades: 41.9384000,2.3168100
UTM X: 443365
UTM Y: 4643163
Any
Municipi: 08083
Nom del municipi: Folgueroles
Tipus d'accés: Fàcil
Estat de conservació: Bo
Imatges: https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90207-img2313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90207-img2309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90207-img2310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90207-img6434.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90207-img6439.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90207-img6464.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90207-img6471.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90207-img6493.jpg
Estil: Popular|Modern
Protecció: Legal
Àmbit: Patrimoni immoble
Tipologia: Edifici
Titularitat: Pública
Ús actual: Cultural
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut: BCIL
Data de modificació: 2022-08-05 00:00:00
Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat
Autor de l'element
Observacions: Altres noms relacionats amb l’edifici: can Petret, la Casa de mossèn Cinto.
Codi de l'estil: 119|94
Codi de la tipologia: 45
Codi de tipologia a sitmun: 1.1
Protecció id: 1761
Comarca: 24